Tema 18 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 18. SIMBIOSI ORIGEN I SITUACIÓ FILOGENÈTICA Simbiosi (Barry, 1879) és l'associació entre dos o més organismes de distintes espècies o regnes durant un part significativa de la seva vida.
Trobem tres tipus: - Mutualisme – els dos tenen beneficis.
Parasitisme – simbiosi on el paràsit provoca la mort de l’altre. Un dels organismes es pot reproduir sexualment i l’altre no.
Comensalisme – conviuen en pau i harmonia durant tota la fase biològica.
TIPUS DE SIMBIOSI QUE VEUREM - Liquen: FONG + ALGA Micorizes: FONG + ESPERMATÒFITS Nòduls radicals: BACTERIS FIXADORES N2 + PLANTES VASCULARS LÍQUENS – Fong + alga Un liquen és una associació paràsita entre un fong (micobiont, de Myco i biont, fong i organisme) i una o dues espècies d’algues (ficobiont, de Phyco i biont, alga roja marina i organisme).
Els líquens es troben en el regne fungi ja que l’alga està relegada a tenir una reproducció únicament asexual, mentre que el fong es reprodueix sexualment.
Trobem unes 18.000 espècies basades en el fong (fongs liquenificats). Tenen una distribució cosmopolita, sovint en els hàbitats més extrems (Àrtic, Antàrtic, deserts i illes volcàniques). Són colonitzadors primaris. No toleren els ambients pol∙lucionats (SO2).
Avantatges per a l’alga? - Protecció mecànica contra les ferides i la llum intensa – una alga és un organisme aquàtic. El fong li dóna la humitat necessària.
Millora de la disponibilitat d’aigua i resistència a la dessecació.
Rep minerals 1 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 Avantatges per al fong? - Rep nutrients orgànics (carboni i nitrogen).
Longevitat – el viu més.
La immensa majoria no poden viure lliurement.
FICOBIONTE 09/04/14 Representa un 5-10% de la biomassa del liquen (tal·lus). Un 75% de la part ficobiont dels líquens són algues verdes, principalment Trebouxia (hi ha 24 gèneres d’algues verdes que estan liquenificades). També trobem cianobacteris en un 10% dels líquens, sobretot del gènere Nostoc.
MICOBIONT Representa el 90-95% de la biomassa del liquen (tal·lus). És habitualment un ascomicot i forma apotecis (ascomes en forma de copa sempre a l’aire). 1 de cada 5 fongs que existeix a la terra ha adoptat la forma liquen com a mètode nutricional (liquenificació).
RELACIÓ MICOBIONT – FICOBIONT Els fongs formen haustoris intracel·lulars i formen un contacte paret fong – paret alga.
Aquests haustoris mai penetren la membrana, només la paret cel·lular.
2 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 ESTRUCTURA ANATÒMICA – Tal·lus liquènic TAL·LUS HOMÒMER Homòmer – fongs i algues completament barrejats, no hi ha diferenciació, és una orgia.
LÍQUENS GELATINOSOS A su veh els homòmers es diferencien en líquens gelatinosos. Estan formats sempre per una alga cianobactèria (alga procariota). Per què gelatinosa? Tenen una estructura que és una beina loca de gelatina (quan hi ha una simbiosi amb cianobacteris del gènere un nòstoc, aquest bixejo va creant la gelatina).
TAL·LUS HETERÒMER Heteròmer –estan separats. Representació d’una espècie d’edifici en el qual l’alga esta en un sitio i lo hongo en otro. Els fongs estan en la teulada (còrtex superior) i l’alga està en l’àtic (la capa algal, ambient solejat). En el garatge també hi ha un fong que dóna lloc a la medul·la; per tant els heteròmers són com un sangüix.
Podem diferenciar diversos tipus: LÍQUENS CRUSTACIS Els líquens crustacis són els que estan enganxats al substrat (roques) – la medul·la està fusionada amb el substrat. Amb les ungles no els pots arrencar.
3 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 LÍQUENS FOLIACIS Creixen horitzontals al substrat. Tenen una diferència – a part de tenir còrtex superior, capa algal i medul·la, la medul·la està separada mitjançant un altre còrtex, el còrtex inferior, el qual no està completament enganxat al substrat – la subjecció la fa per mitjà d’unes hifes que penetren el terra (són com arrels) i les anomenem rizines. És una estructura a mode de fulla que sí que podem arrencar (tant medul·la com còrtex inferior és fong, i es diferencien perquè les hifes en el còrtex són molt més denses).
LÍQUENS FRUCTICULOSOS Líquens que creixen perpendiculars al substrat i molt ramificats.
Poden tenir dues morfologies: plans (provoca que també tinguem un còrtex inferior format per rizines que l’uneix amb el substrat) o circulars (també tindran còrtex inferior).
4 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 LÍQUENS COMPOSTOS Pot créixer tant paral·lel com perpendicular. La part que creix paral∙lela s’anomena tal·lus primari (és com el foliaci) i la part que creix perpendicular s’anomena tal·lus secundari (com el fructiculós).
REPRODUCCIÓ SEXUAL Està únicament relegada als fongs. Per això la simbiosi liquènica és un parasitisme – l’alga no es pot reproduir sexualment. Aquest fong es reprodueix per mitjà dels seus cossos fructífers, els apotecis (majoritàriament dels ascomicots).
5 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 ASEXUAL Distingim soredi d’isidi: - Un soredi = una o dos cèl·lules de l’alga rodejada de un miceli fúngic. Són masses barrejades d’alga i fong (es dispersen en masses pulverulentes). Un soredi està format únicament per algues i algunes hifes, i és una organització pèssima.
- Un isidi és el còrtex d’hifes del fong amb dins fongs i algues. És una estructura molt petita, corticada i amb forma columnar. Es desprenen i són transportats pel vent, aigua o animals, i creixeran formant nous tal·lus. És un tipus de reproducció asexual on l’estructura sí que està ben organitzada.
USOS APLICACIONS Són els primers que colonitzaran el món un cop ens deixem el cas de fisiologia animal a casa (i altres catàstrofes) – colonitzadors primaris.
No suporten el asufre. S’usen com a bioindicadors. També tenen capacitat antibacteriana, s’usen com a tints, etc.
6 BAV: BOTÀNICA PARCIAL 2 MICORIZES – Fong + Planta Són associacions simbiòntiques altament evolucionades enter fongs de sòl i arrels de les plantes.
Mico – hóngo; rizas – arrels de plantes terrestres.
El fong que participa pot ser de 3 fílums diferents: Glomeromicots, Ascomicots i Basidiomicots. La planta que participa pot ser qualsevol planta vascular.
Què rep la planta? Nutrients minerals del fong.
Què rep el fong? Compostos derivats de la fotosíntesi (el 25% del sucre se’l menja el hongito gordito).
Necessitem que el sòl benefici la unió. Per tant, hi ha 3 factors que interaccionaran: el fong, l’alga i el sòl on simbiosaran.
TIPUS En funció de la morfologia tenim: - Banc d’hifes – Forma un mantell d’hifes al voltant de l’arrel. El 75% del fong es troba per fora de l’arrel, on hi fot una mica de miceli. Apareixen en basidiomicots i ascomicots. Tindrem tres tipus de mantell d’hifes al voltant de l’arrel en funció de la planta: o Ectomicorizes – gimnospermes i en un 10% angiospermes o Arbutoide – família Ericaceae o Monotropoide – família Monotropaceae 7 BAV: BOTÀNICA - PARCIAL 2 Forma estructures dins i a fora de les cèl·lules del còrtex de l’arrel. El fong està completament dins l’arrel. Dins aquest tipus, trobem tres tipus de micorrizes amb el seu corresponent tipus de plantes: o VAM (Micorrizes vesiculars arbusculars). Els formen els Glomeromicots. Ho fan amb tot tipus de plantes guiño guiño.
S’introdueixen de dues maneres:  La hifa es pot fotre així (dibujito moreno)  La hifa es pot introduir i enrotllar-se o Ericoide. Més del 75% del miceli es troba dins la cèl∙lula de l’arrel. Els formen els ascomicots i basidiomicots. Les plantes seran les de la família Ericaceae.
o Orquideoide. Els formen els fongs dels basidiomicots. Les plantes són de la família Orchidaceae.
NÙDULS – Bacteris fixadors de N2 + Plantes Vasculars Associació simbiòtica entre bacteris fixadors de nitrogen + plantes terrestres.
S’anomenen gèneres Rizobials; la simbiosi s’anomena nodular o rizobial ja que el gènere principal de bacteris que formen la simbiosi es diu Rhizobium, però també trobem Bradyrhizobium i Azrohizobium. Les plantes normalment són les lleguminoses.
Les bactèries viuen al terra i s’adhereixen a l’arrel de la plantita lleguminosa i aquesta la protegeix – crea una estructura denominada nòduls que l’aïllen de l’exterior evitant el contacte amb l’oxigen (la fixació de nitrogen és anaeròbica, es du a terme en condicions d’anòxia). Això provocarà que l’oxigen desapareixi.
Como avance, no se sabe como, però les arrels tenen una proteïna anomenada Leg-Hemoglobina, que és en un 99% igual a l’hemoglobina dels vertebrats. A l’igual que l’Hb, transporta oxigen en les arrels de les lleguminoses – l’elimina per facilitar la fixació de nitrogen. La pregunta és: d’on prové? Hi ha gent que diu que l’evolució. Hi ha gent com jo que vol anar a casa i està desitjant que xapis la puta boca. Hi ha gent que diu que la Becky un dia va decidir tornar-se un arbre. Hi ha gent que diu que calli. Hi ha gent que diu que ets pitjor que la Rosa Díaz.
8 ...