TEMA 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. Fonaments del llenguatge figuratiu 3.1. El concepte de signe icònic A diferència del llenguatge plàstic, desconnectat al marge del què desconeixem, el llenguatge icònic reconeixem el què veiem i per tant reconeixem el subjecte, l’objecte i els contorns.
Els elements bàsics del llenguatge icònic:   Existents: Individus, objectes, espais, elements naturals, elements culturals Events: accions, esdeveniments, estats (situacions) Tenim però unes claus conceptuals del signe icònic:    Representació. Mobilitzar reconeixement Component referencial Semblança perceptiva significant-referent Cal especificar què els elements imaginaris s’accepten com a icònics. Això és degut a la seva semblança amb els referents. Tot i així la decisió de coneixença d’aquella icona dependrà d’aspectes culturals o personals.
Podem dir doncs què un signe icònic es basa en la semblança (similitud perceptiva) i els factors culturals.
3.2. Llenguatge icònic, disseny gràfic i publicitat Quan s’escullen icones pel disseny gràfic s’ha de tenir en compte els valors que es volen transmetre amb la icona com a eina de comunicació. Una icona sempre s’associa a algun element reconegut i per tant s’adquireixen els mateixos valors què té l’aspecte real.
Figures retòriques icòniques i disseny de cartells Segons Goupe M. Hi ha tres possibilitats de relació entre la retòrica icònica amb els seus referents i la transferència de valors.
 Figures in praesentia disjunta: emparellaments. Figures visuals que estan en diferents ubicacions en la composició.
 Figures in praesentia conjunta: interpenetracions . Ambdues figures presents ocupant un espai comú.
 Figura principal in absentia (substituïda): metàfores visuals. La figura principal no apareix i queda substituïda pel terme de comparació.
 Figura in absentia + projecció: metàfores projectives. Variant de l’anterior. Una de les dues figures està present i l’altra ho esta de manera subtil, tant que l’espectador l’acaba construint en la seva percepció.
1.“BMV” estan els emparellament visual.
dos elements, 2.Ballantines, in presentia conjunta, els dos elements apareixen però no ocupen un espai epr separat, utilitzen el mateix espai de forma fusionada.
3.Volswaguen el cotxe ha sigut substituït per la figura d’una joguina, metàfora visual.
Retòrica icònica publicitària En la publicitat es poden crear diferents formes de mostrar els productes. Les retòriques icòniques publicitàries es mouen entre: -Representació de producte: 1. Móvil Airtel, substitució del barril de cervesa que portaven els gossos pel mòbil, aquests barrils significaven salvació. Estratègia comunicativa: velocitat, essencial, confiança, seguretat, una tecnologia que no t’abandonarà quan la necessitis.
2. Absolut: interpretació visual, una fusió icònica, figura de Marilyn i l’ampolla, vol transmetre glamour, cultura, popularitat.
-Representació del Destinatari: 1. Viatges el Corte Inglés, substitució del destinatari real per una comparació clara de l’espantaocells, substituït per una persona, metàfora visual. Estratègia que deixis de ser un espantaocells i viatgis.
2. Nightology, aparellament noia i carbó, per donar sensació de noia dolenta, arriscada.
-Representació d’Experiència de consum: 1. Perfum, escena metafòrica substitueix el resultat del que s’obtindria amb la utilització del producte, hi ha una exageració 2. Cacique, metàfora de les conseqüències de prendre rom, tenir grans aventures.
3.3. Llenguatge figuratiu i posada en escena en el cinema Parlar de Llenguatge Icònic en el cinema es parlar de tot allò que tindria a veure amb la posada en escena del fil. La posada en escena la podem emfatitzar utilitzant tots els elements figuratius.
Cobra un valor especial quan ens pot explicar, ajudar a dramatitzar. HI ha una construcció “profílmica” de l’escena representada: localització; tipus d’espai; escenografia; objectes i decoració; tipus de situació representada; personatges que apareixen: la seva aparença física, vestuari, perfil de comportament (estil interpretatiu), moviment i acció escènica. Es pot entendre com la configuració d’elements icònics en que es basa un pla o una seqüència i que idealment aportarà un valor afegit a la significació. La posada en escena en general aporta informació, valor expressiu que fa que sigui quelcom més que un simple taló de fons, amb això més enllà de què la posada en escena sigui l’embolcall del que passa; la posada en escena transmet pistes, suggeriments de com es el caràcter del personatge, com s’està sentint el personatge en aquell moment, pot accentuar el drama en un moment de la representació.
“Muntatge retòric”: dos elements icònics són associats a través del muntatge, de tal forma que un d’ells atribueix significació a l’altre (ref.: cinema soviètic, “la huelga”)  La posada en escena com a valor afegit a la narració Ex: paisaje en la niebla (1988) Theodoros Angelopoulos.
Aquí es versemblant, els ciutadans estan molt quiets, això va molt bé per explicar com es senten els personatges en aquell moment. Integra, justifica que fa que el valor metafòric de la posada en escena flueix sense cridar molt l’atenció a la posada en escena. Valor metafòric que es vol construir: escenifica que els adults del voltant no els fa cas, no els ajuden, són indiferents, que pels sentiments dels protagonistes son com estàtues, en aquest sentit l’actuació es brillant. S’utilitza la neu per integrar aquesta acció a la narrativa.
També hi ha un punt de sensació de què el món s’atura després de rebre un cop fort.
 Posada en escena i retòrica en cinema. Aspectes a analitzar.
o Construcció “pro-fílmica” de l’escena representada: localització; tipus d’espai; escenografia; objectes i decoració; tipus de situació representada; personatges que apareixen: la seva aparença física, vestuari, perfil de comportament (estil interpretatiu), moviment escènic i accions significatives.
o Retòrica icònica cinematogràfica: Associacions d’idees que apareixen a partir del muntatge. Es produeix amb una forma de “muntatge retòric”, on dos elements icònics són associats a través del muntatge, de tal forma que un d’ells atribueix una significació especial a l’altre.
 Dominants icòniques en representació fílmica (autor, film, escena)   Existents: cos i rostre de l’actor; espai; objectes/detalls Events: accions/moviment; estats “Persona” es centra en els rostres.
“Mirada de ulises” s’utilitza l’espai derruït per entrellaçar amb l’estat d’ànim del personatge.
Clains: posada en escena que mostra l’estancament dels personatges, que es resisteixen a créixer.
Les dominants icòniques en els fins poden variar segons els sentiments que es mostrin. Els plans, en moments d’amor, seran plans més petits i centrats en el rostre. En canvi alhora de mostrar el sentiment de desamor seran plans més grans i amb sensació de buit.
3.3.1. Motius de composició figurativa en cinema. Els motius escènics universals.
Hi ha posades en escena que s’han tornat paradigmàtiques i universals. Per tant s’han tornat eines que serveixen per explicar infinitats de coses. S’han creat patrons de composició escènic tradicionals dins les arts visuals. Tenen una gran força comunicativa però a l’hora tenen un ventall de possibilitat en el seu ús molt ampli.
J. Balló en el seu llibre Imatges del silenci. Els motius visuals en el cinema va escriure: “motius escènics universals, atemporals. Potencial de significació ampli; funcions expressives lligades a aspectes essencials de l’experiència vital”.
La dona davant la finestra (art pictòrica – Friedrich, Dalí i Hopper) La finestra pot transmetre una oberta al món, la il·luminació és molt important. També pot significar soledat, Lost in Translation és un exemple clar del seu us. A vegades la finestra és el moment de la imaginació, l’eternitat i un dia” que remet a una soledat melancòlica, solitud en mig d’un espai íntim.
En El padrino s’usa aquest patró i transmet melancolia al mirar més enllà, mira cap a Itàlia. Amb tot, a la vegada és una mirada interrogativa cap el futur, cap el territori desconegut simbolitzat per l’estàtua de la llibertat i que ell pot veure des de la finestra. El personatge està tancat, empresonat, al marge de tot.
Altres utilitzacions: - Somnis (de superació, d’alliberament, de desig) - Empresonament vs. Llibertat Món conegut vs. Territori desconegut Introspecció, recolliment, mirada interior, intimitat Incomunicació, separació de l’entorn Protecció, refugi del món exterior Record, lament per absència Contenció emocional vs.
Alliberament de la passió La pietat (art escultòric – Miquel Àngel) Amb aquest tòpic el què es provoca és negar l’amor i causar una protecció a l’altre persona.
En Roma Citta aperta hi ha una inversió de papers, és el nen que abraça la mare morta i la protegeix. Ella, impulsiva, caràcter impulsiu, transgressor, valent, somiador; innocència contra el món adult.
En La delgada línia roja geners, solidari, això el confrontava als seus superiors, caràcter protector, solidari.
Altres utilitzacions: - - Maternalització de la figura superior, infantilització de la figura interior (somiador, innocent, pur, rebel) Anunci de mort sense paraules Preludi de rebel·lia contra la injustícia: perdre el relleu en la lluita, buscar venjança...
Solidaritat, compassió Dimensió intima, personal, de la tragèdia Inici de recuperació, regeneració La dona davant del mirall (art pictòrica – Velázquez, Rubens i Tiziano) Memento relació entre l’escena davant del mirall i el judici sobre la teva pròpia identitat, necessiten investigar que són, exploracions, exàmens sobre la pròpia identitat. Segona funcionalitat, ella intenta seduir i manipular al protagonista (femme fatal).
També s’utilitza per a un estudi de la consciencia del personatge, la introspecció i per la sensualitat.
Altres utilitzacions: - Mirada interior, introspecció sobre la pròpia identitat Crisi d’identitat Preparació de la seducció / manipulació Esperances d’amor Simulació: falses aparences; realitat vs.
Representació Verificació de transformació personal Moment d’autoavaluació, avaluació de felicitat Auto-afirmació o vanitat, narcisisme Pas del temps: record El pensador (art pictòric i escultòric – Durer i Rodin) El pensador se’l pot interpretar de dues maneres: 1r. Representar trets de que es maquinador, reflexiu...
2n. Melancolia, pessimista, penediment, mirar cap al passat. Intenta entendre que ha passat malament representa personatges que són víctimes de pensament, de gran frustracions.
Altres utilitzacions - - Reflexió, raonament Subjecte maquinador, manipulador Preparació per acció important: dubtes, cavil·lacions Proximitat d’idea innovadora, rupturista, transgressora, crucial...
Melancolia / turment interior / crisi existencial Mala consciencia, remordiment Poder i decadència Inacció, abatiment: malenconia dels pensadors Víctima de la seva pròpia ment: obsessiu, gelós, proper a la bogeria Impotència de la raó / veritat Ordre vs. Caos L’escala (art arquitectònic i pictòric – Escher i Duchamp) Crepúsculo de los dioses separació de públic i privat.
A dalt espai íntim i a baix el món de la fama, la societat, el món públic. Per a ella representa tornar a la fama. Trajecte de dalt a baix representa la decadència, la caiguda. Crea un petit suspens perquè s’alenteix una mica el moviment El precio del poder les grans escales signifiquen el poder. Tenen forma piramidal que ja va bé aquesta semblança per representar la mansió.
Eduardo manos tijeras punt final de l’escala té un matís de descobriment, l’espai del secret, el misteri.
Acorazado potemkin reforça els contrastos de poder, la lluita de poder, les jerarquies. Lluita de classes entre el poble i el cosacs.
Altres utilitzacions: - Públic vs. Privat; presentacions en societat Caiguda Suspens o solemnitat Grans escales: simbolisme de poder El secret; aproximació de desconegut / perillós Ascens als inferns / cel Jerarquia: superior vs. Inferior Fonament simbòlic de la llar: ordre, estabilitat de la llar.
Sota la pluja (art pictòrica – Pissarro i Larinov) Mi vida sin mi purificació adoptar actitud d’acceptació del personatge dels problemes.
Cantando bajo la lluvia Alegria Altres utilitzacions: - Esperança / alegria davant les adversitats Acceptació de l’entorn / les adversitats Llàgrimes / sentimentalisme desbordat Dissolució del jo Càstig del cel (diluvi) / pessimisme, existencialisme Proximitat de la mort Do del cel (manà) / amor i fertilitat.
...