13. Turmell i peu. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació Clínica en Fisioterapia de l'Aparell locomotor
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 43

Vista previa del texto

Turmell i peu.
1. Desenvolupament.
Icnites ,petjades, sobre cendres conservades de Laectoli (Tanzània). Representació a nivell de un podograma. La superior es un peu normal i l’inferior d’aquestes. molt semblants: la majoria del pes va a parar a nivell del talo. (la del mig seria un entremig), els dits deixen una petjada molt semblant, dit gros típic de peu desenvolupant, paral·lela a l’eix del peu.
Petjades de Laetoli La importancia de estas huellas recae en que su forma y distancia serían la evidencia de una locomoción bípeda completa. El dedo gordo estaría alineado con el resto de dedos y no separado, como en el resto de primates. Además, por el relieve interno de la huella se puede inferir una dinámica del paso y una transmisión del peso a través de la planta del pie muy similar a la nuestra pues el talón aparece muy marcado y se puede distinguir el arco longitudinal del pie.
Las huellas se han atribuido a la especie Australopithecus afarensis puesto que se hallaron, también en los años 70, restos óseos de esta especie datados entre 3,76 y 3,56 millones de años.
Esquelet de Lucy, de la part preaxial, vertebres axials, extremitats superiors.... a partir d’aquí es poden fer moltes deduccions. Esquelet preparat per la vida bípeda (unió del crani a la columna, forma del crani, del fèmur...) bastant part del seu temps caminant a forma bípeda.
Els ximpacés tenen oposició, per poder ser braquiadors i manipulen alguns objectes. Poden arribar a caminar amb dos peus.
La posició bípede ens permet mirar cap endavant i cap a dalt.
“El peu es una estructura tridimensional variable, essencial per a la posició bípeda humana, base del servomecanisme antigravitatoi, peça fonamental per a la marxa humana.” (Dr.A. Viladot) 2. Peus.
Ossos del peu: - Astràgal o talus Calcani Escafoide Cuboides Cunyes (3) Metatarsians: el primer metatarsià es molt gruixut respecte als altres. (5) Falanges (14) Sesamoideus: sota el primer metatarsià.
Divisió del peu en termes biomecànica: Peu calcani estàtic: s’adapta menys al moviment al caminar o dur a terme altres activitats. Format per el calcani, el cuboides, els metatarsians 4 i 5. Forma el arc plantar longitudinal lateral, menys capacitat d’aplanar-se que l’altre arc.
Peu astragal·lí, dinàmic: s’adapta al moviment de caminar o dur a terme altres activitats. Format per el astràgal, l’escafoide i els metatarsians 1, 2 i 3. Forma el arc plantar longitudinal medial.
2.1. Tipus de peu i formula metatarsal.
En funció del primer i el segon dit. (interès estadístic) - - Quadrat: són equidistants.
Egipci: el primer és més prominent sobre la resta.
Més tendència a fer els hàl·lux valgus i el hàl·lux rigidus.
Grec: el primer dit és més curt del segon dit.
Classificació radiologia que es mesuren les llargades del metatarsians. (alçada a la que arriba, el segon sempre és més llarg)    Índex plus: quan el primer metatarsià és major que el segon i aquest major que el tercer. Es presenta amb una freqüència del 16% de la població.
Índex plus-minus: quan el primer es igual al segon i aquest últim major que el tercer i així successivament. S’observa en el 28% de la població.
Índex minus: el primer meta és més curt que el segon i després la resta van en disminució progressiva. És el tipus més freqüent amb una aparició del 56%.
Imatge: major arc longitudinal en el peu dret (esquerra nostra). Dits en garra del peu esquerra.
El peu cabus va amb dits en garra. Podoscòpia.
Peu mal col·locat per fred normalment. La part del retropeu és la que es recolza la majoria del pes.
Imatge: podograma – podometroa electrònica. Mostra zones que tenen mes calor que altres en vermell.
Imatge: baropodografia – ens mesura la pressió dels peus. Estudi de la petjada per mètodes computeritzats i basant-se en la pressió aplicada sobre cada part de la superfície de la planta del peu. Ens dona un gràfic. Una manera de valorar la distribució del pes del cos en els peus.
2.2. Articulacions.
- Sinartrosi (immòbils) Diartrosis (mòbils) o Enartrosi: articulació astragaloescafoidea o Condilartrosi: articulació metarsofalangica o Encaix recíproc: articulació calcanicuboidea o Troleartrosi: articulacions interfalàngiques tibioastragalina o Trocoide: articulació subastragalina posterior.
o Artròdia: articulacions intermetatarsianes.
i Articulacions: - Lisfranc: tarso-metatarsiana Chopart: grup proximal amb grup distal dels ossos del tars.
2.3. Sinonímia.
Flexió - Peu equí (pot ser per paràlisis del tibial anterior) Extensió - Peu talus (habitual en nens) Rotació Interna - Adducció Rotació Externa - Abducció Pronació - peu en valg amb la planta cap enfora Supinació - peu en var amb la planta cap endins Inversió - flexió + supinació + adducció (típic en torçades de turmell) Eversió - extensió + pronació -abducció 2.4. Boveda plantar.
El centre a nivell de l’articulació astràgal-escafoidea, aproximadament. Entre 15 i 18 mm de la horitzontal.
Arc longitudinal intern: de la tuberositat posterior del calcani al cap del primer metatarsià. Dinàmic, flexible i mòbil. El manté amb la seva forma marcada còncava el TP, FLP i Peroneu llarg. El sostre és l’astràgal. 15-18 mm.
Arc longitudinal extern: de la tuberositat posterior del calcani al cap del cinquè metatarsià. Estàtic i rígid. Facilitat l’acció d’impuls motor del tríceps sural. El manté el peroneu lateral curt i les parts toves. 3-5 mm.
Arc transversal posterior: a nivell del migtars. Estàtic.
Arc transversal anterior: a nivell dels caps dels metatarsians.
Dinàmic. La clau de volta és el segon metatarsià. S’aplana en recolzar el peu. Els metatarsians passen de estar en forma còncava a estar tots recolzats.
2.5. Mobilitat del peu.
Articulació tibio-peronea: sindesmosi-sinartrosi. Mobilitat 0.
Articulació tibioastragalina: tròclea diartroidal. Flexió dorsal (0-30º) i plantar (o-50º).
Articulació subastragalina (astragalocalcànea): bicondílea diartrodial, inversió (0.60º), eversió (0-30º).
Articulació chopart – articulació transversal del tars: articulació astragaloescafoidea és una bicondílea i l’articulació calcaneo-cuboidea és en cadira de muntar(sellar). Supinació 0-35º i pronació (0-15º) Articulacions metatarsofalàngiques – condilia diartrodial.
- Flexió: 0-45º Extensió: 0- 70º Abducció: 0 – 10º Articulacions interfalàngiques – trocleartrosi diartroidal.
   Interfalàngiques del primer dit: flexió plantar 0-80º.
Interfalàngiques proximals de la resta de dits: flexió plantar 0-35º i flexió dorsal 060º.
Interfalàngiques distals de la resta de dits: flexió plantar 0-60º i flexió dorsal 0-30º.
Imatge: astràgal. Unit amb els altres ossos per lligaments però no te lligadura anatòmica amb els lligaments. Pot sortir amb uns moviments específics. Enucleació d’astràgal. (imatge posterior a un accident de tràfic) 3. Visita clínica.
3.1. Anamnesi.
Edat i professió (hi ha malalties especifiques, puntera metàl·lica de protecció) Antecedents familiars: anomalies congènites Part: presentació i tipus de part: eutòcia, distòcia (cesària...)(peu bot o zambo en la infància, no es desenvolupa correctament el peu) Pes i patologia prèvia en relació als peus (traumàtica i ortopèdica) Calçat habitual. Professional, esportiu...
3.2. Objectius de la visita Dolor Deformitat Hiperquerastosi (“callos”, ull de poll) Coixesa Edema, modificació de la temperatura o del color (els peus estan mes inflats amb la calor) 3.3. Malaltia actual.
Data d’inici i modus d’inici Evolució Característiques del dolor. Tipus, intensitat, durada, localització Principals motius de consulta: Hiperqueratosi ulecerada associada a un hallux valgus, fongs.
Hiperqueratosis plantar, recolzant de manera patològica el peu.
Estudi de la marxa i de la forma del peu.
Polidactilia Sindactilia Patologia congènita. Dues falanges.
- - - Relació dels símptomes amb l’horari: o Matutins o Vespertins o Nocturns Relació amb les activitats: o Caminant o Fent activitat esportiva o En repòs o Amb sabates o sense o De puntes o talons o Relació amb activitat professional Factors agreujants i factors mitigants.
3.4. Inspecció del turmell i del peu descalç.
1) Valorar descalç i amb sabates.
2) Valorar ambdós peus i definir simetries-asimetries.
3) Inspecció de càrrega (peu sobre el sòl) i descàrrega en la camella (amb els peus sobresortint).
4) Inspecció monopodàlica i bipodàlica.
5) Inspecció de puntetes.
6) Valorar la relació dels peus amb cames i pelvis.
7) Valorar totes les deformitats.
8) Presència de tumoracions.
9) Presencia(abscencia d’atrofies musculars; sobre tot de la part posterior de la cama.
10) Color i temperatura dels peus.
11) Presència d’alteracions tròfiques i edemes 12) Fórmula digital.
Peu esquerra. Tendó d’Aquil·les extremadament potent.
3.5. Inspecció del peu calçat.
Tipus de calçat: obert, tancat, amb taló, sense taló, reforçat amb metall a la punta, sabta flexible o dura, presència de contraforts o plantilles internes. Valorar el desgast i deformitats de la sabata i la seva localització: - Part anterior, punta, desgastada: Caminar de puntetes, peu equí.
Desgast de la vora lateral: peu var, supinació.
Desgast de la vora medial: peu valg, pronació.
Deformitat medial en peus plans: prominència astragalina.
Deformitat dorsal de la punta: dits en martell.
Deformitats medials: en hallux valgus.
Plecs oblicus a la part anterior: hallux rigidus. (articulació metatarsofalàngica no es flexiona actuant com una artròdesi. Al donar la passa s’evita el recolzament medial i s’obliqua el peu) 3.6. Palpació òssia.
Turmell: mal·lèols i fíbula (peroné).
Peu: - Cara medial: dits i primer metatarsià, tuberositat escafoidea, sustentaculum tali.
Cara lateral: dits i 5é metatarsià (+ estiloides), cuboides i tubèrcul peroneal del calcani.
Dorsal: dits i metatarsians, 2-3 cuneiformes.
Planta: caps metatarsians.
Mal.lèol peroneal – tubèrcul peroneu – cuboides – cua 5 MTT – cap M5 i falanges Mal.lèol tibial – calcani – apòfisi menor del calcani – escafoides– cap M1 i falanges Cunyes – metatarsians i falanges 4. Terminologia del peu.
            Peu cavo Peu pla Var Valg Talo Equí Hallux valgus Hallux varus Hallux rigidus Dits en martell o urpa Hiperqueratois Bunion Taló – caps dels metatarsians – tendó aquilià.
5. Us d’ortesis.
Protesi de primer dit de peu d’una dona egípcia entre 710950aC. Museu de El Caire Element culutal, no tenia funció.
Dit de Greville Chester ( 600aC) Luxor. Hi ha imatges clares de la seva utilització no ritual. Pròtesis funcional.
Guix de fang (guix de cap). protesi de cama de Capua- romana de 300aC.
Tou del peu mogut. Pronat i en valg de retropeu.
Les parts tobes estan mogudes no es segur que el os també ho estigui.
Estant de puntentes o no el peu canvia. Importatn fer també aquesta exploració 6. Arcs de mobilitat-exploració funcional.
- Mobilitat passiva.
Mobilitat activa.
Mobilitat contraresitència.
Exploració bàsica general.
    Turmell: dorsiflexió i flexió plantar.
Subastragalina: inversió i eversió.
Migtarsiana: adducció o adducció segment anterior del peu.
Dits: flexió i extensió.
7. Proves ràpides per explorar el turmell.
- Fer caminar de puntetes Fer caminar de talons Fer caminar sobre la vora externa Fer caminar sobre la vora interna 7.1. Arcs passius de mobilitat.
Turmell: flexió dorsal (0-30º), flexió plantar (0-50º).
Subastragalina: inversió (0-60º), eversió (0-30º).
Chopart: supinació (0-35º), pronació (0-15º).
Hallux valgus. Hallux varus. (Més estranys. Luxació de l’articulació metatarsofalàngica.) Fractura de turmell. Bimaleolar. S’arregla amb plaques que es treuen al cap de un any en gent jove.
8. Balanç muscular del peu.
Flexió plantar: tríceps sural. (Bessons, soli i plantar prim) Flexió dorsal (+inversió): tibial anterior i extensor llarg del primer dit.
Inversió: tibial posterior.
Eversió: peroneu curt i llarg.
Flexió metatarsofalàngica: lubricals i flexor curt del primer dit.
Flexió interfalàngica: flexor llarg comú.
Extensió metatarsofalàngica: extensor comú dels dits i pedi.
Peu de constantí el gran- museus capitolins 2m de larg- 12 metres l’estàtua sencera Crist de Mantegna Cadira de carles V Peu egipci d’escultura Imatge d’elefantiasi en una dóna del país de punt. Hatshepsut XVIII dinastia 9. Exploració del turmell.
Si es produeix un procés de inversió es poden donar problemes de les zones superiors de manera que iniciarem aquesta exploració de proximal a distal.
En la fractura de Maisonneuve (epicondilia del terç proximal del peroné) trobem dolor a la palpació en el mal·lèol tibial.
En lesions del lligament deltoideu (lateral intern o medial) trobarem dolors en la zona proximal del turmell.
Les lesions dels lligaments astragaloperoneu anterior i posterior i el calcaniperoneu seran el que es coneix com a eguins.
També es pot dur a terme el calaix anterior i posterior per tal de valorar l’estabilitat articular, però aquest serà un mecanisme de difícil valoració en estat agut.
9.1. Balanç articular.
- Inversió – supinació (estabilitat lligamentosa) Eversió – pronació Abducció – rotació externa Adducció – rotació interna Flexió dorsal Flexió plantar 10. Exploració del peu.
Es valorarà la marxa, la posició del peu en bipedestació i en sedestació.
Hem de valorar des de una visió posterior el retropeu: tendó d’Aquil·les, faceta posterior del calcani, var o valg. I qualsevol valoració s’haurà de fer de forma bilateral.
Medialment ens trobem amb l’arc plantar. Cal destacar que fins els 5 o 6 anys el peu pla és normal. Per tal de diferenciar-lo del patològic es pot produir una extensió dels peus, si en aquests apareix el pont es tracta de un peu pla fisiològic, en el cas de que no aparegui pot procedir a un peu pla patològic.
En la planta, si ens trobem amb una fascitis tindrem un dolor més augmentat a la part més posterior de la planta.
Finalment també haurem de valorar les sabates i el tipus de calçat, destacant el fet de portar o no plantilles en aquestes.
10.1.
Fractures.
Fractura del calcani: es deforma el peu.
Fractura de Dochi Lander: fractura del cap del segon metatarsià, és una fractura d’estrès molt habitual.
Fractura de Jones: fractura del 5é metatarsià.
10.2.
- Altres observacions.
Dits en garra Hallux valgus Queratosi ...
11. Cas clínic.
Pacient de 23 anys d’edat.
No al·lèrgies mèdiques.
No AP mèdics ni quirúrgics d’interès.
Presenta dolor agut a la part posterior de la cama dreta, mentre corria, i que li impedeix continuar l’activitat esportiva.
Ruptura del tendó d’Aquil·les.
...