classe 4 (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura ciencias y tecnologia
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Ciències i tecnologia 1) Química orgànica: Definició    Química: Ciència que estudia canvis, estructures, propietats, transformacions de la matèria a partir de la seva composició atòmica.
Química orgànica: Branca de la química. Ciència que estudia la estructura, propietats, transformacions de la matèria orgànica. (compostos orgànics) Són aquells que contenen carboni i hidrogen i altres tipus d’elements.
Química inorgànica: Branca de la química que estudia les transformacions de compostos inorgànics.
Química orgànica: origen  Compostos del carboni  eren els únics que podien ser produïts pels essers vius. Aquest concepte és obsolet. Encara que representen un percentatge molt alt no és l’únic. Química orgànica = Química del carboni.
2) Compostos orgànics: elements  Elements fonamentals: Carboni (C), hidrogen (H) i heteroàtoms. La relació entre ells són els enllaços.
Compostos orgànics: estructura  Cadena de C o H + grup funcional 3) Grup funcional:  Conjunt d’àtoms units a una cadena carbònica representada amb una R.
4) Importància de la Química orgànica:  Recerca  Química industrial: aplica els coneixements químics a la industria. A la producció industrial des d’una perspectiva mediambiental, desenvolupa alternatives perquè siguin més sostenibles des d’aquest punt de vista.
Producció de materials amb un impacte mínim ambiental.
 Combustibles fòssils: Classe 5 5) Substàncies d’interès biològic a. Bioelements: Hidrogen, carboni, fòsfor, oxigen, nitrogen, sofre. 95% essers vius compostos per aquests.
6) Substàncies d’interès industrial: a. Polímers: Element que permet elaborar determinats productes o teixits.
Cotó  polímer natural. Pot ser intermediari per una altra industria o com a compost final. (Cotó, seda, llana, cel·lulosa...). Són cadenes que es repeteixen.
i. Polímers artificials: Niló, poliestirè, polietilè.
7) Substàncies d’interès energètic: a. Petroli, gas natural, carbó, fusta.
8) Propietats del compostos orgànics: a. Ha de tenir carboni i hidrogen (elements primaris) i els altres quatre elements el poden tenir en més o menys proporció.
i. Punt de fusió i punt d’ebullició baix: no resisteixen bé la calor ii. No són conductors de l’electricitat. Enllaços covalents  molt estables, no permet que els electrons del àtom es fugin.
9) Química del carboni com a base de la vida a. Carboni: element químic fonamental b. Bioquímica: àmbits d’estudi. Ciència experimental que estudia l’estructura i la relació dels essers vius (com química però als essers vius). Disciplina essencial per abordar problemes que ens envolten: àmbit mèdic, canvi climàtic, estudis d’augment de la població, situació de les reserves fòssils, al·lèrgies... Vincle fonamental amb la química orgànica.
10) Cicle del carboni: a. fotosíntesis, respiració, descomposició d’essers vius... Això facilita que hi hagi vida.
b. En el cicle del carboni hi ha dos processos importants: fotosíntesis i respiració.
FALTA UN PUNTO 11) Fotosíntesi: a. Transformació d’energia lumínica del sol en energia química, agafen el carboni de l’atmosfera i l’incorporen al seu cos.
b. Fotosíntesi oxigènica: hi ha generació d’oxigen c. Fotosíntesi anoxigènica: no hi ha generació d’oxigen i. Fase lluminosa: fase en que capta la llum solar.
(ME RINDO, ESTA MUJER SE EXPLICA COMO LA MIERDA) 12) Respiració (cel·lular): a. Cèl·lula obté energia a partir de la degradació de substàncies orgàniques (sucres i àcids). Una de les fases es Glicòlisis b. Glicòlisis: degradació de la glucosa. Es fa al citoplasma de la cèl·lula.
S’allibera energia en forma de àcid pirúvic (format per diòxid de carboni i aigua en la seva majoria).
...