T.18- Vacunes cel·lulars (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Estratègies Terapèutiques
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Estratègies terapèutiques TEMA 18. VACUNES CEL·LULARS Les vacunes que clàssicament existeixen tenen com a base injectar un antigen contra virus, bacteri o el que sigui perquè l’organisme el reconegui com a cosa estranya al cos, generi una resposta contra aquest antigen i per tant el cos tingui anticossos contra aquest antigen. Per tant quan entri el patogen ja estarem preparats per lluitar contra ell.
En les vacunes cel·lulars el que injectarem seran cèl·lules com les cèl·lules dendrítiques, limfòcits..
Les vacunes poden ser basades en cèl·lules, en proteïnes, en vectors virals o una combinació d’aquestes.
Les basades en cèl·lules poden ser cèl·lules dendrítiques, cèl·lules T, cèl·lules tumorals (extractes) no es posaria el tumor sinó mix de proteïnes de les cèl·lules tumorals o cèl·lules tumorals modificades genèticament.
Les basades en proteïnes poden ser proteïnes, pèptids, pèptids agonistes, anticossos monoclonals , anticossos monoclonals amb proteïnes de fusió...
Els vectors poden ser virals, bacterials, plàsmids DNA i vectors de llevats.
En el cas de les cèl·lules dendrítiques el que es fa és treu les cèl·lules del pacient i es mira si es poden aïllar, si tenen capacitat proliferativa, si s’ha d’activar o no.
Si agafem una cèl·lula dendrítica, l’hem d’exposar a un antigen perquè el capti, el processi i el posi a la membrana perquè quan les tornem a posar al pacient tinguin l’antigen exposat i puguin activar les cèl·lules T perquè facin la resposta immunològica, si fem això in vitro s’han de tenir en compte una sèrie de coses , no es tant fàcil.
Dendritic cell càncer immunotherapies Les cèl·lules dendrítiques son cèl·lules del sistema immunitari que provenen a partir del precursor de cèl·lules hematopoètiques que són CD34+ que es poden diferenciar en precursor mieloide o limfoide. El mielioide es diferencia a monòcits i aquests són els precursors de les cèl·lules dendrítiques. Hi ha diferents tipus de cèl·lules 168 Estratègies terapèutiques dendrítiques.
A partir d’un monòcit, si el cultivem a partir d’una sèrie de factors (creixement, IL...), tindrem un monòcit activat i segons els factors al que estigui exposat es formaran diferents tipus de cèl·lules dendrítiques. Quan volem fer una vacuna amb cèl·lules dendrítiques haurem de tenir en compte tot això.
Dendritic cell càncer immunotherapies La vacuna del SIDA és una vacuna cel·lular amb cèl·lules dendrítiques. Traiem sang perifèrica del pacient (150-300 mL), a partir d’aquesta sang on hi ha diferents tipus de cèl·lules, es fa un gradient de FICOL, una centrifugació i ens quedem amb els PMC que són precursors que estan a la sang perifèrica a partir dels quals obtindrem monòcits. Els monòcits els posarem en presència de factors com la IL-2 i el GM-CSF per activar la maduració dels monòcits. Juntament amb aquesta activació dels monòcits (factors) , afegirem al medi el virus de la SIDA inactivat específicament pel pacient.
El precursor es convertirà en una cèl·lula dendrítica madura, fagocita el virus, el degrada en trossets petits dins de la cèl·lula i els exposa a la membrana. Això poden ser antígens dels virus. Quan injectem de nou la cèl·lula al pacient que es fa directament als nòduls limfàtics, les cèl·lules es troben totalment preparades per estimular els limfòcits T perquè reaccionin contra aquests antígens d’aquest virus d’aquest pacient. És una vacuna totalment autòloga, cèl·lules del pacient que reaccionen contra el virus del propi pacient.
Sempre s’ha de partir d’un precursor per expandir-lo i exposar-lo amb el virus en qüestió i després maduri, i no podem partir d’una cèl·lula madura perquè es més fàcil que proliferin les cèl·lules immadures i així les madurem i activem segons els nostres factors de creixement.
Els precursors són més resistents a créixer in vitro, a la manipulació i a la proliferació. Les cèl·lules que ja són madures, quan les traiem del seu entorn tenen més facilitat per morir o per no ser capaces de proliferar. No responen a les senyals.
169 Estratègies terapèutiques Celullar vacines, goals L’objectiu de les vacunes cel·lulars en la majoria dels casos es generar una resposta immunitària contra patògens o tumors o el que sigui però que perduri en el temps. Busquem una resposta llarga perquè el pacient es torni immune contra el patogen.
En altres casos com la teràpia contra el càncer (leucèmia, limfoma..) el que es pretén amb les vacunes es o bé aturar el càncer o la patologia que té el pacient en aquell moment, o bé evitar que es produeixin recaigudes.
La tercera seria eliminar o reduir antígens patològics com el virus de la SIDA, malària o tuberculosi.
Cellular vacines, pros Per una banda tenen molt pocs efectes adversos. Com a molt poden produir febre o reacció al·lèrgica però molt suau en el moment de la injecció.
Tenen una gran eficàcia sobretot combinades amb altres tipus de teràpia. Tenen un gran interès per la previsió de la recurrència sobretot en el cas de les vacunes per càncer.
Es poden aplicar en casos de càncer molt avançats i no requereixen hospitalització.
170 Estratègies terapèutiques Immunotherapeutic cell therapy Engineered: modificades genèticament Immunotherpaueitc cell therapy, cellular vacine En les cèl·lules dendrítiques s’estimulen perquè activin la resposta citotòxica davant d’un antigen.
Pràcticament sempre s’ha d’exposar les cèl·lules dendrítiques a un antigen (proteïna, virus atenuat, vectors virals, ARN, ADN...) i actuen a través de limfòcits T i B.
Les teràpies anti limfòcits T fan sevir cèl·lules T perquè generin una resposta citotòxica contra el patogen. Les cèl·lules T es poden o bé de forma natural o per modificació genètica expandir in vitro fent servir elevades concentracions de IL-2 i anti-CD3 o bé amb cèl·lules que alliberen aquests factors.
I abans de la reinfusió es necessari fer una limfodepressió en la persona que les ha de rebre per eliminar les cèl·lules T reguladores. S’injecten al pacient i dins del pacient també s’espera que s’expandeixin. Si no s’expandeixen in vivo en la majoria de casos no fan efecte.
Els pacients que després de rebre la vacuna en cèl·lules T no tenen una expansió in vivo normalment no 171 Estratègies terapèutiques responen adequadament a la vacuna.
Aquestes cèl·lules es poden quedar a l’organisme després d’entre 6-12 mesos.
Les teràpies d’induir la resposta immune autologa, inclouen l’ús de cèl·lules també derivades de sang perifèrica que poden ser cèl·lules derivades de NK o limfòcit T citotòxics i altres cèl·lules immune rellevants.
A nivell preclinic s’està veient que si selecciones els limfòcits T CD20+ o CD4+ i fem servir aquest tipus específic per generar la vacuna, els nivells d’èxit de la vacuna són diferents. Això es interessant a nivell preclinic per saber quina es la millor manera d’aconseguir un millor rendiment.
Els estudis s’han de fer amb models animals però a l’hora de passar les teràpies a humans hem de pensar que els malalts estan molt malalts i el sistema immune està molt deteriorat i tenen moltes limitacions.
Els limfòcits no es poden expandir tant com les cèl·lules dendrítiques.
Cancer immunotherpaies Fase I i II van donar resultats molt prometedors, però a l’intentar fase III van fallar.
172 Estratègies terapèutiques Dendritic cell that attack càncer Davant un antigen tumoral exposat en la cèl·lula dendrítica, l’incorporen dins fagocitant-lo, el talla en trossets i tots aquests antigen es troben exposats a la seva membrana.
La cèl·lula dendrítica presenta l’antigen a les cèl·lules T que s’activaran i aniran a atacar a la cèl·lula cancerigena que tenen un poder de supervivència per molts factors entre els quals es l’alliberació d’uns factors que bloquegen al resposta immunitària. I encara que tinguem una cèl·lula T que reconeix l’antigen , si s’apropa a una cèl·lula tumoral que ha alliberat substàncies que li estan dient al limfòcit T que s’aturi, el limfòcit ha de lluitar contra aquesta senyal i en molts casos el limfòcit no pot fer la seva funció perquè respon a la acció d’aturar-se.
La majoria de cèl·lules cancerígenes no tenen antígens a la membrana per reconèixer-les sinó que no tenen antígens de superfície molt específics perquè el sistema immune no les detecti.
173 Estratègies terapèutiques Dendritic cell càncer immunotherpaies Si es comparen les vacunes segons el origen de les vacunes, veiem que en el % de la resposta el més elevat es en les vacunes a traves de cèl·lules dendrítiques. Però tot i així no arriba al 10% de resposta, en aquest cas amb melanoma.
T-cell càncer immunotherapies Cèl·lula T que sobreexpressa un CAR (chimeric antigen receptor). Consisteix amb una cèl·lula T que s’infecta amb uns virus perquè sobreexpressi un receptor. El receptor té un domini intracel·lular, un extracel·lular i un transmembrana.
La part extracel·lular es com un anticòs que reconeix específicament al receptor antigènic quimèric. La cèl·lula tumoral tenen un receptor que es reconegut específicament per aquesta espècie d’anticòs de manera que els limfòcits T modificats genèticament amb els CARS reconeixen les cèl·lules tumorals i generen una resposta citotòxica contra elles.
A un pacient amb leucèmia, se li fa un aïllament dels seus limfòcits. Els limfòcits s’infecten amb els virus que sobreexpressen el CAR, s’expandeixen, s’estimulen... i es tornen a injectar al pacient. O bé també es pot fer teràpia al·logènica.
A partir d’un donant de moll d’os sa, es pot fer una extracció per afèresis ( a partir de la sang perifèrica), s’extreuen PBMCS i es poden seleccionar les mare hematopoiètiques i s’aïllen i també es poden obtenir limfòcits T que es podrien estimular i expandir in vitro, es podien modificar genèticament amb el CAR per 174 Estratègies terapèutiques exemple o amb lentivirus, retrovirus... i aquest limfòcits T modificats genèticament es podrien expandir una mica més amb citoquines i es podrien injectar en el pacient al mateix temps que se li fa el trasplantament de moll d’os i així s’està fent dues teràpies alhora. Les cèl·lules T lluitaran contra les cèl·lules residuals que puguin quedar del trasplantament al·lostèric.
Cellular vaccines for AIDS, malària an tubercuclosis Aquestes tres malalties tenen en comú que l’estabilitat dels antígens no és gaire elevada i per tant, encara que el pacient generi una resposta immunitària contra el virus, el virus té una gran capacitat per modificar els seus antígens i per tant els anticossos que genera l’organisme poden ser útils durant un temps però quan s’ha modificat el virus el deixen d’atacar i per tant el virus resisteix d’una forma continua.
Normalment quan hi ha una infecció per un virus la càrrega viral augmenta molt i quan tenim una resposta contra el virus comença a baixar. En el cas de la SIDA això mai passa i sempre es manté una càrrega viral per sobre de la quantitat mínima perquè la persona tingui una curació.
175 Estratègies terapèutiques S’han fet molts estudis per vacunes cel·lular contra la SIDA.
L’administració pot ser intravenosa, als nòduls limfàtics.. a diferents llocs.
Dendritic cell-based HIV vaccine Els estudis es fan amb pacient que anteriorment prenien la medicació però se’ls retira la medicació perquè pugin els nivells i es puguin aïllar els virus dels pacients. Després se’ls torna a donar la medicació per tenir nivells indetectables i quan administren la vacuna treuen el tractament antiretroviral perquè miren si la vacuna poden mantenir els baixos nivells o eliminar-los.
El placebo ideal en aquest cas seria administrar les cèl·lules dendrítiques que no hagin estat exposades al virus del pacient i per tant no té l’antigen del virus a la seva superfície i per tant no tindrà una resposta específica contra el virus. Això es pot fer en el cas de SIDA, però en el cas de leucèmia no es factible. En el cas de pacients amb leucèmies, quan es recorre a fer aquests tipus de tractaments que estan en fases experimentals no es ètic administrar un placebo perquè s’estan morint.
Hi van haver pacients que van baixar per sota de nivells detectables de virus durant 48 setmanes però després van tornar a pujar i van haver de tornar a prendre antiretrovirals.
Ara s’administren antinodal, milions de cèl·lules, es pretén la curació del pacient.
176 Estratègies terapèutiques Dendritic cell-based HIV vaccine - Autologous HIV virus heat-inactivated - Autologous Dendritic cells (>1x10^6) pulsed with heat-inactivated autologous HIV virus - Intranodal administration - Administration of a co-adjuvan: interferon pegilado 177 ...

Comprar Previsualizar