1A PART MODERNA DE CATALUNYA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 4º curso
Asignatura MODERNA DE CATALUNYA
Profesor V.G.
Año del apunte 2014
Páginas 22
Fecha de subida 03/11/2015
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

MODERNA CATALUNYA Catalunya en època baix – medieval  Crisis demogràfica al revés que va succeir durant el període alt medieval, en aquest període es va produir una alta producció de cereals, que va permetre l’ augment de la població. Encara que aquesta situació sembla anar ve, en el sistema es van anar produint petites escletxes, que posteriorment es van fer impossibles de sostenir i van originar la crisis del segle XIV.
 Segle XIV: la població va créixer massa en relació als recursos disponibles, on la densitat de població es baixa. Mode de producció es bàsicament feudal – en la seva dinàmica impedeix un trencament entre població i recursos. Canvi en els cultius: safrà i vinya es potencien, m’ entres que el cereal es redueix en quan a superfície i es te que importar (1282 Sicília). En resum: abandonament de les terres cerealístiques en busca de conreus mes rentables.
 Aquesta situació provoca, una dependència major de l’ importació de gra però això també provoca que no tothom no hi arribi, ja que l’ abastiment no arriba a tothom. No es pot practicar una agricultura intensiva: una elit aristocràtica – militar, s’ aprofita dels excedents produïts a través de l’ agricultura i extrets per els seus vassalls, aquests si moren seran reemplaçats per altres, l’ ho important es tenir massa d’ obra per sembra i recollir els camps.
 El Feudalisme, impedeix el progrés de l’ agricultura, ja que aquesta elit no veu els nous beneficis que aportaria aquesta nova agricultura. Conseqüència d’ això, les millores que podria aportar l’ agricultura intensiva es veten, per les elits. Es posa en pràctica una agricultura extensiva, Llei de Rendiments Marginals Decreixents, que no es va complir sempre. Al segle XIV les millors terres estaven conreades i es busquen aquestes terres marginals per posar – les en conreu, aquestes terres corresponen a boscos, alzinars ... però son terres ermes a demès a s’ incloure que el treball en el camp, es feia amb eines rudimentàries.
 Per fer – les productives es va destinar, una forta inversió: els primers anys les collites son bones però després i gradualment aquestes collites es van anant reduït fins pràcticament decaure del tot, fins a no poder extreure res. Desprès d’ aquesta situació, es van anar a colonitzar altres zones, lo que provoca el tancament de l’ agricultura extensiva. Aparició de la fam com a conseqüència d’ aquestes escasses produccions, que van provocar també desnutrició i que amb la aparició d’ epidèmies com la pesta, es produís una alta mortaldat.
 La població cau, perquè no te cereal panificat suficient per sobreviure ja que el cereal d’ importació no arriba, m’ entres que l’ autòcton tampoc arriba per abastir a la població. Un altre factor s’ hi suma a la situació, l’ acaparament de gra per part dels mercaders, situació que infla els preus i fa mes inaccessible a la població, l’ arribada al gra. Tot aquesta situació, provoca una societat mal alimentada, que no va poder fer front a aquestes malalties i epidèmies, com la de 1348.
 La crisis baix – medieval, va estar provocada per la falta d’ aliments i la pesta negra (origen). Altres diuen que la fam i la pesta, son una manifestació de la crisis real o que l’ aparell reproductiu no carbura o produeix.
 1315 Europa (Occidental o Oest de l ‘Elba) es produeix una gran mortaldat per les males collites (segle de males collites), generades per una climatologia adversa (molta o poca pluja, glaçades...). A Catalunya, la crisis també va afectar: el 1333 <<Lo mal any primer>>, per una fam que tenir un radi d’ acció i afectació molt alt, respecte altres anys. Aragó i Gènova van estar en Guerra: Gènova porta a terme un bloqueig marítim, per impedir l’ arribada de blat de Sicília i Sar, tot el litoral de la Corona està afectat, lo que provoca fam e inflacions de preus (rendició per fam).
 1347 Any de la Gran Fam i es l’ antesala del gran desastre de 1348, la pesta bubònica entra en escena i assola Catalunya, entre la primavera i l’ estiu, provinent d’ Occitània a través del mar i les seves portadores eren les rates, amb puces plenes de pesta, que alhora aquesta provenia de Crimea.
Aquesta epidèmia, va matar entre el 40 – 50% de la població, m’ entrés que la pulmonar i la septicèmica, van afectar entre el 80 – 90% de la població. Fins el 1900, no es va poder conèixer el seu origen ni com es podria combatre: Yersinia Pestis.
 Aquesta pesta va afectar a Catalunya, no esta ben documentada, però la del 1457 si que la sabem i coneixem a través de la CERCA, que xifra les conseqüències de la 2n onada de Pesta a Barcelona. De la 1a onada: A la ciutat de Barcelona la pesta va provocar la mort al 20% de la població, a Girona va matar un 15% (afectant també a la cúpula del seu govern), a la Seu d’ Urgell va morí el 30%, a la Plana de Vic l’ incidència va ser del 66% però tenint en compte altres factors com la migració produïda per l’ epidèmia i altres activitats econòmiques.
 També on va afectar la pesta va ser a la Catalunya Nord: Conflent, Cerdanya... però també s’ hi sumar una guerra entre monarques, que es tradueix en mes lleves, mes impostos... A l’ Empordà prop del 49% van morir, sobretot notables. 1348 marca un abans i un desprès en la configuració econòmica, social i política del territori. Però la pesta, va continuar apareixent. 1620 – arribar la pesta marsellesa.
 Desprès de la pesta, l’ any 1358 una plaga de Llagostes assolar els camps de cereals, vinyes, fruiters...
La plaga va durar 3 anys. 1686 – 1688, també es va produir una segona onada de plaga de Llagostes.
1362 – 1363, va rebrotar la pesta i es sumar a la carestia, en que es trobava la població catalana i sobretot afectar als infants – La pesta dels infants. 1371, es produeix un altre rebrot de la pesta i es centra en les persones de mitjana edat. 1374, rebrota la fam. Al segle XV, la pesta va estar present a Barcelona els anys: 1395, 1429, 1439, 1457, 1465, 1475 – 76, 1489 – 90 i 1493 – 94. Aquests brots es poden extrapolar a les altres zones del territori.
 A Catalunya: fam, pesta, mort i guerra. La Guerra: son constants per assegurar el domini en el Mediterrani Occidental, enfront altres potències com Gènova per el control de les illes de Sicília, Sardenya i Còrsega. Constants lleves per mantenir aquestes possessions, que van acabar amb el compromís de Casp. 1356 – 1369 es produeix la guerra dels dos Peres, entre Pere d’ Aragó i Pere el Cruel de Castella, que provoca devastacions en les fronteres. 1462 – 1472, es produeix la guerra dels 10 anys o civil catalana, que va deixar en el territori molta misèria, molta sang...
 1484 – 1485, es produeix la 2n guerra remença. Coincidint amb tota aquesta situació, s’ hi afegeix una altre: moviments sísmics. Aquests terratrèmols es van produir entre durant els anys 1373 i 1448, però els mes importants van ser els de l’ any 1427 i 28, quan van ser de major intensitat. 1373 l’ epicentre es va situar entre la Ribagorça i la Vall d’ Aran. 1427, es van produir a la Garrotxa. 1428 a Camprodon i pobles propers. Repercussions: en el comerç, recaptació d’ impostos, treball en el camp que va baixant. Readaptació d’ algunes institucions però també en alguns àmbits culturals.
 CAMP: Catalunya la Vella es la zona dels remences (remença – servitud de la gleba o enganxat a la terra). Si es volia sortir tenia que pagar una compensació al senyor. En aquesta zona, la pesta originar una davallada de la població, alhora que va coincidir amb una migració cap a la Catalunya Nova.
Pagesos que emigren a les ciutats, en elles s’ ofereixen alts sous, per part dels gremis. Els qui es queden en aquestes zones, pateixen les transformacions que s’ hi donen.
 Transformacions, en els Masos: Masos Rònencs, que es l’ apropiació de masos abandonats (es a dir, la casa i la terra) per part de pagesos, degut a la situació mencionada abans. Aquesta situació, els permet tenir més masos i més terres, permetent – los d’ aquesta manera adquirir, un cert grau de benestar, que els produirà un pensament conservador e immobilista (perquè ha de canviar la situació???). Hi ha una part, que s’ han quedat en la mateixa situació, però que arran d’ aquesta successió de catàstrofes, la seva situació s’ empitjora – aquest grups de pagesos formaren part dels pagesos revolucionaris o pagesos de la muntanya (pobres). Els dos grups de pagesos, son remences. Com es pot observar, la pesta agreujar encara més, aquestes diferencies.
 Catalunya Nova: hi havia mes llibertat per els estatus jurídics. Abans aquesta zona estava en mans dels musulmans, però es reconquerida en la meitat del segle XII. Refeudalització d’ aquest territori: veure com s’ estructuraren les institucions, superposició d’ estrats de la població, cartes de poblament que porten privilegis per als pagesos que vagin a aquests territoris (franqueses). El Feudalisme es va estendre en tota la seva plenitud.
 CIUTAT: el contagi era mes freqüent que en el camp, a les ciutats la mortaldat era alta però alhora son centres d’ atracció de pagesos, que permeten equilibrar i recuperar les pèrdues ocasionades per la pesta. Sous més elevats per a la gent que treballi en les menestralies. Els pagesos residiren en les perifèries o rodalies de les ciutats, ja que no tenen ninguna especialització i per això no poden treballar en els gremis. Ciutats: pèrdua qualitativa de ma d’ obra conseqüència de la pesta, alhora també pèrdua de força econòmica i tot això es tradueix en una afectació en el comerç, però segueix resistint per la seva importància.
 En les ciutats, la pesta va ocasionar la mort de burgesos i nobles, que afecten les institucions que la dirigeixen. Crisis demogràfica: provoca descens demogràfic i econòmic, es deixen de conrear terres (abandonament) i un altre cop els boscos, abans talats van recuperant el territori perdut.
Conseqüències: 1387 mor de Pere el Cerimoniós, la monarquia no impedeix que tot esclati: 1391 es van assaltar els calls jueus (també a tota la Península) – Progrom: alçament popular de caràcter violent, espontani o premeditat, amb l’ objectiu de linxar o assassinar persones d’ origen jueu, així com l’ espoli dels seus béns i propietats però també acció violenta contra qualsevol minoria ètnica –.
Primera generació revolucionaria, Remença (1390 – 1400), que fan palesa el descontentament amb la situació actual.
 Pere el Cerimoniós (1336 – 1386) va tindre que lluitar contra aquesta situació tan desfavorable.
Monarquia tenia molts fronts oberts: Sicília, Nàpols, Neupàtria, Atenes i també per mantenir obertes les rutes marítimes. Es va centrar en intervenir on li era mes fàcil però estava limitat ja que solament controlava un terç del territori: restauració de pobles afectats per reduir el nombre de poblacions abandonades, controlar els preus i els sous i eximeix als mercaders o transportistes, facilitar l’ arribada de gra.
 Els Fogatges (Focs): relacions de caps de casa (tan si es home com si es dona, en aquest cas seria vídua) i s’ organitza en bisbats, fogatges... Objectiu: fisco – militar, no pas demogràfic. Donarà – focs dels que hi havia, perquè s’ amaguen coses (ocultació). La monarquia els utilitza i a través de les corts, per aconseguir donatius o lleves, serveixen per veure que te que pagar cadascú. Confecció rudimentària dels fogatges – les llistes no asseguren la realitat , ja que per redactar – les s’ en van a la plaça o taverna e intenten que el rei no conegui del tot be la realitat (obtenció d’ informació poc clara).
Document administratiu: atent els interessos de la corona, que generen buits poblacionals. Problema: Coeficient Multiplicador o Unificador: passar el nombre de focs a habitants, amb interval 4 o 5 (diferencia d’un 20%).
 Aquests coeficients poden variar en el temps. 1335 – 1553, no se sap si continuen vigents els focs? Es el mateix el foc urbà que el rural? Es el mateix a Catalunya Nord que a la Vella?: Difícil Aplicació. Casa Taxada: “cens” o estimació no individualitzada sinó en blocs per veure quan sous hi havia en els focs.
Redacció que provoca buits en el temps i també provoca contradiccions. Fogatges: 1358 paper mullat.
1365 – 1370: 105 mil focs (400 – 500 mil habitants). 1378: 83 mil focs (s’ han perdut 21). Pèrdua d’ entre 80 – 100 mil habitants, no explicada solament per la pesta dels infants – fogatge dolent. 1496 – 1497: 60 mil focs (forta caiguda de la població, per mil i una raons). 1515: 60 mil focs. 1553: 75 mil focs (incloent Barcelona). 1365 – 1370: no sabem el volum de població d’ abans de la pesta negra, no podem conèixer el seu afecte.
 Conclusió: 15% de la població vivia en el Pirineus. 43% en la depressió central i un 42% al Litoral i Pre – Litoral. Densitat en Focs: al Barcelonès uns 47 focs per kmª, Comarques on hi ha focs entre 6 – 4: Gironès, Garrigues, Alt Urgell, Solsonès i Berguedà. 70% Rural i 30% en ciutats, distribució de la població. Barcelona tenia 40.000 habitants (nucli més important), Perpinyà tenia 13.000 hab, Lleida tenia 12.000 habitants, Tortosa tenia 7.000, Puigcerdà tenia 6.500, Girona i Tarragona i Cervera uns 5.000 hab, Vilafranca uns 4.000, Montblanc i Vic i Manresa uns 3.000, Berga i Valls uns 2.500 hab  Jurisdicció: pertanyents a senyories laiques o eclesiàstiques (330.000), m’ entres que les ciutats estaven sota la jurisdicció reial (160.000 persones – 100.000 en ciutats i 60.000 en el mon rural).
Església i Noblesa controlaven dos dels tres braços en les corts (militar i eclesiàstic) i el 3r pertanyia a les ciutats – viles. La Noblesa es pot dividir en 3 sectors però que convergien en un únic braç: noblesa titulada, cavallers i donzells i homes de paratge.
 La Noblesa titulada estava composada per marquesos, comptes, bescomptes i barons, i per sobre d’ ells hi havia el duc. La Noblesa Mitjana o Cavallers i els estrats mes baixos com els donzells i homes de paratge, estaven per sota de la noblesa titulada en tots els aspectes. La capa superior de la noblesa te poder, riquesa e influència. Els cavallers lliguen la seva activitat amb les armes i no participen en activitats relacionades amb el treball que es fan amb les mans. Gaudeixen d’ una sèrie de privilegis: justícia, fiscalitat... Privilegis com la justícia, significa que solament estaven subjecte a la jurisdicció del rei, es a dir, que solament podien ser jutjats per el rei i no pas per un altre noble.
 Aquests nobles no podien ser empresonats en presons comunes i tampoc podien ser sotmesos a tortura, solament s’ els hi aplicava si havien estat acusats de lesa majestat, traïció al rei. El noble, però podia presentar un recurs o instancia al rei abans de ser executat. Els nobles, a diferència del poble, no eren penjats sinó tenien una mort ràpida i discreta, en mans d’ un botxí. A diferència del poble, els nobles si podien ser enterrats en terra sagrada, en el cas dels penjats s’ els hi prohibia taxativament.
Nobles amb privilegis militar: els nobles aporten les seves hosts o exèrcits, però solament en una guerra defensiva, es a dir, no fora dels territoris de la Corona d’ Aragó. La convocatòria d’ aquests exèrcits, tenia una sèrie d’ usatges i condicions.
 Els nobles tenien dret a port armes m’ entres que els pagesos no tenen mes defensa que una aixada.
Armes – exercici de la violència o monopoli sobre ella, bàsica en el món feudal i l’ Estat no te el monopoli de la violència. Privilegis fiscals: no pagaven impostos reials, perquè el rei no podia inmicuir se en les seves senyories. Tampoc pagaven impostos municipals – figura del Batlle. Majoria d’ Edat als 20 anys, m’ entres el poble als 25, amb aquesta edat ja poden exercir amb tots els drets i privilegis com un noble adult.
 En el segle XIV, es produeix una homogeneïtzació de l’ Estrat Superior, de manera que la Catalunya post pesta, tindrà 35 famílies, que envien a les corts els seus representants. Noblesa Mitjana amb un miler de persones, hi enviava com a representació a 40 representants, m’ entres que la titulada 50.
Aquestes grans famílies tenen el control sobre el 20% de les cases de Catalunya però també controlen el 50% dels focs militars i famílies. Algunes famílies importants serien: el Marquès de Tortosa, els Vescomtes de Rocabertí, Castellbó i Cardona, els Comptes d’ Empúries, Osona, Prades i Pallars.
Algunes d’ aquestes famílies obtenien ingressos extra, gràcies extracció de Sal i Mines a Cardona, Sal de Gerri al Pallars, Corall. L’ estament militar controla el 39% del territori i l’ Església un 26%, es a dir, controlen les dos terceres parts del territori i on el rei no pot actuar. M’ entrés, un 4% de les terres, pertanyien a un patriciat urbà o burgesos.
 Els cavallers estan per sota d’ aquesta noblesa titulada. Un cavaller: es una persona que pot mantenir – se ell i el seu cavall, molts esperen que un cop armats (ungits cavallers) siguin ascendits però es una situació transitòria. No tindran els mateixos ingressos que la alta noblesa, ja que son propietaris d’un petit castell o casa fortificada, amb uns pocs masos, que no produïren moltes rentes però tampoc tindran molts vassalls. Tindran que pensar més, en mantenir – se i subsistir i no pas pensar de quina manera poden ascendir. Duc, no es igual que un cavaller, tot i que tenen la mateixa adscripció estamental. Es dedicaren a buscar nous camins per sobreviure:   Van entrar al servei de la noblesa titula per obtenir ingressos extres.
 Entrar al servei del rei com a funcionaris, es a dir, com a extensió del seu poder com a veguers, sotveguers, governadors... però xocaren amb la burgesia il·lustrada, amb coneixements, que també aspiraven a aquests llocs. Desprès seran utilitzats per el rei, per lluitar contra la noblesa titulada.
 Emigrar cap a l’ Est: Sardenya, Sicília, Illes Mediterrani Occidental però amb poc èxit, els seus objectius eren obtenir feus però pocs ho varen aconseguir.
 Exprimir els seus vassalls, desprès de la pesta i endurir – los les condicions. Situació extrema.
 Ficar – se a l’ església: obtenir una catedral o un càrrec de prior o abat. També podien entrar en Ordres Militars, sobretot la dels Cavallers Hospitalaris i les seves dones anaven als convents.
L’ evolució econòmica els va afectar, ja que va foradar les estructures feudals i va permetre els sorgiment d’ iniciatives. Els nobles van enfocar la violència cap als seus vassalls i entre diferents bàndols (lluites entre famílies). Creació de xarxes clientelars. Poca relació entre les diferents capes de nobles. Els cavallers van entrar en guerra contra la noblesa titulada i per això es van unir tots els cavallers contra ella: Conveniència dels Cavallers de Catalunya. 1370 s’ alcen en armes i el rei, Pere el Cerimoniós, va fer d’ àrbitre i dicta una concòrdia que afavoria els interessos dels cavallers.
 Aquesta noblesa titulada decideix alçar – se contra el rei, perquè no entén perquè el rei no els ha afavorit, a les grans nissagues del país i si als cavallers. Alguns dels qui dirigeixen aquesta revolta son Joan d’ Empúries, el Comte d’ Urgell i els Vescomtes de Castellbó i Cardona, que tenien per objectiu substituir la jurisdicció reial per la senyorial i controlar mes àrees de justícia, per obtenir més ingressos. Por a una guerra civil que obliga al rei a prendre una decisió: s’alia amb els cavallers i junts lluiten contra aquesta insurrecció, oferint – los a canvi un 4t braç en les corts, el braç dels cavallers.
Gràcies als seu ajut ho aconsegueixen però encara hi hauran rebrots en temps de Joan I, per qüestions de protocol, poder, terres ... L’ any 1389, durant el regnat de Joan I, es va crear aquest braç.
 L’ ant 1442 a la Corona d’ Aragó i arran de del Compromís de Casp, s’ entronitza una nova casa reial, els Trastàmeres que substitueixen el Casal de Barcelona. Els nous monarques tindran vagues idees sobre el pactisme. Alfons el Magnànim conquereix Nàpols i es casa amb Maria, es quedarà a viure a Nàpols. Noblesa vinculada a la propietat de la terra i les rentes lligades als drets territorials o jurisdicció, es a dir, l’ exercici de la justícia ja que aquesta es cedida o traspassada per els monarca, a aquest noblesa i altres agents socials.
 La Justícia te diferents gradacions com el criminal, civil (civilet) i simple jurisdicció. El criminal rep el mon de mer imperi i el civil mixt imperi, així es com apareix en la documentació. Aquest criminal està relacionat amb l’alta justícia (alto justiciers) i significava la pena de mort o mutilació de membres, tot i que a vegades es podia complementar. Exercida dintre de la senyoria (no traspassa les fronteres de la senyoria) i el condemnat no podia apel·lar. Drets territorials donaven diners i els jurisdiccionals poder, si s’ ajuntaven conferien un poder enorme al noble. A les execucions hi ha anava tothom, adoctrinament a la població però també enfondir – li temor.
 Tribunal propi del senyor amb un procurador fiscal, el condemnat podia defensar – se mínimament.
També presència en el tribunal dels botxins, notaris... No hi ha cap obligació que senyor agafi les tres gradacions, amb una normalment ja li arribava. També es podia donar el cas, que un noble agafes una gradació i un altre d’ una altre senyoria una altra gradació.
 PAGESOS: 330.000 habitaven en les zones rurals i 5.000 aloers. Els aloers eren pagesos ple propietaris, a diferència dels remences que eren serfs de la gleva, adscrits a la terra i no eren propietaris. Dintre dels remences, destaquen el domini directe/eminent (terres del senyor) i el pagès te el domini útil però a canvi ha de pagar un seguit d’ impostos a la senyoria territorial. Dominicatura – era la reserva senyorial del senyor i corresponia a les millors terres i pròsperes del poble, eren treballades a través de prestacions personals: joves, batudes i tragins. El senyor fa anar als vassalls, alguns dies a treballar aquestes terres, però no cobren res per fer – ho. Aquestes prestacions es donaven sobretot a la Catalunya Vella.
 Els monopolis o destrets del senyor: com ara el molí per el qual els pagesos paguen per fer – lo servir i podran fer farina per elaborar pa, el noble els obliga a anar als seus molins i no als del veí = Dret de Mòlta. El molí pot ser blader, olier, draper, bataner, paperer... La massa del pa es feia a casa però el pa es coïa en aquests forns, però el senyor els hi demanava 1 pa dels 24 que fessin = Dret de Puja. La llenya s’ el endu el pagès i també ell mateix coïa el pa. Dies marcats per fer – ho. Pagesia, eines rudimentàries de fusta i ferro que es gastaven i feien malbé, es tenien que portar a la ferreria que era del senyor = Dret de Lloçol. El senyor també cobrava sobre els escrits o acords redactats. Del senyor també era la farga, d’ on s’ obtenia el ferro. TOT AIXÒ EREN INGRESSOS COMPLEMENTARIS.
 Limitacions del remences – MALS USOS, la remença en sí ja era considerada un mal ús. Exaccions banals o arbitràries (ban – exercici de la justícia de la senyoria), que els senyors imposen des de la Revolució Feudal de l’ any 1.000 (mitjans segle XI). Un invent dels senyors que recau sobre el homes propis, sòlids i afocats: el pagès pertany al senyor directe (propi), sòlid significa que els altres senyors queden exempts i els afocats son els serfs que estan adscrits al terra. Es defineix una nova condició servil, a partir de les darreries del segle XI.
 MALS USOS: 1.- Remença: adscripció a la terra i el pagès tenia que pagar una quantitat de diners per deslliurar – se, aquest preu el fixava el senyor i variava segons les condicions que regnessin (pesta, bonança..) 2.- Cugucia: adulteri femení, penalitza el matrimoni pagès si la dona es trobada culpable i l’ exacció depèn del marit: si l’ ha obligat a fer – ho (l’ ha coaccionat a fer – ho) la dona conserva els bens, si ho ha consentit els bens de l’ adultera passen al senyor i si no sabia res els bens de la dona eren repartits entre el senyor i l’ home 3.- Eixorquia (Eixorca – Estèril): permet al senyor quedar – se una tercera part dels bens mobles i el ramat, si el pagès mor sense descendència 4.- Intestia: penalitza als pagesos que han mort sense testament, el senyor confisca part dels bens mobles i el bestiari. No es nomena hereu, l’ herència es va dividint i complica la fiscalitat al senyor 5.- Àrsia/Arsina: el senyor pot exigir un terç dels bens mobles del pagès al qual se li ha cremat el mas i la terra, com a penalització 6.Ferma d’ Espoli Forçada: confús, exacció d’ una suma de diners (2 sous per lliure) sobre el pagès que ha garantit la dot de la muller sobre el mas. El senyor entra en el mont dels casaments.
 Consuetuds Iniquies: Costums injustos e imposats per els senyors sobre els seus vassalls. Van intentar incorporar – ho en el Codi Civil Català, però d’ ordre confús. 1.- IUS PRIMAE NOCTIS: dret de cuixa, la possibilitat de desvirgar a la núvia en el mateix dia del casament, encara que no se sap del cert la seva aplicació. 2.- IUS MALETRACTANDI: dret de maltractament. Els senyors directes tenien el dret de maltractament sobre els homes sòlids i afocats, castigar per expiar els seu pecats – tancats en una bota o sitja. Infligir càstigs moderats, marques de lladre (cremat com una res). Els monarques no podien parar les injustícies sobre els vassalls, per part dels nobles i eclesiàstics. El codi permetia emetre un pleit per abús però el pagès tenia que pagar els advocats... però també tenia com veure que el jutge era designat per el senyor, judicis no imparcials. 3.- DRET DE DIDA: la dona del pagès ha d’ alletar als fills del senyor i en preferència sobre el seus fills.
 L’ impacte sobre el món feudal te dos direccions: creació a mitjans del segle XV d’ un moviment sindical remença i paral·lelament la lluita armada. 1353 Pabordia de Palau (Gurb): encara cueja la pesta, un grup de pagesos de la Plana de Vic va assaltar el centre administratiu del Monestir de Ripoll, la Pabordia de Palau, cremant tots els títols de propietat. 1380: 1a Generació Revolucionaria, orquestrada per remences exaltats que expressen el seu descontentament, mitjançant l’ us d’ elements amb una forta presència simbòlica – caven fosses i planten creus, els senyors capten el missatge i prenen la decisió de prohibir plantar creus i plantar fossars. Noblesa pressiona al rei, perquè impedeixi les reunions de pagesos en les sagreres – temen que s’ organitzi un moviment que faci sang – no ho aconsegueixen, però tampoc enfortir el seu poder jurisdiccional.
 Els nobles prenen la següent decisió: impedir que els remences mai siguin lliures, es a dir, sempre estaran adscrits a la terra. Això també es degut a la lluita contra l’ emigració a les ciutats, perquè els sous son mes alts i es respira un aire de llibertat, la ciutat com a pols d’ atracció. Qualsevol moviment pagès es declararà il·legal i les ciutats estan sota protecció reial, els pagesos passen de vassalls a súbdits. Els nobles també encareixen el preu d’ alliberament de la remença o a vegades depenent de la conjuntura, posen en pràctica diferents polítiques. Tot això es produeix a les acaballes del segle XIV.
 En el segle XV es produeix un període de pau en el camp, però hi ha poca informació al respecte. 1445 els equilibris han fet fallida i el comerç exterior no funciona tant bé (no mercats per els productes produïts), això provoca una crisis econòmica. Aquesta crisis es deixarà notar molt en el camp, sobretot a la Catalunya Vella, on la noblesa intenta parar els peus a la monarquia. Monarquia decideix recuperar les concessions jurisdiccionals fetes als nobles, per això les recomprarà i coincideix, amb el moment en el que els nobles intenten afirmar el seu poder sobre els remences – aquests alhora aprofiten la conjuntura per demanar l’ abolició dels mals usos, començaren a posar pleits.
 Aquí es troba de lloctinent l’ esposa d’ Alfons el Magnànim, Maria i també està Galleran de Requesens com a capità – son els dos poders que lluiten contra els nobles, accepten els pleits presentats per els pagesos, anul·lació del capbreu (censos de productes dels pagesos, que tenen que entregar al senyor).
Els pagesos ofereixen a la corona per segellar una aliança, 100.000 florins (molt beneficiós per les arques de la corona). 1448 es forma el sindicat remença, que englobarà a tots els remences de la Catalunya Vella. En contraposició, es creen aliances entre la noblesa i el patriciat urbà – a través de casaments = la noblesa s’ acastella a la Diputació General. Lluites entre pagesos i nobles, que afectarà a tothom i es traduirà en una guerra civil. Comença l’ ocàs de Catalunya.
 1455 Alfons el Magnànim dicta una sentència inter – locutoria (no definitiva): aboleix la servitud rural i rep l’ oposició feroç de la noblesa. Efervescència de lluites que desembocaren en la Guerra Civil. El febrer de 1462, quan la Generalitat organitza una host per lluitar contra els remences liderats per Francesc de Ventaviat, comença la guerra. Coincideix amb el regnat de Joan II el Descregut o el Sense Fe, abans va tenir problemes amb el príncep de Viana i es troba amb un país encès i contradit per l’ Host que ha organitzat la Generalitat, per lluitar contra els remences. Joan II demana ajuda a França e hipoteca la Catalunya Nord per 30 anys, a canvi ha aconseguit el suport de les llances franceses. Els remences no accepten la concòrdia que proposa i el 1472 Joan guanya la guerra.
 Acabada la guerra, es firmen les capitulacions a Pedralbes on vol cicatritzar ferides i els remences acabaren sent els més perjudicats. Els líders remences a canvi, son ennoblits. 1479 Ferran va heretar el regne. 1481 Constitució de Barcelona, on s’ anul·la l’ inter – locutoria de 1455 i Ferra es reserva el dret d’ acceptar – la. 1484 els pagesos s’ alcen en armes i en aquest caps son encapçalats per el sector radical remença, dirigits per Pere Joan Sala. Els remences aconsegueixen èxits però no tindran el suport del rei. Al març del 1485 els remences son derrotats a Llerona i Pere Joan Sala es fet presoner i executat. Fi de la Segona Guerra Remença. El rei pren consciència que les remences poden tornar a alçar – se, ja que no han perdut l’ esperança.
 21 – ABRIL – 1486: Ferran emet la sentència Arbitral de Guadalupe on el rei fa d’ àrbitre, es de caràcter obligatori, reglamenta les relacions del camp al llarg de l’ Època Moderna en la zona de la Catalunya Vella. Possibilitat de Redimir els mals usos però NO els aboleix. Els pagesos hauran de pagar els mals usos per sortir de la remença o adscripció a la terra. Totes les jurisdiccions de baró es reafirmen però també els drets dels senyors en les seves senyories (jurisdiccions). Els pagesos tindran que pagar/retornar els castells i pagar 6.000 lliure (florins), per reparacions de guerra. 60 capitostos remences van ser executats. 1488 – 1508: el sindicat remença recaptarà els diners per pagar les indemnitzacions als senyors, per danys i perjudicis.
 Els remences no podien entrar en algunes ciutats. A finals del segle XV, accions criminals de remences contra nobles i cavallers – sentiment de frustració. Intent, el 6 – DES – 1492, de Regicidi per part d’ un pagès que va atemptar contra Ferran II, intentant decapitar – lo, però va sortir indemne amb una ferida al coll. La guàrdia personal el va reduir i el rei el torturar per saber si havia una conjura, qui l’ havia pagat... Segons les cròniques aquest pageses van ser un traïdor, boig, mogut per el diable i de nom Joan de Canyams. Avui se sap que era un pagès de remença, adscrit a la terra, que estava en ordre i captura i que passar una temporada a Occitània. El procés no s’ ha conservat, tot i que dos cronistes van relatar la seva tortura. Guadalupe va tenir un pes relatiu (Efectes Parcials).
 URBÀ: segle XIV – XV i s’ ha de parlar de conflicte urbà, ja que els dèficits de cereals van crear mes problemes, arran que les petites menestralies depenien del preu del blat i aquest cereal arribava d’ importació. Col·lectius subjectes a l’ impacte de les fams o caresties. Quan la fam apareix es produeix la primera revolta urbana, 1333 coincideix amb lo mal any primer i el bloqueig genovès, que provoca l’ augment del preu del blat i la innaccessibilitat per part de la gent. Exposició a malalties – descontentament popular augmentat per els sermons eclesiàstics (Ex: Bernat Despuig), on culpen les autoritats d’ acaparar gra i provoca que augmenti el descontentament. 15 – MAIG – 1334: esclata la revolta a la Plaça del Gra de Barcelona, no hi ha cereal o les reserves son nul·les, tot arran de 1333.
Amotinament, barris menestrals + pagesos del Hinterland es dirigeixen cap a les cases de les autoritats, saquegen i cremen la casa d’ Arnau Bernat.
 El rei decideix intervenir i les seves hosts sufoquen la revolta i aconsegueix restablir un precari ordre públic. 1343 Tumult de Barcelona contra la cúpula del Consell de Cent. 1344 Assassinat de Jaume Santcliment, conseller i cabiscol de la catedral de Barcelona. 1348 Impacte de la Pesta i es produeix un seguit d’ aldarull en moltes ciutats de Catalunya, però també s’ assalten el calls jueus arran de les falses acusacions que ells havien enverinat les aigües... 1356 Butlla Papal que els eximia de tota culpa.
En molts llocs destrucció per foc dels documents en els quals hi havia deutes de pagar, jueus son prestamistes. Passivitat de l’ autoritat reial, el rei es trobava a Valencia. A Catalunya, molts calls jueus i els jueus estan sota protecció reials però també hi havia en jurisdiccions senyorials. Eren una minoria amb una importància qualitativa, viuen en barris propis amb organització jurídica (Aljama), però també vivien barrejats.
 Fins 1348 pujança de la minoria jueva. Segona meitat del segle XIV algunes comunitats aconsegueixen treure el cap. 1391 es produeix els Progroms: originats a Andalusia per uns sermons proclamats per l’ Ardiaca d’ Écija i la flama anti – semita es va estendre per els altres territoris. Entre el juliol i agost de 1391 les comunitats jueves de Catalunya varen ser incendiades. El 9 – JUL a Valencia. El 2 – AGO a Mallorca. El 5 – AGO a Barcelona. El 10 – AGO a Girona. El 18 – AGO a Tortosa. El 23 – AGO a Lleida.
Tenen un component de caràcter social, barrejant la crisis existent amb l’ odi als jueus, també coincideix amb un període de guerres constants, de fams, l’ aparició de la pesta... A Barcelona, el poble (mariners, pagesos, menestrals...) comença a organitzar un avalot dirigit contra els rics, que son els responsables d’ aquesta situació i que no han posat solucions, però aquestos alhora els van redirigir caps als calls jueus, que s’ assalten a sang i foc i on no tenen ningun refugi.
 Amb l’ assalt als calls s’ exterminen els jueus (si no es converteixen) o es converteixen forçosament al cristianisme. Els soldats reials no intervenen, tot i que els jueus protegits per el rei. Les campanes toquen a sometent, a la revolta – s’ afegeixen pagesos del Hinterland (alguns també del Vallès) i s’ apleguen a Barcelona formant una massa, que crema els processos que s’ han obert per condemnar a la gent que participar en els Progroms. Alguns grups municipals dirigeixen els avalots per aconseguir més concessions: els eclesiàstics + impostos, participació igualitària en els tres braços i ambaixades al rei: volen presència dels menestrals = es dediquen al comerç. Aquets grups a altres llocs estaven sotmesos, fet extraordinari.
 S’ aconsegueix un Consell de Cent amb 300 membres, multitudinari per aconseguir els objectius dels revoltats: revisar els comptes de l’ administració del gra des d’ el 1333 feta per oficials del rei – indicis de frau i també delegats dels oficis. Homes dels 4 estaments (menestrals, artistes, comerciants...) auditaren la recaptació i despesa d’ impostos per rebaixar – los o abolir – los. Clavari va ser destituït acusat de malversació, reducció dels salaris d’ alguns agents municipals i també reduccions en el preu dels aliments. L’ intervenció de la monarquia va estar enfocada a restablir l’ odre públic: processos a tot i a dret, penjaments... El rei s’ apropia dels béns dels jueus i son utilitzats com a moneda de canvi: les sinagogues es canvien, repartició biblioteques jueves...
 1393 línies judicials obertes – el rei vol obtenir diners d’ aquesta repressió. A Perpinyà i Tortosa, els calls jueus van sobreviure. 1413 Disputa de Tortosa. 1487 Establiment de l’ Inquisició. 1492 Expulsió dels Jueus. Els conversos jueus son separats dels no convertits i la gent comença a desconfiar d’ ell, perquè creuen que encara son jueus. Criptojudaisme. Viuen immersos en el terror de noves onades repressives. 1413 Disputa teològica de Tortosa, entre cristians i jueus per veure quina es la religió verdadera, es tardarà 2 anys i la veritable va ser la cristiana – quan els jueus s’ assabenten es converteixen al cristianisme, por a nous assalts. Implantació de l’ Inquisició, amb repercussions econòmiques per a les ciutats però abans s’ havia produït una primera fugida de capital i persones jueves i també conversos. El Consell de Cent va desaconsellar l’ establiment de l’ Inquisició: els conversos en sectors claus (monopolis) – corall, cuir i draperia (teixit de llana), acaparen llocs de corredor e intermediaris mercantils = grans capitals. 1487, l’ Inquisició va ser implantada i durant el primer any van ordenar la crema de 20 persones i 229 condemnat en busca i captura.
 Va servir a la monarquia per arribar on ells no arribaven, on el seu poder no hi arribava. Inquisició com afermament de la monarquia e unificació religiosa. 1492 Decret d’ Expulsió dels Jueus (al març), de Catalunya hi van fugir 15.000 persones. Van tenir de temps 4 mesos per no solsament marxar sinó també endur – se els seus béns, menys els materials preciosos (or i plata). Tot aquests actes per aconseguir l’ unitat religiosa. Desprès dels Progroms les ciutats varen quedar arruïnades i amb temor a nous aldarulls i repressió per part de l’ exèrcit reial. Al segle XV moviments populars per reformar els municipis: participar en el poder polític local, per tractar els problemes plantejats per una situació adversa i s’ intenta aconseguir el suport de la monarquia per sortir de la crisis. A Lleida molt present la lluita de bàndols per dominar la paeria (famílies aristocràtiques) – Ferran II privilegi d’ insaculació (1499), eleccions a sorts que permet superar aquesta situació de lluites interna. A Tarragona l’ hisenda municipal esta arruïnada per l’ endeutament, solament es podia utilitzar el poder municipal per tractar interessos de famílies. Girona: reforma de la vida municipal. Revoltes per motius socials i econòmics.
Objectiu principal: refer i recuperar les hisendes municipals ensorrades.
 En el decurs del segle XIV – XV, a Barcelona es produeix la formació de dos grups polítics: la Biga i la Busca, que actuen en relació amb el Consell de Cent però un per mantenir – lo inalterat i els altres apoderar – se d’ ell. Biga: com a opositors polítics, grup oligàrquic i dominant en el consell e integrat per famílies de ciutadans honrats. Sosteniment del govern de Barcelona i de la seva societat. Son rendistes que fan préstecs amb usura, tan a personals com a institucions. També compra – venta. Son grans importadors d’ espècies, productes exòtics de Damasc i robes de luxe fetes amb seda o vellut.
Son conservadors i no partidaris del canvi, immobilistes. Busca: integrada per diferents elements de la societat i diversos, que van estar apunt de fer que es disgregués. Son moderats i estan composats per mercaders exportadors, grans productors artesanals i radicals. Sindicat dels 3 estaments (mercaders, artistes i artesans) i Poble de Barcelona, creada al 1452 i teledirigida per la monarquia, mes concretament per Requesens. Interessos no compartits – problemes interns. La Busca, te interessos en activitats d’ exportació i la seva defensa. Va implantar a mitjans del segle XV, un seguit de reformes pioneres.
 Busca dona un cop d’ Estat, 1453 – 1460, controlarà el Consell de Cent i aplicarà un sistema de reformes ja pensat i enfocat a tasques de govern i econòmiques, d’ àmbit nacional. Es mouen sobre l’ igualitarisme: mateix nombre d’ escons entre els homes honrats, menestrals, artistes... La Conselleria: 2 ciutadans honrats, 2 artistes, 1 menestral i 1 mercader. Els artesans aconsegueixen entrar en una de les 5 conselleries, fet pioner ja que a Europa es tindrà que esperar 2 segles. Mesures econòmiques: 1.Devaluació de la moneda, afavoreix els endeutats però també beneficia al rei, mercaders, municipis ...
= bàlsam davant la crisis econòmica. Hauria millorat la situació – la Biga es prestamista i les rendes caurien, intentaran obstruir les mesures i obtenir la Diputació del General, on amb el recolzament de la noblesa que també lluita contra els remences les podran frenar. La faran fracassar, la bloquejaran – volen tornar la poder. 2.- Proteccionisme, molt demanat e influenciat per els mestres tèxtils i aplicar el lliure – canvi fora. La Biga viu de l’ importació de luxe – problemes amb el proteccionisme ja que instaura aranzels. El fracàs de la mesura, vindrà altre cop per la Biga.
 El rei intentarà assegurar a la Busca en el Consell Municipal: Pragmàtica de la Navegació – fa una reserva, d’ entrada i sortida de mercaderies, en monopoli dels vaixells catalans del transport de mercaderies, per lluitar contra el comerç genovès. Surt fatal: València i Mallorca s’ hi van oposar i provoquen la seva suspensió. La Busca intenta tirar endavant la Constitució de la Drepada: llei que corresponia als teixits de llana, que aconsegueix que el Rei sancioni a les Corts, una lleis ultra proteccionista del teixit català. La Biga m’ entrés va utilitzar la Generalitat i el braç reial en les corts: El rei te que inutilitzar la constitució. El poble retira confiança a la Busca, perd suport popular – la Biga recupera el poder municipal i pretén venjar – se de la monarquia, de la Busca i del governador. En aquest clímax, al desembre de 1460 Joan II va ordenar empresonar al Príncep de Viana (el seu fill), molt popular entre la Biga i el Poble. La Biga aprofita la popularitat del Príncep i recupera el Consell de Cent per fer – lo col·laborar amb la Generalitat, per aconseguir el seu alliberament. Es desborda l’ odre públic demanant l’ alliberament del Príncep.
 Al Setembre de 1461 mor el rei de tuberculosi però s’ acusa a la segona esposa, Joana Enríquez, d’ haver – lo emmetzinat. El 24 – FEB – 1462: Complot orquestrat per la Busca per recuperar el que havien perdut, manifestació dels tres braços amb Joana Enríquez però l’ aristocràcia la sufoca a través de la violència, es varen executar a buscaires, s’ exilia altra gent, es condemna a altre... La Generalitat va desposseí com hereu al tron al Príncep de Viana. El Febrer de 1462, coincideix amb la revolta remença.
 GRUPS URBANS: organitzats en mans deguda a la riquesa, privilegis i activitats econòmiques.
Contribueix a aquesta organització, el creixement de les ciutats entre el segle XI – XII. Ma Major: grup selecte i minoritari, aristocràcia dels diners, patriciat urbà, al segle XIII es van apoderar del govern municipal i va garantir el seu monopoli a través de lluites de faccions. Controla la representació en les Corts Reials. Sindicats d’ homes honrats de ciutats més importants, desapareixen les petites ciutats.
Ideari mercantilista com a font de prosperitat i riquesa, també s’ aprecia altres formes econòmiques.
Antics burgesos enriquits, funcionaris reials, rendistes i petita noblesa que renunciar a l’ aspecte militar = Ciutadà honrat. Qui es ric, ho vol ser mes. Homes Honrats inverteixen en el camp per ampliar els seus beneficis. Terratinents (ravals, terres, alcaries i senyories). Donava prestigi als homes honrats – segle XIV – XV. Disposen de Fortuna monetària e inverteixen en activitats rendístiques, practicaven els préstecs però amb usura, especulació dels preus del gra... També activitats manufactureres i comerç. A Barcelona 100 famílies d’ homes honrats i amb alta cultura.
 Ma Mitjana: mercaders, artistes i lletrats. Els mercaders son un grup reduït però econòmicament important – conseqüència de l’ efervescència comercial dels segles XIV i XV. Son fabricants de vaixells, comerciants amb poder econòmic (fortuna) semblant al ciutadà honrat. Els menestrals eren ma menor. Especialistes marítims. Els mercaders intervenen en manufactures, fletar naus, innovacions o adaptacions a les circumstàncies per obtenir mes beneficis. Altres beneficis provinent del xec, lletra de canvi, assegurança marítima, llibre Consulat de Mar... – relacions marítimes en les duies riberes Mediterrànies. Codi Legislatiu que s’ aplicava on el Consulat de Mar tenia oficines, com per exemple Damasc. Molts mercaders al segle XV es centren en préstecs, arrendaments d’ impostos a la Diputació General... Abandonen activitats mercantils per els riscos = xoquen amb els homes honrats, mateixes activitats.
 Els mercader varen esdevenir rendistes, amb la voluntat d’ ingressar al Patriciat Urbà però varen xocar amb els ciutadans honrats, que també aspiraven a ser – ho. Artistes i artesans d’ oficis importants, van formar part dels quadres dirigents de gremis i van representar a les petites vil·les a les Corts. Lletrats: persones que es reuneixen en els col·legis d’ advocats, juristes o dominadors de les jurisdiccions legals, notaris i escrivents dedicats al mon dels negocis (escriptura pública), els apotecaris o farmacèutics i els cirurgians. La Monarquia empra els lletrats del dret com a funcionaris o consellers. Persones cultes, amb posició econòmica benestant, esperit corporativista, creació de cofreries i gremis, dirigir les reivindicacions de la ma menor i van encarrilar el moviment social remença i la busca.
 Ma Menor: capes socials situats sota la capa mitjana. El 80% població urbana. Eren menestrals, obres no especialitzats (bracers – lloguen el seus braços, macips – treballs al port i fadrins – jornalers), els captaires, els rodamóns, pobres, prostitutes i esclaus. Menestrals dedicats a la feina “mecanitzada”, habilitat manual era un requisit indispensable ja que determina la diversificació professional i posició social. Treballen amb el cuir i el tèxtil, com a sectors dinàmics de l’ economia. Menestrals designats per la seva especialització i agrupats en carrers o barris i treballs també extra murs. Artesans i petites comerciants, fabriquen els seus productes en el marc d’ un taller – botiga, amb una jornada de 10 hores i treball amb caràcter familiar. El taller també era la vivenda. Muller i fills tots viuen allà. En el segle XIV menestralia com activitat pròspera, moltes famílies pageses ho veuen com una oportunitat de ser lliures i millorar les seves condicions. Menestralia com a consciència social i en grup. Cofradia, amb caràcter religiós i el gremi estructura econòmica però també social, també projectant – se cap a la vida pública i militar (coronel·la).
 Mes important els gremis que les cofradies. En el mateix segle consolidació dels gremis a través de: mestres com a propietari taller – botiga – casa i eines. Els mestres formaven un cos unit que defensava els seus interessos front als oficials i altres mestres. L’ oficial a sou del mestre i amb aspiracions a ser mestre, però s’ endureixen els exàmens per accedir – hi, dificultats. Aprenents pagaven per aprendre l’ ofici, que durava un 3 – 5 anys, el contracte era escripturat per un notari, normalment eren procedents del mon pagès i amb possibilitat d’ ascensió amb aquest treball. Duresa de les condicions: no sou però condicions “bones”, ja que el mestre pagava la seva manutenció i vestimenta.
 Pobres: ciutats cosmopolites i zones portuàries dintre de la Corona d’ Aragó, destaquen les ciutats de Barcelona i València. S’ articula al voltant d’ un entramat urbà, a través d’ un rosari de vil·les mitjanes, que esdevingueren mercats per a les diferents zones. Les grans municipalitats van polaritzar l’ immigració rural i les ciutats com a pol d’ atracció. Mitjans del segle XIV, aposta d’ atracció va generar una redistribució interior de la població, en busca de millores de vida. Motius immigració: factors catastròfics, intermitents crisis agràries des de començaments de segle, carestia de blat iniciada l’ any 1333, la esta i la seva successiva aparició, la Guerra de Castella (endeutament per l’ emmurallament), inclemències meteorològiques. Factors estructurals: fragmentació de la propietat o domini útil (no suficient per sobreviure), acumulació de patrimoni i creixement de desigualtats entre el nucli pagès (no cos unitari), disgregació de les estructures familiars tradicionals, amb un camp superpoblat i canalització cap a les ciutats, on un cop van arribar es varen situar en els suburbis de la perifèria – situació perillosa, no integració en les estructures de les ciutats.
 Aquests pagesos com a ma d’ obra fluctuant i sense feina, la que tenien era poc remunerada. Exclosa de les corporacions, sense pes polític en les institucions i considerada sempre una població forastera, que s’ acumula a les perifèries com una població miserable, que cada cop es va tenir que limitar el seu sector social i si podia ser accedir a beneficència, però no els van deixar. Embrió de la classe obrera. No reben els beneficis de cap institució de solidaritat. Generadora de problemes, població menyspreable.
Progrés econòmic d’ uns pocs va tenir un alt cost social – massa que podia alterar l’ ordre públic, provocar tumults, disturbis, delinqüència, primeres línies de les revoltes urbanes. Sancionats com una classe perillosa i sortida de l’ infern. Les autoritats locals veuen com a paràsit e impedeixen els arribin subsidis, control d’ ells que va acabar per ser repressió com ordenances per aconseguir l’ expulsió de les ciutats i esterilitzar – los, integrar – los en el teixit productiu, de fons limitar els salaris i frenar l’ inflació de sous. També es pretenia lluitar contra la desocupació i els ganduls.
 Dues categories de pobres: vergonyants i de Crist, que tenien una consideració social diferent. L’ autèntic pobre: pobre vergonyant, beneficiari de l’ activitat cristiana. La pràctica de la caritat es va desbordar per la quantitat de gent. Aquest podien viure en una casa i la pobre els havia vingut a través d’ un accident o desgràcia. El pobres de Crist eren completament diferents, va ser identificada amb el captaire, rodamons, amb el pica ports i exclosos de la tasca assistencial. La majoria dels pagesos van caure en aquesta situació: alguns es van dedicar a delinquir per sobreviure però van topar amb la forta repressió, alguns demanaven almoina però els hi era denegada. Almoina facilitada a través de l’ església com a institució però també podia venir a través de particulars.
 L’ església donava l’ almoina a través de les catedrals, les parròquies i els convents. Les catedrals, a través de la pia almoina (es com es deia l’ almoina a Barcelona). Les parròquies a través del Bací. I els convents a través de les odres mendicants. Particulars ho feien a través de les últimes voluntats o testaments d’ homes honrats, mercaders o menestrals. L’ Església va ser la primera institució en portar a terme aquestes ajudes. A totes les catedrals, hi ha un organisme d’ Almoina i es fixen rentes per alimentar perpètuament als pobres. Adquireix un estatus legal a través burocràcia. Per la Parròquia, el Bací es el plat de la col·lecta, institució de caràcter benèfic i s’ alimenta de diferents fonts d’ ingressos com llegats testamentaris, almoines... Baciners, recaptadors d’ almoines. Convents (monestirs urbans) pertanyents a les odres monàstiques mendicants, dominics i franciscans, que tenien una gran popularitat i predicaven la pobresa, demanaven per a ells i els pobres. S’ afegeixen ordres que captaven captius, trinitaris, actuaven d’ intermediaris i molts capturats eren pobres.
 Marginació per qüestions morals i sexuals de: tafurers que amagaven els jocs prohibits, els alcavots que arreglaven matrimonis i les prostitutes – repressió a través de l’ escarni públic, combinat amb assots (5/10) i el bandejament. Son expulsats de la senyoria o exili forçat de 5 anys però si reincideixen poden ser condemnats a la forca. Les prostitutes son marginades, perilla i ben legalitzades, una cosa era el bordell (on les autoritats municipals dictaven les normes) i les de carrer, sotmeses a la repressió.
Havien de tenir la carn a l’ exposició, podien dur joies (s’ havien de diferenciar de les altres dones) i vestits de luxe (seda, vellut...) – la prostituta es veies i no es confongués. Durant les processons o festes religioses, les de carrer eren recloses a les egipcies, donar imatge de moralitat. Altres formes de marginació de la dona: blasfèmia i mala relació amb els veïns (no saludar, ser individualista...), això juntament amb alguna denúncia suposava el primer pas per ser acusada de bruixeria. Podia acabar penjada a la forca.
 Hospitals no com a centres sanitaris, sinó per acollir els pobres malalts – cedir els llits, per un màxim d’ una setmana. Molta presència en el territori, no sols en les vil·les grans. Aportació de capital perquè funcionés de particulars, que funden un hospital, també a través de les esglésies o les municipalitats i havien d’ assegurar que podrien mantenir – lo oberts i un mínim de compliment dels requisits.
Hospital General de la Santa Creu. El fundador designava el personal i el procurador/administrador.
També presència d’ un rector que s’ encarregava del correcte funcionament. Aquests hospitals tenien terres, on hi ha vinyes i horts, per diversificar la dieta. També mel i caldo de gallina – reservat per els malalts greus.
 Finals de segle XV, acolliment de nens orfes com a conseqüència de la pesta o abandonament (fills de l’ enclusa). Abandonament responia a la misèria dels pares i les autoritats municipals s’ encarregaven de portar – los als hospitals, també presència del fill il·legítim (abans o durant matrimoni). Possibilitat de que sobrevisquin: l’ hospital lloguen dides però aquestes eren contractades per els ciutadans honrats amb un sou mes alt. Son mantinguts fins que eren integrats en el mon dels gremis. Les nenes eren col·locades en el servei domèstic.
 Esclaus: trobem al camp però sobretot a les ciutats. Marginals però nombrosos i podia caure a través de ser un presoner de guerra (captiu), a través d’ esclau de tràfic (comprats i segrestats) i fill de família d’ esclaus. Prohibit el matrimoni entre esclaus. Procedència geogràfica on destaquen 3 centres: grecs, búlgars i sarrains. Aquests dos últims son capturats per ser heretges. Els grecs podien arribar a ser lliures, lliberts. Esclaus son ocupats en el camp amb feines dures però no van ser molt importants. Va ser en les ciutats on varen tenir molt de pes, sobretot els esclaus domèstics que treballaven per a l’ aristocràcia, l’ oligarquia i els gremis. Els amos anaven al mercat a comprar – los. Molts nombrosos i reglamentació degut al volum, d’ on i com podien treballar, temor que afectes al mercat de treballadors lliures. Els esclaus eren llogats també i es feien circular en diferents àmbits com a força de treball. Aquests esclaus vivien a la casa dels propietaris però en els pitjors llocs, s’ encarregaven de la seva manutenció. Aprenen l’ ofici de l’ amo i per diferenciar – los de la societat vestien de groc.
Considerats com a objectes personals i estaven relacionats amb els bens mobles en el inventaris post – mortem.
 Esclau = parlant i també instrument de producció. No gaire diferència amb el servei domèstic lliure i les diferències son grans quan son davant de la llei, els esclaus no tenen drets. Podien ser lliures a través: enfranquiment arran d’un testament, s’ afegeix una clàusula on l’ allibera per bon comportament, per vellesa... però haurà de servir a la vídua. La compra de la llibertat: comprant – la de cop es produeix en pocs casos i a llarg termini, manumissió per la talla. Alguns esclaus es van convertir en artistes famosos: Jordi Safont, Lluc Borrassà i Jordi Déu. Lliberts: intenten viure amb la resta de la societat o de la gent, per adaptar – se a la cultura de la ciutat (llengua, societat...), per això no viuen en barris determinats.
 ECONOMIA: crisis catalana medieval – segona meitat del segle XIV els indicadors mostren un descens en la producció agraria i en la població. Mon urbà ho sentirà més tard i certs símptomes de benestar, m’ entres el camp fa fallida. Benestar: recintes emmurallats, aixecament de catedrals, institucions civils... Mitjans del segle XV, aquest benestar es manté gracies a l’ activitat mercantil marítima, aquesta estabilitat conviu amb punt de feblesa com ara problemes monetaris, fallida de la banca privada, es dispara el deute públic, alts i baixos en el comerç internacional... Això provoca atur i conflictes socials. També davallada provocada per la Guerra Civil o dels 10 anys i desprès el final del regnat de Joan II. Ferran II va intentar reorientar la situació.
 Crisis General des de la Òptica Nacionalista Catalana (Ferran Soldevila...): Descobridora de la Crisis i l’atribueixen a l’ arribada d’ una nova dinastia, els Trastàmeres, que regnen a Catalunya desprès del Compromís de Casp = no s’ adapten a la realitat interna o incapaços d’ entendre els funcionalismes interns. 1462 – 1472 Guerra Civil a Catalunya. Rovili i Virgili: fins a Casp era la Catalunya Imperial i desprès d’ ella va ser la Catalunya Minvant. Pierre Vilar: Davallada Econòmica. M del Treppo, a l’ any 1967 publica la seva tesis sobre l’ impacte de la Conquesta de Nàpols. La qüestió política passa a un segon pla, ja que l’ economia passa al primer pla. Fluctuacions internes, Hipòtesis: entre 1350 – 1380 període inflacionista amb aparença de prosperitat econòmica, augment dels preus i dels sous per la davallada de la població arran de les irregularitats en les produccions agràries. Fallen els equilibris socials i s’ esgoten els capitals. 1380 – 1420 fa fallida la banca privada, depressió que coincideix amb problemes en política exterior. A partir de 1420 aquests autors, se superen les dificultats de l’ interregne i entronització de la nova dinastia. El país pot dominar la situació econòmica gràcies a la vitalitat en el comerç – un comerç favorable perquè els capitals s’ inverteixen en un mercat protegit i petit, Nàpols com a colònia. Dinàmica d’ intercanvis.
 Jaume Vicenç diu que entre 1440 – 1451 es una època de crisis, com a conseqüència de la Guerra Civil.
Del Treppo: la crisis arriba abans de la conquesta de Nàpols i se centra en el comerç. Pierre Vilar – enfocament els factors socials. Existència de canvis profunds en el comerç i finances cap a 1380, coincideix amb la 1a generació revolucionaria remença. Als anys centrals del segle XV, ofereixen tots els indicis per ser definits com a crítics, recessió de la producció tèxtil i moment baix en el comerç.
També conflictivitat internes: conflictes de la Biga i la Busca i el Mon Remença. Qüestionament per part de les oligarquies del paper de la Monarquia. Decadència Catalana, durant i desprès de la Guerra Civil. Enfonsament del comerç marítim internacional – no es fleten naus cap a Orient. Guerra Civil talla les bases definitivament de l’ economia i la Guerra es una confluència de les diferents convulsions socials, ja que s’ ho en dur tot per davant. Catalunya al marge de la dinàmica imperial, no tindrà força per intervenir en els afers de la casa d’ Àustria. Desplaçament eix comercial a l’ Atlàntic.
 Estancament de la producció al camp: 1333 punt d’ inflexió entre una etapa alcista i la posterior depressiva, amb poques collites i també successives epidèmies de pesta i que se sumen a les guerres internes. El sistema econòmic i predominant era el feudal, amb modes de producció que afavorien a l’ església, l’ oligarquia urbana i l’ aristocràcia – beneficiària de les rentes agràries. Dintre d’ aquesta mode, hi havia petites escletxes econòmiques, que eren el comerç mercantil i molt centrat en les ciutats. Aquests ingressos provenien de la terra i de l’ exercici de la justícia. A la segona meitat del segle XIV, tants els ingressos territorials com els jurisdiccionals van estar tocats per la disminució en les rentes agràries, a partir d’ aquest moment els senyors van aplicar dues formes de fer, lligades sobretot a dos blocs geogràfics com ara el mon rural interior i el litoral. En el mon rural, els senyors reaccionen a través de l’ atracció de propietàries i autoritzant l’ ocupació de masos rònecs o abandonats, l’ atracció es feia a través de contractes d’ arrendament favorables. Una vegada superat els anys crítics, els senyors van intentar reduir aquestes concessions o contractes, com ara l’ expulsió de pagesos i endurir la situació.
  En el litoral, hi havia ciutadans honrats que invertien en terres del hinterland, on normalment eren plantacions de vinyes i s’ utilitzava el contracte de Rabassa (Morta, de Rabassa perquè s’ arrabassava el bosc, garrigues... per guanyar més terres = forta inversió en ma d’obra), aquest contracte es l’ emfitèutic aplicat a la vinya, ja que era un negoci molt lucratiu. En el contracte: un dominador eminent que deixa al dominador útil la terra indefinidament, a canvi d’ una entrada i un cens anual en metàl·lic o en espècie, a demés de fixar la data concreta en la qual es faria el pagament. Son uns “quasi” propietaris i amb el vistiplau del dominador eminent, aquestes terres podien passar als fills o es podien comprar per part del pagès. Amb la Rabassa Morta, la cessió no es indefinida sinó que serà fins que mori un part de la població, i el dominador eminent podrà renovar – lo o no. Es un contracte no indefinit també perquè es fixa una quantitat d’ anys, per exemple el domini el tindràs per una període de 50 anys. Generalització de la Rabassa, permet escapar – se dels altres contractes senyorials.
Ofensiva general dels senyors, a través del Capbreu perquè els pagesos declarin quines terres tenen, davant un tribunal senyorial. També indiquen que tenen plantat en el domini útil, es a dir, solament indiquen la part de terra per la qual estan obligats a pagar unes rentes. També hi figuren quan tenen que pagar, com han aconseguit les terres... Actualització del Règim Senyorial. Confessió General, la fa el comú (jutges, paers...) o l’ universitat, es a dir, recollien totes aquestes declaracions dels pagesos.
Les elits feudals també obtenien ingressos a través dels monopolis o destrets, com el del molí, la ferreria...
 A la Catalunya Tardo Medieval, les cabanes principals es concentren al voltant dels monestirs cistercencs, sobretot ovelles i enfocades a la transhumància. En la resta del territori, aquestes cabanes eren complementaries i moderades. La Comunitat recollia les restes de la collita del blat i desprès deixaven que pastessin les ovelles, que alhora fertilitzaven el camp (no altre adob, mes que l’ animal).
Amb el temps aquesta fertilització del camp, es complementarà amb el formiguer, es a dir, cremar la matèria orgànica i desprès estendre les cendres per el camp (= quema de rastrojos). Tot i així, importància de l’ adob animal. La Cabra va ser regulada per el seu efecte depredador.
 L’ EMPRIU, era el dret d’ usdefruit comunal o dret de la comunitat a utilitzar els boscos i pastures però no eren de titularitat privada, però si eren declarades devesa si ho eren. La majoria d’ aquestes terres van acabant sent privatitzades. Empriu inter comunitari: s’ ajunten diferents comunitats per compartir pastures, boscos... ja que les zones d’ una comunitat no podien ser suficients per mantenir els estocs ramaders propis. L’ empriu te relació amb el bosc, d’ on s’ obtenia la fusta per transformar – la en eines, de llenya = escalfar – se, per construir cases (bigues, portes...) i també llenya per destil·lar aiguardent o vi. També utilitzada en la marina. El sotabosc també serveix d’ aliment per als animals. I també altres aprofitaments com el de l’ escorça, per les adoberies o per adobar les plantes i les plantes medicinals. La caça. Ofereix aliments com els bolets o el cargols. Aquest empriu: línies de protecció que venen dels poders locals o dels municipis, però condicionats per el moment en el qual s’ està travessant.
 Aparició de senglars, llos i ossos que destrueixen i mengen les collites. 1380 Pere el Cerimoniós autoritzar la tala de boscos, no per vendre sinó per a usos personals de la gent. En els segle posteriors, es va vigilar el dret de pas per els Boscos. EINES: no permet extreure el màxim benefici o rendiment a la terra, eren tradicionals però amb petites innovacions com l’ introducció de parts de ferro, algunes d’ elles van ser l’ arada, l’ aixada o la podadora. La millora més important va ser la difusió del rascle, que va permetre oxigenar la terra i permetre que es llaurés en òptimes condicions. CONREU: s’ alterna però predomini de la rotació biennal, on les terres de cereal es veien agreujades perquè la terra durant un any es deixava en guaret (1 any conreu i el 2n en guaret). La terra en guaret significa un conreu “continuat” , alhora el guaret es una necessitat. Pocs sòls permeten un règim agrari del cereal.
 Comercialització: el cereal esdevé farina per desprès convertir – se en pa, però com la producció era baixa o insuficient es va importar del Bàltic, Mar Negre, Sicília i Sard m’ entrés que el Castellà no s’ importa perquè es mes car, a conseqüència de les duanes internes.
Catalunya te un dèficit de cereal. Alhora també s’ introduir en el territori des d’ Aragó i utilitzant l’ Ebre com a eix comercial per desprès des de Tortosa comercialitzar – lo per la resta del Principat. Collites insuficients. La conquesta de Nàpols i el control de Sicília = gra, es necessita per abastir Catalunya, ja que no zona interior no s’ irriga (no permet més producció de la que es necessita), a conseqüència del bloqueig per part de la Biga en defensa dels seus interessos. Control sobre la distribució del cereal per evitar especulació. Comerç d’ importació a partir de productes com els fruits secs, la mel, l’ oli, el lli, el cànyem i el safrà. Venta de porcs i aviram en petita escala. I mon dels pescadors – no possibilitat de grans captures i manca de coneixements alhora de conservar el peix (solament per la sal) = pesca limitada i de cabotatge i a sobre la depredació senyorial també hi es present.
 MANUFCATURA I PREUS (s XIV i XV): producció artesana que donava molta feina, no solament a les ciutats. La prosperitat no solament procedia de l’ àmbit rural, el país era deficitari en quan aliments i matèries primes, no cobreixen amb les matèries locals les necessitats de l’ indústria local. Les manufactures depenien de les matèries portades d’ altres regnes de la Corona i dels països veïns. A les ciutats mes sensibilitat respecte als fenòmens internacionals (comerç), m’ entre el camp era inexistent. La draperia (mon tèxtil): es l’ única que pot merèixer el nom d’ indústria, ja que era mes pròspera, mes descentralitzada, mes organitzada... Per tèxtil entenem llana, seda, cotó i lli. La llana venia dels Maestrat i s’ aconseguien draps prou competitius però no arribaven a la qualitat dels draps flamencs. Alimenten el comerç, auspicien el creixement urbà i donen feina. Diversificació del treball per atendre la demana dels mercats comarcals i regionals. 1308 ja estava reglamentada aquesta industria, a través d’ unes ordinacions o reglaments interns, amb mesures restrictives en defensa del treball i desplegat al segle XIV i XV.
 1448 quedar marcat l’ examen de maestria. En un altre va quedar reglamentat el treball dels esclaus i el treball de les vídues dels mestres. Reglamentació dels obrers per cada obrador o taller. Dictar normes que afavorien als mestres. Concentracions d’ artesans en grans ciutats, treballant en el tèxtil: teixidors de lli eren mes pobres en comparació amb els de llana mes nombrosos, tots mes antics que els seders, que primer treballaven per encàrrec i desprès es configuren en gremi al segle XV.
Mercaders: la seva iniciativa fou el motor de l’ indústria tèxtil i canalitzar la producció de draps, des de Barcelona fins a la Mediterrània. Aquesta necessitat de llana feia que es comercialitzes aquesta producció, també arribava des de l’ Interior. 1430 Davallada per dificultats en el sector tèxtil – perd la qualitat quan es rebaixen els preus i es col·loca el producte a una clientela mes nombrosa, la solució va ser la implantació d’ un proteccionisme que no es traduirà, per la pressió dels grans importadors. A Barcelona, intent de reconversió de l’ indústria tèxtil a través de l’ importació directa de llana anglesa i a través de l’ ensenyament de noves tècniques per els mestres estrangers.
 Objectius centrats en la millora de la producció i impulsades per el Consell de Cent, 1438 – 1439, però va fracassar – això va esperonar a una cohesió de la Busca, quan aconsegueix el poder impulsa el proteccionisme i la Constitució de les Drapades. El cuir estava associat als sabers i va tenir una prosperitat regular i no es produeixen oscil·lacions com en el tèxtil. Corallers: normalment fets per els conversos i abans polit a Begur i radiant cap al territori i Barcelona, s’ exportarà corall Sard i també les costes de Tunísia, però problemes de relacions diplomàtiques. Treballadors del ferro: a Barcelona al voltant de Santa Maria, treballaven en l’ elaboració de dagues, llances i espases. Molta importància d’ aquests treballadors a Ripoll i en menor mesura a Vic. Gran centre de producció.
 1350 – 1380 Període d’ inflació de preus i sous, que multipliquen per 5 als sous d’ abans de la pesta i el rei, Pere el Cerimoniós, va intentar regular – la a través d’ unes mesures l’ any 1349. Inflació per la crisis demogràfica: - ma d’ obra i concentració de capitals en poques mans. Pere el Cerimoniós, vol tornar a la situació d’ abans de 1348 i castigar amb multes qui incompleixi i fixa un sou per els jornalers, descontrol dels sous. Prohibeix la reunió en les quals es pugin parlar d’ economia. Els sous es disparen entre 1355 – 1365, per les necessitats de proveïment i les constants guerres. Els impostos també van pujar i sobre les transaccions les tasses augmenten un 80%, entre els anys anteriors a la pesta Negre i 1420, es a dir, entre 1320 – 1420 = endeutament general que s’ unir a la recessió del mercat = període d’ inflació. Els beneficiaris van ser els pagesos que es dedicaven al blat, ja que col·loquen els seus estocs en les ciutats sense que millorés la vida urbana. Baixen els preus industrials = baixada de salaris. Entre 1380 – i els progroms de 1391, els sous industrials van baixar entre un 15 – 20%.
 Comerç: amb alts i baixos que desemboquen en una crisis per circumstàncies diverses. Comerç interior desconegut i exterior/internacional es la pedra angular. Afectat per la Guerra dels 100 anys, expansió turca... Mòbil de la prosperitat d’ alguns sectors socials i del Principat. Economia agraria i cerealística.
El port de Barcelona no tenia condicions natural, no moll artificial. Altres ports: Cotlliure, Tortosa (vehicula el gra que baixa per l’ Ebre) i San Feliu de Guíxols. Un grup important de negociants relacionats amb la construcció de naus, també ho van aprofitar – construcció de baleners, galiasses, galera... Les companyies armadores eren escasses i alhora eren llogats vaixells a la Diputació. Això canvia amb el Consultat de Mar, 1260 – 1268, tribunal marítim i mercantil, situat a la Llotja i des de Barcelona s’ estén a altres zones com Tortosa (1363), Girona (1385) i Perpinyà (1388). Es regeix per les normes fixades en el llibre del Consulat de Mar de 1370, que recull tradicions disperses i vigent en els ports del Mediterrani, ja que s’ exporta i adquireix una gran autoritat – Codi Marítim del Mediterrani.
 Es va dotar d’ una estructura: 1394 Consell dels 20 o de la Mercaderia o de la Llotja. Agrupació que reunia 2 cònsols de mar, 2 defensors i 16 membres matriculats. Consolidació de la corporació dels Mercaders: escullen caps que formen el consell, recaptar i administrar els recursos del consolat.
Pariatge: ingressos per mantenir el Consolat i era un impost especial sobre les mercaderies que sortien per mar, tant autòctones com estrangeres, també requeia sobre els vaixells i el seu personal. Taxat entre un 1.5 – 2%. Permeten amb el temps pagar una o dos galeres, que patrullen el litoral català per prevenir atacs corsaris, tant la navegació com el territori. També es van utilitzar per fer la guerra, en especial contra els genovesos. El pariatge també va passar a denominar la defensa del territori català.
Els cònsols exercien la seva influència també designant representants a altres regnes o territoris – cònsols d’ ultramar: notificaven els esdeveniments, actuaven com a diplomàtics i com espies.
 Xarxa Comercial: ampliació del Consolat a altres indrets, en busca de noves xarxes comercials, inclús en llocs remots. Les rutes menors enllaçaven el port de Barcelona amb València i Mallorca, eren intensos i les valencians compraven espècies i tints, teixits a canvi de la provisió de gra = balança comercial desfavorable per Catalunya. Al segle XV era freqüent el comerç amb Andalusia: Sevilla no poden comerciar per la presència de genovesos i un altre balança comercial deficitària. Aquestes balances, van fer que les institucions obliguessin als mercaders castellans a reinvertir a Catalunya la meitat dels seus guanys. Amb el regne de Granada també es comerciava, fent a escala a Almeria i Màlaga on hi ha cònsols – servir d’ escala en direcció als ports del Nord d’ Àfrica o com a port en sí mateixos.
 Rutes Majors: l’ Atlàntic Nord, posada en perill per la Guerra dels 100 anys i seguint l’ ombra de venecians i genovesos però no es va consolidar i inicis del segle XV estava en mans dels venecians i castellans. La permanència va consistir amb el comerç am b les ciutats de Londres i representants de Brujas. La Mediterrània, vaixells que feien escales en ports mediterranis, sobretot exportació de draps a canvi de l’ adquisició de matèries primes (cereals...) = molta prosperitat a Catalunya. Escala d’ un viatge molt llarg. Escales: Sardenya (oferia productes i els mercaders col·locaven els seus estocs en petites quantitats però l’ illa estava en permanent rebel·lió), Sicília (millor situada comercialment, ja que era un graner i mercat permanent dels catalans, sobretot de draps = balança comercial favorable), Ports del Nord d’ Àfrica (augment del risc i nombrosa clientela per vendre manufactures i productes reexportats – vendre allò que havien aconseguit al Llevant com ara espècies), Nàpols (mercat vinculat a Sicília, comerç atret per les grans fires com la de Gaeta o Salern, molt importants. 1315 establiment del Consolat de Mar i moviment comercial de molta importància i aconsegueixen interès de la Corona perquè la defensi, tan mercantil com dels atacs francesos, necessitats de defensar Nàpols).
 La ruta d’ Ultramar (Llevant) era l’ objectiu final dels comerciants, era una vastíssima zona de costa de la Mediterrània Oriental amb importància de 3 illes: Creta – Rodes i Xipre, que vehiculaven les sub – rutes comercials. Comerç per exemple entre Creta - l’ Imperi Bizantí – Rumania (Balcans), també podia arribar a Xipre i des d’ allà en direcció a Beirut o Alexandria. Arribar fins a Damasc era l’ objectiu, punt massiu d’ arribada de productes d’ Orient i amb oficines del Consulat de Mar. També rellevància del port de Jaffa. Rodes, com a illa frontera, residència de catalans sota protecció dels Cavallers Hospitalaris i com a enclavament o base intermèdia. Productes que es movien: d’ Orient s’ exportaven espècies i draps luxosos, que desprès es reexportaven a l’ interior de la Península o altres zones de la mediterrània: molts guanys però amb riscos per les activitats corsàries, tot i que en tots dos casos eren elevats, tant els riscos com els guanys.
 1390 – 1433 Bonança comercial però que a partir de 1433 van minvar els viatges, arran o com a conseqüència del trencat amb el Sultà d’ Egipte (hostilitats), atacs corsaris que van en augment i la campanya de Nàpols (no tants homes ni diners). Aquesta situació va intentar ser solucionada a través del govern de la Busca, a través del proteccionisme i la devaluació monetària = recuperació però es trenquen els equilibris amb la guerra civil, que enfonsa l’ únic pilar que quedava (no vaixells de marina mercant i no diners per fletar o alquilar) = Catalunya entra a l’ Edat Moderna amb una economia de subsistència, preocupada per l’ abastiment de gra abans que diversificar l’ economia.
 POLÍTICA, Les Corts: presentació d’ una divisió de poder al segle XIII, hi havia 3 poders amb interferències i connexions. Les Corts de 1283, va reunir el poder legislatiu. Importància de cada assemblea, ja que es confirma a l’ inici de cada regnat el rei i ell jura davant els 3 braços el compliment de les lleis, constitució i privilegis si vol ser entronitzat. Reunió dels 3 braços: església, nobles i populars (reial). Corts representativitat escassa. Síndics: avalats com a representants. A les Corts representants dels estaments o de les classes = privilegiats. Reunió dels 3 braços convocades per el rei, ell assisteix o un subordinat i s’ obren amb la proposició. Aquesta proposició consisteix en una proposició del rei als presidents dels 3 braços: l’ arquebisbe de Tarragona, un membre de la casa de Cardona i membres itinerants de les ciutats – en aquesta fórmula també s’ inclouen una exposició dels greuges i contenciosos amb la monarquia. També presenten propostes al rei. Es pot allargar mesos i anys, el rei te pressa per acabar – les però els braços son els que disserten mes.
 Si el rei admet els greuges i les proposicions de lleis = capítols de corts on es dona el vistiplau a les proposicions. Les corts, tenen una mecànica de renovació jurídica, legal i constitucional del Principat.
Concessions del rei a canvi de diners. Diners s’ aconsegueixen a través dels fogatges. Les corts son convocades per circumstàncies. Corts Generals d’ Aragó on es reunien els 3 regnes de la Corona (Mallorca entrava dintre del principat) – reunió a Monsó, com a punt equidistant entre els 3. Amb els Trastàmeres desafecció dels braços respecte al rei, les corts de Montblanc de 1414. absentisme: 1350 corts a BCN am drets assistència, convocades 160 i van 70. 1359 corts de Cervera on neix la Diputació General (Generalitat) com a delegació de les Corts.
 Diputació General: fi del segle XIII delegació de les Corts, exclòs del poder reial i recaptava els subsidis que els braços atorgaven al rei. Era una junta economico – financera de durada limitada i dissolta després de les corts. Precedent de la Generalitat. 1359 Corts de Cervera neix: nomenament de 12 homes encarregats del subsidi del rei, anomenen recaptadors i préstecs. 8 homes rebien el nom de deputats (delegats eclesiàstics i nobles) i els altres administradors. Acabar sent permanent degut als períodes de crisis i guerra. Les Corts celebrades a Montsó (1362/1363) la Diputació estableix diferents punts de l’ organigrama: nombra fix de deputats (1 diputat per braç), residència a Barcelona, una sola caixa per guardar diners (abans 3 per braç) i el poder de decisió recau en el General. 1364/1365 comencen a Barcelona, unes corts que passaren per Lleida per acabar a Tortosa, prenen l’ acord de vendre censals i violaris (deute públic), s’ ha de suma el fogatge per reunir el subsidi o recollir diners – deute públic garantit de que serà cobrat, a través per exemple de nous impostos com la generalitat, que es convertiren en la base financera de l’ institució de la Diputació del General per aconseguir autonomia financera.
 Aquests nous impostos es complementen amb altres recursos propis com la bolla, impostos sobre la fabricació de draps de llana, drets de duanes, sobre l’ exportació de diferents matèries: safrà, oli, ferro, plom, cànyem, séu, quitrà... El rei externalitzar el cobrament d’ impostos i les Corts. 1369 Organització de la Institució, als 3 diputats s’ afegeixen oïdors de comptes 3 – aprovar els comptes, fiscalitzar els subsidis i s’ ajuden a través de la creació d’ una burocràcia. La Generalitat amb cert poder polític (aconsegueix) a la mort de Joan I, perquè es fa càrrec de l’ organització del Principat i la defensa en absència de Martí. 1413 BCN, Corts amb la Dinastia Trastàmara on la cúpula queda definida, els 3 diputats son escollits per el braç corresponen i la terma seçant semblant a la cooptació: els que pleguen designen el successor. Els càrrecs a diputats i oïdors seran triennals (a l’ igual que en l’època moderna). Generalitat: 3 diputats i 3 oïdors amb ajuda d’ advocats, secretaris... (càrrecs menors). No poden ser reelegits fins al cap de 12 anys.
 1440 – 1445, la regent Maria concedeix als diputats una constitució als deputats, en els que s’ els encomana la defensa de les lleis del país, es salvaguarda també del poder reial. Vigila que el rei no s’ excedeixi en les seves funcions. Generalitat amb un fort deute: els diputats afavoreixen els seus negocis privats – corrupció que provoca l’ amenaça de l’ existència de l’ institució. 1413 – 1455 Cooptació, 1455 – 1493 Sistema Mixte entre cooptació i extracció a sorts, a partir de 1493 Imposició de l’ Insaculació. Els noms son proposats per els oïdors i els deputats cessats. 8 – DES – 1460 sorgeix el Consell del Principat, súper diputació de 27 membres (9 per braç), uns mesos mes tard ho duplica a 60 membres (54 membres + 3 oïdors). Òrgan de govern durant la Guerra Civil i representant de les institucions aristocràtiques. Es dissolt per Joan II, fusió de dues diputacions: Tarragona i Barcelona.
Ruïna de la Generalitat, ha perdut la guerra. 1472 – 1479 Regnat de Joan II i després Ferran II, que va intervenir: suspèn les eleccions a deputats i oïdors, suspèn el sistema mixta i els designa ell mateix (contra fur) i la Generalitat derrotada ho accepta.
 Reforma de l’ institució perquè ha resultat ineficaç. 1493 introducció del sistema insaculatori i no es demòcrata. Neix d’ una matrícula – insaculació, matricula com a llista dels candidats proposats per l’ Institució i ratificada per el rei, sinó estàs en la llista no surts. Problemes: no sempre surten els millors preparats però s’ atenua la lluita entre faccions per controlar les institucions, evitant la formació de bandos que actuïn com a força de xoc.
 REIAL AUDIÈNCIA: nascuda l’ any 1365, configura un tribunal general a tota la corona i presidida per el canceller, amb un vicecanceller per cada regne, 4 vocals que eren juristes de cada regne i 2 de Mallorca. 1413 a Barcelona durant les Corts, s’ intenta la seva separació del poder, separació justícia – poder. Fins a Ferran II no canvis significatius i ell dotarà d’una estructura moderna amb atribucions complexes, es configura com una mena de tribunal de garanties constitucionals, en darrera instància pot dictaminar sobre denuncies de la Generalitat en relació incompliment de les lleis de la terra, per oficials del rei. Aliança entre les dues institucions. Fins que no es convoquen Corts, no es pot parlar de contra – furs i utilitzar – lo com a moneda de canvi al rei. Tribunal Superior de Catalunya i en època moderna Consell de Govern del Virrei o Lloctinent. 1493 Tribunal de 8 juristes solemnes i doctors en dret civil i canònic, naturals de Catalunya. 2 jutges de Corts encarregats aspectes criminals. 1503 es formula el jurament que han de prestar. 1510 Garantir el secret de les votacions. 1512 Reorganització: 12 jutges, examen previ dels magistrats i es formen 2 sales amb 6 jutges, una per el canceller i l’ altre per el regent de la cancelleria. Reial Audiència com a nucli administratiu de Catalunya.
 MONARQUIA PACTISTA: pactisme, doctrina política limitadora de l’ autoritat reial a través de l’ acció de les Corts i la Generalitat. Comença a finals del segle XIII amb els Pactes establerts entre els prínceps i els estaments representatius del país. 1283 en les Corts de Barcelona, Pere el Gran establir que ni ell ni els seus successos farien cap llei sense el consentiment de l’ assemblea. Des d’ el 1283 les Lleis eren contractes pactats, de condició irrevocable entre el monarca i els súbdits representants en les 3 braços. Tenien preeminència sobre les pragmàtiques (decret d’ un sobirà que prové de la seva voluntat i no ha passat per les corts), dret comú i sobre qualsevol altre legislació. Les propostes reials no poden adquirir força de llei, sense obtenir el vistiplau de les corts. Mitjans del segle XIV, el paper assolit per les corts es consolida per els nombrosos subsidis que demana el rei, en un període de crisis i guerra. La Corona d’ Aragó com a confederació, on l’ aristocràcia i l’ oligarquia urbana tenen un paper polític destacat. El rei aprèn a cedir, negociar i pactar = joc parlamentari. La Fi del Casal de Barcelona (1410) i la Dinastia de Trastàmara – claus en la configuració del pactisme, entre un monarca estranger que deu l’ entronització a l’ acceptació de les corts, el monarca es mes feble per resistir – se a pactar amb els estaments i amb els que li deu el tron.
 Ferran II impulsat per la consolidació de la nova Dinastia, te que acceptar la petició dels braços, obligat a admetre que les Corts poden exigir l’ anul·lació de les actes del govern i actes sense l’ aprovació de l’ assemblea. A partir de 1412/1413 el control del govern en mans de la Corts i un règim constitucional, que es vertebrarà en 3 eixos: pactisme, la reorganització de la Generalitat i la creació de la Reial Audiència, alhora es pot afegir el dret comú modificat per disposicions reials i els usatges (recopilació de caràcter privat al segle XII, on es recull el dret consuetudinari del dret feudal). Fracassà en les Corts, Alfons el Magnànim per la resistència dels braços a finançar la seva expansió, si el rei no oblidava l’ objectiu de recuperar les possessions reials venudes. A les següents Corts, les postures directament xoquen fins el trencament. El Pactisme entre un punt de via morta. La reina Maria, apaivagar la situació i aconseguir que els braços financessin o donessin els subsidi per la aquesta expansió, conquesta Nàpols. Amb Joan això torna a empitjorar, l’ any 1454 l’ oligarquia perd la seva primera batalla: la Busca aconsegueix el Poder (reforma generalitat...). Elaboració de la Constitució que donaria als diputats potestat de castigar els infractors dels usatges, capítols de corts...
 El Lloctinent ho rebutjà i la Via Parlamentaria quedar anul·lada. 1461 Els grups dominants, Capitulacions de Vilafranca on s’ estipula la reducció del poder reial en benefici del primogènit, expulsió dels funcionaris reials i substitució per homes lleials a la Generalitat però també el monarca no podia entre al Principat sense permís. 1462 – 1472, els grups dirigents trenquen hostilitats amb els Trastàmeres ja que el monarca era un tirà, la revolta es legal i necessària. Intenció de col·locar els monarques sota l’ òrbita de l’ oligarquia. 1472 Guerra dels 10 anys on guanya Joan II i derrota de la Generalitat – Pau de Pedralbes on Joan no intenta aclarir la victòria per llimar diferències o les cicatrius i refer la situació política. Anulació de les Capitulacions de Vilafranca, Ferran II es preocupa de solucionar la situació i convocar corts: l’ oligarquia arranca una constitució al Rei – “Poc val(d)ria” o de l’ Observança, l’ any 1481 el rei diu que complirà les lleis la realitat imperant, el pactisme rep la seva organització i formulació. La Generalitat surt reforçada perquè vigilarà el compliment de les lleis, amb ajuda de la Reial Audiència.
 Capítols de Corts no igual a Constitució. Capítol de Cort es el nom que rep la legislació creada a les Corts a través del pactisme. 1363 es la redacció de les peticions dels braços, on s’ inclouen esmenes reials per passar a ser Constitució. Fins l’ any 1363 confusió i després la Constitució, inclusió dels capítols de corts i el nos majestàtic ratificada per el rei. Publicació per fer – se legal, s’ ha d’ imprimir i a vegades les fa desaparèixer el monarca, desaparició física. Delegacions de poder com a prolongació de la monarquia i instrument d’ eleccions de la monarquia: el procurador general apareix l’ any 1214 durant la minoria d’ Edat de Jaume I, amb una jurisdicció sobretot el territori, quan el Rei no està queda en mans del primogènit associat per una Cúria i des de 1323 aquesta cúria escollida d’ entre la noblesa. Administració de Justícia i preparen llets que han de dirimir el monarca. 1363 Pere el Cerimoniós, anul·la el títol de procurador general per Governador General, vinculat al primogènit del monarca i si no un representant del primogènit, un noble català i de confiança reial. Aquest governador ha d’ anar allà on s’ el requereixi. Assolir la centralització de l’ administració i la posició del successor. Tenia un gran poder amb facultats administratives, judicials, de policia i d’ oficis subalterns de les autoritats municipals. Dirigir la defensa del país.
 1410 – 1412 Interregne, el governador general com autoritat única del Principat. Governador general en temps remença: Requesens. Jurisdicció general i amplies competències. Substitució per el Lloctinent, de forma gradual fins que absorbeix les seves funcions, primer les relacionades amb les funcions i després les que es dirimeixen de l’absentisme del monarca. Les queixes dels súbdits son tals que desborden a la Generalitat i no hi ha interlocutors. Lloctinent s’ institucionalitza i arreplega totes les funcions del governador, en temps de Ferran II. El virrei es el nom que rep aquesta figura en els territoris de Nàpols i Sicília, a partir de 1415. El Lloctinent, jurisdicció permanent i es cessa quan el rei està en el territori o quan aquest mort, també desapareixen les seves funcions. Des de 1513 el Lloctinent, aparella la figura de Cap Militar però amb Limitacions: no pot convocar corts ni presidir – les, no pot convocar mobilitzacions armades generals (potestat del rei), ni legislar a través de les pragmàtiques. Administració de la justícia a través la de Reial Audiència, Ordre Públic (bandolers) també s’ encarrega de controlar – lo. Defensa Militar del país i la guerra es defensiva. Obeeix les ordres del rei sense limitacions, ni de les corts ni de una dèbil Generalitat (crisis institucional).
...