4. Digitalització i convergència (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Tecnologies de la informació i la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

4. Digitalització i convergència Digitalització Procés de codificació de la informació basat en el codi binari i que empra microprocessadors (”ordinadors”) per enregistrar, processar, emmagatzemar i transmetre aquesta informació.
Codi binari Llenguatge de codificació que permet convertir tota mena d'informació en una seqüència numèrica d'uns i zeros (base 2) perquè sigui manipulable pels microprocessadors.
Codificació Conversió d’informació, que és un bé intel·lectual (“idea”), en un llenguatge comprensible i la seva fixació en un suport físic.
Implica dues coses: Un llenguatge de codificació (escriptura, visual, sonor).
Un suport (llibreta, foto impresa, cinta de vídeo).
En analògic, cada tipus d’informació necessitava un llenguatge de codificació específic i un suport concret: Text -> escriptura -> llibreta / llibre, diari imprès Àudio -> ones sonores -> casset, disc de vinil Vídeo -> ones sonores i visuals -> cinta de vídeo Però amb la digitalització, desapareix la separació entre tipus d'informació; d'una banda, i llenguatge i suport, per l'altra.
Tot es codifica en un codi numèric, que permet enregistrar, processar, emmagatzemar i difondre tota mena d'informació, sense suportar el seu origen.
Unitats de mesura: Bit -> binari digit Byte -> conjunt de bits (8) Avantatges de la digitalització Compatibilitat informàtica = facilitat de processament Reproducció il·limitada | Integritat de les dades Ubiqüitat dels continguts | En xarxa Recuperació ràpida i fàcil Multidifusió del producte Reducció del cost del suport de transmissió Flexibilitat en la gestió de l'espectre radioelèctric Integració en entorns de xarxes Flexibilitat i llibertat per desenvolupar nous serveis que no podrien haver existit en analògic.
Convergència “aproximació de dispositius de consum com ara el telèfon, la televisió i l’ordinador personal” = l'smartphone és telèfon + ordinador “capacitat de diferents plataformes de xarxa de transportar tipus de serveis essencialment similars” Són essencialment similars perquè en el fons són zeros i uns.
La convergència consisteix en uns dispositius que es poden connectar a unes xarxes que ens permeten accedir a uns continguts en qualsevol lloc i qualsevol moment.
“possibilitat d'accedir a tota mena d'informació digitalitzada (…) de manera interactiva, en qualsevol moment i a qualsevol lloc” Sectors industrials convergents: • Audiovisual (televisió, música, cinema...) • Informàtica • Telecomunicacions Propietats convergents • Cobertura: poder tenir accés a una tecnologia en un territori concret • Digitalització: avui en dia gairebé tots els sectors estan digitalitzats.
• Interactivitat: la televisió a hores d'ara no ens permet emetre continguts audiovisuals • Amplada de banda: capacitat de les xarxes per transportar informació. Com més complex és el contingut a transmetre més amplada de banda cal.
Tipus de convergència (pregunta d'examen) • Tecnològica Es basa en la digitalització i pren forma amb l’aproximació de dispositius de consum originàriament diferents (telèfon, reproductor de música, ordinador, televisió). Inclou les xarxes de transport, ja que fa referència a la capacitat de plataformes diferents per transportar tipus de serveis essencialment similars.
• De mercats o de serveis Seria el pas lògic després de la tecnològica: les noves tecnologies permeten la creació de nous serveis i l’obertura de nous mercats. Aproximació en el model de negoci d’empreses que fins llavors competien en mercats diferents però que presenten serveis semblants.
Presten el mateix servei per plataformes/xarxes diferents.
• Corporativa Pas lògic després de la de mercats. Fa referència a les unions i aliances de diversa natura entre empreses de sectors diferents (i ara convergents) per oferir productes o serveis essencialment semblants en el mateix mercat o mercats similars. És una estratègia empresarial per adquirir volum.
Exemple: televisió de pagament. Pren el model de negoci del mercat de les telecomunicacions com el fet de pagar a final de mes per un servei i de contractar paquets de serveis.
Telefònica ofereix serveis de televisió de pagament que són resultat d'acords empresarials amb cadenes de televisió • Regulatòria La voluntat política (o no) de desenvolupar i impulsar una integració dels sectors involucrats en el procés de convergència. Es tradueix en marcs legals (lleis i normes) que estimulen o no aquesta convergència. Sense voluntat política del regulador no hi ha convergència possible i viable a llarg termini.
• Social A Europa, estretament relacionada amb el projecte polític de Societat de la informació. Es busca crear un model de societat basat en els principis de la convergència, en els quals els individus i grups socials han de tenir accés a uns serveis mínims (servei universal). Paper central de l’usuari, que pot acceptar o no aquesta tecnologia /model de societat.
Lligada a l’escletxa digital (social i territorial). S'ha de garantir que tots els usuaris tinguin garantit l'accés a aquestes tecnologies.
Exemple dels diferents tipus de convergència Importància de les dimensions legal i social: el cas de les Google Glass • S'ha considerat una tecnologia inútil • Ha comportat problemes legals.
Procés de convergència d'Internet i televisió • TV a Internet. (webcasting) Es tracta de pàgines webs on pots veure la televisió.
• IPTV. Serveis de televisió que ofereixen empreses de telecomunicacions per ser consumits al televisor.
• Internet a la televisió. (Web TV) Consum de continguts que circulen per Internet a través del televisor.
• Internet + TV. Hybrid Broadband Broadcast (HbbTV) 20% de la població té una televisió híbrida (novembre 2013).
Un 64% no l’ha connectada a internet.
Qui la mira, ho fa setmanalment.
Raons: manca d’hàbit i ús d’altres dispositius per connectar-se ...