Tema 3a. Teixit connectiu (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Histologia | Tema 3a Milena Abreu TEMA 3. TEIXIT CONNECTIU Des de la sang fins l’ós. És el teixit més diferencial i té gran importància en l’organització espacial i suport mecànic dels altres teixits. Es troba sempre entre altres teixits. Connecta. Les cèl·lules estan relativament separades les unes de les altres. En mig hi ha la matriu extracel·lular. Tots els teixits connectius estan formats per ME i cèl·lules.
MATRIU EXTRACEL·LULAR Es divideix en 2 parts: - SUBSTÀNCIA FONAMENTAL: aigua, electròlits/sals minerals, proteoglicans i proteïnes d’adhesió (laminina, fibronectina, entactina, tenascina).
Els PROTEOGLICANS estan constituïts per una proteïna axial i glucosaminoglucans (GAGs). Aquests estan carregats negativament (sulfatats) i retenen els ions positius. Es tenyeixen amb hematoxilina. Els proteoglicans formen una solució viscosa sense estructura, una espècie de gel on es troben les proteïnes fibroses. Son PAS +.
1 Histologia | Tema 3a Milena Abreu Les PROTEÏNES D’ADHESIÓ serveixen de comunicació, són llocs d’interrelació, no només amb la matriu sinó també amb les cèl·lules:  Laminina. Produïda per les cèl·lules epitelials i cèl·lules amb làmina basal externa. Es troba a la membrana basal (làmina externa). Connecta teixit epitelial i connectiu. S’hi uneixen proteoglicans, entactina i integrines (sistemes de senyalització cel·lular).
 Fibronectina. Produïda pels fibroblasts (cèl·lula principal dels teixits connectius). Al teixit conjuntiu formen fibrilles insolubles molt curtes i molt primes. Serveix com a sistema de comunicació: algunes 2 Histologia | Tema 3a Milena Abreu cèl·lules del teixit connectiu al unir-se amb fibronectines transitòriament (a la seva superfície) posen en marxa processos de senyalització cel·lular. Llocs d’unió per a heparina, col·lagen, fibrina i integrines.
 Entactina. Forma part de les membranes basals. S’uneix a laminina i col·lagen IV.
 Tenascina. Molt important durant el desenvolupament embrionari (abundant el teixit connectiu embrionaru). Té llocs d’unió per a la fibronectina.
- FIBRES. Elements estructurats formats per proteïnes. 3 tipus:  Fibres de col·lagen. Formades per fibrilles col·lagen. Son les més universals (tots els teixits connectius tenen fibres de col·lagen, excepte la sang). Hi ha molts tipus, uns donen més rigidesa, altres mes flexibilitat. Dóna una gran resistència al teixit connectiu (resistència a la tracció). Són visibles al microscopi com fibres o cordons llargs, de gruix variable (0,5-20 micres). Es tenyeixen de blau amb la tinció tricròmica de Masson, de taronja/vermell amb la tinció tricròmica de Van Gieson i de rosa amb Hematoxilina-Eosina.
Ultraestructuralment, presenten estriació transversal de bandes clares i fosques a causa de la disposició de les fibrilles de col·lagen.
3 Histologia | Tema 3a Milena Abreu Biosíntesi de les fibrilles de col·lagen La cèl·lula, al començament, sintetitza, als citoplasmes dels fibroblasts, cadenes proteiques anomenades procol·lagen (depenent de la constitució de les cadenes tindrem els diferents tipus de col·lagen). Tres cadenes alfa s’enllacen entre elles i formen una molècula de procol·lagen, que la cèl·lula excretarà a partir del mètode normal: exocitosi. A l’espai extracel·lular, uns enzims eliminen cadenes terminals de les dues bandes, i ja tenim les molècules de col·lagen.
Ordenació de les molècules: cada molècula de col·lagen deixa un cert espai entre la següent, no estan encadenades.
Hi ha zones on hi ha superposició de col·lagen i d’altres on queda un espai. Fibrilles de col·lagen es poden associar i formar fibres, i les fibres poden formar feixos.
 Fibres reticulars. Formades principalment per col·lagen tipus III. No formen fibres gruixudes (0,5-2 micres de diàmetre). No formen xarxes o malles de sostenidor. Relacionades amb el sistema immune i òrgans limfoides. Les trobem a òrgans amb moltes cèl·lules però amb molt poc suport medul·la òssia.Produïdes per: fibroblasts (en teixits conjuntius), cèl·lules reticulars (en teixits limfoides i hematopoiètics), cèl·lules de Schwann (als nervis), cèl·lules musculars llises (als vasos sanguinis), adipòcits (al teixit adipós). Es tenyeixen amb PAS i amb tincions argèntiques (qualsevol sal de plata)  són argiròfiles.
4 Histologia | Tema 3a  Milena Abreu Fibres elàstiques. Confereixen elasticitat al teixit connectiu: recupera la seva forma després d’una distensió. Formades per un nucli d’elastina i microfibrilles perifèriques de fibrilina. Formen una malla tridimensional. Molt importants en determinats llocs: vasos sanguinis (el col·lagen frena la distensió il·limitada). Produïdes per fibroblasts i cèl·lules musculars llises. Es tenyeixen amb orceïna i resorcinafucsina.
La MEMBRANA BASAL és una part del teixit connectiu especialitzada. Estarà sintetitzada tant per les cèl·lules epitelials com per les de teixit connectiu. Es pot subdividir en diverses parts:  Làmina basal: els components de la làmina estan sintetitzades per les cèl·lules epitelials. En el manteniment d’aquesta làmina participen els dos tipus cel·lulars. Es pot dividir en 2 parts: o Lúcida o rara: zona on hi ha poques fibres i per tant la imatge en TEM és una capa bastant clara de color o  Densa: moltes de les proteïnes del teixit connectiu es poden trobar en aquesta part de la làmina Làmina fibroreticular: el més important són els col·làgens (tipus I i III).
5 Histologia | Tema 3a Milena Abreu Una de les funcions és impedir el moviment de l’epiteli (suport físic). Les cèl·lules epitelials s’adhereixen a la membrana basal per a subjectar-se: uneix epitelis i teixit connectius. *dins de les cèl·lules epitelials no hi ha vasos sanguinis. Per que les cèl·lules epitelials puguin sobreviure, cal que el teixit connectiu estigui vascularitzat, per tant la membrana basal serveix de fase intermitja, de filtrador per aportar tot el necessari a les cèl·lules epitelials.
Sistema de filtració en doble sentit (ultrafiltració): connectiu- epitelial i al revés. Els seus components es renoven constantment.
També trobem membranes basals que estan envoltant cèl·lules: LÀMINA EXTERNA. Això passa als adipòcits, a les cèl·lules musculars i a les cèl·lules de Schwann, en els nervis. Aquesta làmina ajuda a aïllar de la resta de teixit connectiu. Té la mateixa composició que una membrana basal. Es poden identificar amb tinció de PAS.
L’aigua ha de estar en aquests teixits en una quantitat determinada, ha d’haver-hi un equilibri entre l’aigua que entra i la que surt. Si en falta diem que hi ha una deshidratació, si n’hi ha massa es diu que hi ha edema. L’aigua entra a través dels vasos sanguinis i surt a través dels vasos limfàtics.
CÈL·LULES o o o o o Fibroblasts/fibròcits Adipòcits Condroblasts/condròcits Osteoblasts/osteòcits Monòcits/macròfags o o o o o Limfòcits/cèl·lules plasmàtiques Mastòcits (cèl·lules cebades) Neutròfils Eosinòfils Basòfils 1. TEIXIT CONNECTIU EMBRIONARI o mesènquima (gelatina de Wharton) o Mensenquimàtic o Mucós (gelatina de Wharton)  al cordó umbilical.
2. TEIXIT CONNECTIU CONJUNTIU Als teixits connectius conjuntius hi ha molts tipus de cèl·lules diferents. Moltes d’aquestes son cèl·lules que trobem circulant a nivell sanguini, és a dir, que no són permanents, el que fan és entrar als teixits. No son cèl·lules que pertanyin de manera fixa a un teixit. Estan subdividides en dues parts:  De la medul·la òssia que circulen i passen a teixit connectiu 6 Histologia | Tema 3a  Milena Abreu Poden haver-se produït fora del teixit connectiu però són bastant estables en aquest teixit.
TIPUS DE CÈL·LULES Fibroblasts Exclusives del teixit connectiu. Son cèl·lules amb un citoplasma desenvolupat i abundant RER, el que significa que són metabòlicament actives (citoplasma basòfil). Tenen molts mitocondris i l’aparell de Golgi desenvolupat. Tenen el nucli allargat o ovalat. Tenen prolongacions citoplasmàtiques fines unides per GAP junctions  hi ha comunicació intracel·lular entre les cèl·lules, formen com una xarxa tridimensional dins del teixit connectiu, pot haver-hi pas entre mig.
Sintetitzen el procol·lagen, per tant estan implicades en la síntesi i el manteniment de les fibres de col·lagen. També fan la síntesis de proteoglicans, de fibronectina, fibrilina i elastina.
Eliminen elements de la ME que no funcionen correctament i els tornen a sintetitzar. Degraden i fagociten col·lagen.
Fibròcits Cèl·lules molt allargades amb pocs orgànuls, pocs elements citoplasmàtics, metabòlicament menys actives (citoplasma eosinòfil).
Miofibroblasts Fibroblasts amb capacitat contràctil. Presenten filaments d’actina i miosina, però no es exactament la mateixa proteïna que a les cèl·lules musculars.
Adipòcits Normalment formen grups petits (aïllats), que no hi hagi una gran quantitat dins del teixit. Son cèl·lules molt grans (120 micres de diàmetre), amb forma esfèrica o polièdrica. La característica és que tot el citoplasma està ocupat per una gran gota lipídica (no vesícula lipídica*una vesícula té membrana per fora, una gota no: és una acumulació lipídica rodejada per filaments intermedis).
Perícits Sempre estan associats a un vas sanguini. Aquestes cèl·lules envolten els capil·lars.
Per fora del perícit trobem ME. Són cèl·lules amb capacitat contràctil, poden regular el flux sanguini i la pressió dins dels capil·lars.
7 Histologia | Tema 3a Milena Abreu Macròfags Pertanyen al sistema mononuclear fagocitari: inclou totes les cèl·lules de l’organisme que tinguin funció d’eliminació de elements nocius, capacitat de fagocitar i cèl·lules presentadores d’antígens. Tenen diferents noms depenent del tipus cel·lular: o Teixit conjuntiu: macròfags o histiòcits o Fetge: cèl·lules de Kupffer o Cavitats articulars: macròfags sinovials o sinoviòcits tipus A o Cavitats seroses: macròfags peritoneals o pleurals o Sistema nerviós central: cèl·lules microglials o Alvèols pulmonars: macròfags alveolars o Ós: osteoclasts Són cèl·lules grans amb gran capacitat fagocítica, que el que fan es bellugar-se pels teixits connectius i detectar la presència d‘elements necròtics, de patògens... i fagociten o posen en marxa el sistema immune. Tenen microvellositats i lamelipodis a la superfície cel·lular i l’AG desenvolupat. Tenen lisosomes primaris i secundaris, vacúols fagocítics i cossos residuals. Presenten a la membrana receptors per a la fracció Fc dels anticossos i receptors per a l’Interferó.
També presenten receptors per a la fracció C3 del complement. Hi ha dos tipus de macròfags:  Residents: normalment viuen al teixit connectiu. Es formen durant el desenvolupament embrionari (derivats del sac vitel·lí), no es formen a la matriu. Es van produir al inici i van anar cap als teixits i es va quedar allà (es troben en els teixits des de la formació de l’òrgan). Es va reproduint. Tenen una vida molt llarga.
 Inflamatoris: derivats de monòcits infiltrats que provenen de precursors formats a la medul·la òssia. Aniran als teixits connectius, entraran del corrent sanguini sempre que faci falta (problemes). La seva morfologia és molt irregular per que es belluguen molt. Tenen desenvolupat l’aparell de Golgi, els lisosomes i tenen presència de receptors que identifiquen immunoglobulines; hi ha un aps a nivell vascular molt afectat, hi ha presència de patògens, al igual que l’interferó. Poden identificar de manera molt rapida la presència d’alteració del teixit.
Els macròfags als teixits produeixen citoquines (les secreten), que activen els limfòcits (cèl·lules que es troben als teixits connectius). Com que estan al mateix teixit, poden reaccionar molt ràpid.
També poden produir enzims hidrolítics que hidrolitzen la ME, per a poder moure’s millor i arribar més ràpid a les zones afectades.
Alliberació de radicals oxigenats, que son bactericides, però també poden destruir el teixit s’ha de controlar molt la seva producció.
Són atrets per àcid araquidònic, interferó i fracció C5 del complement.
8 Histologia | Tema 3a Milena Abreu Cèl·lules plasmàtiques: La seva cromatina (nucli) és en roda de carro. Pràcticament la majoria de la cèl·lula és RER. S’han diferenciat de limfòcits B (derivades d’aquests) i la seva funció és la producció d’anticossos (proteïnes). Es diferencien de limfòcit B a cèl·lula plasmàtica. La cèl·lula B és una cèl·lula del sistema immune que pot tenir ella mateixa capacitat antigènica o ser el resultat d’una activació d’una cèl·lula B a través d’una T. Les cèl·lules plasmàtiques que trobem al teixit connectiu estan produint un antigen que anteriorment ha estat en el teixit i ha estimulat el sistema immune. No s’observen vesícules de secreció.
Mastòcits o cèl·lules cebades Cèl·lules derivades de cèl·lules de la medul·la òssia. Hi ha cèl·lules de la medul·la òssia que son precursors de la medul·la òssia i donen lloc a les cèl·lules B i a precursors de mastòcits no madurs que s’acaben de diferenciar quan entren al teixit connectiu. La diferenciació final d’aquestes cèl·lules sempre és dintre del teixit connectiu. Es localitzen a prop dels vasos sanguinis al teixit conjuntiu (làmina pròpia) que hi ha sota els epitelis del tracte digestiu, aparell respiratori, tracte genitourinari i dermis de la pell. En els òrgans que formen tractes (tracte digestiu, dermis, etc.) hi ha una acumulació important de mastòcits i l’acció més radical que tenen són les reaccions al·lèrgiques (mediadors de reaccions 9 Histologia | Tema 3a Milena Abreu al·lèrgiques), sobretot en la hipersensibilitat immediata (resposta al pol·len, etc.). Cèl·lules molt carregades de grànuls de secreció de diferents tipus. Contenen una gran quantitat de grànuls basòfils que presenten metacromàsia amb certs colorant (amb blau de toluïdina es tenyeixen de porpra). Contenen una sèrie de receptors específics per a antígens i quan aquests antígens s’uneixen als receptors, es produeix una desgranulació de la cèl·lula  allibera tots els grànuls de cop a la ME. Alliberen ATP per a activar els mastòcits del voltant  una acumulació d’ATP provoca l’activació de molts mastòcits. La histamina (producte més característic) augmenta la permeabilitat vascular i fa contracció. Heparina és un anticoagulant i la serotonina està relacionada amb la contracció muscular dels vasos sanguinis. És capaç de produir radicals lliures. Cèl·lules cúbiques, glàndules.
TIPUS DE TEIXIT CONNECTIU CONJUNTIU o Lax (areolar). Predominen les cèl·lules sobre les fibres.
10 Histologia | Tema 3a o Milena Abreu Dens. Té més densitat de fibres i menys de cèl·lules (predominen les fibres sobre les cèl·lules).
 Irregular (no-modelat): els paquets de fibres de col·lagen van en totes direccions, no són regulars (no tenen una direcció o dues).
També hi ha una xarxa de fibres elàstiques.
 Regular (modelat): les fibres tenen una direcció determinada a l’espai i sempre és la mateixa.
 Unitens  totes les fibres de col·lagen tenen la mateixa direcció. Funció: mantenir els paquets en un estat òptim. El trobem als tendons i als lligaments  les fibres de col·lagen són molt importants. Imatge  tendinòcits.
 Bitens  les fibres van dirigides en 2 direccions de l’espai. S’alternen capes cap a una direcció i cap a l’altra, a 90º una de l’altre. El trobem a fàscies, aponeurosis i a la còrnia (participen en el fet que la còrnia sigui transparent). Si hi ha una lesió de la còrnia que implica lesió de l’epiteli, es produeix una fibrosi: els fibroblasts produeixen fibres de col·lagen i matriu per cobrir la lesió. La part nova no té la mateixa direcció, no s’ordenen. Aquesta part de la còrnia no és transparent i pot produir fins i tot ceguera. A la imatge de la dreta  queratòcits.
o Reticular. Les fibres formen una xarxa tridimensional, complexa. Trobem aquest teixit en òrgans com el fetge, òrgans limfoides i les glàndules endocrines. L’esquelet d’aquests òrgans són les fibres de reticulina o reticulars (més primes i més curtes que les de col·lagen). En mig d’aquestes fibres, als forats entre elles, queden les cèl·lules que conformen aquests òrgans.
11 Histologia | Tema 3a o Milena Abreu Elàstic. Característica del teixit: gran quantitat de fibres elàstiques.
Aorta: vas sanguini elàstic degut a la quantitat de fibres elàstiques.
Les línies de la imatge són làmines elàstiques: les fibres elàstiques s’associen i formen làmines o xarxes. Les fibres elàstiques mai es troben soles  entre elles sempre hi ha fibres de col·lagen i cèl·lules. Hi ha diferents lligaments formats per aquest teixit: lligament groc de la columna vertebral, lligament estil hioide, lligament suspensori del penis . També alguna aponeurosi: aponeurosi d’Scarpa de la paret anterior de l’abdomen. Les parets dels òrgans buits distensibles: vasos i aparell respitatori, també estan formades per teixit conjuntiu elàstic.
12 ...