Tema 6 - Patents (IV) - Obtenció, dret de prioritat, cost (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Bioètica i Legislació
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

Bioètica i legislació Parcial 2 PATENTS – Obtenció Els drets de patents estan regulats per la legislació nacional, i tenen efecte sobre una base nacional.
Cada país té la seva pròpia oficina de patents, i a cada país el procés varia una mica. Anem a veure els passos que més o menys són comuns a tot arreu per tal d’obtenir una patent.
Preparem la nostra patent amb la invenció que haguem descobert. Fem un recull d’informació important: experiments duts a terme, els resultats... i sobretot, les reivindicacions, allò que volem protegir.
Amb això tenim la application, la sol·licitud de la patent, i això és el que entreguem a l’oficina de patents. L’oficina et dóna un segell amb la data i el número de la teva patent.
El pròxim pas és el filing.
En la formal examination, es revisa la informació de la patent, que s’hagin pagat les taxes corresponents, que estigui el procediment ben explicat, que estiguin especificats els propietaris... també es mira si el producte/procés no està exclòs de patentabilitat.
Després ve la search report. Aquí entren en joc especialistes del camp tecnològic en qüestió.
Aquests experts fan una cerca de tot el que està patentat o és conegut amb anterioritat a aquesta invenció que vols patentar, i es mira de trobar si n’hi ha d’iguals o similars. Amb això els experts fan un informe de cerca sobre la teva sol·licitud i la publiquen al cap de 18 mesos. A partir d’aquí la teva patent ja comença a ser pública.
A partir d’aquest informe es fa la substantive examination, que consisteix en la comparació de cada un dels documents trobats amb la sol·licitud de patent a nivell de reivindicacions. Si no n’hi ha cap que s’hi assembla, la patent es dóna finalment per acabada i passa a ser de domini públic (es publica a internet). Si n’hi ha alguna que s’hi assembla (mínim una reivindicació en contra), la patent és rebutjada. Tu pots convèncer l’examinador d’alguna mala interpretació o fins i tot introduir algun canvi i fer un appeal per tal que es tornin a mirar la patent.
30 Bioètica i legislació Parcial 2 La patent que es publica en última instància no necessàriament ha de ser la que han estat examinant durant tot el procés; es pot haver modificat.
Després d’aquest procés entren els competidors o terceres parts. Aquests es poden oposar a que una patent sigui aprovada. Poden aportar arguments per al·legar que una patent no s’hauria de concedir perquè infringeix alguna cosa, i han d’aportar tot allò que ho demostri.
Això es fa en la fase d’oposició.
Un cop concedida del tot la patent, aquesta té validesa durant 20 anys des del moment de la sol·licitud.
Les oficines de patents no atorguen validesa a la patent: només la concedeixen. Les terceres parts també poden prendre part en el procés de nul·litat; si, un cop concedida i aprovada la patent, a algú no li agrada, va al jutjat i ho diu, i el jutge decidirà.
Per tenir la mateixa patent en diferents països, s’ha d’anar i fer la patent en cada oficina de cada país. Cada país té els seus procediments i les seves lleis i les seves exclusions i els seus examinadors i les seves merdes, per tant el resultat en cada país pot ser diferent. Pot ser que en alguns llocs te l’aprovin i que en uns altres te la suspenguin, modifiquin, et matin...
31 Bioètica i legislació Parcial 2 Una família de patents és aquell conjunt de patents d’una mateixa cosa però en països diferents. Anar passant la patent país a país és un rotllo i a més molt car.
30/03/16 32 Bioètica i legislació Parcial 2 Ara bé, no sempre és necessari repetir tot el procés de patents d’una manera individual (país per país). Hi ha maneres de fer short cuts.
Tenim les oficines regionals: pots demanar una única sol·licitud a l’oficina europea de patents (l’europea és la EPO, però també hi ha la OAPI, la EAPO, en funció de la localització dels estats membres). Allà, la sol·licitud passa un examen. Si aquesta és concedida, ja no cal que vagis a cada un dels estats membres d’aquesta oficina.
Després hi ha la WIPO (World Intellectual Property Organization), que actua a nivell mundial.
Aquí trobem el Tractat de Cooperació en matèria de Patents (PCT), el qual ofereix assistència als sol·licitants que busquen protecció internacional per patentar les seves invencions i assisteix a les Oficines en les decisions sobre l'atorgament de patents, així com també posa a disposició del públic l'accés a l’extensa informació tècnica amb relació a les invencions. En presentar una sol·licitud internacional de patent segons la PCT, els sol·licitants tenen la possibilitat de protegir la seva invenció a nivell mundial en 148 països.
La PCT, doncs, et permet sol·licitar una patent única. Et fan un informe sobre els antecedents, etc. i al cap d’un temps la sol·licitud entra en fases estacionals.
Les aplicacions que es fan a WIPO no es concedeixen, tan sols se sol·liciten; et fan un informe i es publica. A partir d’aquí, has de continuar el procés a nivell nacional.
33 Bioètica i legislació Parcial 2 A Europa es fa el següent: fan un examen substantiu (es diferencia d’un examen formal en això, la formalitat) i un cop t’ho concedeixen has de traduir i pagar les taxes corresponents en funció de les condicions de cada país.
DRET DE PRIORITAT El dret de prioritat permet al reclamant presentar una sol·licitud posterior a un altre país per a la mateixa invenció i que sigui efectiva a partir de la data de presentació de la primera aplicació (per a l'avaluació de la tècnica anterior (novetat, activitat inventiva). Quan es fa la presentació de la sol·licitud posterior, el sol·licitant ha de "reivindicar la prioritat" de la primera aplicació per tal de fer ús del dret de prioritat.
El termini de prioritat, és a dir, el període durant el qual hi ha el dret de prioritat, és de 12 mesos a partir de la primera data de prioritat.
34 Bioètica i legislació Parcial 2 Així doncs, des que comences el procés, tens 12 mesos per donar a conèixer la teva patent. Si al moment 0 sol·licites la patent a Espanya, durant 12 mesos pots reivindicar prioritat. És com que “pares el cronòmetre”: quan fan l’examen de les patents als 12 mesos, no poden comptar totes les publicacions del mig; es busquen antecedents des del moment 0 cap enrere, les que hi ha entre mig no valen.
A més, durant l'any de prioritat, podem incloure experiments nous i fer petites modificacions.
Si tu sol·licites una patent passats els 12 mesos, llavors no pots reivindicar que no es tingui en compte el que s’hagi publicat en aquests 12 mesos.
Hi ha diferents estratègies de presentació en funció de l'objectiu (per obtenir una patent el més ràpid possible, reduint els costos / riscos, etc.).
La primera estratègia es basa en separar les sol·licituds nacionals / regionals.
- Redueix el temps per obtenir les patents concedides (adequat per a productes de cicle de vida curta).
Augmenta els costos (/ exàmens independents separades).
Retrocessos limitats / gestió de riscos.
Això es fa quan, per exemple, la tecnologia es torna obsoleta molt ràpid. Des de l’inici ens interessa que es protegeixi la idea (fins que no es vàlida, no pots reclamar res als infractors).
Per tant, t’interessa en productes de cicle de vida curt, coses que no duraran gaire al mercat.
Llavors es fa una sol·licitud des de l’inici de forma separada en tots aquests països de l’esquema.
35 Bioètica i legislació Parcial 2 La segona estratègia es basa en demanar la prioritat de presentació + fer l'aplicació PCT.
- Augmenta el temps per obtenir les patents concedides (no és rellevant per als productes de cicle de vida llarga).
Redueix els costos.
Opció de retrocessos / gestió de riscos.
Guanyes un any addicional de protecció (l’expiració de l’última patent és als 20 anys des de la presentació de la PCT, i als 21 anys a partir de la prioritat).
En aquest cas, tu fas una aplicació única. Un cop passen 12 mesos, fas una PCT. Aquí et diuen si vas bé o no (si hi ha 13587 antecedents, retira’t). Als 18 mesos fas un ISR. Als 30 mesos ja decideixes en quins països vols la patent. El que fas és fer efectiva la patent en els membres del tractat PCT que t’interessin.
L’avantatge del procediment és que en l’altra estratègia, inicialment (des del mes 0) has d’anar a tots aquests països per separat, i la inversió inicial és immensa. En canvi aquí fas una sola inversió inicial, i si veus que vas ben encaminat la vas tirant endavant i et guarden la prioritat mentre dura aquest procés. Sempre guarden la data de sol·licitud per la prioritat encara que després no et validin la patent.
Total, que patentar és un conyàs. En funció del teu radi d’acció, t’interessarà patentar en uns països o en uns altres. Per exemple, per un fàrmac hi ha una mena de paquet bàsic de 40-50 països (això sempre i quan te la pelin els diners clar). També has de tenir en compte la prevalença d’una malaltia en cada país (un fàrmac per una malaltia inexistent en un país no tindria sentit).
Anem a veure un exemple amb la salmonel·losi. Tu crees un bacteriòfag. L’empresa de seguretat alimentària a Europa és diferent de la d’Estats Units; a EEUU no tindràs problemes a nivell d’autorització del producte, però a Europa, a nivell regulatori, potser et posen pegues.
Per molt que hi hagi productes per tractar el bacteri, planteja’t si t’interessa patentar-lo a Europa, perquè si no tens la seguretat, no té sentit tenir patentat un producte i menys fer el procés si després no podràs comercialitzar-lo.
Has de tenir clar quins competidors pots tenir i en quin nivell estàs tu respecte ells. Per exemple, si un tio té alguna cosa patentada i encara li queden 15 anys, suda. Si li queden mesos, planteja-t’ho.
36 Bioètica i legislació Parcial 2 Fa uns anys, a la Xina (el paradís dels imitadors), era difícil exercir els teus drets a la propietat intel·lectual. Així doncs, has de tenir en compte els països on et poden ajudar per seguir els infractors o si el sistema de patents no és serio.
Per exemple; Uzbekistan. En aquest país a l’examinador se la pela tot, i et posa pegues però no estan ni analitzant el teu producte tècnicament. Directament et diu que si li pagues X diners, et tanquen el tema (això li va passar al profe i al seu grup de treball, super fuerte).
37 Bioètica i legislació Parcial 2 EL COST DE LA PATENT Per començar tenim els informes que anticipen la feina que faria un examinador (busquen els documents que poden afectar la teva invenció quant a requisits). Després estan els costos de redacció de la patent (són textos molt complicats, una tipologia molt tricky).
A part tenim les taxes, els exàmens, que també tenen taxes, els agents de patents...
Per tal que continuï vigent una patent, has de pagar X diners l’any, per tant com més països hagis triat per tenir la teva patent més pasta et costarà el procés.
En la imatge tenim els preus exemplificats a nivell d’Espanya i a nivell d’Europa.
La legislació de patents espanyola, com tantes altres coses espanyoles, és una puta merda (paraules textuals). No et fan un examen substantiu, els la pelen els requisits de patentabilitat, no miren la patentabilitat. Hi ha gent que envia patents de la sopa d’all per vacil·lar.
Si patentes alguna cosa a Espanya quan no te l’haurien d’haver concedit i després et reclamen infracció i dius no, és que m’han deixat a Espanya, és culpa seva, i denuncies l’Estat, et trobaràs amb la Soraya (paraules textuals).
AVANTATGES I DESAVANTATGES DE PATENTAR Els avantatges se centren bàsicament en el règim d'exclusivitat que t’atorga. Patentar un fàrmac, per exemple, costa centenars de milers d’euros. Passats uns 8-10 anys, i gastats uns 800 d'euros, et plantes al mercat amb el teu fàrmac. Si no has sol·licitat una patent, vindrà el veí i dirà, pa mi. I ho vendrà a 2 cèntims. I et moriràs de ràbia i de pobre. Els desavantatges se centren bàsicament en què fas pública una tecnologia que podries guardar com a Know – how.
38 Bioètica i legislació Parcial 2 Trobem diverses alternatives a patentar: - - - Publicacions (divulgació d'informació).
o La informació pot ser publicada en els documents públics (diari, revista, etc.).
Evita que altres persones presentin la sol·licitud d'una patent sobre la mateixa invenció.
o Barat.
o No ofereix exclusivitat.
o Revela la invenció als competidors.
El secret (la creació d'un know-how).
o No revela la informació.
o Barat (però no el cost de mantenir el secret).
o No hi ha protecció contra l'enginyeria / duplicació de la invenció inversa.
o Difícil de fer complir.
o Els problemes de mantenir el secret.
No fer res.
o No hi ha requisits de fer cap esforç.
o No ofereix exclusivitat.
o Els competidors sovint aprenen detalls.
39 ...

Comprar Previsualizar