Exercici 2 Arqueologia GrupB1 (2016)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

aenriquezalvaro Exercici 2: Flórez Santasusana, M., Palet Martínez, J.M., 2012, Análisis arqueomorfológico y dinámica territorial en el Vallés Oriental (Barcelona) de la Protohistoria s. VI-V a.C.) a la alta Edad Media (s. IX-X), Archivo Español de Arqueología, 85, 167-192.
Arqueologia 2015/2016 1. Fes un resum de l’article de màxim 300 paraules (tot resum ha d’indicar breument el tema i objectius de l’estudi, la metodologia utilitzada i les conclusions/interpretacions a les que s’arriba).
Aquest treball ens expressa un anàlisis morfològic i de dinàmica territorial del Vallés Oriental des de la Protohistòria (segles VI-V aC) a la alta Edat Mitjana (segles IX-X dC).
Aquest article ens mostra els resultats, i el mètode utilitzat per obtenir-los, d’un anàlisi diacrònic del paisatge de la zona del Vallès Oriental caracteritzant les xarxes viàries, la estructuració territorial, l’evolució del poblament envers el territori i indicant les dinàmiques del paisatge en la època romana.
L’article ens parla doncs de la evolució del paisatge en el temps d’aquest espai geogràfic, com s’ha estructurat i quines funcions han desempallegat la xarxa de camins que uneix els diferents punts poblacionals en el temps.
L’objectiu central és detallar el paisatge en diferents processos històrics mitjançant la arqueomorfologia, sobretot la xarxa viària, tenint sempre en compte les zones de la ocupació del Vallès Oriental, per fer així una discussió més amplia sobre la evolució de la ocupació d’aquest territori, i la seva estructuració, en l’època romana.
Per fer una investigació del territori del passat s’ha utilitzat la metodologia enfocada en l’Arqueologia del Paisatge: la fotointerpretació i el anàlisis cartogràfic amb l’ajuda, en dos casos, de Sistemes de Informació Geogràfica (SIG), així com un anàlisi documental extens del terreny i una prospecció exhaustiva del territori, per finalment acabar amb un anàlisi arquemorfològic interpretatiu del conjunt d’informacions (en aquest cas però, centrat de forma molt més exhaustiva en les xarxes viàries i d’ocupació).
Finalment podem arribar a interpretar que els processos de creació de ciutats litorals per part dels romans i, consegüentment la conquesta dels territoris que els englobaven, va suposar l’inici de l’assentament poblacional al pla del Vallès 2 Oriental, comunicat amb una sèrie de xarxes ortogonals que dividien el territori d’una forma totalment diferent als cadastres romans típics. Aquests, amb el llarg del temps i l’arribada de l’Edat Mitjana, varen començar a quedar en desús a canvi de nous eixos radials (típics del model de l’alta Edat Mitjana).
2. Explica quin és l’objectiu de l’estudi (màxim 200 paraules).
L’objectiu d’estudi és la determinació de les dinàmiques del paisatge en la època romana en l’espai que ocupa la zona del Vallès Oriental.
Per fer això, s’ha realitzat un estudi del paisatge des de la època protohistòrica fins a la alta Edat Mitjana. Així es pot veure la creació, l’ús i el desús de xarxes viàries que marquen dinàmiques territorials, així com l’assentament de poblacions i les seves comunicacions entre altres.
Fent aquest estudi, també s’ha pogut veure com les societats del passat del Vallès Oriental es relacionaven amb el seu medi i com aquestes varen anar evolucionant en el temps, destacant sobretot aquells moments de canvi en substància.
L’objectiu també es desglossa en l’ànim de comprovar de que el Vallès Oriental no va ser estructura d’una forma cadastral, com era comú en les societats romanes, sinó d’una forma ortogonal, amb un eix central a un assentament que ara mateix es trobaria a Caldes de Montbui, que possiblement fos un dels primers assentaments de la zona reconegut com a municipi romà.
3. Explica els antecedents (estat de coneixement o estudis/informació ja existent) sobre els que es basa la proposta d’aquest estudi (màx.
200 paraules).
Segons el text, l’únic precedent d’estudi d’estructuració del territori del Vallés Oriental és un treball inacabat de estructuració cadastral romà a principis dels anys 90 per Aguilera (1993).
En aquest, es proposava la divisió cadastral en tres grans trams en tot el pla de la zona dels dos Vallès, l’Oriental i l’Occidental.
3 Això fa però que no sigui comprovable a causa del gran creixement expansiu de la població en els últims quinze anys que ha fet una tendència a la destrucció d’aquelles zones rurals que podien se representatives d’aquest fenomen i que podien detallar gran informació arqueològica, que malauradament es va recuperar en arqueologies de prevenció que no varen ser aplicades amb tota la efectivitat que es requeria.
Per tant, els referents són ben pocs i a la vegada gairebé nuls, ja que les restes de l’arqueologia preventiva no han servit de massa als creadors d’aquest article per efectuar el seu anàlisi, fet que va comportar una dificultat afegida per determinar una reconstrucció del paisatge antic.
4. En quina disciplina arqueològica integraries aquest estudi? Quines metodologies s’han utilitzat per obtenir informació històrico-arqueològica-ambiental? (màxim 300 paraules).
La disciplina arqueològica a la qual pertany aquest estudi és l’Arqueologia del Paisatge.
Aquesta entén el paisatge com un conjunt d’elements dinàmics on trobem relacions físiques amb antròpiques i la constància d’ambdós en el temps és en si mateix un objecte d’estudi arqueològic.
S’ha utilitzat la metodologia de l’arqueologia del paisatge, en primer lloc recol·lectant informació cartogràfica i topogràfica del territori i documentació escrita, incloent-ho tot a un SIG.
A continuació s’ha fet un anàlisi documental fotogràfic a partir de la fotointerpretació de fotografies àrees verticals i mapes de base geològica del terreny. De totes elles, gràcies a un SIG, s’ha interpretat els diferents mapes, sorgint d’ells una sèrie de estructures viaries i topogràfiques.
A partir d’aquí s’ha realitzat prospeccions a peu de les zones amb més quantitat i qualitat de restes arqueològiques que ens permetin identificar les funcions o les dades d’ús important de les vies que s’han visualitzat en la interpretació dels 4 mapes. Aquí s’utilitza la metodologia de la prospecció a peu i també, en cas necessari si trobem estructures dignes de fer-ho, un estudi de registre arqueològic.
Seguidament, desprès d’haver analitzat i GEO referenciat tots els punts arqueològics d’interès, s’interpreta de nou sobre la base de dades per veure finalment l’ús d’aquesta xarxa viaria.
Finalment es contextualitza tot el destacat en el paisatge en la història del territori a partir de tota la informació de referència cercada i desglossada.
Tot això ha permès als autors de l’article a extreure conclusions a partir d’evidències que es formen a partir de l’anàlisi diacrònic de l´ús i formació del paisatge.
5. A quines interpretacions històrico-arqueològiques-ambientals arriben els autors? (màxim 300 paraules).
Els autors arriben a interpretar que l’eix central de la estructuració territorial en els temps romans no varen ser els cadastres sinó la formació d’una xarxa ortogonal amb l’eix central el municipi de Caldes de Montbui. Això es veu clarament per la formació d’unes vies en forma d’estrella que parteixen com a centre d’aquest assentament.
Això es degut, segons els autors, a primerament, la creació i aixecament de les ciutats romanes litorals i la expansió del seu territori desprès de la època Iber.
Això va fer que es comencessin a crear assentaments en el pla del Vallès Oriental d’una forma estructurada i orientada en el municipi de Caldes (possiblement al ser un dels assentaments més antics i amb més població). Això doncs, fa caure la teoria precedent de la divisió cadastral en tres grans termes del territori i planteja aquesta estructuració diferent.
També es veu com aquesta xarxa ortogonal, amb el temps, sobretot ja quan ens trobem a l’Edat Mitjana, perdrà la seva funció, donant a lloc a una xarxa radial, 5 basada en el model tradicional d’aquest període centrat en la religió i la figura de la església com a eix central de la disposició territorial. Aquesta xarxa radial, però, adaptarà, si escau, la xarxa de disposició ortogonal a favor dels seus beneficis.
La creació d’aquesta xarxa ortogonal, segons els autors, és un fet sorprenent en la distribució del territori romà, que s’havia considerat el cadastre com a forma invariable; tot i que alguns estudis recents l’estaven replantejant i podien intuir-se diferents estructures a part d’aquest en el món de la roma conqueridora.
6. Creus que els autors, amb la metodologia utilitzada, han aconseguit els objectius marcats al inici? (màx. 200 paraules).
L’objectiu inicial dels autors era la descoberta del funcionament territorial del Vallès Oriental en el temps romà.
Amb aquest plantejament d’estudi diacrònic del paisatge han més que assolit el seu objectiu.
Aquest plantejament ha fet a més ampliar la informació a la època medieval i a la de la protohistòria, ampliant el marc d’estudi i a un futur debat.
Les enormes dificultats que varen trobar-se al iniciar aquest procés les varen superar amb una excel·lència brillant, podent destacar i teixir tota una història del paisatge del Vallès Oriental en el marc de setze segles aproximadament.
A més a més, a part d’acomplir el seu objectiu d’ampliar el debat sobre les dinàmiques territorials, han comprovat de primer mà que el cadastre no s’aplicava sempre en les distribucions territorials durant l’època romana, fent que sigui un xoc amb el plantejament determinista de molts estudis, com era el cas de l’únic antecedent que tenien al iniciar el projecte.
6 7. Coneixes alguna metodologia que no hagin utilitzat els autors i que incorporant-la a l’estudi hagués proporcionat més resultats i una millor interpretació? (màx. 200 paraules).
Els autors han aplicat la metodologia del estudi del paisatge i de la prospecció a peu per descobrir restes que mostressin informació de la distribució territorial.
Tot i això, trobo que podrien haver ampliat la informació extreta amb un estudi del paleoambient (que recordem que a nivell teòric també es troba a la metodologia d’estudi del paisatge).
Aquest estudi del paleoambient, s’ha de reconèixer, seria difícil de dur a terme per la total ampliació urbana i d’ocupació de l’espai per part de la societat actual, que ha fet extreure molts jaciments de forma preventiva (i alguns no han estat massa ben classificats). Tanmateix, en alguna de les estructures al voltant de les vies que han estat estudiades, si s’hagués trobat alguna resta biològica que correspongués amb algun dels processos històrics, ens ajudaria a entendre quins usos donaven a aquelles vies les societats del passat del Vallès Oriental (economia, alimentació, tecnologia...).
7 ...