Tema 1. Processos d'avaluació. (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Avaluació i Diagnostic II Adults
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

ccarbonell TEMA 1: Processos d’avaluacio psicologica clínica Entrevista biogràfica o anamnèsica: És pròpia del professor, cada professional té la seva. Per fer-la ens hem d’adaptar a com està el pacient  no podem prioritzar la anamnesis abans de qualsevol problema que tingui vigent el pacient. EL pacient ha de tenir suficient equilibri emocional, sense cap període de crisis. Si a un pacient li podem fer un anamnesis és un indicador de bon diagnòstic, té suficient estabilitat vital per poder parar-nos una entrevista a parlar de la seva vida.
Entrevista semiestructurada per tal de completar aquests 10 punts.
Primers desenvolupaments i aprenentatge, escoles, relacions professors i pares és més important en els infants.
Molt interessant i aporta molta informació la: Descripció del pare, la mare, les persones significatives de la família, amics, parella; autodescripció. Amb persones amb problemes familiars és millor començar per persones vistes de forma més positiva i després enfocar als més polèmics. Sempre es pregunta per la PARELLA. Dins l’àmbit de la parella s’ha de preguntar per la sexualitat. Obrir la porta ja sobre aquest aspecte.
Amb aquestes descripcions veus quins valors més importants regeixen en la vida d’aquella persona.
Què vol canviar el pacient?  De vegades les persones hi van per obligació, o no tenen molt clar què els hi passa.
S’ha d’assumir la importància de fer un anamnesis.
Nos interesa el pasado en la medida que afecta al presente.
ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ PER A LA FORMULACIÓ CLÍNICA DEL CAS Marc referencial per treballar la informació d’un cas clínic. A partir d’un text, d’una entrevista.
Mitjançant aquest text haurem de diferenciar entre 3 aspectes fonamentals i 3 aspectes que els complementen: Aspectes fonamentals: 1. Símptomes clínics: Què li passa al pacient.
2. Trets de personalitat (normal i patològica) Recursos i capacitats. Dins de la pròpia entrevista es poden anar treient trets. Ja no és com ESTÀ la persona sinó com ÉS la persona, per tant, han d’estar present.
ccarbonell 3. Circumstàncies biogràfiques i sociofamiliars. Recursos i capacitats. Pateix actualment o ha patit una malaltia que li afecta a la seva vida, està casat o casada, treballa molt lluny, està a l’atur, té problemes econòmics.....
A partir dels símptomes i els trets de personalitat que apareixen establim un DIAGNÒSTIC.
Però és molt difícil determinar un trastorn, però es poden tenir trets o característiques que s’apropen a tal trastorn.
Estadi de canvi. Hem de discernir si la persona es troba en l’estadi precontemplatiu o contemplatiu. Ens interessa sobretot aquests dos estadis.
Apego: L’altre element a discernir. Hi ha instruments senzills, però amb els nostres casos es pot fer de forma artesanal. El cas acabaria determinant un tipus d’apego considerat el predominant.
Exemple de cas Símptomes - Sentir-se fatal.
- Por a la obscuritat (símptoma del passat) - Tristesa (símptoma del passat) Personalitat - Ràbia (S’ha aguditzat amb la mort del pare però anteriorment ja hi era present) - [Trets paranoides] - Gelosia (per la mare el més important és els germans, per el novio el més important és la seva família....) - Cizañeo.
- Mentides (Si són habituals) - [Sociable]  Ho diu ella.
- [Relació amb els febles de la classe] - AJUDA (característica preservada) - [Incompliment amb les normes] - [Vaga però no tonta] - [Transferència del patró relacional aplicat a la relació amb el terapeuta] Circumstàncies - 23 anys/ Estudiant universitària - Mort del pare - Ruptura amb el novio - Dormir amb la mare Element a tenir en compte: Si en tots els àmbits de la seva vida veu que els demés no estàn a favor seu es pot començar a considerar un aspecte de personalitat.
En l’aparta de Circumstàncies hi ha circumstancies que poden malmetre en personalitat i en símptomes, per tant, és important saber què desencadena.
[] A confirmar. Això m’olora a que és.....
ccarbonell Anamnesis: Professions, ocupacions.. ; Altres familiars significatius...
Embaràs i part: Informació textual - - Vaig sortir de cul, amb el caràcter agriat, amb ràbia i això...
Quan em coneixen puc semblar borde, però soc sociables. A la meva millor amiga li costava llegir, jo li ensenyava. Era amiga de la grassa de classe, del noi que quequejava...
Ajudava a dormir als nens de P3. No feia els deures. Sóc vaga en els estudis, però no sóc tonta.
Pensar que és una entrevist semiestructurada, per tant, quan comenci a parlar d’allò que ha donat el tema pot seguir parlant...
Primer record: Ni idea, crec que al pati, a P3, amb un noi que es deia X que m’agradava.
Després a l’ESO ens portàvem a matar.
Relacions: De petita amb la mare bé, però amb els germans tenia gelosia , com si volgués a la mare només per a mi.
Com defineix a la mare: No m’agrada el seu caràcter, no la tindria com a amiga, sempre diu que treballa molt, parla malament dels demés. Capta certa disponibilitat de la mare però no està del tot, ambivalència.
Defineix al pare: S’assembla molt a mi, amb la malaltia es va tancar més, però abans ja ho era.
No sabem si aquesta dificultat per comunicar pot ser herència del pare.
Definició de la parella: És el millor que m’ha passat a la vida i l’he cagat per les meves tonteries. Carinyos, m’estima, o m’estimava, i per a ell la seva família és el més important.
(Gelos, patró, personalitat) Autodescripció: Ràbia. Queixar-te és com anar a pixar, una necessitat.
Dia 6/02/2017 Tota persona que vingui es trobarà en un estadi del canvi. (Normalment estarà entre precontemplació i contemplació, sempre ens fixarem en aquests dos estadis). Estarà contínuament davant de l’ambivalència entre aversiu i gratificant.
Per exemple, persona amb depressió: aspecte aversiu tots els símptomes...
Aspecte gratificant recolzament familiar, benefici secundari al trastorn.
Els símptomes sempre estaran en contemplació, mentre que els aspectes de personalitats (trets) que estaran en la precontemplació.
Recaiguda normalment torna a la contemplació.
Model d’aferrament adult (Model de Batholomew) El propi model té un qüestionari molt senzill però permet que els pacients descriguin entre 4 descripcions de relació.
ccarbonell Determinació de l’apego a partir de criteris clínics Explicació d’un cas i mitjançant la percepció de self i la percepció dels demés. (Com es defineix a si mateix i com defineix el seu entorn. Anamnesi serveix per veure les seves definicions i percepcions) No només s’ha de mirar el que diu, sinó el fons de les paraules, què ens diu del que diuen els demés.
Les persones amb self negatiu tenen més possibilitats de tenir psicopatologia i per tant, és probable que siguin de self negatiu (o preocupat o temerós) Aquests elements ens duen a fer una formulació clínica, la estructura que pot tenir i començar a realitzar-ne.
Formulació clínica del cas Un conjunto de hipótesis contrastadas (procesos de avaluación) expresadas de forma narrativa (expresado en forma de historia del paciente, una narración, una explicación…) o mediante diagramas de flujo (evolución de los problemas) que ponga en relación toda la información disponible sobre el caso (biológica, psicológica y social) para explicar la etiología, el curso, el mantenimiento actual y el pronóstico del mismo (què s’espera de l’evolució del trastorn)” (Muñoz, 2003, p. 173).
Diagrama de flujo  Aspectos biográficos arriba, i relacionar-lo mediante cuadros, un diagrama donde ciertos aspectos se relacionan entre si.
Pensar en cual es el eje vertebrador, aquel aspecto más importante que explica mejor las dificultades del paciente. Normalmente la demanda está más centrada en el síntoma.
Diferents utilitats: Integra tota la informació que tenim del pacient, vinculem totes les dades en un conjunt coherent.
Explica per què li passa el que li esta succeint, permet definir patrons de conducta, comprendre patrons de relació, per què té unes determinades dificultats. Per què aquesta persona té un problema simptomatològic.
Ens facilita la indicació de la psicoteràpia. Si tens una formulació clínica on tens: aspectes biogràfics, aspectes de la personalitat i símptomes clínics. Una persona que tingui depressió (p.ex.) pots treballar terapèuticament directament als símptomes (per exemple, teràpia activa conductual, estrictament conductual i es treballa directament sobre els símptomes), però també hi ha teràpies que treballen sobre el nivell anterior (patrons de relació, personalitat, cognició... patrons cognitius). Treballant a aquest nivell no només canviarà els patrons cognitius sinó que també milloraran o canviaran els símptomes.
Permet predir què passarà, anticipar dificultats, fer un pronòstic, per què la teràpia no funciona, mitjançant també l’aspecte clau (l’eix vertebral) Ajuda al terapeuta a comprendre millor el pacient.
ccarbonell - Formulació clínica vs Diagnòstic DSM/CIE Un diagnòstic estrictament del DSM nomes és un component de la formulació clínica. Però hi ha molta diferencia concloure un procés clínic dient que té una patologia només que realitzar tota una formulació clínic global que integra tota la persona i el seu món. Dues persones amb el mateix diagnòstic poden tenir formulacions clíniques absolutament diferent. No és com a medicina, no hi ha una sola psicoteràpia per un trastorn determinat.
Davant la formulació clínica ens pot permetre veure quina psicoteràpia és millor per al trastorn.
CONSIDERAR TOTA LA INFORMACIÓ DEL PACIENT - - - Necessitat d’un referent teòric (Muñoz, 2003). A la pràctica clínica si no hi ha teoria estàs perdut. És necessària la teoria, és fonamental.
Psicoanàlisi:  Significat de la conductes (a vegades inconscient): Tota conducta té un significat.
Quelcom que fa el pacient, un símptoma, una característica de la seva personalitat.... té la seva raó.
 Èmfasi en biografia i experiències viscudes (infància): no caure en tòpics reduccionistes. Li interessa el passat en la mesura en el que està present. Solo en la mesura en la que el pasado està presente.
 Ansietat i mecanismes de defensa: El JO es defensa de l’ansietat a través de mecanismes de defensa.
 Patrons relacionals: la patologia s’explica molt bé per els patrons relacionals. els símptomes dels pacients tenen que veure amb formes de relació que provoquen problemes.
 Obstacles per el tractament: resistències, en quina mesura la persona es resisteix al canvi. Sovint, lo conegut és més segur que allò que pot ser nou.
Humanisme (reticències): Forta reticència al diagnòstic. Etiquetatge com a element insultant.
 Pacients com a persona (vs trastorn. Si etiquetem ens estem perdent la idea de que el pacient té més coses que un sol trastorn), plans vitals (tota persona té uns objectius en la vida, unes experiències que els hi pot resultar gratificant, unes motivacions....)  Situació clínica com a trobada(procés d’avaluació) entre dues persones (importància de la relació): som una de les poques professions en els que la nostre personalitat influeix directament sobre el nostre treball. S’ha de tenir la personalitat i l’estat d’ànim bastant a to. Treballem amb la nostre personalitat  Importància de les narratives: Importància d’allò que ens diu el pacient, de la textualitat, del que diu el pacient.
Cognitivo-conductual (Avaluació = anàlisis funcional de la conducta)  Èmfasi en l’ambient i context: en el que una persona es desenvolupa  Importància de les variables cognitives, patrons de pensament (esquemes): ex. La persona pensa el mateix tota l’estona sobre les seves relacions.
 Reforçadors / mantenidors dels símptomes: de quina forma un nen, adolescent o adult en l’ambient troba reforçadors.
ccarbonell Alguns d’aquests conceptes es poden incorporar en les formulacions clíniques. Però és interessant tenir un marc que et guia.
Esquema general de la Formulació clínica: criteris generals.
Tres nivells principals: 1r nivell: Aspectes del passat. Profund, estructura, passat. BIOGRAFIA 2n nivell: personalitat, apego (plan vital). PERSONALTIAT I PATRONS D’APEGO. Alguna d’aquestes coses serà el nucli vertebrador, allò que millor explica els símptomes (conductes que fa la persona) i que més connectat està amb la biografia de la persona.
3r nivell: patrons de conducta, pensament, relació i emoció. SIMPTOMA O CONDUCTA.
Tota formulació clínica ha d’incloure: RECURSOS, CAPACITAT I RELACIONS DE RECOLZAMENT de la persona, aspectes preservats. Parts per on ens podem agafar i aspectes preservats d’ell.
importància de trobar el nucli vertebrador (Què és allò que millor defineix a aquella persona).
CAS SIMPTOMES Problemes digestius des de petita  origen ansiós.
PERSONALITAT “Facilitat per preocupar-se”: a espera de més info per determinar si és símptoma) Vergonya (tendeix a tenir molta relació amb la personaltiat, però no tenim clar, per tant, a l’espera de més info per determinar si símptoma) Dependència a la mare.
Ansietat de separació.
Dificultat per explorar (relació amb l’apego insegur) Dificultat per gaudir.
CIRCUMSTÀNCIES 24a. Estudiant Dificultats en relació amb la mare (rivalitat, a l’espera de saber si és aspecte de personalitat) Caract.
Determinades Pare: caract.
Determinades.”no pinta mucho en casa, però l’estima molt”. La relació entre els pares és un model que tenim present de per vida.
Amics Professora molt valuosa per ella. “yo quiero una vida así”.
Explorar com és aquesta vida.
Infravaloració “¿Què podria ell veure en mi?” Primer record: es quedava a dormir a casa d’una tieta, però volia tornar a casa. Después si que es quedava. El record que avoca és un record de dependència a casa seva. Ansietat de separació.
ccarbonell Tots els records es repeteix el patró de dependència de separació  Simptomatologia de dolores de barriga i el no gaudir de les experiències.
Cert apego insegur  dificultat per explorar Relacions i descripcions: - Amic 1: ¿Què pot veure ell en mi? Amic 2: Estava amb una altre noia.
Amiga 3: casi hermana.
Amigo 4: gay.
Pare: Mare: Histerime irracional, idealitza, víctima, susceptible. Si esta mal, s’amarga i ens arrastre. Molt empàtica amb la gnet. En el fons no em coneix i no es don compte del meu sofriment.
Vol evitar la relació que tenen el pare i la mare. Eix vertebrador potent, per el que es la parella.
La relació entre mare i pare, junt amb la eva relació amb la mare pot arribar a la conclusió de que intimar=intimidar. Serà intimidat per un altre? Explorar-créixer-relacionar-se=danyar els que estimes? (mare)? ...