treball propi psicoanàlisis en nens (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicoanàlisis en nens
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Psicoanàlisis en nens TREBALL PROPI: CAS R.
El cas treballat és d’un nen d’11 anys, el Raul. A la primera visita ve la mare sola i explica la seva preocupació sobre les dificultats d’organització i impulsivitat que provoquen problemes a l’escola, així com la gelosia amb la seva germana, les pors i la manca d’autonomia i la possible falta de consciencia de nen a aquests problemes.
En un principi la mare ens presenta un nen amb ansietat persecutòries propis de la posició esquizoparanoide donada la por que té el nen ha anar sol amb autobús per anar a l’escola i els problemes per dormir a la nit per les pors. Tot això demostra la por que té el nen al propi self, el qual sent que té origen per una amenaça externa. En aquesta primera entrevista la mare refereix a que els problemes tenen origen des de fa molts anys, concretament als 3 anys comencen les dificultats d’organització i problemes de conducta, referent a la seva impulsivitat.
La mare fa referencia a la relació del nen amb la seva germana com una relació on predomina la gelosia. Esmenta el control que té ell sobre la seva germana, possible mecanisme de defensa maníaca, el control omnipotent cap a la seva germana per evitar l’ansietat que sent davant la separació de la seva mare. En el moment que la mare parla de gelos, s’estableix una situació triangular en el que la mare entra en joc. Una situació edípica, en la qual l’objectiu es posseir a la mare com a objecte estimat i excloure a la seva germana. Això ens indica que el nen sent que la germana li ha tret l’amor de la seva mare, el nen havia establert una relació d’objecte total, però amb el naixement de la germana, passa una relació d’objecte parcial on la mare és l’objecte bo i la germana l’objecte dolent. El nen realitza una dissociació de la mare com a bona i la germana com a dolenta, com a mecanisme de defensa esquizoide. Trobem una fixació en el complex d’Edip en el que existeix un desig per la mare i sentiment d’odi cap al rival, en aquest cas, la germana. Aquest, fa la funció de configurar la identitat sexual i l’elecció d’objecte d’amor. El complex d’Edip es troba a la fase fàl·lica dels 3 anys als 5 anys, la qual cosa és coherent amb l’edat en la que comença l’escola i apareixen els problemes, els 3 anys.
Posant atenció a la anamnesis, el nen tenia 2 anys quan va néixer la seva germana. Com hem vist, existeixen gelós de cara a la germana els quals crea un sentiment d’exclusió Psicoanàlisis en nens per part de la mare, i en la que la germana es vist com un objecte maligne. Trobem també aquí, indicis d’ansietat persecutòria davant de l’amenaça de la germana. Cal destacar que la mare no estava amb ell des de ben petit, i que es feia càrrec l’avia. En canvi, la mare fa deixar de treballar quan va tenir a la nena, i per tant ha dedicat més temps a cuidar-la a ella. Aquest fet pot ser un dels causants de la gelosia per part del Raul.
Quan la terapeuta té la sessió a soles amb el nen, un cop a passat setmana santa, el nen es tanca al despatx i no deixa passar a la terapeuta. En aquest moment està portant a terme el seu propi joc. En el psicoanàlisis el joc és un mitjà que el nen utilitza per dramatitzar, representar i comunicar les seves pròpies fantasies inconscients així com regular i dominar l’angoixa i elaborar els conflictes. D’aquesta manera, deixant la terapeuta fora el nen està expressant allò que passa en el seu camp emocional des del seu punt de vista, tal i com fa referència la terapeuta amb les seves intervencions: “ [...] no ha pogut venir aquí, i que tampoc li agrada que el faci esperar [...] que ell se sent exclòs, que això ha passat altres vegades i que ara vol fer-me esperar a fora perquè jo sàpiga el que se sent quan a un el deixen a fora”.
La dramatització fa referència a la possibilitat d’elaborar les situacions traumàtiques, aprendre nous rols socials, comprendre els rols dels altres i per tant és una manera d’aprendre a socialitzar i individualitzar. El Raul utilitza el mecanisme de defensa esquizoide davant l’ansietat paranoide, de identificació projectiva, es tanca al despatx per assumir el rol de la terapeuta que el fa esperar i projecta la seva ansietat a la terapeuta, la qual assumeix aquesta ansietat de quedar-se a fora sola. Aquesta identitat projectiva ens indica el paper de la transferència i contratransferència viscuda per part del pacient i el terapeuta, respectivament.
En el cas de la transferència, la qual s’expressa majoritàriament a través de la comunicació no verbal, és una projecció que permet a la terapeuta interpretar el que el nen vol comunicar. En aquest cas mitjançant el joc expressa els seus sentiments de soledat i exclusió deixant a la terapeuta fora del despatx. Per una altra part, a la contratransferència, el nen posiciona al terapeuta segons com se sent ell: exclòs, sol, impotent per no poder entrar. La terapeuta doncs, assumeix el rol del nen i predominen sentiments d’impotència i desconcert, així com possible por davant del que el nen pugui Psicoanàlisis en nens fer dins del despatx. Malgrat això, la terapeuta actua de manera calmada i utilitza la conversa per arribar al nen.
Les verbalitzacions de la terapeuta són eines que la terapeuta utilitza en primer lloc, per fer conscient al nen de la relació entre els seus actes en el joc que realitza i els seus sentiments. Això ho fa a través de la descripció de les accions del nen, com per exemple quan obra la porta per comprovar si encara hi és la terapeuta: “Sembla que has volgut comprovar que jo estic a fora esperant que no m’he anat, que no m’he cansat, que t’estic encara esperant”. També utilitza la interpretació dels pensaments del nen per tancar-se al despatx, així com les dificultats que té per organitzar-se associat a la sensació de solitud. D’aquesta manera, la terapeuta es posiciona en el rol del nen i pot entendre i verbalitzar el que sent el nen, a través d’un procés interpretatiu de la transferència del nen.
Aquest joc que realitza ens està indicant com se sent de manera explícita: se sent exclòs.
Tot i aquesta ràbia i el voler el poder de no deixar entrar donada pel sentiment de ser exclòs, també trobem fragilitat, la por a quedar-se sol, quan obre la porta per comprovar si encara segueix la terapeuta, mostra la seva ansietat persecutòria a quedar-se sol i és quan la terapeuta fa explícit els seus pensaments: “Sembla que has volgut comprovar que jo estic a fora esperant que no m’he anat, que no m’he cansat, que t’estic encara esperant”. D’aquesta manera, es mostra l’ansietat persecutòria amb certes característiques de la fase oral, en la qual s’estructura el primer vincle d’objecte.
Cal destacar que en el joc, el nen situa a la terapeuta a l’altre banda de la porta, però que també fa soroll amb el material que hi ha dins. Per una part, el fet que se situí a l’altra banda està marcant un distància entre la terapeuta i ell, i pot donar a entendre que té por a expressar-se directament i a comunicar-li les seves pors cara a cara. L’acte de tocar el material fent soroll és una manera d’expressar la seva ràbia, de cridar l’atenció de la terapeuta i a través de la identitat projectiva fer-li sentir que no pot entrar, posicionant a la terapeuta en el seu paper, sola i exclosa. La terapeuta també realitza verbalitzacions d’aquest fet, fent una interpretació de lo difícil que és per ella estar sol tal i com diu: “Potser quan estàs sols és quan sent que és més difícil de controlar i ordenar les idees, tot se’t barreja, és difícil aleshores saber on és cada cosa, es com si tot estigués escampat”. Un cop la terapeuta compren això, el nen comprova que està fora, i Psicoanàlisis en nens posteriorment li deixa passar i recull el material, indicant així que la terapeuta ha comprès el missatge que ell volia expressar i s’estableix així un vincle terapèutic.
Les dificultats de conducta i rendiment escolar són conseqüència d’aquesta gelosia cap a la germana en relació a la seva mare, amb sentiments predominants de soledat i exclusió. Les pors que esmenta la mare per anar a l’escola sol o a l’hora de dormir són maneres de mantenir contacte amb la mare. Cal destacar, que la mare a l’entrevista esmenta que la germana petita s’està fent més gran i està passant davant d’ell, respecte els hàbits a casa. Aquest fet podria indicar-nos una possible comparació entre germans, la qual cosa, la mare podria fer explícit al fill, la qual cosa propiciaria cada cop més els gelos del nen, retroalimentant els gelos. També ens dóna informació de la regressió que ha fet el nen amb conductes pròpies d’edats inferiors, a causa de la gelosia.
El nen vivència la relació de la mare com a diferent d’abans que naixes la germana, aquesta angoixa de no ser estimar produeix ansietat en el nen i per tant pot produir rebuig cap a aquelles coses que li produeixen satisfacció, com són els amics de l’escola i les activitats esportives que deixa de fer, i la falta de concentració i desorganització que esmenta la mare. Els sentiments de rebuig pot crear en el nen un sentiment de culpabilitat que augmenta així el seu patiment, impulsivitat i desorganització. Tots aquests fets poden augmentar a l’hora l’ansietat persecutòria cap a la germana i així successivament. Les dificultats de gestió de la mare davant aquesta situació de gelós són els que dificulten la relació en el medi familiar.
Bibliografia  Articles penjats al campus Virtual.
 Díaz-Benjumea, M. (2013) La identificación proyectiva. Actualización desde una perspectiva relacional. Clínica e investigación relacional, 7(1), 98-142.
 Fernández, A., Gamarra, A., Izal, C. y Betelu, M. (2001). La familia ante los celos infantiles: pautas y orientaciones.
Recuperado http://www.clinicajuandeborbon.com/CELOS%20INFANTILES.pdf de ...

Tags: