Tema 7. Hematologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clinica de l'adult II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7: HEMATOLOGIA HEMATOPOESIS Procés de formació de desenvolupament dels elements cel·lulars de la sang a partir d’una cèl·lula mare (stem-cells) que s’origina en la medul·la òssia.
Els òrgans hematopoètics són: - Medul·la òssia Fetge Melsa Tim Aquests són estructures funcionals amb capacitat de regular l’equilibri entre la producció i la destrucció de cèl·lules de la sang. Sovint, els càncer ataquen aquests òrgans perquè estan més vascularitzats.
MALALTIES ONCOHEMATOLÒGIQUES Les malalties oncohematològiques són un grup heterogeni de processos malignes amb una proliferació incontrolada de cèl·lules hematopoètiques en un estadi de maduració concreta.
Hi ha dos tipus de leucèmies segons la línia cel·lular hi ha: - Mieloproliferatives: Afecten al línia mieloide (granulòcits, eritròcits, monòcits i megacariòcits).
Limfoproliferatives: Inclou neoplàsies de la línia limfoide.
1 Segons el moment de maduració de la transformació de les cèl·lules neoplàsiques trobarem síndromes aguts i crònics.
- - AGUTS:     Clínica de presentació brusca i agressiva, són d’instauració ràpida Trastorn en la proliferació i maduració de les cèl·lules sanguínies Neoplàsia formada per cèl·lules sanguínies immadures Marcada inhibició de la resta de la hematopoesis amb dèficit de leucòcits, hematies i plaquetes      Clínica indolent, és a dir, no donen tanta clínica Trastorns en la proliferació i no en la maduració Proliferació constituïda per cèl·lules de la sang més madures Hi ha menys inhibició sobre la hematopoyesis normal Té moltes possibilitats de recidiva CRÒNICS: Per tant, classificarem les leucèmies en funció de la branca cel·lular que ataqui: - - MIELOIDE:   Aguda  Leucèmia mieloide aguda (LMA) Crònics  Leucèmia mieloide crònica (LMC)   Aguda  Leucèmia limfoide aguda (LLA) Crònics  Leucèmia limfoide crònica (LLC) LIMFOIDE: En adults la més freqüent és la LMA, en canvi, en pediatria, és la LLA.
Dins les malalties oncohematològiques, apart dels 4 tipus de leucèmia grans segons la línia cel·lular que ataca, hi ha més síndromes, que no són ben bé, leucèmies, i també diferents tipus de leucèmies dins aquests 4 grans grups.
ETIOLOGIA L’etiologia d’una leucèmia és desconeguda. S’està estudiant, però si que saben que hi ha certes malalties immunosupressores, sistemes genètics, exposició a un tòxic, etc. que es relacionen.
2 TIPUS DE LEUCÈMIA - - - - Leucèmia mieloide aguda: és d’evolució ràpid. Les cèl·lules són immadures, que creixen de manera incontrolada. Passen més en adults joves i si no es tracta pot produir la mort.
Si es fa el tractament, la supervivència és d’un 75%. Si hi ha una recaiguda, proliferació de les cèl·lules immadures altre cop, la supervivència amb tractament és d’un 20%. A vegades es fan transplantament de medul·la òssia com a trasplants de rescat, si té moltes recidives. Té capacitat d’envair totes els òrgans hematopoètics però no té tanta capacitat per anar al SNC.
Leucèmia limfoide aguda: Són cèl·lules immadures, blastos, que proliferen molt ràpidament. Si no es fa tractament la mortalitat és elevada. Afecta a nens majoritàriament. El tractament és molt efectiu. En quimioteràpia i prou ja en té suficient. Pot anar al SNC i testicular, apart dels òrgans hematopoètics, i això fa que els tractaments quimioteràpics hagin de ser més complexes, ja que han d’atacar cèl·lules que han atacat el SNC.
Leucèmia mieloide crònica: Afecta a la cadena dels mieloides. No són cèl·lules del tot immadures. Això fa que hi hagi excés d’àcid úric, i pot crear gota, etc. sol passar més en homes de 50-60 anys. L’evolució pot ser bona, o a vegades, pot ser que facin crisis blàstiques, és a dir, generen cèl·lules immadures, i això fa que passi a ser una leucèmia aguda. En aquests casos tenen una resposta al tractament molt dolenta, i si no s’intervé ràpid, pot causar la mort. .
Leucèmia limfocítica crònica: Passa en els avis, persones grans, i més en homes. En aquests cas, és una proliferació excessiva dels limfòcits B madurs. Aquestes persones, tenen la complicació de que tenen molt risc d’infecció. Són asimptomàtics, i a vegades la mort no ve provocada per la leucèmica, sinó per la infecció.
LEUCÈMIA AGUDA: És imprescindible per al diagnòstic fer l’aspirat de la medul·la òssia. El malat ve a consulta per: - Febre, calfreds i símptomes similars a una grip Astènia intensa Infeccions freqüents Anorèxia i pèrdua de pes Augment d’un gangli, del fetge o la melsa Equimosi, petèquies o hemorràgies mucoses Genives inflamades o que sagnin Sudoració nocturna Dolors d’articulacions o d’ossos TRACTAMENT: És una malaltia greu i agressiva de començament ràpid i d’un curs terminal molt breu si no es fa tractament. L’objectiu és destruir els blastos i restablir l’hematopoesi normal. Això 3 s’aconsegueix amb quimioteràpia que disminueix ràpidament les cèl·lules leucèmies però també indueix a un període d’aplàsia medul·lar.
MESURES TERAPÈUTIQUES: - - - Hiperhidratació: Administració de sèrum per prevenir la síndrome de lisis tumoral i leucocitari. O ingesta abundant d’aigua oral.
Alcalinitzar l’orina amb bicarbonat i al·lopurinol (fàrmac) per evitar que els cristalls es sedimentin i creïn àcid úric.
Profilaxi de les infeccions: Els pacients amb neutropènia l’augment d ela febre pot ser l’únic indici d’un procés infeccions; altres símptomes que poden presentar són: tos, calfreds, disúria i diarrees. És important saber:  La teràpia amb corticoides pot suprimir la resposta a la febre  L’administració d’analgèsics pot amagar la febre, és important controlar la temperatura abans de la seva administració  Amb la febre s’han de controlar constants vitals i diüresi, realitzar cultius de sang i començar antibiòtics.
 Hi ha un risc molt alt de xoc sèptic  Les transfusions d’hemoderivats s’han d’administrar una vegada hagi baixat la febre Suport hematològic: Per tractar l’anèmia s’han d’administrar concentrats d’hematies quan:  Hi hagin manifestacions clíniques  L’hemoglobina sigui <8 g/dl Per tractar hemorràgies administrar un pool de plaquetes per cada 10 kg de pes.
Quimioteràpia LIMFOMES Els ganglis limfàtics són els òrgans limfoides més importants tant per la capacitat de reacció com per la freqüència d’afectació. Hi Ha molts tipus de limfomes. Els que veurem a continuació són: - Malaltia de hodgkin (LH): Es caracteritza per la presència de cèl·lules de ReedSternberg, cèl·lules madures molt grosses, multi nucleades i de troballa fatocnòmica (només pròpia d’aquesta malaltia), per tant, si troben aquestes cèl·lules saben que només pot tenir aquesta malaltia. Al contrari del limfoma no hodgkin aquest és més localitzat però habitualment s’escampa per via limfàtica. Les adenopaties:  Són asimètriques al principi de la malaltia  Tenen consistència dura, mòbil i indolora  Signe de Hoste signe particular en el qual apareix dolor als ganglis després d’ingerir alcohol  El 70% dels casos aquests ganglis són de localització cervical  És més habitual en homes, i apareix a partir dels 30 i dels 50 anys, més freqüentment 4  Hi ha diferents tipus de malaltia en funció de l’estatus de la malaltia, la maduresa de la cèl·lula, etc.
SIMPTOMES: Normalment els símptomes són silents, però quan apareixen els símptomes B (febre, pèrdua de pes i suor a la nit), són símptomes pronòstics, i quan apareixen ens indica que la malaltia ja està avançada. A més també produeix:  Anorèxia  Pruïja  Infeccions, en estadis avançats, per alteració de la immunitat cel·lular PROVA DIAGNÒSTICA: La prova diagnòstica principal és la biòpsia de ganglis, i és important biopsiar l’adenopatia més representativa, és a dir, agafar el gangli més inflamat.
TRACTAMENT: El tractament varia en funció de l’estadi. Si trobem en fase inicial, el tractament per elecció seria radioteràpia. En canvi, si està en estadi avançat i està difús, el tractament per elecció seria quimioteràpia.
 L’estudi d’extensió permet conèixer l’estadi clínic  Té un ampli estadi de curació  A vegades degut a la quimioteràpia o radioteràpia produeix altres càncers, degut a la toxicitat del tractament produeix alteracions en altres cèl·lules  L’estadi determina el pronòstic i el tractament  El tractament pot ser radioteràpia en estadis inicials fins a la quimioteràpia en els altres estadis  El trasplantament és per recaigudes que es presenten al principi i serà autòleg  Un percentatge elevat de malalts es curen - Limfoma no hodgkin (LNH): És un grup heterogeni de neoplàsies que afecta a les cèl·lules limfocítiques B. Proliferen en ganglis limfàtics, produint adenopaties i amb d’altres òrgans limfoides (esplenomegàlia). Poden infiltrar el moll de l’os. Els limfomes fol·liculars i els limfomes de cèl·lules grans són freqüents. Actualment hi ha descrits més d’un antena de LNH, el tractament és molt variable, depenent de la histologia, de l’estadi i del pronòstic.
5 HODGKIN VS NO HODGKIN Com a diferència: - Hodgkin: És més localitzat i no afecta als limfòcits B No Hodgkin: és més difús i afecta a altres cèl·lules apart dels limfòcits B.
Com a similituds: - Els dos tenen bon pronòstic de curació Els dos tenen possibles recaigudes amb altres càncers degut a la toxicitat del tractament MIELOMA MÚLTIPLE El mieloma és caracteritzat per la proliferació neoplàstica de cèl·lules plasmàtiques a la medul·la òssia i a altres zones, que produeix destruccions òssies extenses i pancitopènia. L’edat mitja dels pacients és de més de 65 anys. El principal símptoma és el dolor ossi, sobretot al matí, i és degut a la destrucció de les cèl·lules òssies, sobretot a nivell de l’espatlla i les costelles.
Sobretot això produeix per ocupació de l’espai, perquè les cèl·lules malignes no hi caben, i perquè aquestes cèl·lules generen una substància que destrueix l’os. Aquest creixement incontrolat d’immuglobines impedeix que les altres cèl·lules es reprodueixin, per tant, com a efectes secundaris, genera una trombocitopènia, leucopènia, i la resta de les cèl·lules del cicle hematopoètic (de la sang).
No té curació i només hi ha una supervivència del 33% amb diagnòstic. Si és un diagnòstic tardà encara empitjora més el risc de supervivència.
Hi ha varis símptomes que apareixeran degut a l’anèmia: - Fatiga produïda per l’anèmia Dificultat respiratòria produïda per l’anèmia Ossos fràgils Problemes de sagnat Febres d’origen desconegut Malaltia incurable Hipercalcèmia El tractament acostuma a ser quimioteràpia, radioteràpia i tractament de suport. En pacient joves es farà trasplantament de precursors hematopoètics autòleg.
6 ...

Comprar Previsualizar