Tema 5: Sistemes de la Memòria (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 13

Descripción

Resumen de las lecturas obligatorias con las transparencias de clase

Vista previa del texto

SISTEMES DE LA MEMÒRIA Quan algú té problemes de memòria, difícilment li falla tota la memòria, té afectats determinats sectors i no d’altres. Això ens porta a pensar que podem diferenciar tipologies de memòria. Però encara que n’hi hagi de diferents, no treballen per sí soles, ho fan conjuntament.
Memòria Unitària vs. Sistemes de Memòria Hi ha debat entre científics per definir la memòria com a unitària o múltiple. Alguns defensen que els diferents tipus de memòria només és 1 que varia en funció dels processos psicològics superiors que intervenen. La postura que es recolza actualment és la que defensa que la memòria és només el nombre genèric de molts sistemes cerebrals/conductuals/cognitius separables però interrelacionats.
Un sistema de memòria es defineix com: les grans subdivisions de la organització global de la memòria, i consisteixen en estructures organitzades de components operants més elementals.
També com una interacció entre mecanismes d’adquisició, retenció i recuperació que es caracteritza per determinades regles de funcionament.
Classes de memòria:  Sensorial: curtíssima durada (experiments d’Sperling). Queda integrat dins de la percepció.
 Curt Termini: 18-30’’ i de capacitat limitada (7 ítems). Manté disponibles en el present informació del moment actual, també materials reactivats i extrets de la memòria a llarg termini.
 Llarg Termini: explica perquè poden retenir informació. Requereix de canvis estructurals al cervell.
Evidències de l’existència de diferents sistemes: - Neuropsicològiques: s’estudien pacients amb determinades psicopatologies de la memòria.
Pacient H.M: dissociació entre memòria a curt termini i llarg termini. Tenia atacs epilèptics, així que se li va extirpar l’hipocamp. Els atacs van desaparèixer, però van sorgir altres problemes: incapacitat per aprendre coses noves, en canvi, la memòria a curt termini la tenia bé, així que era un problema de la memòria a llarg termini. (Els pacients amnèsics poden aprendre per aprenentatge procedimental i condicionament) Pacient P.V: dissociació entre memòria a curt termini i llarg termini. Només podia retenir 3 dígits en curt termini, però la memòria a llarg termini li funcionava bé.
També es van fer estudis de pacients amnèsics comparats amb normals: dissociació entre memòria implícita i memòria explícita. Les proves de mesura directa provocaven desinterès en els amnèsics, ja que no se’ls hi donava bé i es frustraven, així que no intentaven fer-les bé. Els investigadors es van veure obligats a inventar proves de mesura indirecta. Presentaven cartolines i els pacients havien de dir què eren i en la següent activitat, se li ensenyava la mateixa mig esborrada. Havien de tornar a reconèixer les figures, i això ho feien bé. Es va descobrir que en proves explícites els amnèsics puntuen malament, però en les implícites ho fan bé.
- Cognitives: experiments de laboratori amb subjectes normals. Trobem la corba de posició serial, aquesta mostra que: es recorden millor els primers estímuls i últims.
Quan fem repetició de paraules, si ens obliguen a fer una tasca distractora abans de repetir les paraules, la recència disminueix. Així sabem que aquest efecte està produït pel circuit a curt termini. En canvi el de primacia seria a llarg termini.
- Comparades: estudis comparatius amb diferents espècies animals, sobretot amb primats. Els animals també tenen corba de posició serial.
Altres Distincions de Memòria Segons Diferents Autors  Miller: va fundar el moviment cognitivista. Recull resultats de diversos experiments i les seves conclusions són: 1. Podem entendre els organismes vius com a processadors de l’exterior. La recodificació i codificació lingüística són claus per als processos del pensament 2. La nostra capacitat és limitada (+/-7 ítems), encara que es pot ampliar si fem agrupacions 3. Les teories sobre la informació es poden aplicar a teories sobre la memòria  Broadbent: El seu model es de filtre precategorial. Suposa que el sistema nerviós actua com un canal simple de comunicació amb capacitat limitada. La informació es processa de forma seqüencial, un missatge a la vegada.
Cadascú rep la informació a través dels òrgans sensorials (sentits). Aquesta informació està disponible durant un temps molt breu. Només la que seleccionem és processada, l’altre informació es perd. En aquest punt tenim el sistema S, que actua a nivell sensorial, de capacitat limitada, on la informació que encara no ha estat categoritzada es manté durant un breu termini de temps (Memòria Sensorial). Després la informació passa el filtre selectiu que deixa passar només informació que el sistema és capaç de processar (en quantitat). Després està el sistema P, actua en el canal de capacitat limitada, on s’emmagatzema la informació categoritzada (Primària a curt termini). Després la informació que arriba serà utilitzada per la cognició.
Models Multimagatzem S’entenen els sistemes com si fossin magatzems.
 Atkinson i Shiffrin: les estructures són magatzems. Introdueix la idea de processos conscients de control: operacions mentals voluntàries per decidir què fer amb la informació (repàs mental). Es divideix el model en estructures (parts fixes del sistema de memòria: registre sensorial, magatzem a curt i llarg termini) i processos de control (elements dinàmics, processos sota el control del subjecte).
A través dels òrgans sensorials recollim informació i aquesta va als registres sensorials (visual, auditiu, gustatiu...), on es codifica i es manté. Es queda aquí durant unes dècimes de segon (info en format precategorial) i després es perd la informació que no ens interessa.
El magatzem a curt termini té un nombre de slots (compartiments) segons la capacitat de la persona. Rep informació del registre sensorial i del magatzem de llarg termini. Té una durada d’uns 30 segons. La codificació es produeix en termes auditius, verbals o lingüístics, només utilitza informació relacionada amb el llenguatge. Es perd informació per excés o bé pel pas del temps.
En el magatzem a llarg termini torna a haver varietat de format d’informació, i la seva capacitat és molt gran. Es perd informació per interferències, pèrdua de força associativa o s’esvaeix.
Podria passar que informació del registre sensorial passes al magatzem de llarg termini directament, com en situacions emocionalment intenses.
Crítiques: Utilització d’explicacions d’unes estructures inexistents; inadequada concepció d’un processament serial basat en el símil de l’ordinador; abandonament de la memòria a llarg termini en investigació; la idea de magatzem suposa passivitat; la memòria a curt termini pot codificar d’altre tipus no només lingüística; la memòria a llarg termini no és 1 sol bloc, està dividida.
Memòria Sensorial Memòria que permet que l’efecte d’un estímul continuï encara que aquest hagi desaparegut físicament. La seva funció és mantenir l’estimulació, així augmenten les possibilitats de processar la informació (ex.: veure el camí que fa una bengala). Té una funció de supervivència. Ens permet identificar coses que sense aquesta no podríem. La més estudiada és la visual (icònica).
La tècnica per excel·lència per estudiar-la és la de Sperling: Tècnica de l’Informe Parcial.
Feia servir matrius de caràcters que es presenten en un taquistoscopi durant uns mil·lisegons. I a continuació el subjecte ha de dir quines lletres ha vist. Es va veure que el nombre mitjà de lletres era 4.
Es va inventar un altre tipus d’experiment, en el que el subjecte ha d’informar únicament d’una part de la matriu. La presentació visual anava acompanyada d’un so; en funció d’aquest, si era greu, agut o mitjà, s’havia de recordar una filera o una altra. Després les lletres recordades es multiplicaven x3 (fileres) i s’obtenia el total d’ítems que podia recordar. Per exemple, així en una matriu de 12 ítems, es recordaven 9 de mitjana. Es va demostrar que la quantitat d’informació disponible en l’instant immediat a la presentació visual breu és superior a l’amplitud de memòria del subjecte.
Si demorem l’estímul auditiu, el nombre de lletres que es recorden disminueix. 250 mil·lisegons és el temps màxim que es pot mantenir la informació.
Amb aquests experiments es va demostrar que la capacitat del registre sensorial és incalculable. La seva duració és inferior a 1 segon i la seva codificació és precategorial.
Crítiques: Es pensa que el subjecte podria obtenir millors resultats, si el temps que inverteix en identificar el so l’invertís en l’execució de la tasca. També que la quantitat d’informació que han de donar (output) és petita, i tenim menys possibilitat d’error. El subjecte podria anticipar la resposta per casualitat, per evitar això s’afegeix l’aleatorització.
Memòria a Curt Termini La seva limitació en quant al nombre d’elements que es pot retenir és de 7. El temps va de 1530 segons. El tipus de codificació és preferentment acústica-articulatòria-verbal, encara que actualment es pot pensar que hi ha d’haver altres tipus.
Ha obtingut diferents noms al llarg de la història, encara que no són del tot iguals en significat.
 William James: Memòria Primària, posa èmfasi en el paper de l’atenció i la consciència. És el present psicològic de la persona, consciència del present.
 Broadbent: Memòria a curt termini, es centra més en el temps d’emmagatzematge.
Memòria que dura poc independentment de la consciència.
 Baddeley: Working Memory, posa èmfasi en la funció d’aquesta en el control del processament de la informació. Memòria necessària per poder realitzar operacions cognitives complexes.
Les principals línies d’estudi d’aquesta són:  Amplitud: es troba al voltant de 7 ítems.
 Durada  Tipus de Codificació: la similitud fonològica perjudica al record. Si en un experiment de recordar lletres fem que aquestes entre elles s’assemblin en la pronunciació, els encerts són inferiors. La forma visual no perjudica al record. Passa el mateix amb les paraules que s’assemblen. En canvi, amb el significat d’aquestes no. El mecanisme pel que recorden està fet per un codi de sons fonològic, després recodifiquem la informació i la passem a un codi lingüístic.
En canvi en la memòria a llarg termini afecta la similitud semàntica.
Experiment de Peterson i Peterson: la hipòtesi fonamental era que la traça de memòria en la memòria a curt termini s’esvaeix ràpidament a no ser que es mantingui mitjançant processos actius de repàs o repetició. Per evitar aquests processos de repàs, es presenten trigrames (de lletres) que han de ser recordats, i immediatament després el subjecte ha de començar a fer operacions de càlcul amb números presentats després de les lletres.
...