Tema 1 Psicobiologia II (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 27/03/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: FILOGÈNISI DEL SISTEMA NERVIÓS: Implicació del que va dir Golgi  nosaltres seriem diferents perquè podríem _______ Sinapsis químiques (les que fan els mamífers) són sinapsis plàstiques. És una característica intrínseca dels animals evolucionats. No és una xarxa contínua, ja que si no quan una neurona s’activés, la resta també s’activarien. Els animals més primitius no tenen aquesta capacitat plàstica, no tenen sinapsis químiques.
L’expressió d’un gen pot canviar la manera en que es dóna la sinapsis, produeixen canvis plàstics a llarg termini.
El primer sistema nerviós (SN) es va desenvolupar al mar. El nostre SN comença en invertebrats: esponges, cnidaris, anèl·lids... : - - - - Esponges: el més primitiu, no presenten SN però tenen unes cèl·lules semblants a les neurones que s’anomenen cèl·lules neuroepitelials. Els serveixen per a detectar estímuls, però no estan organitzades ni formen cap estructura jeràrquica.
Cnidaris: semblant al SN que Golgi va descriure, un SN reticular. Una sèrie de neurones, però aquestes estan interconectades (no és un SN químic) sinó que és elèctric. Permet fer les coses més adaptatives. No poden modificar decisions, no hi ha parts del SN més importants que d’altres.
Anèl·lids: apareix el SN primitiu, principi d’organització jeràrquica. Una sèrie de ganglis (en cucs) que són un grup de somes de neurones que es troben al SNP.
Els ganglis estan distribuïts al llarg de tot el cos, el qual està dividit en diferents fragments, cada un dels quals te X ganglis que reben informació d’aquella part del cos i provoquen moviment. Tots estan connectats i a més amb uns ganglis principals que estan situats al cap (on hi ha altres òrgans principals). Els ganglis principals són centrals, és el protocervell. Els segments metàmede: in segment del cos més les neurones. La part del cap comença a fer-se més gran  és el principi de cefalització, seran neurones que manaran sobre les altres. En la majoria de casos es dona una simetria bilateral. El SN estarà situat a la part ventral del cos. És un SN ventral i compacte.
Mol·luscs i artròpodes: pops organització jeràrquica molt més complexa.
Limitació del SN dels invertebrats  no hi ha mielina, i per tant tenen una baixa velocitat de transmissió de l’impuls nerviós, per tant es necessiten axons més groixuts. Producció de l’impuls nerviós molt petit en els animals en que els axons són més gruixuts. Al no tenir mielina, el cost energètic és molt gran, la bomba de Na+/K+ s’ha d’activar de forma més seguida.
Invertebrats SN ventral i compacte (no presenta cavitats) SN SNP: tot allò no protegit per òs Vertebrats  SN dorsal i tubular SNC: encèfal i medul·la espinal SNC dels vertebrats  situat a la part dorsal. És tubular o amb cavitat perquè hi ha ,és regions on no hi ha cèl·lules si no que hi ha líquid cefaloraquidi (LCR). Aquestes cavitats són els ventricles. En el SNC dels vertebrats hi ha neurones amb axons amielínics i mielínics, però en els invertebrats hi ha axons amielínics i no mielínics. En el cas dels vertebrats no tots els axons tenen mielina perquè el potencial d’acció (PA) es condueix amb molta rapidesa. En els cervells en desenvolupament, la mielinització es va produint lentament.
SNC vertebrats: és dorsal i està protegit per òs, més o menys amb simetria bilateral, segmentat i pot tenir mielina. El fet de que estigui segmentat és referent al fet de que la medul·la espinal té una estructura segmentada, controla la informació i els moviments d’una part del cos (hi tenim metàmers) però l’encèfal no.
Metàmers  neurones que controlen X parts del cos, exemple: els cucs.
Desenvolupament del SNC dels vertebrats: Es desenvolupa a partir d’un tub neural buit, amb cavitats. Algunes funcions estan controlades per regions concretes de SN (localització funcional).
L’encèfal està dividit en 5 grans regions (divisions encefàliques) - Prosencèfal (anterior, proper a la cara) Mesencèfal (mitjà) Romboencèfal (posterior) Són les tres primeres divisions de tots els vertebrats.
Dues d’aquestes divisions es divideixen en: Telencèfal (lluny) Prosencèfal Diencèfal (amagat) Encèfal Mesencèfal Metencèfal Romboencèfal Mielencèfal (més a prop de la ME) El telencèfal va augmentat de tamany respecte les altres estructures, com més augmenta en l’escala filogenètica. Hi a molts mamífers que tenen un telencèfal molt llis, en canvi, l’humà te fissures. Està ple de circumvolucions o girs (separats per fissures).
Aquestes circumvolucions ens demostren que s’aprofita més l’espai, és un dels motius pels quals els nadons tenen un crani tant gran.
La part del telencèfal és la més diferent, cada cop és més gran (si avancem en l’escala filogenètica) i arriba un punt en el que s’ha de replegar (en els mamífers). També és diferent perquè cada cop augmenta molt el nombre de sinapsis, no són les neurones ni les cèl·lules el que és diferent, sinó que és el nombre de sinapsis establertes, varia dins l’escala evolutiva dels vertebrats.
En què es diferencien els mamífers a nivell de l’encèfal? És diferencien en el grau de complexitat i en el tamany relatiu de les regions: primer es formen les regions més antigues i a sobre es van formant les noves regions (durant el desenvolupament); primer cervell (és el cervell bàsic), segon cervell ( emocions bàsiques) i tercer cervell (control de les emocions, pensament abstracte,...). les noves estructures no fan desaparèixer les velles. Després van augmentant de tamany.
Principals subdivisions del SNC humà: Encèfal i medul·la espinal Telencèfal (hemisferis cerebrals) Prosencèfal Diencèfal Protuberància Mesencèfal Encèfal Metencèfal Cerebel Romboencèfal Mielencèfal Bulb raquidi Es creu que hi pot haver una relació entre el tamany del cervell i la intel·ligència dels animals. També s’ha de tenir en compte el tamany del cos. Com més gran és el cos, més gran és la regió de l’encèfal que el controla. El cervell sobrer  és el que defineix les diferències cognitives entre les espècies.
...