Lectura 8: Història de la psicologia cognitiva (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Profesor A.M.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 31/12/2015
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 1.- INTRODUCCIÓ: En 1950 apareix un nou tipus de treball psicològic realitzat amb la col·laboració entre científics de diferents especialitats: informàtica, ciències de l’ordinador, teories del joc, ciències lingüístiques, neurociències, psicologia, filosofia i altres disciplines afins.
La paraula “cognició” (cognitio) significa “reconèixer” o “conèixer”. En la psicologia anglesa va ser utilitzada per James Baldwin i George Scout els quals la van definir com “ser conscient d’alguna cosa”; l’ús de l’expressió “cognitive science” encara és més comú en la llengua anglesa que en altres.
Segon Baars el seu significat seria molt ampli i es refereix a l’estudi de qüestions relacionades amb la naturalesa del coneixement (definició molt amplia, però també trobem definicions més restrictives). En general, tracta d’oferir una nova psicologia de la ment.
2.- DEFINCIÓ I CARACTERÍSTIQUES: DEFINICIÓ (segons Gardner): afany contemporani de base empírica per respondre a interrogants epistemològics de data antiga, en particular els vinculats a la natura del coneixement, els seus elements components, les seves fonts, evolució i difusió. Encara que l’expressió “ciència cognitiva” fa referencia a totes les formes de coneixement (essers animat i inanimats) jo l’aplicaré per explicar el coneixement humà”.
Hem de tenir en compte 4 característiques: a) Estudia les capacitats cognitives humanes en forma de representacions mentals de forma independent del estudi biològic, neurològic o sociològic (cultural).
b) Hem d’entendre el funcionament de la ment de forma anàloga al del ordinador.
c) No té en compte altres factors (influencia d’emocions o afectes i situacions històrico-culturals) perquè complicaria innecessàriament els estudis.
d) Insisteix en la utilitat i necessitat d’un treball interdisciplinari.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Comença a donar els seus primers passos al 1956, tot i que no ha consens en quan va començar exactament. Entre altres factors, el conductisme havia evolucionat en els anys 1940 i 1950 a un conductisme cognitiu que no s’oposava al cognitivisme. La discussió de Chomsky i Skinner, pot fer pensar que a partir del rebuig del conductisme neix la psicologia cognitiva; però en el treball de Tolman trobem una connexió clara entre el conductisme i el cognitivisme; a més, a nivell metodològic no s’oposen sinó que resulten bastant compatibles.
Però no tot és continuïtat entre el conductisme i el cognitivisme: la manera com interpreten els psicòlegs cognitius la cognició es totalment diferent  postulen que funciona estadísticament o segons la lògica, informàtica o cibernètica. L’ordinador no només serveix com model teòric per l’explicació del funcionament mental, sinó que també com instrument per mostrar que la ment treballa de la mateixa manera que ell.
No és la primera vegada que la psicologia treballa amb l’analogia entre home i màquina (s. XVII i XVIII freqüentment es feien comparacions amb rellotges i autòmats). Però es la primera vegada que es pensa que les màquines simulen la forma de pensar dels humans  va ser necessari la concepció de la cibernètica de Wiener, la teoria de la informació de Shannon i la teoria de la matemàtica de W. Weaver, desenvolupades a partir de 1948. Amb aquests treballs es va perfilar una tècnica de regulació basada en la mesura i direcció d’aparells tècnics. Tot i que tractava d’aplicar-se només en el terreny d’aparells tècnics, aviat va ser plantejada l’analogia amb sistemes orgànics.
Alan Turing va ser qui va pensar que els programes d’ordinador poden simular la intel·ligència humana  altres formulaven l’analogia sobre la base del hardware, ell la formulava amb èxit en termes de software  dissenya el test de Turing.
3.- DOS CONFERÈNCIES I ELS PRIMERS DESENVOLUPAMENTS: Va haver 2 conferències de gran interès per l’evolució d’aquest camp en el mateix any, que tractaven sobre si existeix una analogia entre els sistemes informàtics i el sistema cognitiu del home. Llavors, en 1956 es van trobar científics de diversos camps (la majoria treballava en la intel·ligència artificial) i van repassar les seves idees sobre programes capaços de resoldre problemes, reconèixer pautes, jugar jocs i raonar lògicament. No va sorgir ninguna síntesis, però els participants es van establir com un grup permanent de treball.
En el mateix any va tenir lloc un simposi sobre la teoria de la informació. Allà Chomsky va resumir la seva nova teoria lingüística (llenguatge com sistema de normes), Miller presenta la seva investigació sobre el límit de memòria al voltant dels 7 ítems; i Newell i Simon informen sobre el seu nou programa de simulació (Logic Theorist), van plantejar que tant l’ordinador com la ment humana són sistemes cognitius que treballen amb símbol i per tant, el seu funcionament és semblant.
Al 1960 el psicòleg George Miller amb el neurofisiòleg Karl Primbram i el psicòleg matemàtic Eugene Galanter van publicar l’obra clau per la història de la psicologia cognitiva “Plans and Structure of Behaviour”. En ella, anuncien el fi del conductisme, i Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 reclamen un enfocament cibernètic de la conducta en termes d’accions, bucles de retroalimentació i reajustaments d’acord amb la retroalimentació obtinguda.
Reemplacen l’acte reflex del conductistes pel TOTE (Test Operation Test Exit)  podia inserta-se dins d’una estructura jeràrquica pertanyent a un TOTE més ampli. Seleccionen el programes d’ordinador com a medi per conceptualitzar aquestes idees: si un ordinador és capaç de tenir un objectiu, un medi per arribar al objectiu i un medi per verificar que ha arribat a ell  model que pot utilitzar-se per explicar com funciona la ment humana.
L’ordinador és capaç de descriure el comportament humà en funció de: plans (processos jeràrquicament organitzats), imatges (coneixements disponibles), objectius i altres processos. Model més flexible d’intenció i interacció.
Després van aparèixer més llibres, el més influent sent “Cognictive psychology” de Ulric Neisser (1967): va exposar una concepció constructiva de l’activitat humana, segons la qual tota cognició implica processos analítics i sintètics inventius.
4.- DOS EXEMPLES DE PROGAMACIÓ EN LA DÈCADA DE 1960: El desafiu de Turing va resultar una meta molt temptadora:   Kenneth Colby (interessat en els trastorns psiquiàtrics) va aconseguir programar un ordinador per a què contesti a preguntes, simulant una personalitat paranoide amb obsessió per la màfia.
Weizenburg tracta de reproduir el comportament d’un psicòleg humanista.
Estaven dissenyats amb suficient habilitat per enganyar durant un temps a l’interlocutor si no sàpigues res del programa; però els dos reconeixen que si l’individu conegués el disseny del programa o fos capaç d’efectuar les inferències correctes s’assabentaria, perquè els programes no comprenen les paraules utilitzades. Només estan construïts de manera que determinades paraules claus desencadenen respostes fixes. Si no troba cap paraula que reconegui utilitza formules mancats de contingut com “per què creus vostè això?” o decideix tornar a un tema anterior.
5.- COMENTARI FINAL: L’analogia entre sistema cognitiu mental i artificial va quedar exposat de manera que altres científics van ser atrets a indagar en l’estudi. Permet una doble comparació entre el sistema natural com referencia, o pel contrari, partint del artificial. El mètode i la teoria es troben íntimament relacionats, funcionen de suport mutu.
Tot i la novetat i èxit dels primers treballs, el models informàtics de la psicologia cognitiva no van ser acceptats aviats. A més, els psicòlegs primer van tenir que familiaritzar-se amb l’ordinador i dominar la tècnica de la informàtica. Però cap 1970, la situació havia canviat psicologia cognitiva va aconseguir institucionar-se: la publicació de les primeres revistes especifiques d’aquesta línia d’investigació i la conferencia de la “Cognitive Science Society” en 1979 va culminar el procés històric que arriba als nostres dies.
...