Tema 7 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Virologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 21/02/2015
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia. T7 Tema 7. VIRUS REEMERGENTS I MALALTIES VÍRIQUES INTRODUCCIÓ Hem de tenir present que la reemergència vírica està relacionada amb la variabilitat genètica del virus, sobretot en el cas de virus de RNA. En un article sobre l’origen del virus del VIH va afirmar que totes les malalties víriques humanes provenen de virus que han saltat d’una espècie a l’espècie humana (està clar que poden haver-hi excepcions). Així doncs, una nova espècie vírica no apareix del no res i hem de tenir present, que l’espècie humana com a hoste fa relativament pocs anys que està en el món de manera que podem observar a través d’elles diferents salts d’hoste, tot i que en general és poc comú, però en el cas del VIH és un exemple.
Així doncs, el virus de VIH és el salt des d’un hoste zoonòtic a l’espècie humana; el VIH s’origina en varies transmissions zoonòtiques i hi ha diferents soques d’aquest que salten des de primats no humans a l’espècie humana sobretot en l’Àfrica occidental i central. Com idea general hem de tenir present que en algun moment de la història es donen salts d’hoste, el que origina una nova espècie vírica o soca que és capaç d’infectar una nova espècie.
El VIH és un exemple d’un nou virus humà que s’estableix en l’espècie i que a més, es converteix en un reservori, ja que l’espècie humana en quant a aquest virus és el que el manté mentre es replica. Aquest aspecte no es compleix per qualsevol virus, per exemple, en el cas de les febres hemorràgiques del èbola els humans no actuen com un reservori ja que és un hoste que s’infecta ocasionalment perquè la infecció que es genera no és eficaç perquè actuï com a reservori.
De manera general podem diferenciar dos tipus de salts d’hoste:  Infeccions que estableixen una nova població en l’espècie vírica (exemple el VIH)  Infeccions esporàdiques transitòries durant la qual no apareix una espècie vírica (exemple el èbola) CONCEPTE “DEAD END HOST” Aquest és un concepte que s’utilitza molt en virologia, sobretot en el salt d’hostes. El cicle biològic dels virus implica necessàriament la infecció d’individus d’una determinada espècie, que són anomenats els hostes naturals dels virus.
Un rosegador amb ajuda d’un vector (puça) pot contagiar una infecció a un altre individu. Així doncs, entendrem que el rosegador és el reservori del virus. A vegades, es poden donar salts d’aquests virus, com per exemple en humans. Ens ha de quedar clar que els humans no intervenen en el cicle (per aquest motiu només tenen una fletxa d’entrada i no de sortida) ja que no són capaços de transmetre el virus.
Quan un individu que no és el reservori de virus, que és infectat per un altre organisme però que no el pot transmetre s’anomena que l’individu és el dead end host i hem de tenir present que no són una font de transmissió i per tant, són espècies que no formen part del cicle del virus sinó que només es poden infectar.
1 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia. T7 Aquestes dues situacions que veiem en el següent esquema representen el cicle de la major part de malalties emergents de les que hem parlat (febre groga, marburg...) . Sabem que hi ha diferents espècies d’aus que són infectades pel virus, i que els mosquits actuen com a vectors, de manera que, cavalls, humans i altres espècies poden ser infectades.
El terme arbovirus no té cap valor taxonòmic sinó que es tracta d’una abreviació de atropod virus transport (virus transportat per artròpodes). Aquí observem una taula d’exemples d’arbovirus que causen febres hemorràgiques: 2 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia. T7 FACTORS QUE PROVOQUEN LA EMERGÈNCIA VÍRICA Tot i que actualment s’estan descobrint nous virus perquè hi ha tècniques més avançades que anteriorment també s’accepta que estem visquent en una època d’emergència vírica. Podríem pensar que tots els virus que ara descobrim ja van aparèixer fa molt de temps, i ara, tenim la tecnologia necessària per descobrir-los i estudiar-los però hem de tenir present que hi ha una sèrie de factors ambientals (època postindustrial) que afecten de forma positiva a la emergència vírica.
Un factor que indubtablement ajuda a la emergència vírica és l’evolució vírica, però hem de tenir present que aquest és un factor estable en el temps, que no varia i per tant, no pot explicar les diferències esmentades anteriorment. Hi ha altres factors que s’estan donant amb més intensitat i que afavoreixen no a la variabilitat genètica sinó al contacte de l’espècie humana amb virus exòtics, amb els quals, normalment no està en contacte. Així doncs, podem dir que la emergència vírica no és un fenomen homogeni a tot el món sinó que és un fenomen lligat a l’activitat de l’espècie humana i per tant, com que aquesta no és homogènia tampoc ho serà la emergència.
Hi ha situacions que ajuden a aquesta emergència vírica, com la sanitat o la higiene però globalment aquestes situacions estan desequilibrades i precisament es beneficia al contacte de l’espècie humana amb virus emergents. Trobem una sèrie de factors que afavoreixen el contacte de l’espècie humana amb els virus: Globalització ràpida i transport aeri ja que l’espècie humana té més facilitat per moure’s i arribar a indrets exòtics on tenen contacte amb noves espècies. A més, en quant a la població podríem dir que l’expansió d’aquesta també provoca un augment en la emergència vírica, trobem llocs amb densitat de població molt alta amb convivència de molts individus en espais reduïts que tenen condicions d’higiene baixes.
En quant a l’activitat humana caldria destacar la desforestació; els boscos solen ser ecosistemes molt tancats en els quals viuen un catàleg d’espècies. Durant la desforestació es trenca aquesta separació entre el seu ecosistema i l’exterior de manera que, quan s’elabora una desforestació per obtenir arbres (fusta) i guanyar terreny cultivable hem de tenir present que és un factor que afavoreix a la emergència vírica. En un bosc trobem una gran quantitat de virus que infecten a ratolins i que són expulsats d’aquests per les femtes i l’orina de manera que, al aixecar el pols del terra en la desforestació pot ser inhalada i causar infeccions en l’espècie humana (una de les malalties causada pel virus handta és la febre hemorràgica dels llenyataires). A més, la desforestació provoca un desplaçament dels animals el que afavoreix a l’exposició. Per una altra banda, els ecosistemes alterats són un exemple també de factors ambientals que afavoreixen a la proliferació de mosquits i per tant, estimulen l’emergència.
Els canvis ambientals com per exemple els depòsits de neumàtics exposats sabem que afavoreixen a l’emergència perquè acumulen molta aigua dolça el que genera la proliferació de vectors pels virus, de manera que, són focus d’emergència.
Així doncs, podríem considerar en general que l’aigua estancada provoca l’emergència de nous virus.
3 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia. T7 L’evolució de la medicina també està relacionada amb l’aparició de nous virus, ja sigui per mitjà de transfusions sanguínies (afavoreixen a la transmissió del VIH o l’hepatitis C) o els xenotransplants; s’han buscat donadors d’òrgans en altres animals com per exemple els porcs ja que tenen una estructura molt similar a la humana i si no s’elaboren amb alta freqüència és per la por al salt dels virus potencials que podrien arribar a infectar l’espècie humana. Hem de tenir present que aquest no és un risc real sinó un risc previst i aparentment controlat.
Altres factors que també intervenen són: Redireccionament dels patrons migratoris, transport a llarga distància d’aus i animals, canvis morals en la societat respecte al consum de drogues i sexe (actualment no es donen en excés), urbanització incontrolada i l’aire condicionat.
Observem en la següent taula exemples de virus emergents.
Per últim cal que tinguem present que els salts d’hostes esporàdics són bastants freqüents i que aquests s’han descrit tant en humans com en espècies d’animals de gran importància econòmica.
EXEMPLE DE MALALTIA: SARS Els SARS és una malaltia infecciosa vírica que va aparèixer a una zona específica de la Xina a finals de l’any 2002. Aquesta apareix com un brot endèmic d’una pneumònia, una malaltia respiratòria greu i atípica que provoca tos seca i dificultat per respirar (en un percentatge molt elevat el pacient acaba necessitant respiració assistida). La taxa de mortalitat d’aquest tipus de malaltia es troba al voltant del 10% i està associada amb una insuficiència respiratòria.
El període d’incubació del virus és curt, aproximadament d’una setmana (de 2 – 10 dies). En el primer brot van existir uns 305 casos amb una mortalitat molt baixa (només van morir 5 persones) però el principal problema va ser que es va escampar amb molta facilitat per tot el món. La mecànica d’aquest escapament té a veure amb un dels factors que afavoreixen a la malaltia vírica, que és el transport a llarga distància; un dels metges que va tractar el primer brot va viatjar fins a Hong Kong, morint tant sols en un dia i provocant la infecció de 10 persones diferents, que conseqüentment, van transmetre’l a d’altres països (la transmissió és respiratòria, a través d’aerosols o saliva). Com a conseqüència es va iniciar un brot contingut geogràficament que es fa anar escampant per tot el món, arribant a infectar fins a 8.000 persones, dels quals 249 eren desencadenants del metge que va viatjar a Hong Kong.
4 María Monteserín Cuesta Judith González Gallego Virologia. T7 Es va donar una pujada epidèmica que s’aconsegueix estabilitats fins que, s’eradica a finals del 2003 aproximadament.
Aquesta és una malaltia nova humana emergent que ha donat un salt d’hoste estable, en el sentit que l’espècie humana era l’únic reservori de la malaltia.
L’espècie que infecta al SARS és el SARS-CoV perquè el virus forma part de la família cornaviridae, que causen principalment malalties respiratòries perquè es repliquen en el tracte respiratori. Abans d’aparèixer el SARS va existir un salt d’hoste determinant ja que l’espècie humana no tenia constància d’haver elaborat anticossos per aquest virus. Els primers 105 casos a Hong Kong eren persones que treballaven en mercats d’animals exòtics, que en general, tenen una prevalença major de tenir anticossos enfront aquests virus (estan més exposats) i segurament el salt d’hoste es va donar pel contacte amb aquests animals. Hem de tenir present, que dels treballadors del mercat el 40% presentava anticossos contra el virus mentre que la gent que es dedicava a matar els animals només el 20% presentaven anticossos i els que manipulaven els vegetals o d’altres productes del 5%. Així doncs, els que mai no havien tingut una proximitat amb el virus no tenien anticossos contra el virus SARS.
El virus humà o un de molt semblant, es troba a unes espècies de civetes (rosegador exòtic) i concretament en la civeta de palma de l’Himàlaia, que té el 99.5% d’identitat amb l’humà. Aquest virus va saltar de les civetes als humans sent el responsable de la malaltia però es considera que hi ha un cornavirus precursor, per la qual cosa, sembla que la civeta no és la precursora. Un reservori desconegut d’un virus actuarà com a font de contagi per les civetes i aquí es genera una espècie vírica nova, que pot saltar fàcilment als humans, el que explica l’epidèmia explicada anteriorment. Podem entendre a les civetes com un pas entremig entre el reservori desconegut i l’humà, per la qual cosa no són considerades com reservori del virus.
Desprès de l’eradicació al 2003 s’ha donat algun cas, com per exemple al abril de 2004 de contagi d’humans per salt de cornavirus presents en mostres de laboratori. Des del desembre del 2003 fins a gener del 2004 on ja s’havia acabat la situació endèmica de SARS es van notificar 4 casos més, però sembla que són d’un nou virus, que encara no s’ha identificat.
El SARS és un cas bastant atípic que comporta tres característiques diferents:  Malaltia vírica emergent  Salt d’hoste estable  Malaltia que segurament sense els factors ambientals com els viatges a llarga distància no s’hagués donat.
5 ...