Tema 7 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la ciència política
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

REPRESENTACIÓ I SISTEMES ELECTORALS Hi ha diferents elements que defineixen el sistema electoral: - La fórmula electoral - La circumscripció electoral - La barrera mínima - La forma de vot 1. La fórmula electoral El mecanisme d’assignació dels vots. D’entre totes les famílies de formes, ens centrarem en dos extrems, els sistemes majoritaris i els sistemes proporcionals (les de resta més alta i les de mitjana més alta).
La fórmula més antiga, i la majoritària, és el plurality system (majoria simple, “el primer que arriba ho guanya tot”). L’avantatge és que el representant està clar, ja que només és un; proporciona estabilitat, perquè amplifica les majories; clarifica qui és el representant, ja que només n’hi ha d’un partit. Tot i això, el principal inconvenient és que pot ser que aquella gent que no esta a favor del partit no té representació, i això pot arribar a ser un 49% de la població).
Es tracta de districtes uninominals, amb una fórmula majoritària i on els representants són molt importants.
Entenem com a fórmula proporcional que, a la cambra de representants, la proporció de vots sigui igual a la proporció d’escons que té cada partit. En aquests sistema s’assigna als diputats un nombre de vots mínim. Trobem una fórmula per distribuir els vots d’una manera proporcional, la fórmula D’Hondt. Aquesta fórmula busca la mitjana més alta i tendeix a sobrerepresentar els partits majoritaris. Un altre sistema per distribuir els escons és trobant la resta més alta: es sumen tots els vots i es divideixen pel nombre d’escons. D’aquí sorgeix una quota i dividim el nombre de vots que té per la quota i ens surt el nombre d’escons que li pertanyen i un nombre de resta. Quan s’hagin repartit els escons, aquells partits amb un nombre de resta més elevat s’emporten un altre escó. Els dos sistemes poden treure resultats subrepresentats o sobrerrepresentar, però són el sistemes més proporcionals, ja que aconseguir una total proporcionalitat és impossible.
2. La circumscripció electoral El districte electoral, el territori sobre el qual es presentaran el representants. Quan parlem de la magnitud, la mida, de la circumscripció, no ens referim als km 2 del territori, sinó a quants representants són escollits. En el cas que en surtin pocs, el sistema electoral acostuma a ser majoritari. Quant més gran és la magnitud d’un territori més alta és la proporcionalitat → governs de coalició.
3. La barrera mínima El percentatge mínim de vots a partir del qual es comença a assignar escons. En sistemes proporcionals es posa un límit per sota del qual es considera que el percentatge és tan petit que no val la pena assignar-hi representants.
Tots els sistemes participatius tendeixen a tenir barrera mínima. Aquesta barrera intenta que la inestabilitat sigui més petita. En el cas espanyol, la barrera s’imposa en el 3%.
4. La forma de vot Les paperetes. Acostumem a trobar llistes de partit tancades i bloquejades en què el ciutadà no pot intervenir. També podem trobar llistes desbloquejades però tancades, en què els ciutadans poden canviar l’ordre dels diputats d’una llista; tot i això, no es tracta d’una llista oberta. Una llista oberta és aquella en què el ciutadà pot combinar, en la seva elecció, representants que formen part de partits diferents; en alguns països, inclús es permet que un ciutadà proposi algú que no s’ha presentat.
Quan es vota el senat, la llista és oberta i desbloquejada.
El sistema espanyol està regit per la fórmula d’Hondt i és un sistema proporcional, les llistes són tancades i bloquejades, votem per províncies i la barrera mínima està imposada en el 3%.
Actualment trobem una gran desproporcionalitat, ja que els dos partits principals estan sobrerrepresentats i tenen més escons dels que els pertany. El problema rau en la magnitud i en la manera com els diputats estan distribuïts (prorratejo). Hi ha un mínim de dos diputats per província independentment de la població, i això ens porta que el cost de cada un dels diputats variï molt en funció de cada província. La tercera força fa que es perdin els diputats de les províncies més petites. Els partits d’àmbit nacional no acostumen a estar sobrerrepresentats.
El sistema mixta intenta amb una sola cambra que hi hàgiu proporcionalitat i que els territoris també estiguin representats. Els ciutadans voten en dues llistes, en una trien quin partit volen que governi (es tracta d’una papereta comuna ); en l’altre es tracta de paperetes diferents per cada província, és per individus, s’escull un representant que defineixi millor un territori.
S’aconsegueix la proporcionalitat en calcular quants diputats li corresponen a cada partit amb les llistes de circumscripció única, i un cop s’ha calcula el percentatge de diputats que li correspon a cada partit s’assignen diputats que han guanyat en un territori petit amb votacions uninominals. Aquest vot uninominal pot generar un cert caciquisme.
...