Tema 3: Dret i Societat (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat El Dret és part de la societat, i es troba en relació amb els altres factors socials. Les relacions que es donen entre el Dret i la resta de factors socials són d’interdependència.
Les normes i el Dret sorgeixen per tal de donar resposta, per tal de regular i oferir un tractament jurídic a diverses situacions socials, i d’altra banda, quan s’apliquen aquestes normes té lloc una sèrie d’efectes socials que pot coincidir o no amb les expectatives que tenia el legislador en pronunciar la norma.
1- DIMENSIÓ SOCIAL DEL DRET La noció de sistema que es denomina “organicista” Aquesta noció, duta a terme per un corrent sociològic denominat funcionalisme, sosté que el sistema social és un organisme viu.
La sociologia és essencialment l’estudi de grups o sistemes humans, des de nuclis reduïts, com ara la família, passant per organitzacions més o menys formals, fins les majors unitats socials.
Aquesta posició parteix de la idea que l’organisme, entès com una unitat, mostra característiques similars a les dels sistemes vius en equilibri, els quals mantindrien una distribució de llurs components sempre igual, fins i tot sota condicions de pertorbació, ja que després d’aquesta pertorbació l’organisme és capaç de tornar a la seva situació inicial.
L’organisme no és un sistema tancat, sinó obert.
 PARSONS (màxim representant de la noció organicista).
Divideix el sistema social en quatre dimensions o subsistemes.
a) Adaptació: Representa les forces del sistema social més properes al món material, per tant, l’economia és l’esfera més relacionada amb aquest subsistema.
b) Determinació: La clau d’aquesta esfera és l’organització que procura controlar l’impacte de les forces externes amb l’objecte d’assolir metes molt delimitades. Les esferes de la societat més relacionades amb aquest subsistema són la política i el govern.
c) Integració: Es troben tots els sistemes normatius, i també els factors de control social.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat d) Manteniment de pautes: Representa l’esfera dels valors generals del sistema social, valors de relació dels quals amb els problemes objectius és suficient com per institucionalitzar-los.
La noció de sistema com a conjunt d’elements en relació -> TEORÍA DE SISTEMES Un sistema és entès com un complex d’elements que interactuen. Aquesta interacció significa que els elements es troben en una relació, de manera que el comportament d’un element p en una relació R és diferent del seu comportament en una altra relació R´. Segons aquesta concepció, un sistema seria un conjunt d’elements que mantenen diferents relacions entre si i que es troben separats d’un entorn determinat. La relació entre sistema i entorn és fonamental per a la caracterització del sistema, ja que aquest es defineix respecte a un determinat entorn.
 LUHMANN Aquest autor parteix de la idea que els sistemes són autoreferents, la qual cosa significa que els sistemes es defineixen sempre per la seva diferència amb l’entorn, i que aquesta diferència s’inclou en la mateixa definició de sistema. També diu que els sistemes també són autopoiètics, que significa que els sistemes poden crear llur pròpia estructura i els elements dels quals es componen, és a dir, poden produir una auto creació.
La teoria de Luhmann té un punt de partida bàsic: la societat es caracteritza per la complexitat perquè hi ha sobreabundància de relacions, de possibilitats, de connexions, de manera que no és possible establir relacions de correspondència entre element i element. L’objectiu de la seva teoria és crear una concepció dels sistemes socials que tinguin com a fi reduir aquella complexitat.
Distingeix tres tipus de sistemes: a) Sistemes vius.
b) Sistemes psíquics.
c) Sistemes socials – l’element més característic és la comunicació.
o Dret.
o Política.
Qualsevol que sigui la teoria de sistemes de la qual es parteixi, sempre s’arriba a la noció de subsistema social. Els subsistemes són conjunt de relacions socials i aquestes estan constituïdes per ACCIONS SOCIALS.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat o Economia.
o Religió.
2- ACCIÓ SOCIAL Una de les formulacions paradigmàtiques d’acció social en Sociologia és la desenvolupada per WEBER.
Aquest autor sosté que en primer lloc es tracta d’una acció humana, és a dir, acció pròpia o característica de l’home, i que per tant, no es refereix a processos merament biològics o fisiològics, ni als processos merament reactius. En segon lloc, és una acció humana amb sentit.
Per a Weber això significa que sigui comprensible, i per tant, pot ser racional o lògica.
En tercer lloc, ha de ser una acció humana amb sentit social, la qual cosa significa que el sentit que té en la ment el subjecte o subjectes de l’acció es refereix a la conducta dels altres, i s’orienta per aquesta en el seu desenvolupament. La conducta, que no té en compte per a res l’acció, postures o reaccions dels altres no és social.
Exemple: Fer una recollida d’aliments per ajudar a un determinat barri amb problemes econòmics. Acció humana amb sentit (la gent entén la nostra acció), i té un sentit social perquè té en compte a la societat.
Perquè fem una acció social? Perquè considerem que una sèrie de valors estipulats per la societat no es compleixen en algunes circumstàncies. En l’exemple anterior, és la pobresa.
3- TIPOLOGIA DE LES RELACIONS SOCIALS a) Relacions de comunitat: Les relacions de la comunitat són similars a les relacions de tipus familiar, on es dóna una forma recíproca d’interdependència i per tant no hi ha necessitat de tutelar interessos oposats. En aquestes preval el grup o allò col·lectiu, i la voluntat d’unir-se és l’element de cohesió que reafirma la identitat col·lectiva. Preval el marc de les idees, valors, creences o sentiments comuns dominants, que expressen un consens.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat b) Relacions societàries o contractuals: Són relacions que s’estableixen amb abast limitat i un objectiu específic, orientat a la compensació d’interessos de caràcter individual, o bé es dirigeixen a una unió d’interessos que reverteix en benefici dels que hi participen. L’objectiu que determina la unió és econòmic i el criteri orientador bàsic és el de l’eficàcia. Corresponen al marc econòmic o tecno-econòmic. És l’esfera de les decisions respecte a l’adequació de mitjans amb relació als fins o objectius que persegueix el grup social.
c) Relacions conflictuals: Són aquelles relacions en les quals les parts estan en oposició però sense subordinació recíproca al poder. Imposen una voluntat enfront de la resistència de l’altra part. És a dir, aquelles situacions en les quals dues o més persones o grups ocupen posicions entre si antagòniques i incompatibles respecte de l’objecte de la relació. Poden donar-se en qualsevol dels nivells i amb relació amb qualsevol tipus de relacions socials.
d) Relacions de dominació: Es caracteritzen per la presència en una part de les parts de força i poder. El poder consisteix en la probabilitat o oportunitat d’imposar la pròpia voluntat dins una relació social, fins i tot contra tota resistència. També es caracteritzen perquè aquest poder té una qualitat ulterior que por qualificar-se com a dominació, que seria la probabilitat de trobar obediència a n manament de determinat contingut entre persones donades. Són pròpies del marc polític o del poder com a centre de presa de decisions.
El dret en el marc de les relacions socials.
a) Relació entre el Dret i l’economia. L’ordre jurídic, és a dir, el Dret, pot condicionar, dinamitzar o neutralitzar l’evolució dels fets econòmics, i d’altra banda, els fets econòmics tenen una influència decisiva en la configuració del Dret.
Les relacions entre Dret i economia poden concretar-se en dos plans; un pla que podríem denominar extern, que estaria referit a la constatació que el Dret regula les relacions econòmiques i s’estableix per motivacions econòmiques, i un altre nivell seria més profund, on es tractaria de veure la similitud entre economia i Dret en quant ambdós INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat serien sistemes de distribució de recursos i ambdós obeirien una mateixa lògica, la del mercat.
La interrelació entre Dret i economia dóna lloc a dues posicions: marxista i liberal.
Una posició marxista entendrà que el Dret no pot ser superior a l’estructura econòmica ni al desenvolupament cultural de la societat condicionat per aquest, en conseqüència el Dret segueix la societat no la dirigeix, i és l’element condicionat no el condicionant.
Per al liberalisme clàssic, el Dret no pot actuar o modificar els processos o factors econòmics, en la mesura que l’ordre econòmic és un producte de lleis econòmiques independents que el regeixen i l’individu hi aporta la seva racionalitat, interessos i motivacions en l’intercanvi de béns i serveis per tal d’obtenir el màxim benefici i contribuir al progrés, per tant, l’individu és el punt de referència de les relacions econòmiques.
b) Relació entre Dret i política. La política pot entendre’s com la consecució d’objectius, ja que estableix fins, metes i directrius, i determina també els recursos necessaris per assolirlos.
Podem parlar de política referint-nos a tres aspectes; 1) En primer lloc, podem parlar de política referint-nos a una acció humana que dóna lloc a una relació social que té un doble caràcter, per una banda té un caràcter de projecte, és a dir, de mobilització o no de recursos materials, elecció de mitjans, decisió d’objectius i un caràcter de finalitat. En aquest sentit ens referim a GOVERN.
2) En segon lloc podem parlar de política per tal de referir-nos al conjunt d’accions socials que en estar interrelacionades constitueixen una xarxa o estructura complexa a la qual donem el nom global de “la política” d’un país o d’una època determinada. És a dir, que mitjançant aquestes interrelacions es va organitzant el teixit social.
3) La tercera opció posa en relleu una estructura organitzada i total d’una societat, resultat del procés d’organització i del conjunt d’interaccions socials, però que es refereix a la idea de comunitat històrica, és a dir, ESTAT.
Certament, per poder establir relacions entre Dret i política, hem de tenir en compte les coordenades espacio-temporals i els models socials concrets, i sobretot, la societat i totes les variables que intervenen en ella. D’una banda, es pot veure com un dels plans INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat d’influència, relació o intersecció entre sistema polític i sistema jurídic. D’altra banda, qualsevol anàlisi de tipus sociològic posa en relleu com les relacions s’estableixen en tot el camp que abasta la inserció de la cultura jurídico- política en un context històric donat.
c) Relació entre Dret i factors ideològics i culturals. En l’actualitat el terme ideologia s’utilitza amb dos significats diferents; un primer significat, que podríem denominar descriptiu, fa referència als sistemes d’idees, concepcions del món que funcionen com una guia per l’acció en el marc social, polític, ètic... i la projecció que aquestes idees tenen en la consciència dels individus i en les accions socials. Un segon significat, fa referència a la ideologia com a falsa consciència, és a dir, com a la consciència que en part encobreix, emmascara o distorsiona i en part desvetlla la realitat. En la ideologia estan implicades diferents teories político-econòmiques, polítiques, jurídiques, filosòfiques, ètiques...
Per tant, una ideologia es un sistema d’idees o concepció del món compartida per un sector de la societat que tendeix a expressar i reflectir aquells interessos que se senten justificats, garantits i protegits per aquesta ideologia, i per tant, es troba també en relació amb el conjunt d’estructures socials, polítiques i econòmiques. Això no significa que els canvis estructurals donen lloc a canvis ideològics, i d’altra banda, és possible que la ideologia funciona com a motor de l’acció social, en els supòsits en què els moviments ideològics de canvi aconsegueixen implantar-se en amplis estrats socials.
Pel que fa a la cultura, podríem parlar de subsistema de socialització, de manteniment de pautes, el nivell de la identitat col·lectiva, el nivell simbòlic, on resideix en la instància de legitimació i motivació de les conductes socials. Els sistemes socials tenen sentit sols a partir del fet que els éssers humans estan situats sempre en un univers cultural creat per a ells mateixos. El pla de la cultura té una influència decisiva en el Dret, ja que és troba on es troba la identitat cultural del grup i sols en aquesta imbricació el Dret pot donar-se amb caràcter eficaç i durador. En aquest sentit, l’experiència jurídica pot entendre’s com a experiència cultural, i al seu torn el Dret es porós a les diferents realitats culturals.
4- DRET I CANVI SOCIAL El dret és un factor que canvia el fil de les transformacions socials i també és un factor de canvi i transformació social. El canvi social pot ser entès com el procés de transformació de la INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat societat o de certs aspectes d’una societat. El canvi en sentit jurídic es refereix al procés o processos de modificació i creació de normes jurídiques al si d’una societat.
Per tal de que es pugui parlar de canvi social, ha de produir-se una alteració en els modes de conducta en una societat. Hi ha un canvi social quan es modifica l’estructura social.
Amb relació al problema del canvi social, podem constatar dues tendències fonamentals: si el Dret és un mitjà per tal d’establir els diferents subsistemes d’una societat o bé el Dret ha de ser el vehicle fonamental de transformació i de canvi en una societat.
Les societats actuals es caracteritzen per un ritme de canvi constant i, en conseqüència, el Dret també és un Dret en transformació.
L’impacte del canvi social en el Dret Aquest procés es refereix a l’adequació de les normes jurídiques als canvis socials, i es tracta d’observar si l’evolució del Dret reflecteix un canvi social més ampli.
L’efectivitat d’una norma és el grau de realització, en la pràctica social, de les regles enunciades pel Dret. El problema del canvi social està connectat amb el problema de l’eficàcia social de les normes jurídiques. La noció d’eficàcia social indica els efectes o les conseqüències que en part es troben preestablertes en les mateixes normes, però que estan condicionades pel fets externs a aquestes normes.
Si la norma no té efectes prevists o deixa de tenir-los cal introduir canvis en el sistema jurídic per tal de que pugui ser eficaç, i això és degut als canvis socials. Aquesta modificació pot donar-se tant en el pla de la producció del Dret com en el de la presa de decisions, o en ambdós alhora.
Els canvis es poden donar perquè es dóna una nova legislació, però també és possible que el Dret s’adapti a les noves circumstàncies sense modificar la seva estructura o forma.
La influència del canvi jurídic en el canvi social El Dret s’anticipa als canvis socials. El Dret és un producte social, i adquireix una autonomia que possibilita la seva influència en la realitat social. Si la creació i aplicació del Dret no fos més que un reflex mecànic de les relacions socials no podríem parlar de cap tipus d’influència INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat pròpia i específica del Dret sobre la societat, aquest no faria més que assegurar i consolidar els canvis socials previs.
Ara bé, quan el canvi de les normes no influeix sobre cap canvi social, hi ha una falta d’efectivitat de les normes jurídiques o, les conseqüències socials dels canvis jurídics no poden ser considerades prou rellevants.
El Dret juga un paper important en la promoció del canvi social. En primer lloc, perquè compta amb estructures que són a la base d’institucions socials que influeixen directament en el canvi.
En segon lloc, el Dret compta amb estructures pròpies per tal de promoure canvis socials per mitjà de comitès, taules de negociació, arbitratges o organitzacions que promocionen fins polítics determinats. En tercer lloc, la promoció del canvi pot produir-se per mitjà de la imposició de deures jurídics sobre els individus, com per exemple, la imposició d’impostos específics per assegurar diferents serveis públics.
Canvis socials sense canvis jurídics El Dret es percebut com a <<obstacle>> per al canvi social, pot frenar, retardar o impedir el canvi social, com a element conservador d’un orde instaurat. Des d’aquesta perspectiva també és possible referir-se a la situació en què es troben algunes normes jurídiques que no s’adeqüen a l’evolució social.
En el Dret, es donen instàncies que poden introduir canvis en l’ordre jurídic, probablement la més important sigui la legislativa o el moment de creació del Dret. També la jurisdicció, els jutges i tribunals poden ser agents importants per al canvi jurídic i social, per bé que tenen una capacitat limitada per introduir-hi canvis. Però el llenguatge normatiu permet interpretacions distintes i per tant el moment de la presa de decisions, en tant que tracta que aquestes reflecteixin les idees i valors que sorgeixen en la societat, porta implícita la possibilitar de introduir-hi canvis sense alterar el tenor literal de les normes. Això no significa que cada vegada que un jutge decideixi, orienti d’aquesta manera la seva activitat. Per últim, tant l’administració com el poder executi poden ser agents de canvi social. El segon perquè pot dictar normes jurídiques, i l’administració perquè pot tenir un caràcter instrumental quan es tracta d’utilitzar el Dret com a vehicle per al canvi social.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat Anàlisi funcional del Dret 5- FUNCIONS GENÈRIQUES DEL DRET a) Control Social: supervisar el funcionament de les institucions social resolent els conflictes que es produeixin dintre un sistema social. Aquesta funció està lligada a l’eficàcia de les normes, és a dir, al compliment d’aquestes.
Mesures, tècniques de control social: 1) Adopció de mesures de promoció d’una determinada conducta/-es (conducta desitjable).
2) Adopció mesures de prevenció (conductes indesitjables).
3) Adopció de mesures de premi (conductes desitjables).
4) Adopció de mesures de repressió (sancions).
b) Seguretat Jurídica: supervisar el funcionament de les institucions social resolent els conflictes que es produeixin dintre un sistema social. Aquesta funció està lligada a l’eficàcia de les normes, és a dir, al compliment d’aquestes.
Condicions tècniques que proporcionen seguretat jurídica: 1) Normes jurídiques siguin “clares”.
INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 3: Dret i Societat 2) Normes jurídiques siguin conegudes, públiques.
3) L’Estat compleixi amb el principi de legalitat .
6- FUNCIONS DIRECTES SECUNDÀRIES Són exclusivament pròpies del Dret com a sistema normatiu institucionalitzat.
a) Establir procediments per canviar el Dret. És a dir, el dret regula la seva pròpia creació establint òrgans i procediments per a la seva modificació. Ex. Art.86 C.E que regula el procediment per a l’aprovació dels Decrets Llei.
b) Establir procediments per tal de reforçar el compliment del dret. És a dir, el dret regula els procediments a través dels quals els jutges, tribunals, òrgans administratius o cossos policials han d’aplicar les normes jurídiques i també fiscalitza l’actuació d’aquests. Ex.
Normes processals.
...