Resum Nacionalisme banal: Capítol “Nacions i llengües” (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Dimensió social de la persona
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 109
Subido por

Descripción

Resum del capítol "Nacions i llengües" de Nacionalisme banal.

Vista previa del texto

Dimensió social de la persona Laura Casado Nacionalisme banal: Capítol “Nacions i llengües”    La gent entén com a natural les aspiracions nacionals de la gent que parla diferents llengües. Posseïm la idea de llengua i d’estat en el “nostre” sentit comú.  L’analista d’ideologies ha de preguntar-se on es va originar aquesta creença i allò que assumeix.
Els científics socials sovint assumeixen que és natural que els parlants de la mateixa llengua vulguin perseguir la seva identitat política.
Segons John Edward, la llengua encara es considera el pilar central de la identitat ètnica.
L’estudi del nacionalisme com a ideologia:          El estudiosos liberals d’avui troben més senzill reconèixer el nacionalisme en els “altres” que en ells mateixos.  Quan parlem de les nostres creences preferim utilitzar altres paraules diferents com “patriotisme”, “lleialtat” o “identificació social”.  Aquests termes passen per alt l’objecte cap al qual es mostra la “lleialtat” o la “identificació”  l’estat nació.
El nacionalisme no es només la tendència separatista dels parlants flamencs a voler separarse de Bèlgica, sinó que també és la ideologia que permet als estats, incloent Bèlgica, existir.
Nacionalisme banal: Concepte que cobreix les maneres en què es presenten habitualment els estats nació establerts, sense restringir el terme “nacionalisme” a la ideologia “d’altres”.
El terme nacionalisme es fa servir d’una manera limitada.
Han naturalitzat el “nostre” nacionalisme com a part de la vida. Això succeeix en dos tipus de teorització, que sovint, van l’un amb l’altre: o Projectar teories del nacionalisme: Aquests enfocaments solen definir el nacionalisme d’una manera restringida, com un fenomen extrem/excessiu.
 Afirmen que el nacionalisme és causat per pensaments irracionals.
 Normalment les seves teories donen per suposat aquest “món de nacions” en el que els nacionalismes entren en erupció cada cert temps.
 El nacionalisme és projectat sobre els “altres” i el “nostre” és oblidat o negat.
o Naturalitzar teories del nacionalismes: Descriuen les lleialtats contemporànies en relació als estats nació com a una cosa psicològicament general de la condició humana.
En contrast a tot això, la proposta d’aquest llibre gira cap a sobre “nostre” el focus psicològic del nacionalisme.
Un anàlisi ideològica dels estats psicològics emfatitza que els processos sociohistòrics són els que constitueixen els motius i els actes dels individus, i no al revés.
La llengua té un paper vital en el funcionament de la ideologia i en l’estructuració de la consciència ideològica.  L’estudi sociopsicològic de la ideologia hauria d’examinar els funcionaments concrets de la llengua.
Gillet i Harré han suggerit que les emocions, com el furor, la por o la felicitat, impliquen tant judicis morals com actes socials exteriors  inclou les emocions de lleialtat nacional o xenofòbia.  Aquestes emocions s’expressen mitjançant complexos models de discurs.
Nacionalisme i l’estat nació:   No hi pot haver nacionalisme sense estats nació.
Els historiadors han discutit sobre la primera aparició de l’estat nació: o Alguns creuen que van sorgir a Anglaterra i França al s. XVII.
o Alguns afirmen que els estats nació i les adhesions nacionalistes no es poden trobar fins al s. XVIII.
Dimensió social de la persona       Laura Casado o Altres sostenen que no va ser fins al s.XX.
Tot i així, tots estan d’acord amb que a l’Europa Medieval no hi havia estats nació.
Els estats nació no existeixen aïllats, sinó dins d’un complex d’uns altres estats nació.
Els mapes medievals representen un món que no està obsessionat amb les fronteres.
El mapa modern de nacions representa un món complet, dividit per fronteres traçades amb precisió.
El món medieval europeu sembla molt tèrbol i desorganitzat als ulls moderns  a “nosaltres”, que accepten la naturalitat d’una “consciència de fronteres”, ens resulta senzill pensar que el règim d’estats nació va introduir l’ordre i l’organització en un món de desordre i caos ineficaç.
Des del naixements dels estats nació, els estats poderosos (que han demostrar el seu poder en la guerra) han procurat imposar la seva visió d’un ordre establerts de fronteres internacionals ben traçades.
El món internacional de nacions:       Els analistes han suggerit que aquesta nova forma d’estat (estat nació) ha proporcionat una sèrie de solucions a problemes en un món en procés de modernització.
o La industrialització va portar una demanda d’habilitats estandarditzades  sistemes d’educació centralitzats.  va donar avantatges econòmic i militars.
Altres escriptors han relacionat directament l’aparició de l’estat nació amb la importància de la impremta, la substitució del llatí per les llengües vernacles i la difusió de l’alfabetització discursiva  necessàries per al desenvolupament capitalista.
No hi ha dubte de l’èxit de l’estat nació  La nacionalitat es va establir com a forma universal de sobirania.  El nacionalisme es “la ideologia amb més èxit de la història humana.
El nacionalisme ha escombrat ideologies rivals.
D’estats nació n’hi ha de totes les formes i grandàries, no s’ha creat amb un model de dimensions ideals.
o No es pot trobar un conjunt de principis geogràfics “objectius” que, si s’incorporés a un programa informàtic, produís l’actual collita de fronteres nacionals.
o Tampoc no es veu cap mena de lògica subjacent de llengua o de religió.
El règim d’estats nació no sembla seguir un model clar per a la divisió global.
Crear estats i pobles       Es pot suposar que les variables “subjectives”, o psicològiques, son les decisives per traçar les fronteres de l’estat, ja que amb les anomenades variables “objectives”, com ara les de la llengua, la religió o la geografia, no podem predir on han de traçar-se.
Les nacions son “comunitats imaginades”.
El terme “nació” duu dos significats interrelacionats: o La “nació” com a estat nació.
o La “nació” com a poble que viu a l’estat.
Com diu Gellner, el nacionalisme es basa en un principi que té un “suport molt ampli i, més encara, es dóna per descomptat al món modern”.
Hi ha el principi de que qualsevol nació com a poble hauria de tenir la seva nació com a estat.
El nacionalisme implica la construcció del sentit de la identitat nacional per a aquells que es diu que habiten, o mereixen habitar, el seu estat nació.
Dimensió social de la persona              Laura Casado El nacionalisme combina característiques particulars i universals.
o Vencedors de la Revolució Francesa: Van declarar la seva victòria com a triomf dels principis universals com la llibertat, igualtat i la fraternitat (s’apliquen a tots els homes). D’altra banda, va ser una victòria del poble francès, concretament.
Què va venir abans: la nació com a poble o la nació com a estat?  molts debats.
Mitjançant la invenció de les tradicions, es van crear identitats nacionals com si fossin característiques “naturals”, fins i tot eternes, de l’existència humana.
o Cap sentit previ de poble no podria explicar per què uns Estats Units d’Amèrica es van desenvolupar al nord de Mèxic, però no al sud. Les 13 colònies, que sota el lideratge de George Washington van enderrocar el govern colonial, es van convertir en una única nació, mentre que les 5 colònies alliberades d’Espanya per Simón Bolívar van seguir els seus camins nacionals. En tots dos casos, el sentit de nació havia de crear-se després de les diferents declaracions d’independència.
No totes les nacions com a pobles van ser creades de novo.
Les “ètnies” es poden trobar en la majoria de les èpoques.
Sovint els estats nació es van crear a partir de lleialtats més antigues.
La creació dels estats nació rarament ha estat un procés harmoniós  normalment és un procés de conflicte i violència.  S’ha d’imposar una forma concreta d’identitat (altres concepcions, altres formes de vida).
La batalla per la nacionalitat és una batalla per l’hegemonia mitjançant la qual una part reivindica parlar en nom de la nació sencera i representar l’essència nacional.
Poques nacions són tan homogènies que no continguin subsectors que s’incloguin en la definició d’ètnia” de Smith.
La supressió de les llengües minoritàries no es limita a la història primerenca del nacionalisme. Fins i tot a la fi del segle XX els grups governants que busquen consolidar la seva permanència en el poder de l’estat continuen, en nom del poble, amb aquestes polítiques. (Ex: La constitució de Turquia prohibeix l’interès per llengües no turques).
La lluita per crear l’estat nació és una lluita pel monopoli dels mitjans per exercir violència.
El triomf del nacionalisme concret rarament s’aconsegueix sense la desfeta de nacionalismes alternatius i d’altres maneres d’imaginar el poble.
Fins avui, tots els governants, independentment de la seva ideologia, justifiquen la seva sobirania com una expressió de la voluntat de la seva nació  legitimitat nacional.
Nacionalitat i desenvolupament de la llengua:     La ideologia del nacionalisme s’ha estès per tot el planeta  ha donat forma al sentit comú contemporani  nocions que ens semblen tan sòlides i naturals resulten ser construccions ideològiques del nacionalisme  per això és difícil oferir explicacions per al nacionalisme.
La llengua és un determinant fonamental de la identitat nacionalista.  La creació d’una hegemonia nacional normalment implica una hegemonia lingüística.
El concepte mateix d’ “una llengua” (tal i com el coneixem avui dia) pot ser un concepte inventat, desenvolupada durant la època d’estat nació  en aquest cas, la llengua no crea el nacionalisme, però el nacionalisme tampoc crea la llengua.
o El nacionalisme crea la nostra perspectiva de coses que anomenem “llengües” que parlem.
L’Europa medieval no era un lloc de llengües vernacles oficials  diferència amb món actual.
Dimensió social de la persona Laura Casado o  A mesura que una persona s’allunyava del seu poble natal, la proporció de frases no familiar pujava i augmentaven els problemes de comunicació.
El fet modern d’imaginar diferents llengües reflecteix que el món de nacions és també un món de llengües constituïdes formalment  L’estat nació necessita la disciplina de una gramàtica comuna.
Llengües i fronteres:            No tots els parlants de la llengua parlen de la mateixa manera.  algunes diferències seran classificades com a llengües diferents i altres com a diferències dintre de la mateixa llengua (dialecte).
La idea de dialecte tenia un ús escàs abans que els estats nació comencessin a establir formes oficials de parlar i escriure.  temes polítics molt disputats.
On ha de traçar-se la frontera entre una nova llengua i un dialecte?  el fet d’establir fronteres comporta més coses que la lingüística  la batalla per l’hegemonia, que acompanya la creació d’estats, es reflecteix en el poder de definir la llengua.
Els nacionalistes, quan tractin de crear una nació independent, solen crear una llengua com a llengua distinta.
Les fronteres entre les llengües i la classificació dels dialectes han seguit les polítiques de la creació d’estats.
Allà on s’estableixen les fronteres nacionals es consideren les diferències a banda i banda de la frontera d’una nació com a pertanyents a llengües clarament diferents.
Es pot suposar que els moviments nacionalistes, en tractar de formar estats independents, tractaran de convertir el dialecte en llengua.
Els conflictes sobre la llengua són molt comuns al món contemporani i ens resulten comprensibles segons el “nostre” sentit comú.
Les nocions de llengua i dialecte no són propietat exclusiva dels “extremistes”, sinó que formen part del “nostre” sentit comú.
Les nacions poden ser “comunitats imaginades”, però les llengües han de ser identitats definitives.
Es fàcil oblidar que les llengües són fixacions inventades, no han existit sempre.
...