Construcción tema 6 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 3º curso
Asignatura Construcción III
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA%6.%LA%COBERTA%PLANA% CLASSIFICACIÓ%EN%FUNCIÓ%DE%L’ÚS.% Transitables/Accessibles Per a persones.
Per a vehicles.
Per a usos esportius.
Espais públics.
Per a instal·lacions.
No transitables/Inaccessibles Amb aigua.
Enjardinades DEFINIDORS%DEL%TIPUS.% 1.! El suport estructural i la capa de pendents: Les capes de pendent habitualment recolzen en el suport estructural i es realitzen mitjançant un formigó alleugerit o morter. Es poden realitzar també seguint la tradició catalana, mitjançant envanets de sostremort i encadellat ceràmic deixant una cambra ventilada. Si el suport estructural ja té la inclinació necessària com en el cas de les cobertes lleugeres de xapa nervada, no cal afegir-hi la capa de pendent.
2.! L’aïllament tèrmic: Segons on col·loquem l’aïllament tèrmic, tindrem un tipus de coberta o un altre. Si l’aïllant està col·locat a la capa més exterior de la coberta, tindrem una coberta convencional o calenta, la qual no tindrà problemes de condensacions, perquè la paret freda serà l’aïllant. En el cas de que tinguéssim l’aïllant col·locat a la capa més interna de la coberta, tindrem una coberta invertida o freda, la qual tindrà possibles problemes de condensacions, ja que la capa freda seria la segona.
L’aïllament tèrmic pot ser degut al mateix formigó lleuger de pendents.
Formigó lleuger Amb àrid natural (pedra tosca, vermiculita).
Amb àrid artificial (argila expandida, sílice expandida).
Cel·lular.
Suro aglomerat Vidre cel·lular Poliestirè expandit Poliestirè extruït Fibres minerals Poliuretà projectat 3.! Les làmines d’estanqueïtat: La capa impermeable en tots els casos ha d’estar protegida del exterior, per paviments o per les capes de protecció afegides o pròpies. Només podran anar col·locades a l’exterior les que siguin resistents a la intempèrie.
En el cas de la coberta convencional, la capa impermeable és a la part exterior, i en el cas de la coberta invertida, la capa impermeable va protegida per l’aïllament tèrmic, que passa a l’exterior.
Hi ha dos sistemes de fixació per a les làmines impermeables, per adhesió o per ancoratge mecànic.
Làmines bituminoses Làmines sintètiques PVC plastificat.
Cautxú butil.
EPDM (etilè-propilè-diè-monòmer).
HYPALON.
Polietilè Poliuretà projectat-Suro aglomerat Pintures Asfàltiques.
De cautxú.
Resines i sistemes d’estanqueïtat líquids Resines acríliques Poliuretans Epoxis Poliesters 4.! Les barreres de vapor: La barrera de vapor solament és necessària quan es produeix una concentració de vapor d’aigua elevada a l’espai inferior a la coberta i hi ha un risc de condensació del vapor que es transfereix a l’exterior.
En el cas de que tinguéssim l’aïllant col·locat a la capa més interna de la coberta, tindrem una coberta invertida o freda, la qual tindrà possibles problemes de condensacions, ja que la capa freda seria la segona. Per tant, col·locaríem l’aïllant com a capa més interna seguida d’una barrera de vapor.
5.! Els acabats: L’acabat superior depèn del tipus d’ús que es fa de la coberta, però sempre té una funció de protecció de la capa impermeable, a més de definir l’aspecte el conjunt. L’acabat interior, només definirà el sostre del habitatge.
6.! Els junts: Les cobertes planes tenen la necessitat de tenir junts ben tancats.
ANÀLISI%DE%CASOS.% El terrat tradicional / terrat català / coberta a la catalana: És similar a la convencional, excepte en el sistema de pendents. Es realitza amb obra de paleta recolzada en un forjat formada per envanets de sostremort i un tauler de peces encadellades ceràmiques. Els envanets permeten la formació de pendents, i entre ells es col·loca l’aïllament tèrmic. Al damunt s’estén una capa de morter i la tela amb els seus acabats segons que sigui transitable o no. La cambra ha de quedar ventilada i a la seva part inferior s’ha de situar el material aïllant de les pèrdues hivernals. La protecció estival s’aconsegueix amb la mateixa cambra. Es un cas paradigmàtic de coberta freda.
Després de la capa de morter, es col·locarà una capa separadora (geotèxtil), seguida de la làmina impermeable, una altre capa separadora (geotèxtil), i finalment una capa de grava.
Una altre part molt important d’aquesta coberta, es la part del minvell perimetral. Aquest ha de permetre la lliure dilatació de la solera i la ventilació de la cambra, i a la vegada a d’impedir l’entrada d’aigua.
Els seus avantatges consisteixen en un comportament higrotèrmic que elimina els riscos de condensacions i en l’efectiva protecció de l’estiu.
Detall terrat tradicional: 1. Forjat 2. Capa d’aïllament tèrmic.
3. Envanets de sostremort.
4. Taulell de ceràmica.
5. Capa de morter.
6. Capa separadora (feltre geotèxtil).
7. Lamina impermeable.
8. Capa separadora (feltre geotèxtil).
9. Capa de grava.
Detall minvell: 1. Minvell.
2. Goteró.
3. Lamina impermeable.
4. Morter.
5. Ventilació Detall bunera: Detall junt: 1. Cavalló 2. Goteró 3. Lamina impermeable.
4. Grava La coberta plana convencional: Consisteix en abocar a sobre del suport estructural una capa de formigó lleuger i així formar els pendents. A sobre s’hi col·loca la làmina d’estanquitat, protegida amb una rajola ceràmica. En el cas que la rajola ceràmica no es col·loques, quedaria sobre l’aïllant la capa estanca, la qual tindria un autoprotegit.
Es més habitual l’acabat en grava ja que permet utilitzar teles sense autoprotecció i ofereix més resistència al punxonament contra l’accés eventual o de manteniment.
Detall coberta plana convencional: 1. Rajoles ceràmiques.
2. Capa de morter.
3. Capa separadora (feltre geotèxtil).
4. Lamina impermeable.
5. Capa separadora (feltre geotèxtil).
6. Capa d’aïllament tèrmic.
7. Capa separadora (feltre geotèxtil).
8. Capa de morter.
9. Forjat.
El junt entre el formigó lleuger i la paret perimetral per assegurar la lliure dilatació del formigó, el llistó de fusta de secció triangular per a evitar doblec en angle recte de la tela, la disposició d’una segona tela, que la dobla en tot el perímetre i en qualsevol altre punt delicat, per a millorar-ne la durabilitat allà on s’acumulen tensions, i l’encastament de la tela en una regata oberta en l’obra.
Detall junt/paret: Detall bunera: La coberta invertida: Els problemes que presentava la coberta plana convencional eren que l’aïllament tèrmic s’havia de col·locar a sota de la tela, per tat aquesta quedava exposada als salts tèrmics i raig ultraviolats.
Solució: Col·locar l’embolcall tèrmic per fora de la d’estanqueïtat i així es prolonga la vida de les teles asfàltiques. Per protegir, al mateix temps, les plaques d’aïllament tèrmic es poden disposar diversos tipus d’acabats, no obstant, l’acabat més senzill consisteix en una capa de grava d’uns 5 cm de gruix, que evitarà que les plaques volin a causa del vent i que impedeix el pas dels raig ultraviolats.
També s’haurà de col·locar un feltre geotèxtil entre la grava i les plaques. Aquesta solució només s’ha d’aplicar a les cobertes que qualifiquem d’accessibles, o d’accés ocasional.
1. Grava 2. Capa separadora (feltre geotèxtil).
3. Capa d’aïllament tèrmic.
4. Capa separadora (feltre geotèxtil).
5. Lamina impermeable.
6. Capa separadora (feltre geotèxtil).
7. Capa de morter.
8. Forjat.
1. Grava 2. Capa separadora (feltre geotèxtil).
3. Capa d’aïllament tèrmic.
4. Capa separadora (feltre geotèxtil).
5. Lamina impermeable.
6. Capa separadora (feltre geotèxtil).
7. Capa de morter.
8. Forjat.
9.Llistó de fusta, secció triangular.
Detall junt/paret: Detall bunera: El terrat amb el terra flotant: En les cobertes que es preveu un transit més habitual, es podrà col·locar un paviment flotant. Es tracta d’unes lloses ceràmiques o de formigó, que descansen sobre uns pilarets d’altura variable, per a aconseguir de formar una superfície horitzontal sobre els pendents de la superfície d’estanquitat. Els pilarets poden ser peces ceràmiques, cilíndriques prefabricats de formigó, o sofisticats elements de plàstic, d’altura regulable. Amb aquesta solució es pot aconseguir una absoluta planor de la coberta, i fins i tot és possible de fer que el pla del paviment arribi a enrasar amb e minvell de les parets perimetrals.
En aquesta solució qualsevol accident de la coberta s’ha de resoldre aixecant la tela uns 15 cm, tal i com es fa en les parets perimetrals. El detall del junt de dilatació mostra aquest aixecament de les teles en un junt de dilatació estructural. S’ha previst doblegar la làmina d’estanqueïtat i de fer un doblec que faci de manxa en el mateix junt.
L’aigua cau sobre es lloses i s’escola pels junts cap a la superfície formada per les plaques i corre pel seu damunt cap als aiguafons i cap a les buneres. És important que les proteccions de les buneres, els morrions, s’aixequen per damunt del pla de les plaques per a dificultar que s’obturin.
Finalment, si és necessari, al damunt de la coberta s’hi han de col·locar grans pesos o fer-ne ús molt intensiu. A sobre de l’aïllament tèrmic s’hi pot formar una llosa de formigó, amb l’única condició que sigui molt trossejada i així poder permetre la deformació tèrmica i facilitar l’evacuació de l’aigua,.
1. Rajoles o Lloses.
2. Suports reguladors d’altures.
3. Capa d’aïllament tèrmic.
4. Capa separadora (feltre geotèxtil).
5. Lamina impermeable.
6. Capa separadora (feltre geotèxtil).
7. Capa de morter.
8. Forjat.
El junts de dilatació s’aixeca de la tela uns 15 centímetres igual que la paret perimetral, tal i com veiem en aquest detall.
Detall junt: Detall bunera: S’ha previst doblegar la làmina d’estanqueïtat i de fer un doblec que faci de manxa en el mateix junt.
La coberta enjardinada: La coberta enjardinada té un problema bàsic que cal resoldre, i és donar suport al gruix de terres necessari per donar vida als elements vegetals desitjats que, segons com siguin, poden requerir des de 20 cm a 1 metre. La responsabilitat de recaure normalment sobre el forjat. També cal preveure una successió de capes que facilitin el reg i la circulació de l’aigua.
! ! ! ! ! ! ! Detall!bunera:! ! La finestra de fusta: La finestra d’alumini: Les proteccions solars: Les proteccions solars, són els tancaments opacs que permeten tindre el control de la il·luminació natural i la radiació directa del sol.
...