Resumen Tema 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Pensar la historia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 RESUMEN PENSAR LA HISTÒRIA  L'Època medieval: la cristianització del temps (Segles IX-XV).
 L’Edat Mitjana va nàixer amb el Renaixement amb Petrarca del menyspreu que simbolitza la barbàrie, la foscor, la ignorància,tirania clerical, govern feudal entre l’antiguitat romana i el Renaixement.
 El 1550, l’ historiador de l'art Vasari comença a fer servir una divisió tripartida que acaba triomfant: Edats Antiga,Mitjana i Moderna.
 Un humanista ,Flavi Biondo (Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades) és el primer historiador de l'Edat Mitjana:historia de del 412 als anys 40 del segle XV,tot i que mai no va definir tot aquest llarg període com Edat Mitjana.
 Superar prejudicis sobre l’Edat Mitjana, que deriven de la crisi del segle XIV(segle de pestes i de fam), però que no ens autoritza a considerar els segles VIII-XIII com a apocalíptics.
 Marc cronològic :segle VII-XIV (s. V i VI:antiguitat tardana; s. XV :modernistes).
Sovint Alta Edat Mitjana (s. V- anys 1000), Baixa Edat Mitjana (1000s.XV);segles centrals de l'Edat Mitjana (IX-XII).
 El terme "feudalisme" no pertany al lèxic medieval (sí"feu")i s'encunya en època moderna(s. XVIII).El "feudalisme" real,en especial entre els segles VIII-XII va ser vassallàtic - beneficial (mancat de jerarquia piramidal i sense delegacions de poder vinculades a la investidura). El segle XVIII confon el feudalisme de la seva època amb el medieval. Marx i Engels el conceben com un teatre de formes precapitalistes. Es passa del pla jurídic - militar a l’econòmic - social, entenent per feudalisme l'explotació polític - econòmica dels camperols. Falsa equació--->edat mitjana=feudalisme.
 Per a Max Weber, una etapa de l'evolució històrica a mig camí entre les experiències d'hegemonia aristocràtica i l'estat administratiu modern.
 En l’Edat Mitjana es va crear la primera universitat a Bolonya. I s’estudiarà Trivium ( dialèctica, gramàtica i retòrica) i Quadrivium ( aritmètica, música i geometria). La història no s’estudiarà ni en les universitats ni enlloc i arribarà la història amb el nacionalisme al segle XIX fent que la història sigui erudita i amb intencions polítiques. Per tant la ciència que mana en aquesta època és la teologia.
 No es busquen explicacions causals sinó una exposició dels esdeveniments.
Només Déu pot capsar la infinitud d’esdeveniments i la causa de qualsevol esdeveniment és Déu.
 El treball del historiador consistirà a conservar la memòria dels temps passats, els fets dels temps, a donar una descripció del temps, a establir la certesa del temps o a conèixer la successió del temps.
 Fins al 1863 els historiadors de l’Edat Mitjana no comencen a anomenar-se “medievalistes” i al 1874 apareix l’adjectiu de “medieval”.
 Problemes d’autoria en front de copistes :normalment l’autor no es manifesta en el text.
 Manca de rigor en la crítica textual: té més pes l’autoritat, la tradició o un testimoni oral.
 L’ historiador com a vehicle de transmissió de propaganda política.
Gèneres històrics:  Històries ,Annals (lligats a les taules pasquals, imprecisió) i Cròniques (comencen amb la creació i s’ocupen d’història universal)  Annals: quasi sempre anònims, anotacions breus en ordre cronològic dels esdeveniments més importants.
Temàtica:tempestats,inundacions,plagues,pestes,fam,malaties,eclipisi,cometes amb batalles,fundació comtats,coronació de reis.
 Genealogies: successió hereditària dels grans llinatges comtals i reials.
Estructura narrativa molt simplecerquen la legitimació política. Atorguen importància a la figura de l’heroi fundador.
 Hagiografia: vides de sants. Dubtes sobre la seva fiabilitat per l’alt contingut imaginatiu i ficcional.
 Biografia: bisbes, abats i comtes. Caràcter moral i edificant.
 Autobiografia: a partir del segle XIII. Autobiografies de reis.
 Cròniques: autoria i obres més detallades les que tracten el passat i el present conjuntament. Cròniques universals des de la creació (providència). Cròniques de croades (narració fet viscut i molt populars).
-Cròniques de croades: narració fet viscut, molt relacionades amb l’autobiografia,i molt populars. Moment àlgid entre el 1096 i el 1204.
-Cròniques universals des de la creació fins al present(providència)-d’allò universal a allò particular:de la historia de la salvació a la historia de la pàtria.
- Fonts: Predomini d’allò vist més que el que podien haver llegit o consultat dels seus antecessors.
- Cronologia: 4 regnes (imperis babiloni,persa,macedoni i romà; les 4 bèsties :lleó, ós, lleopard i bèstia terrible.3 períodes: el regne del Pare(o edat precristiana), el regne del Fill(edat cristiana)i el regne de l’Esperit Sant(que s’iniciaria en un futur proper) i 6 edats agustinianes (sis dies de creació).
- Estil: vindrà marcat pel gènere, el fet de narrar i el públic a qui anirà destinat.
Predomini de l’estil narratiu sobre el científic i de la descripció sobre l’anàlisi.
Estructura narrativa molt determinada per la ficció.
- Funció de la història: exemplaritzant, tradició cristiana.
- Transmissió: els manuscrits medievals són textos històrics en permanent transformació.
- Història i política: la historiografia com legitimació del present a través d’un acostament intencional del passat. Utilització de mites i llegendes legitimadors del sistema polític del moment.
Autors més representatius:  Joaquim de Fiore(1135-1202):filòsof de la historia que divideix la historia en la historia del Pare,la del Fill i la de l'Esperit Sant,que concep com tres analogies de les tres clases principals en l'església.
 Robert de Clari(1170-1216):La conquista d eConstantinoble ,escrita des del punt de vista d'un vasall al servei del seu señor Pierre d'Amiens.
 Jaume I d'Aragó(1208-1276):l'autobiografia o Llibre dels fets (Conquista de València i Mallorca,la seva religiositat,el seu tracte cavallerós amb les dones).
 Alfons X de Castella el Savi(1221-1284):inmensa producción cultural que caracteritza el seu regnat.Càntigues de Santa Maria,Estoria de España,la primera historia d'Espanya, i General Estoria,o historia universal.
 Jean Froissart(ca.1337-ca.1404):culminació cronística medieval. Cròniques de França,Anglaterra,escòcia,Bretanya,Gascònia,Flandes i llocs circundants,un relat de les guerres d'Europa durant la segona meitat del segle XIV,compromès amb els esdeveniments que relata i dels quals ha estat testimoni ocular,en una época en la qual l'historiador-testimoni torna a recuperar tot el prestigi del mon clàssic.
...