10. Polineuropaties. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 05/01/2015
Descargas 22

Vista previa del texto

Polineuropaties.
1. Polineuropaties.
Conjunt d’alteracions difuses del SN perifèric de predomini simètric i distal.
1.1. Classificació.
Segons la forma de presentació - Agudes (tòxiques –tali, liti, arsènic; Guillain-Barre Subagudes (metabòliques –DM-, nutricionals (OH i carencials),farmacs, HIV Cròniques (hereditàries –Charcot Marie Tooth, adquirides…) Segons el curs evolutiu - Regressives Progressives Estables Recidivants o recurrents 2. Neuropatia sensitiva perifèrica crònica.(tema 9)      DIABETES Alcoholisme Deficiència nutricional (vitamina B) Drogues/medicaments Altres: Tiroides, anèmia, mieloma/gammapatia, vasculitis, infecció (VIH, sífilis), sarcoidosi, metalls pesats, urèmia, amiloide, IDIOPATIC 2.1. Conceptes de tractament.
Balanç de beneficis i riscos de la necessitat de tractament del dolor tenint en compte l’opinió del pacient.
Es pot valorar la farmacoteràpia tot i que s’intentarà de tractar la causa subjacent per tal de alleugerir els símptomes.
- Control de glucosa Stop OH Suplementació de vitamina B Eliminar medicaments potencials Tractament de tiroides Altres 3. Neuropatia diabètica.(tema 9) La diabetis mielitus (DM) és una malaltia d’alta prevalença. Aquesta també es caracteritza per un alta mortalitat i mobilitat ja que apareixen greus complicacions.
La neuropatia diabètica (ND) és una de les complicacions més freqüents d’aquesta malaltia apareixent en un 60% la seva simptomatologia, però de forma subclínica (EMG) és més freqüent.
3.1. Formes clíniques Es tracta de una polineuropatia simètrica distal sensitivo-motora. Disfunció sensorial de les extremitats i dolor. És molt habitual que diguin com si portessin guants i mitjons.
Apareix també polineuropatia proximal de les extremitats inferiors, radiculopatia i mononeuropatia (nervi cranial en els oculomotors i nervi perifèric. Que s’inicia amb dolor) Poden donar símptomes autonòmics (digestius, ritme cardíac) 3.2. Tractaments.
Primera elecció. (poca evidencia científica) - Duloxetina - Pregabalina - Oxycodona Altres teràpies.
- Tòpiques: capsaïcina, lidocaïna 5% pegats Acupuntura 4. Manifestacions clíniques generals.
Sensitives   Subjectives: distèsies, parestèsies (dolor, cremor, fredor, formigor, agulles, alodinia) Objectives: hipoestèsia a l’agulla, apal·lestèsia, abolició artrocinetica.
Motores    Parestèsia o paràlisi (debilitat muscular) Atrofia muscular Areflèxia Autonòmiques    Anhidrosi (absència de transpiració) Piloerecció Tròfiques (úlceres, osteòlisi) 5. Mallatia de Charcot Marie Tooth.
 Polineuropatia hereditària sensitivo-motora crònica.
5.1. Clínica.
Atrofia muscular distal que s’inicia als 20-30 anys amb una difícil marxa, carrera, fatiga, etc.
Aquesta atrofia muscular provoca peu caves vars, dits en martell i equinisme per retracció de l’Aquil·les. Posteriorment, l’atrofia muscular del panxell dona un aspecte en ampolla de xampany invertida.
Existeixen formes de inici en la infància com escoliosi i deformitats en els peus.
Aquesta també donarà alteracions sensitives (termo-algèsia) i areflèxia.
6. Síndrome de Guillain Barré.
 Poliradiculoneuropatia inflamatòria.
Hi ha una alta incidència en homes joves.
Es considera una malaltia postinfecciosa: infeccions respiratòries o gastrointestinasl víriques prèvies en el 66% de casos. També després de vacunes, traumatismes o cirurgia.
6.1. Clínica.
Té component motor i sensitiu.
Debilitat ascendent muscular simètrica, d’inici en les extremitats inferiors. Arribant fins la musculatura facial i fins als parells cranials. Passant de paràlisi lleu a tetraplegia completa. Un 30% requereixen ventilació assistida i entre el 45 i el 47% tenen afectació dels parells cranials (paràlisi facial, CCVV o disfàgia) La fase inicial de progressió es situa entre 1 i 4 setmanes.
Recuperen be un 80% però costa, necessiten moltes sessions de rehabilitació.
Variant: sindorme de miller-fisher (atàxia-oftalmoplègia-areflèxia) 6.2. Pronòstic.
- Mortalitat a UCI 5% (Insuficiència respiratòria, sepsis, tromboembolisme pulmonar TEP i insuficiència cardíaca IC)  80-85% recuperació 6-12m sense seqüeles  1-10% seqüeles greus (sobre tot en els pacients de més edat o quan hi ha lesió axonal inicial)  50% fatiga, debilitat i parestèsies cròniques - 1/3: no hi ha recuperació laboral 6.3. Tractament     Plasmaferesi / inmunoglobulines ev Mesures de suport i tractament de les complicacions Tractament del dolor (AINEs, opioïds, antidepressius….) no sempre tenen dolor Fisioteràpia: respiratòria, mobilitzacions, teràpia ocupacional (TO)… Sol quedar la retracció articular. Hem de evitar que es quedi paralitzada, mobilització analítica del pacient.
7. Estudis d’electromiografia i conducció nerviosa.
EMG electromiografia ENG electroneurografia o estudis de conducció nerviosa  Unitat motora (UM): conjunt format per la neurona motora inferior, l’axó motor, la placa motora i les fibres musculars innervades per la placa motra.
7.1. Electromiografia.
Patró normal: amplitud de 4-6 mV, silenci elèctric en repòs. Potencial d’unitat motora (PUM) normal si hi ha una contracció mínima. Si hi ha una contracció màxima es produeix un patró interferencial.
Neuropaties: patró neurògen amb potencials de fibril·lació en repòs, interferència pobre (2 PUM) Miopaties: patró miopàtic amb polifàsics i patró interferencial precoç sense necessitat de màxim esforç.
Denervació- resultats de axó afectat - Això normalment apareix a les tres setmanes de la lesió per un tema d’automatisme.
7.2. Conducció nerviosa motora i sensitiva dels nervis perifèrics. electroneurografia Registren el potencial d’acció (PA) que s’origina a les fibres nervioses motores i sensitives i en la fibra muscular. Pot haver-hi també una disminució del potencial d’acció (disminució de l’amplitud) Veurem com es transmet l’estímul a traves del nervi. Consisteix en estimular elèctricament el nervi perifèric en puts diferents superficials del seu trajecte i es recull de forma distal els resultats de la velocitat i es pot observar en quina zona la velocitat pot estar afectada. D’aquesta manera, s’analitza la velocitat de conducció, la latència distal i la forma i amplitud de la resposta.
Útil en el diagnòstic de les patologies de la unitat motora, dels nervis perifèrics i del dolor musculoesqueletic.
...