Tema 3 - Construcció de la realitat pels mitjans (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 9
Subido por

Descripción

Tema 3: La construcció de la realitat pels mitjans i els valors, normes i criteris de qualitat en la producció d’informació periodística. Mateixos professors que el tema 1.

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín       Tema   3.   La   construcció   de   la   realitat   pels   mitjans   i   els   valors,   normes   i   criteris   de   qualitat   en   la   producció   d’informació   periodística     Quines   són   les   raons   per   les   quals   les   persones   volen   informació?   Dos   tipus   de   gratificacions  que  la  gent  troba  per  rebre  informació:   -­‐  Immediata:  allò  que  ens  afecta  directament.  Crims,  corrupció,  accidents...   -­‐   Diferida:   té   relació   amb   temes   que   no   ens   són   properes.   Ens   afecta   però   no   és   immediat.   Què  és  un  diari?  Contenidor  on  es  col·∙leccionen  moltes  notícies  i  fets  d’actualitat.   Què   és   una   notícia?   Fet   recent,   d’interès   i   que   provoca   un   dels   dos   tipus   de   gratificacions.   Daniel  Ulanovski  creu  que  establim  certs  criteris  per  establir  una  realitat.  El  que  fem  és   plantejar   una   il·∙lusió   sobre   el   que   és   real   i   el   que   no   ho   és.   Per   tant,   la   realitat   la   construïm.   En  el  procés  de  producció  periodística  això  es  construeix  amb  la  cadena  de  producció   de  la  notícia,  això  és  informació.   Com  es  selecciona  la  informació  per  construir  una  notícia?     Els  periodistes  som  mediadors  entre  la  realitat  i  les  persones  que  busquen  informació   amb  les  gratificacions.  El  que  fan  els  mitjans  de  comunicació  és  un  procés  on  busquen,   reben,  organitzen,  escriuen,  reflexionen  i  informen.   Hi  ha  diferents  tàctiques  que  utilitzen  els  periodistes  per  convertir  una  informació  en   una  notícia.  La  diferència  entre  la  informació  i  la  notícia  és  el  tractament  que  se  li  dóna   a  la  notícia.  Aquesta  és  organitzada  i  jerarquitzada  amb  la  informació.   Hi   ha   tàctiques   que   utilitzen   els   periodistes   per   oferir   la   informació   amb   forma   de   notícia:   § Descripció  de  fets  actuals  i  pròxims.     § Tenir  testimonis  i/o  fonts.   § El  periodista  també  ha  de  ser  la  mateixa  font  anant  als  llocs  dels  fets.   § Dades  més  importants  i  comprovables.     Cada   diari   o   mitjà   de   la   comunicació   interpreta   la   realitat   de   forma   diferent   d’un   mateix  fet:   o El  País:  “La  policía  disuelve  a  golpes  la  concentración  laica  en  Sol”   o El  Mundo:  “Los  anti  Papa  agreden  a  los  católicos  y  la  Policía  no  actúa”     Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Hi  ha  una  filòsofa  anomenada  Victòria  Camps  que  diu  que  no  s’informa  solament  per   informar,  sinó  que  l’informador  elegeix  una  informació  i  elegeix  alhora  el  públic  al  qual   es  dirigeix.   Agenda  Setting   McCombs   i   Shaw   (1972)   desenvolupen   el   concepte   de   l’agenda   setting.   Aquest   concepte   apareix   durant   els   anys   60   als   Estats   Units   però   McComb   el   desenvolupa   i   l’investiga  creant  una  teoria.   L’agenda   setting  ens  diu  que  les  notícies  que  es  donen  als  mitjans  tenen  un  impacte   directe  sobre  les  audiències.     A  l’any  1992,  McCombs  va  fer  un  estudi  sobre  el  procés  de  producció  de  notícies  i  el   paper   que   desenvolupaven   els   periodistes   i   les   agències   periodístiques.   Les   investigacions   intentaven   demostrar   que   les   tendències   dels   patrons   de   cobertura   influeixen   en   les   percepcions   que   el   públic   té   sobre   quins   són   els   temes   més   importants  del  dia.   En  la  forma  de  producció  de  la  notícia  influeixen  els  periodistes  i  els  mitjans  i  aquets   són   els   que   ens   diuen   què   és   allò   rellevant   del   dia.   Per   aquest   autor   (escola   nord-­‐ americana)  hi  ha  tres  fases  en  el  desenvolupament  de  l’agenda  setting:   § Rutines  periodístiques:  tots  els  processos  que  fan  els  periodistes  per  obtenir  la   informació.   § Influències   entre   els   mitjans:   en   un   ecosistema   mediàtic   els   mitjans   estan   interrelacionats  (inevitablement  es  mira  el  que  han  publicat  els  altres  mitjans  i   com  ho  han  publicat).   § Les   pràctiques,   valors   i   tradicions   del   periodista   degut   a   les   diferents   formes   d’interpretar  la  notícia.     Existeixen  dues  fases  que  van  identificar  dos  estudiosos  (escola  europea):   § Influències  externes  en  la  organització  del  mitjà   § Ideologia  del  mateix  mitjà  i  del  periodista   L’agenda  setting  no  ens  diu  què  pensar  sobre  un  tema,  sinó  sobre  quin  tema  pensar.   Quins  són  els  temes  importants,  transcendentals,  i  és  així  com  es  construeix  la  opinió   pública.   News  framing   El   News   Framing   (Robert   Entman   1993)   o   la   teoria   del   enquadrament   mediàtic   ens   diu   que   la   informació   se   selecciona   i   que   el   periodista   el   que   fa   és   seleccionar   alguns   aspectes  de  la  realitat  que  percep  i  els  fa  o  més  rellevants  o  més  notoris.   Aquesta  teoria  ens  fa  pensar  que  els  periodistes  fan  dos  tipus  d’operacions:   § Èmfasi  o  prioritat  de  certs  elements  a  les  notícies.  (Jerarquització)   § Simplificació  i/o  fraccionament  de  la  realitat.   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     El   que   fem   és   limitar   el   camp   semàntic.   Incloem   o   excloem   certs   significats   i   interpretem  de  certa  manera.   A  més,  fem  una  avaluació  moral.  Aquesta  teoria  no  ens  diu  sobre  quins  temes  pensar   sinó   què   hem   de   pensar   sobre   aquests   temes   i   això   poder   fer   avaluacions,   judicis   i   interpretacions.     L’objectivitat,   a   més   d’impossible   és   insuficient.   Entre   allò   versàtil,   l’objectivitat   i   la   veritat.     Els  valors  bàsics  com  ideals  perseguibles  de  l’exercici  del  periodisme:   o Buscar  la  veritat   o Mantenir  la  lleialtat  als  ciutadans   o Disciplina  de  verificació   o Mantenir  la  independència  amb  respecte  a  aquells  dels  qui  s’informa   o Exercir  un  control  independent  del  poder   o Constituir-­‐se  en  un  fòrum  públic  de  la  crítica  i  el  comentari   o Esforçar-­‐se  per  oferir  informació  suggerent  i  rellevant   o Esforçar-­‐se  per  oferir  informació  exhaustiva  i  proporcionada   o Respectar  la  consciència  individual  del  professional  del  periodisme.     La  funció  principal  del  periodista  és  interpretar  la  realitat  i  plasmar-­‐la  per  al  ciutadà.  El   periodista  pren  la  informació  i  la  ofereix  a  les  persones.  Fiquem  molta  subjectivitat  en   els   nostres   treballs   i   tenim   el   deure   de   ser   honestos   i   contrastar   la   informació   que   ens   sembla  més  rellevant.                                   ...