Monografia de las mujeres samis del reno (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Arqueología - 1º curso
Asignatura Antropología
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

- Context històric de l’autor, obra i mètode antropològic.
o Solveig Joks. Biografia.
L’autora d’aquesta monografia és Solveig Joks. És una antropòloga de Sirma-Noruega, que actualment viu a Guovdageaidnu-Noruega. Va estudiar a la universitat de Tromso. I després anà a treballar al Sami University College on encara s’hi troba exercint actualment. Solveig sols ha publicat aquesta monografia.
A part, com a antropòloga especialitzada amb la societat sami, també es dedica a fer conferències, especialment per el nord d’europa (Noruega, Finlandia...).
o Context històric de l’obra.
Las mujeres samis del reno fou publicat al 2006. Alguns exemples dels fets que es produïren internacionalment en aquest any foren que les nacions unides van declarar el any internacional dels deserts i la desertització. Van haver algunes confrontacions entre Rússia i Ucraïna. Va haver molt d’aldarull sobre unes caricatures de Mahoma que causaren que els musulmans radicals cremessin ambaixades i consolats. Hi ha diversos atemptats de l’ETA. Hi ha la “Crisi Oriental de Timor” que causa molts combats civils. Hi ha un eclipsi solar total. Es llença al espai un nou transbordador. Hi ha una cadena de atemptats terroristes a Bombai. Israel envaeix Líban destruint la ciutat de Tir. S’exclou Plutó com a planeta. A 1 Tailàndia es produeix un cop d’estat que anul·la la constitució. Corea del nord fa probes nuclears.
I centrant-nos en Noruega al 2006 era el segon exportador mundial de pesca marítima després de China. El 20 de gener del 2006 el diari Magazinet d’ideologia pròxima al cristianisme reprodueix els dibuixos sobre Mahoma d’impacte internacional causant més protestes musulmanes i el boicot a productes noruecs. Aquest boicot causà un impacte en la economia del país però es superà amb facilitat. També una de les conseqüències d’aquesta publicació va ser que el dia 4 de febrer un centenar de manifestants van entrar a la ambaixada de Dinamarca i Noruega de Damasc i les van incendiar. I al març es va aprovar augmentar la exploració de petroli en aigües àrtiques però restringint la perforació en certes àrees.
o Mètode antropològic.
Sobre el corrent teòric en el qual s’emmarca aquesta monografia, jo diria que és el funcionalisme, per una part, ja que es basa amb el treball de camp, antropologia fundada per Malinowski, i perquè tal i com diu el funcionalisme una societat ha de funcionar per si sola, en el cas dels samis la llar transhumant, però alhora ha d’estar articulada amb la resta, la siida.
Però per una altra banda, utilitza el mètode etnogràfic ja que l’autora fa un treball de camp estan al costat de les dones i famílies samis durant diversos mesos, hi fa una observació detallada sobre la seva forma de viure i té una activitat participant amb les dones ja que els hi fa entrevistes amb vídeo i les acompanya en els seus viatges. Solveig va fer aquesta monografia perquè el Consell Professional de l’Activitat del Ren va demanar una investigació sobre la situació de les dones i nens samis.
- Arguments primordials.
2 En aquesta monografia Solveig explica quina és la situació actual de les dones samis involucrades en la vida del ren. Les tres dones amb les quals tracta són Ánne de 50 anys, Elle de 40 i Biret de 45. Cada una d’elles donen la seva opinió de com estan les coses i expliquen la seva experiència viscuda en aquest món.
o Exposició de dades.
L’autora exposa les dades recollides de diverses formes. Per una part, es basa en informació de treballs, monografies, estudis o reculls d’altres autors com són per exemple Johan Klemet, Ragnar Nilsen o Andrea Amft. També es basa amb lleis i normatives noruegues les quals ella després desenvolupa i estudia. Una altra forma que té de exposar les dades és donant la seva opinió i fent una crítica constructiva. I per últim, i la més important ja que és en la que es basa el llibre, és exposant les entrevistes, de forma narrativa, que fa a les tres dones en les quals conviu i de les quals extreu la informació sami de primera mà.
o Organització familiar.
Gràcies a les seves explicacions veiem que la societat sami és una societat molt treballadora amb unes costums molt tradicionals. També podem adonar-nos, des d’una perspectiva èpica, que és una societat basada en el tipus de famílies extenses patrolocals, tot i que en l’actualitat s’està donant el cas de famílies nuclears neolocals. En aquestes famílies sempre hi ha, per el que podem entendre, una filiació bilineal cognatícia. I el matrimoni sami és un matrimoni monògam.
o Canvis en el món laboral femení sami del ren.
3 La situació en el món laboral i de rellevància sami de les dones ha canviat molt en els últims anys. I aquests canvis no han estat causats per voluntat dels propis samis sinó per reformes que han fet al govern noruec o avenços tecnològics que han causat els canvis en la seva estructura.
L’aparició de les motos de neu va causar uns grans canvis en la forma de treballar dels samis. Ja no feia falta que les dones anessin a pasturar per torns el bestiar. Gràcies a les motos podien anar i tornar el mateix dia els propis homes. Això causà que les dones deixessin d’anar amb els rens i es separessin d’aquesta part del treball sami dels rens.
Però aquest canvi no significa que no treballin en el ren. Tot i que no està reconegut amb un sou, elles hi continuen dedicant-s’hi a traves de les feines manuals com fer la roba, reparar estris o preparar les tendes. Elles són les encarregades de portar a endavant la llar transhumant i en alguns casos, no tots, en ajudar en bona part a la siida.
o Benefici econòmic.
Els ajuts que es donen sols es donen al que té el bestiar al seu nom que sol ésser l’home, per tant sols les rep l’home així que és ell qui se’n ha de fer càrrec, els ajuts a l’hora de fer una casa a la Tundra van a nom de l’home, el jornal rebut gràcies a la feina dels rens en general va a nom de l’home...
Segons l’informe del parlament noruec número 28 el treball del ren és descrit com un rol masculí. Això ha causat que les dones siguin invisibles a ulls de l’estat, com si elles no s’hi dediquessin.
o Reformes educatives. El reflex en el passat, present i futur.
Un altre canvi que perjudicà molt el món sami i que de certa manera influeix a les dones és la reforma educativa. Amb la implantació d’uns anys 4 obligatoris les dones joves dels anys 70 van veure’s obligades a deixar el món del ren a part per dedicar-se als estudis.
Aquests estudis, amb el temps han tingut reformes i actualment, element que influeix amb els infants samis els quals també són un element important estudiat i tractat en aquesta monografia, s’estudia en noruec i a casi no es tracta la societat sami ja que els propis professors la desconeixen.
Això causa que els joves no coneguin al cent per cent la seva cultura i no sàpiguen treballar el ren ja que sols el poden observar en el ballat. Com els fills no saben la cultura sami, les seves mares, és a dir, les dones, són les encarregades de transmetre’ls aquesta informació ensenyant-los-hi com arreglar-se i confeccionar-se la roba, marcar els animals, treure’ls la pell, desossar l’animal, la història sami, la forma de treball... En resum, les dones són les encarregades en transmetre als nens i nenes el saber pràctic i intel·lectual dels samis.
Tots aquests canvis, entre d’altres, causen en els joves de l’actualitat que es deixin el món sami i que es dediquin a seguir estudiant o a buscar una feina fora de les siides i en el cas de les dones ha causat que o bé quan eren joves van seguir els estudis i es van separar del món sami o bé tot i ajudar en les siides i en les seves llars també hagin d’haver buscat una feina fora.
o Dones samis del ren VS Camperoles.
També un tema important en aquest llibre és la comparació que es fa entre les dones samis del ren i les camperoles de la resta de noruega. En aquesta comparació que fa l’antropologa Solveig Joks veiem que les dones camperoles tenen molt més poder a l’estat i estan més representades gràcies a tenir més drets que les dones samis del ren. Les camperoles no són tan invisibles com ho són les dones samis. També amb aquesta 5 comparació et descriu el marc en el que es troba la finalitat de cada activitat (del ren i l’agropecuària).
- Conclusió.
En aquest llibre s’han tractat diversos temes però tots han estat lligats a un mateix què és la situació de la dona en el món del ren. Tan la antropòloga autora de la monografia com les tres dones que han fet possible aquest llibre han emprat aquesta publicació com una crítica, una queixa i un crit a la societat internacional de la seva mala imatge pública que estan patint per culpa de les males gestions dels que tenen el poder.
I a través d’aquesta crítica, expressant el seu malestar, poden fer veure que per desgràcia una societat tan bonica, important i històrica es pot acabar perdent ja que les subvencions no arriben, l’educació no la tracta ni la deixa emergir, no es tenen els mateixos drets que en altres treballs de camp o simplement perquè no està tan protegida, tot i haver associacions de treballadors samis del ren o estructures dintre del govern que tractin els samis del ren.
6 - Bibliografia i Webgrafia.
JOKS, SOLVEIG. (2006) Las mujeres samis del reno. Editorial Universitaria Ramon Areces.
http://rae.es http://www.elmundo.es/elmundo/2006/02/02/internacional/1138914331.html http://es.wikipedia.org/wiki/2006 http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/countries/nor/History.html http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-0233661.xml? s.q=sami#.UorvEcQ2YeA 7 ...