TEMA 2. PRINCIPIS TECNOLÒGICS DE LA FOTOGRAFIA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Tecnologia de l'Audiovisual
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 26/07/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Prof: Ignasi Ribes. Aquests apunts són una barreja dels mateixos apunts que penja el professor a l'aula amb apunts que es prenen a classe. Per tant, és com estar a la mateixa classe.

Vista previa del texto

TEMA 2. PRINCIPIS TECNOLÒGICS FONAMENTALS DE LA FOTOGRAFIA DE LA CAMBRA FOSCA A LA CÀMERA FOTOGRÀFICA. OBJECTIUS.
La càmera fotogràfica és una evolució natural de la cambra fosca: si es fa un forat molt petit a una paret d’una cambra o capsa completament tancada i a les fosques, a la paret oposada es forma una imatge invertida del què hi ha a l’exterior. L’inconvenient és què, en ser el forat molt petit, la quantitat de llum que entra és molt poca i per tant el temps d’exposició haurà de ser molt gran i no es podran fer fotografies ràpides.
Per aconseguir més llum, la solució és, òbviament augmentar la mida del forat de la cambra. Si es fa això, però, la imatge perd nitidesa.
La solució per poder augmentar la quantitat de llum que entra a la cambra tot mantenint una imatge ben enfocada la va donar el desenvolupament de les tècniques òptiques de construcció de lents i les teories físiques associades que va començar a partir del segle XVI.
Si posem una lent convergent en el camí de la llum, com el seu efecte és fer que els raigs que incideixen sobre la seva superfície es concentrin, podrem aconseguir una imatge nítida i amb prou llum per impressionar una emulsió normal en un temps raonable.
Enfocament Els raigs de llum que provenen de l’infinit, és a dir que arriben paral∙lels a la lent, s’ajunten en el focus. Evidentment, els raigs provinents d’un punt situat a una distància real p de la lent no hi arribaran paral∙lels i no s’ajuntaran al focus.
Ho faran a un punt situat més enrera, a una distància q de la lent. Es demostra que quant més a prop estigui el punt de la lent més lluny d’aquesta, més enrera, es forma la seva imatge.
Hi ha una fórmula aproximada que dóna aquesta distancia q entre lent i pel∙lícula en funció de la distància p entre l’objecte fotografiat i la lent. És aquesta: Aquesta fórmula demostra també que hi ha un límit inferior de la distància d’enfocament: no és possible enfocar un objecte situat a una distància inferior a la distància focal.
El mecanisme que, tot canviant la distància entre lent i pel∙lícula, permet enfocar correctament, s’anomena mecanisme d’enfocament. El més senzill d'entendre és el primer que es va fer, el d'acordió, que encara es pot trobar a les càmeres d'estudi que veurem al final d'aquest tema.
Objectius fotogràfics: les seves característiques.
Les lents simples poden tenir diversos defectes o aberracions òptiques com ara l’aberració esfèrica, l’astigmatisme, el coma, la curvatura de camp, la distorsió o l’aberració cromàtica, que causen deformacions geomètriques o de color en les imatges. Associant diversos tipus de lents es pot aconseguir fer aquests defectes gairebé imperceptibles.
Les propietats bàsiques d’un objectiu depenen exclusivament de la seva distància focal. Per tant aquest és el primer criteri que s’ha de seguir per escollir un objectiu o un altre, segons allò que es vol fotografiar.
Per exemple, la mida de la imatge és més gran quant més gran és la longitud focal i molt aproximadament són proporcionals, això vol dir que per impressionar la mateixa zona de negatiu caldrà retratar objectes més llunyans amb el de 100 que amb el de 50.
O, a l’inrevés, com un mateix objecte a una mateixa distància, retratat amb un objectiu de 100 mm. donarà una imatge més gran que un de 50, produirà una sensació d’apropament, veiem ampliada una zona de visió més reduïda.
Això dóna lloc a la més important entre les propietats bàsiques lligades a la distància focal, el seu angle de visió. A cada objectiu li correspon un angle de visió característic. Aquest angle, que per a un mateix objectiu depèn també del format de pel∙lícula.
L’objectiu normal té un angle al voltant de 45º, corresponent aproximadament al de visió de l’ull. Pel format de 35 mm. la seva focal és f=50. Pel format 6x6 són d’uns 80 mm. i pel 9x12 d’uns 150 mm.
Els objectius de gran angle o gran angulars amb un angle superior als 45º, que per al 35 mm. corresponen a focals inferiors a 50, en general per sota de f=35.
Els teleobjectius, que tenen un angle més petit que el de la visió. En 35 mm. són objectius de focals superiors a 50, en general a partir de f=70.
LA FOTOGRAFIA CLÀSSICA COM A SISTEMA DE CODIFICACIÓ ANALÒGICA La fotografia basada en la química és el primer sistema automàtic d'enregistrament d'informació audiovisual, visual en aquest cas. Després vindrien tot un seguit de sistemes de codificació d'informació audiovisual basades en tecnologies d'arrel diversa.
...