Tema 4: TRACHEOPHYTA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Botànica marina
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran TEMA 4: TRACHEOPHYTA – FANERÒGAMES MARINES Els traqueòfits són les fanerògames marines com la Posidonia oceanica.
De marins només hi ha 12 gèneres i 59 espècies, 6 espècies a la Mediterrània.
Estan en el regne de les plantes. Les fanerògames són embriòfits i són úniques en el medi marí. Totes són angiospermes monocotiledònies.
Les fanerògames marines deriven de les fanerògames terrestres, quan les plantes portaven molts milions d’anys a la terra unes quantes van tornar al mar, fa 100 M.a. que les fanerògames marines estan al mar.
Una agafa nutrients de l’aigua per tot el cos vegetatiu, en canvi una fanerògama els agafa per les arrels, quan aquestes van tornar al mar van adquirir la capacitat d’agafar l’aigua i els nutrients també per les fulles, de manera que tenen una doble entrada (per les arrels i les fulles) i les fa més competitives respecte les algues.
Quan hi ha el bloom de plàncton a la primavera els nutrients s’esgoten i a l’estiu a l’aigua no hi ha nutrients i les algues no poden créixer i moltes d’elles moren, i les que aguanten perden les branques i quan arriba la tardor només queda la tija.
En canvi les fanerògames marines aguanten aquesta manca de nutrients perquè també tenen entrada de nutrients per les arrels, tot i així a la tardor els hi cauen les fulles perquè són caduques.
Hi ha tan poques espècies perquè estan molt ben adaptades a medi marí i per tant no canviaran, perquè no els hi és necessari, per això hi ha tan poca varietat. Els fòssils que s’han trobat de fanerògames marines són pràcticament idèntics a les que hi ha ara. És un grup que ha tingut molt èxit evolutiu.
La majoria viuen en aigües netes i algunes en zones fangoses.
Distribució dels coralls Distribució dels manglars Distribució de les fanerògames marines Hotspot mundial de diversitat marina entre Tailàndia i el nord d’Austràlia.
Les fanerògames marines viuen millor en zones càlides que en zones fredes.
1 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran Són cormòfits i per tan tenen òrgans i teixits vasculars, fan flors i fruits. La majoria tenen fulles molt allargades de diàmetre constant de dalt a baix. Les fulles solen neixen en feixos.
Hi ha una que és més petita (Halophila) fa 5cm i és ovalada, la trobem en el mediterrani oriental i és d’origen índic. És la única amb aquest aspecte, les demés tenen una morfologia allargada com la Posidonia.
Són plantes vivaces: sempre estan en el medi marí, però perden les fulles a la tardor i llavors queden els rizomes (tiges postrades) i les arrels, també queden unes esquames que són les restes dels feixos de les fulles.
Les fanerògames viuen tan sobre sorra com sobre roca.
Els vasos conductors es veuen a simple vista i es poden comptar. En tall transversal s’observa l’estructura típica d’un vas conductor i per tant si veiem un vas conductor és un traqueòfit.
Aerènquima: tenen un parènquima amb forats per augmentar l’intercanvi gasos, perquè hi ha alguns traqueòfits que viuen en zones d’aiguamolls amb aigües molt brutes i fangoses.
Tenen unes cèl·lules plenes de substàncies fenòliques que són substàncies que tenen una funció de lluita contra els herbívors (tenen mal gust), moltes d’aquestes cèl·lules es troben al marge de les fulles per evitar que se les mengin, són la seva defensa.
Per exemple quan una Caulerpa s’apropa a un prat de Posidonia aquesta es sent amenaçada i fabrica més quantitat de substàncies fenòliques (que les que no estan a prop d’una Caulerpa), perquè és la seva única defensa. Intenten defensar-se però a la Caulerpa no li afecta, perquè ella no menja, simplement creix sobre de les altres.
tenen clorofil·la a i b perquè són verdes.
amb els tilacoides agrupats formant grana i amb dos membranes perquè venen d’una endosimbiosi primària.
La substància de reserva és el com en les plantes superiors.
La té una part interna de cel·lulosa amb fibres i la part externa amorfa (com les algues verdes).
tenen fragmoplast perquè són estreptòfits.
Tenen . Es reprodueixen poc sexualment perquè és sincronitzada, totes les fanerògames del Mediterrani es reprodueixen alhora. Hi ha zones en que es reprodueixen molt poc sexualment, a les zones fredes del Mediterrani es reprodueixen un cop cada 10 anys.
La majoria de fanerògames marines es reprodueixen per rizomes, els rizomes de tan en tan es fracturen i donen una nova planta que és un clon de la original. De vegades també es reprodueixen per gemmes, però és més rar.
La majoria de fanerògames marines són (en les plantes terrestres és més rar): per assegurar la variabilitat genètica, però la reproducció sexual és poc eficient. Estan protegides perquè tenen un creixement molt lent i, si ens les carreguem, és molt difícil de recuperar un prat de fanerògames.
2 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran Són dioiques perquè quan fan la reproducció sexual han d’assegurar que els dos gàmetes no provinguin de la mateixa planta per que així les llavors siguin viables.
Només el 50% de les plantes femenines fan llavors perquè la fecundació és també molt difícil.
Hi ha dos tipus de rizomes: horitzontals i verticals. Entre mig dels rizomes es va acumulant sorra i això fa la mata de Posidonia. La mata, a mida que es va acumulant sediment, va pujant per mantenir-se a la zona de llum, ha de créixer més ràpid on l’acumulació de sediments és major i més ràpida, com en el nord d’Àfrica. En canvi aquí a la Costa Brava creix molt lentament, en 2000 anys la mata ha crescut un metre.
Les fanerògames marines fan flors que normalment estan reunides en inflorescències, les flors són verdes (tenen clorofil·la) i la pol·linització es produeix per l’aigua (hidrocòria). Només hi ha alguna fanerògama a nivell mundial que la flor té cert color, es troba a Austràlia. El nombre de flors de les inflorescències varia però sempre són múltiple de 3 (3 flors, 6 o 9).
La Posidonia oceanica fa unes llavors grosses i separades que s’anomenen olives de mar. Les olives de vegades quan estan madures són de color vermellós i quan estan verdes són de color verd.
Les llavors floten quan es desprenen de la planta i això ajuda a la seva dispersió. Quan arriba un cert moment perden la part externa del fruit, la llavor cau al fons i germina. Un cop al terra, la llavor comença a treure unes arrels i les fulles (és molt difícil de veure perquè costa que germinin).
Les fanerògames tenen un similar al de les plantes terrestres.
Les fanerògames marines viuen en aigua salada, però hi ha un gènere que es pot trobar a la part més dolça dels aiguamolls, però encara és salada, aquestes poden aguantar una salinitat bastant feble.
Totes, excepte una, viuen en el nivell infralitoral, on hi viuen espècies fotòfiles i esciòfiles, viuen algues i fanerògames.
En canvi Halophyla, que és l’excepció, és capaç de viure fins a 80 metres de profunditat en el Mediterrani oriental, ja que són aigües molt transparents. A la Costa Brava les trobem a 30-35 metres. Totes són fotòfiles (els hi agrada la llum) excepte Halophyla.
Constitueixen els herbeis: són prats gegantins submergits que són molt importants perquè transformen un lloc erm (la sorra) en un prat amb molta vida.
Al Mediterrani hi ha 2 Hotspots: els herbeis i el coral·ligen.
Són prats, no boscos. Els boscos són de fucals o de laminarials.
3 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran en el infralitoral Sobre substrat rocós: En un primer estadi trobaríem quatre bacteris, després algunes diatomees, després veuríem un estrat herbaci format per algues filamentoses o laminars petites, després veuríem arbustives com Halopteris o Padina i per últim veuríem els arbres. Tot això aniria paral·lel al desenvolupament d’un substrat incrustant que és important per un ecosistema ben estructurat. Com més madura és una comunitat més desenvolupat està aquest substrat.
Si un lloc es degrada molt i es manté l’estrat incrustant durant un temps facilitarà la recuperació, però si l’estrat incrustant desapareix la recuperació serà molt més lenta.
La comunitat climàcica són els boscos, el 99 % són de Cystoseira, però també hi ha de laminarials i d’altres espècies.
Sobre substrat sorrenc: També hi haurà un estadi inicial de bacteris, també pot ser que hi hagi diatomees i alguna algueta però poca cosa.
A partir d’aquí poden passar dues coses: 1. Que s’instal·li Caulerpa o alguna altra briopsidal que s’instal·li sobre substrat sorrenc i acabar derivant a un prat. També podria derivar en un prat de Posidonia, però no sempre passa.
2. Que comencin a haver-hi algunes fanerògames marines més senzilles com Sostera o Cymodocea, són els dos gèneres que preparen el substrat, tenen alguns rizomes però no fan la mata que fa la Posidonia. Quan el substrat aquest s’ha fixat suficient s’instal·la la Posidonia i farà la seva mata. Tot això és un prat i és un clímax intermedi de la comunitat.
El clímax aquí al Mediterrani és la Posidonia oceanica ja que és la fanerògama més estesa, però en principi ella no es pot instal·lar si no hi ha prèviament altres fanerògames marines. És molt difícil que el lloc on cau una llavor aquesta arreli i comenci a treure fulles.
La mata de Posidonia representa un substrat dur secundari sobre el qual es pot instal·lar Cystoseira i així deriva a un clímax màxim boscós.
4 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran La successió es pot aturar en el prat de Posidonia que seria un clímax o continuar cap al bosc de Cystoseria que és el clímax màxim.
En el Mediterrani clímax boscos en sòl rocós hi ha molts, però clímax d’aquests derivats de substrat sorrenc hi ha molt pocs, perquè la Posidonia creix molt lentament.
La mata de Posidonia permet que es fixin moltes algues que no hi hauria sense aquest substrat. La mata té rizoides verticals i horitzontals que compacten la sorra i permeten que s’instal·lin espècies de substrat rocós.
Els estadis anteriors a l’aparició de Posidonia són molt més pobres perquè a la majoria d’espècies no els hi agrada el fons tou, ja que es mou i s’erosiona.
La construcció de ports canvien els corrents marins i destrueixen els prats de Posidonia, perquè queden col·lapsats de sorra (coberts) o els rizomes descalçats (sense sorra i llavors es trenquen), i hi ha un retrocés de les platges perquè no hi ha la protecció de la planta que atura els corrents.
Les fanerògames marines fixen el sediment i impedeixen que les platges retrocedeixin.
aquí al Mediterrani només ho fa la Posidonia oceanica.
La Posidonia va construint aquesta mata i ella va creixent cap a dalt i arriba un moment en que la planta surt de l’aigua, però evita que l’aigua neta i oxigenada arribi a la part interna, aquí mor la Posidonia i permet que s’instal·lin altres espècies de sòls sorrencs com Sostera, on queden protegides. Es forma un lagoon on no hi poden viure les posidònies perquè no hi ha prou hidrodinamisme.
Els prats de fanerògames marines són ecosistemes molt complexos on troben refugi i aliment molts organismes vegetals, molts invertebrats i peixos que s’hi refugien o ponen les postes. A sobre de les fanerògames viuen molts organismes i alguns se les mengen.
Les fanerògames són una de les fonts més importants d’oxigen del planeta, perquè ocupen superfícies molt grans, i netegen l’aigua. Són molt sensibles a la contaminació i a la sedimentació (moviment del sediment).
Les fanerògames marines protegeixen la costa i, moltes vegades, trobem quantitat de detritus (mortes) acumulats a la platja que també protegeixen la línia de costa i constitueixen font d’aliment per molts organismes.
Sobre les fulles de Posidonia es desenvolupen molts organismes que han adaptat completament el seu cicle biològic a la vida de la planta. Les fanerògames perden les fulles a la tardor i quan els hi creixen apareixen tots aquests organismes que quan arriba l’estiu es reprodueixen i, quan la Posidonia perd les fulles, moren.
Fanerògames marines: hi ha molt poques, estan molt ben adaptades al medi i tenen moltes funcions importants.
5 ...