Anatomia del tronc encefàlic (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 22

Vista previa del texto

Anatomia del tronc encefalic.
1. Generalitats.
Es troba situat sota el diencèfal, a nivell de la fosa cranial posterior i continua amb la medul·la. Esta localitzat per davant del cerebel. Conté importants nuclis cerebrals (cardiorespiratori, dels nervis cranials..), passaran tractes (fibres) que vindran des de la medul·la espinal (de la perifèria)i descendents. Es produeix la comunicació d’informació entre cervell, cerebel i nervis perifèrics. A l’hora que controla la respiració, el ritme cardíac i aspectes primaris de la localització del so. Per tant, una lesió a aquest nivell serà molt més perillosa que al còrtex.
Té una cavitat anomenada 4t ventricle situada a nivell de la protuberància i del bulb. I un conducte anomenat aqüeducte cerebral, que es troba situat a nivell del mesencèfal.
Diferenciem tres zones: mesencèfal, protuberància, bulb.
2. Mesencèfal.
2.1. Generalitats.
Situat a la part superior del tronc encefàlic que és continuació del diencèfal. Lateralment a aquest trobem el lòbul temporal e inferiorment es situa la protuberància. Està separat de la protuberància per el solc pontomesencefalic.
Es troba dividit en una zona anterior i una posterior per el aqüeducte cerebral que conté líquid cefaloraquidi, uneix el tercer ventricle amb el quart ventricle.
2.2. Morfologia externa.
No podem veure la cara posterior a causa del cerebel. En treure’l veurem el quart ventricle obert i els fol·licles o tubercles quadrigeminats inferiors i superiors. Per sota dels inferiors es troba el nervi troclear o IV parell cranial, que s’origina a nivell del mesencèfal.
Peduncles cerebrals es situaran a la cara anterior. Entre mig d’aquests trobem la fossa interpeduncular de la qual surt el II parell cranial o nervi oculomotor.
2.3. Morfologia interna.
Existeix un aqüeducte cerebral que ens divideix el mesencèfal en una part posterior, que es el sostre del mesencèfal i una anterior on trobem els peduncles cerebrals. Que es troben dividits per la substancia negra en dues parts. Una anterior que es coneix com a peu del peduncle i una posterior que es coneix com a calota o tegmen.
L’aqüeducte cerebral: es troba rodejat de substancia grisa periaqüeductal i que conté nuclis relacionats amb la sensació de dolor. Uneix el tercer amb el quart ventricle.
El sostre o tectum: és la part situada per darrera del aqüeducte cerebral. En aquesta part posterior trobem quatre tuberositats, els col·licles o tubercles. Els dos superiors es relacionen amb la visió i els inferiors amb l’audició.
Els peduncles cerebrals: es troben dividits per la substancia negra per una part anterior i una posterior. Aquesta es troba relacionada amb els moviments. Funcionalment actua com a nucli o gangli basal.
Pàrquinson: desapareix la substancia negra. On hi han moviments inapropiats.
Peus dels peduncles: zona situada per davant de la substancia negra. En aquest passen fibres generalment descendents motores. Si el dividim en 5 parts, les 3/5 parts del mig passa el tracte motor que controla el nostre cos, de forma homolateral al còrtex, fibres corticoespinals (tracte corticoespinals) i van a parar als músculs. També passen fibres corticonuclears que s’originen a nivell del còrtex i que van als nuclis dels nervis cranials (parells cranials).
La calota o tegmen: part del mesencèfal que va des de la substancia negre fins al nivell del aqüeducte. Tenim el nucli del nervi cranial III o nervi oculomotor, el IV nervi o nervi troclear i el nucli vermell, anomenat així ja que conte ferro. Aquest últim processa informació motora conscient e inconscient que prové del còrtex motor i del cerebel.
  El lemnisc medial: tracte ascendent que porta informació de la sensibilitat propioceptiva contralateral. Sensibilitat de les articulacions i dels músculs. Totes van juntes passant per aquest tracte. Contra lateral ja que el canto dret passa per l’esquerra i l’esquerra per el dret. És continuació del cordó dorsal o posterior.
Tracte esfonotalamic: tracte ascendent que porta informació de la sensibilitat termoalgèsica, temperatura i dolor.
3. Protuberància.
També s’anomena pons o pont, es troba en el tronc encefàlic entre el mesencèfal i el bulb i situat per davant del cerebral. Zona de transit de tractes tant ascendents com descendents i connecta tant la medul·la espinal com el bulb amb estructures superiors del sistema nerviós central.
3.1. Morfologia externa.
A la cara anterior es defineix molt bé amb les estructures situades per sota i per sobre. El límit superior es troba per el solc pontomesencefalic que el separa del mesencèfal. En el límit posterior es troba el solc pontobulbar o bulboprotuberancial. Que surten els nervis: VI o abducens ,VII o facial ,VIII o vestibulococlear o estatoacustic, de medial a lateral.
A la part anterior tenim un solc per on passa l’arteria basilar, per on passa l’arteria basilar.
En aquesta cara i més lateralment, en el límit amb els peduncles cerebel·losos mitjos, trobem un altre nervi, el V parell cranial o nervi trigeni.
La cara posterior es relaciona amb el cerebel i forma el 4rt ventricle. De manera que en aquest hi ha una zona superior que pertany a la protuberància i una inferior que pertany al bulb. Lateralment es troba delimitat per els peduncles cerebel·losos. Aquests són fibres que van des de el tronc encefàlic fins el cerebel, peduncles cerebel·losos superiors. Peduncles cerebel·losos mitjos, des de el cerebel fins a la protuberància. Peduncles cerebel·losos inferiors que van del cerebel fins el bulb.
Tant la protuberància com el bulb formen el terra del 4t ventricle. Embriològicament el encèfal no es troba situat de forma vertical, sinó que es troba situat de forma horitzontal.
El límit inferior de la protuberància del terra del cerebel ho marca l’estria medul·lar, separa la protuberància del bulb. Trobem dos prominències: el fol·licle facial relacionat amb el nervi facial, àrea vestibular relacionada amb el 8é parell cranial.
3.2. Morfologia interna.
  Part anterior o porció bacil·lar: trobarem fibres motores.
o Descendents:  Cortico-espinals: fibres motores que s’originen al còrtex i van a innervar la musculatura.
 Cortico-bulbars o cortico-nuclears: s’originen al còrtex i van als nuclis dels parells cranials situats a nivell del bulb.
o Nuclis pontis, de relleu o de la protuberància: actuen com a parada. Fibres que van des de el còrtex fins al cerebel passant per aquests nuclis.
 Fibres cortico-protuverancials: del còrtex fins a la protuberància.
 Fibres ponto-cerebeloses o fibres transverses: de la protuberància al cerebel. Aquestes arriben a traves dels penduncles cerebel·losos mitjos. (supmesecefal, infbulb) Part posterior o tegment: trobarem nuclis i fibres sensitives.
o Nuclis:  N.V o trigènim: sensitiu i motor  N.VI o abducens: motor  N.VII o facial: motor i parasimpàtic  N.VIII o estatoacúsitc o vestíbulococlear: sensitiu o Fibres ascendents: fibres sensitives.
 Tracte o leminisc medial: sensibilitat propioceptiva  Tracte espinotalamic: termo-analgèsic.
 Via auditiva, tracte lateral o lemnisc lateral: Acústic. que prové del n.VIII parell cranial que al seu torn prové del àrea coclear (mesencèfal i nucli geniculat medial del tàlem) 4. Bulb.
4.1. Generalitats.
Part situada anteriorment al troc encefàlic, per davant del cerebel.
  Part oberta: Formant la part més inferior del terrè del 4t ventricle, Part tancada: Conté conducte ependimari A la cara posterior trobem un tubercle gràcil (medial) i el cuneïforme o cuneal (lateral), dintre d’aquests trobem nuclis. A la cara anterior el límit el marca el solc prontoprotuverancial i lateralment les olives bulbars i medialment les piràmides bulbars. El límit inferior és la sortida del primer nervi cervical.
Per darrera de les olives bulbar surten, de dalt a baix, el IX, X, XI nervis i per davant el XII.
En aquest punt també trobarem els orígens reals de: - Nervis IX, X: motor i sensitiu.
Nervi glossofaringi n.IX: parasimpàtic.
Nervi vague n.X: parasimpàtic.
Nervi accessori n.XI: motor.
Nervi hipoglòs n.XII: motor.
A nivell de les piràmides passaran el tracte corticoespinal on es farà la decussació piramidal, es creuaran. Decussació sensitiva i motora.
Dintre de les olives bulbars trobem el nucli olivar inferior que té una funció motora, processa els moviments.
 Fibres ascendents: o Lemnisc medial: fascicle que porta informació de la activitat propioceptiva.
Aquest fins a nivell del bulb es coneix com a cordó posterior. A partir del bulb cap a dalt es coneix com a lemnisc medial. Arriba des de els receptors fins al bulb, concretament fins els nuclis de gràcil i cuneïforme situats dins d’aquests tubercles. I des d’aquest es formaran les fibres del lemnisc medial que aniran a situar-se fins a la part posterior de les piràmides i es decusen.
o Tracte espinotalamic: sensiblitat o Via auditiva o lemnisc lateral: nervi XVIII que prové de l’àrea coclear.
...