Introducció a la sociologia apunts (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Intr. a la Sociologia Apunts Introducció a la Sociologia  Bibliografia bàsica de consulta: - Giddens, A. (1998): “Sociología” Madrid, Alianza Editorial.
- Macionis, J. y K. Plummer (2001): “Introducció a la Sociologia”, Pearson Educación.
 Bibliografia obligatòria: Seminaris.
 60% Examen -> Clara Cortina.
 40% Seminaris -> Francesco Pasetti -> Mínim un 4.
 Tutories despatx 20.106 (Jaume I) Dimecres 15.00 – 16.30h  Contacte: clara.cortina@upf.edu francesco.pasetti@upf.edu  Examen: part de test: 15 preguntes, de una a tres preguntes tindran a veure amb el CIU, i 3 preguntes a desenvolupar amb mitja fulla: una d’elles comentar un gràfic, se pot descartar una pregunta però no el gràfic.
BLOC 1 1. La sociologia com a disciplina científica  Què és la sociologia? Què estudia? La sociologia és la ciència que estudia les relacions entre les persones dins la societat. S’interessa per l’estudi de la societat (economia, antropologia, geografia...). Com els individus formen grups i com aquests es relacionen entre ells, les dinàmiques que es generen... Estudia els grups humans, la societat.
L’objectiu del sociòleg és ser sistemàtic, rigorós i científic en els seus estudis.
- Objectes secundaris que estudia: Components de la societat i de la vida social: grups socials, estructures, dinàmiques, comunitats, sistemes, conflictes...
Grups socials : ens referim a estudiants, treballadors, gènere, “classes”, religió, estats, famílies...
El sociòleg aplica el seu interès en com la societat s’organitza a partir d’alguns fragments.
 Epistemologia de la sociologia.
Els límits del coneixement sociològic es deuen a la doble dimensió (objectiva/subjectiva) de la vida social que dificulta la comprensió. Al sociòleg pot arribar a ser-li difícil col·locar-se en perspectiva, fer estudis sense contaminar-los amb els seus judicis, allunyant-se, ja que ell també forma part d’aquesta societat.
Intr. a la Sociologia Apunts  Per què és una ciència? Te una aspiració conscient i rigorosa d’assolir un saber objectiu i racional de la realitat, com tota ciència.
POSITIVISME – EMPIRISME (basat en l’observació) Segueix uns passos: - Analitzar - Catalogar - Ordenar - Finalment arribar a formulacions tècniques.
Teoritzar sobre les característiques d’una societat.
(Observar, mesurar, obtenir, analitzar)Aspiració d’intentar explicar quins son els mecanismes causals.
El sociòleg mai comença a partir d’una tabula rasa, a partir de pensaments i teories velles plantegen d’altres de noves. ACUMULEN PENSAMENTS.
Per tal de ser capaços d’estudiar la societat d’una forma real, els sociòlegs necessiten tenir una neutralitat ètica i moral sense influències, evitant prejudicis.
Hi ha d’haver fronteres entre sociologia i política, entre el que és ciència i el que és ideologia.
 Perspectiva sociològica.
- Distanciament.
- Qüestionament.
- Voluntat comprensiva.
- Discussió dels prejudicis.
- Coneixement i qüestionament de la realitat social.
“Les coses son com son, però no sempre son el que semblen i podrien ser diferents” Si volem canviar les coses hem de saber la realitat del que està passant.
Motivació  Progrés, millora.
L’estudi d’un determinat fenomen o component de la societat es realitza tenint en compte el conjunt del sistema.
Exemple: estudi clàssic del suïcidi de Durkheim (1897): “Les causes de cada aptitud suïcida cal buscar-les en la naturalesa de la pròpia societat.” Entendre per què ha pres la decisió basant-se en la societat que l’envolta.
Variables: Creences i pràctiques religioses, estructura familiar, cohesió social...
Com és possible que una societat generi suïcidis? A Alemanya es dividien entre catòlics i protestants, Durkheim creia que la religió tenia una funció social; Els catòlics eren molt més socials que els protestants, es controlaven moralment uns als altres, formaven més un grup cohesionat. Els protestants tenien una societat menys integrada, Intr. a la Sociologia Apunts eren més lliures dins la seva societat. El sociòleg va observar que en les regions catòliques hi havia menys suïcidi que en les protestants, la major quantitat de vincles socials els feia menys vulnerables.
 Com més integrat en una societat menys decisions “egoistes” prens.
“The sociological imagination” (C. Wright Mills, 1959): L’individu té una idea subjectiva de la seva realitat, això li porta a una percepció errònia de la seva condició dins la societat i com a individu.
- Teoria Marxista de l’Alienació: Segons aquesta teoria, Marx ens exposa que la classe social del proletariat vivia “alienada”, és a dir, sense ser conscient de la seva situació d’inferioritat.
La perspectiva sociològica ens permet entendre per què l’ésser humà és social, la societat és una creació humana, funciona d’una determinada manera perquè les persones han actuat d’aquesta determinada manera; NO hi ha un punt de vista bo de com ha de ser exactament la societat.
En la societat, l’home en algú grau viu sota un condicionament social dins la seva llibertat individual, l’individu pot arribar a canviar aquest condicionament social, provablement no sol sinó amb la suma d’accions individuals, recuperant així la llibertat.
- Metàfora del teatre: La societat és una representació teatral on cada personatge té un paper assignat per la societat.
Així doncs es veu el món (la realitat social) com una representació on no hi ha llibertat absoluta per fer el que vulguis però tampoc obligació absoluta.
 Shakespeare: “El món és un escenari i els homes i les dones mers actors.”  Context històric en el qual sorgeix.
Moment de molta transformació social i econòmica, està emergint una nova societat. Finals s.XVIII principis XIX -> Revolució industrial.
Auguste Comte (1839) el considerem el pare de la sociologia, estableix les necessitats d’estudiar la societat d’una determinada manera.
2. Principals paradigmes i autors Tres corrents: - Funcionalisme/consens.
- Conflicte - Interacció  Visions de la societat segons els diferents paradigmes teòrics. Què són els paradigmes científics? <<Sèrie de “coses” en les que els científics han d’estar d’acord per avançar en el coneixement.>> Thomas Kuhn.
Paradigma: corrents sociològiques, Escoles sociològiques.
Intr. a la Sociologia Apunts QUÈ MANTÉ UNIDA A LA SOCIETAT?  Funcionalistes: (Durkheim, Parson, Merton) Complementarietat: cada grup té determinada una funció diferent indispensable pel conjunt; TOT és important per mantenir l’equilibri de la societat. Símil de l’ésser humà: El cos és la societat, quan està sà i cada òrgan fa la seva funció es manté en equilibri; Si alguna cosa deixa de funcionar afecta a tot el demès i s’ha de realitzar un canvi per retornar a l’harmonia.
 Conflicte: (Marx, Goldthorpe) Els diferents grups ocupen posicions diferents, unes més dominants que altres. Això genera tensió, el que manté unida la societat és la confrontació, dominants sobre dèbils.
 Interacció: (Webber, Soffman) El que manté unida la societat és senzillament la visió menys estructural, més micro, les relacions personals entre tota la societat, símbols, llenguatge, comunicació, valors... És una visió més humana.
ELS PARADIGMES DETALLATS: 1 – Funcionalisme o Paradigma funcional Es basa en el supòsit de que les societats són sistemes complexos que tendeixen a l’equilibri i a l’estabilitat.
- Visió: estable, regida per un consens moral.
- Autors: - Auguste Comte (1798 – 1857) - Herbert Spencer (1820 – 1903) Clàssics: ORIGINALS: No són ben bé funcionalistes, són creadors de la sociologia.
- Emile Durkheim (1858 – 1917): “La divisió del treball social” (1893) - Taleott Parsons (1902 – 1979) - Robert K Merton (1910 – 2003) “Funcions manifestes i latents”.
DURKHEIM: Investigarà com el canvi en el modus de producció ha canviat la relació entre el treball i la societat, com el treball ha afectat a la societat: les condicions, retribució...
MERTON: Cada part de la societat té la seva funció però no sempre és visible.
2 – Conflicte o paradigma del conflicte Es basa en el supòsit teòric que les societats són sistemes desiguals, la dinàmica dels quals resulta de la confrontació d’interessos entre els diferents grups.
- Visió: societat desigual, desequilibrada, regida per la dominació dels uns sobre els altres.
- Autors: - Karl Marx (1818 – 1883) “El capital” (1867) - Ralf Dahrendorf (1929 – 2009) - John Goldthorpe (1935) FORTS SOBRE DÈBILS.
Intr. a la Sociologia Apunts 3 – Teoria o paradigma de l’acció o de la interacció simbòlica Es basa en el supòsit teòric que els individus i els diferents actors socials doten de significat, amb la seva acció, a la realitat social. Creen vincles amb paraules, accions...
- Visió: en procés de creació contínua, basada en la interacció social.
- Autors: - Max Weber (1864 – 1920) “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme” relaciona l’aparició del capitalisme amb la fe religiosa protestant: més individualisme, estalvi, acumulació de capital imprescindible per engegar el món industrial. (1904 – 1905) També l’estudi de l’estat.
- George Herbert Mead (1863 – 1931) TAULA DELS PARADIGMES TEÒRICS FUNCIONALISME Conceptes Funcions latents fonamentals manifestes.
CONFLICTE i Desigualtat.
INTERACCIÓ Símbols Estratificació.
comunicatius.
Coaccionats.
Creadors de signes.
Consens.
Poder, Autoritat.
Signes compartits.
Previsible.
Permanent.
Continu.
Disfuncions.
Característiques dels Integrats.
individus Manteniment ordre Canvi social (Valorat positivament pels autors) VISIONS DE LA SOCIETAT SEGONS ELS DIFERENTS PARADIGMES TEÒRICS TIPUS DE SOCIETAT FUNCIONALISME CONFLICTE INTERACCIÓ SOCIETAT Solidaritat mecànica Conflicte antic.
Valors TRADICIONAL (Consciència (religió, costums) tradicionals col·lectiva) INDUSTRIALITZACIÓ* SOCIETAT Solidaritat MODERNA (divisió social) de orgànica Conflicte de classes.
treball Racionalització, eficiència tècnica. (Organització burocràtica, estat modern) GLOBALITZACIÓ* Intr. a la Sociologia Apunts Què passa amb el Seguim tenint classes SOCIETAT mercat CONTEMPORÀNIA treball? de socials? Cap a on s’ha dirigit el mercat? PREGUNTA DE FINAL DE CURS.
*INDUSTRIALITZACIÓ: Estat nació, divisió de treball, millora condicions de vida, urbanització...
*GLOBALITZACIÓ: Noves tecnologies, diversificació trajectòries individuals, individualisme creixent, etc.
3. Mètodes d’investigació sociològica - Perspectives d’investigació sociològica ONTOLOGIA: Naturalesa de la realitat social, què entenem que és la societat i quina és la nostra relació amb ella.
EPISTEMOLOGIA: Relació entre la realitat social i l’observador.
METODOLOGIA: Manera d’investigar.
 (Neo) Positivisme - Ontologia: Realisme. La realitat social és real i es pot conèixer fins a cert punt.
- Epistemologia: Objectivitat de l’observador, objectiu: explicar.
Abast: generalitzable, mecanismes de causalitat.
Perspectiva: predomina la deductiva.
- Metodologia: Observació, tècniques qualitatives i quantitatives.
Anàlisis de VARIABLES.
 Interpretativisme - Ontologia: Constructivisme i relativisme: La realitat social (realitat com a construcció social) - Epistemologia: Relació entre observador i objecte, objectiu: comprensió (NO explicació) Abast: NO generalitzable.
Perspectiva: inductiva.
No tots tenen per supòsit la l’objectivitat.
- Metodologia: Interpretació, tècniques qualitatives.
Anàlisis de CASOS.
**Diferència entre variables i casos: VARIABLES: Ampli ventall d’inputs d’observació, gran quantitat de números, informació sobre unes variables (sexe, edat, gènere...) objectivitat: Resultats universalitzats.
CASOS: no pretén globalitzar, estudia un grup reduït interpretant-lo.
- Tècniques d’investigació sociològica Intr. a la Sociologia Apunts  Tècniques quantitatives: Tipus d’informació: Objectiva.
Tipus de dades: Bases de dades numèriques.
Mètodes d’anàlisis: estadística.
Dades i tipus de fonts: - Fonts exhaustives: recompte (estoc) o registres (fluxe). Operació que registra i obté informació sistemàtica de tot el que ocorre en un determinat lloc. Ex: registres oficials, recompte (cens de població) - Enquestes: poden ser transversals, retrospectives o de seguiment. Mètodes de recollida poden ser: telèfons, porta per porta... Tipus de mostreig: Aleatori, estratificació.
-Experiments: no fem observacions de la realitat tal qual, generem circumstàncies artificials per poder estudiar els comportaments dels individus.
 Tècniques qualitatives: Tipus d’informació: subjectiva.
Tipus de dades: transcripcions, no xifres.
Mètodes d’anàlisis: Anàlisi de discurs.
Dades i fonts d’informació: - Entrevistes en profunditat: conversa, no ordenada, espontània, se centra en una cosa en concret.
- Històries de vida: similar a les entrevistes, objectiu: recollir trajectòries del individu.
- Entrevistes semi-dirigides: hi ha pregunta-resposta, temes complexos.
- Focus grups: reunir unes certes persones amb una cosa en comú i fer-les interactuar, preguntant...
- Observació participant: No pots obtenir informació del subjecte només preguntant, has de veure als individus dins el seu hàbitat natural, observar el seu comportament, infiltrar-se dins la seva societat...
BLOC 2: Conceptes sociològics fonamentals 1. Societat, procés de socialització i interacció social  Interacció i organització social - Grups i organitzacions socials - Categoria social: individus que comparteixen unes característiques que ens permeten classificar-los en categories.
Intr. a la Sociologia Apunts - Reunió: Conjunt d’individus que es troben just en un espai i lloc determinat, ex: concert, partit de futbol...
- Grup social: conjunt d’individus en situació d’integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconeixible per aquells que no pertanyen al grup. El manteniment de la identitat i les fronteres del grup necessita en última instància de formes d’antagonisme i de conflicte (interactuant amb altres grups).
- Rol: Pautes de comportament que adopten els individus segons la categoria i el grup social.
Grups primaris i secundaris.
- Primaris: família.
- Secundaris: Companys de feina.
Es diferència en funció de les relacions que s’hi estableixen.
Tipus: Personal (P) o instrumental (S) Duració: llarga (P) o curta (S) Amplitud: activitats múltiples o restringides.
Percepció subjectiva: com un fi o com un mitjà.
I també per la mida.
Grups i subgrups.
- Lideratge: capacitat i funció de prendre les decisions més importants per tal de complir amb uns objectius prèviament plantejats (instrumentals  la organització exigeix una figura directiva amb una missió tècnica) o bé per obtenir el benestar general (expressiu/carismàtic  s’autoanomena, sap que és el millor).
- Xarxes socials: entramat de vincles socials entre persones que tenen una identitat comú molt difusa i que interactuen de manera poc intensa. Caracteritzats per la flexibilitat i adaptabilitat, el vincle és molt poc intens.
Organitzacions formals.
Tipus específic de grup que es caracteritza per tenir uns objectius determinats i un esquema de funcionament prèviament establert.
Es poden classificar com a grups secundaris.
Organització formal per excel·lència: La burocràcia: organització resultat d’un disseny racional i amb criteris d’eficiència: especialitzada, jeràrquica, impersonal, amb canals de comunicació formals i escrits.
Burocràcia VS. Xarxa: modernització.
Formes d’interacció social.
- Comunicació no verbal: intercanvi d’informació i significat mitjançant expressions facials, gestos i moviments del cos.
Intr. a la Sociologia Apunts És important com ens mostrem als altres (imatge, cos, aspecte físic...) També el llenguatge, els sentiments, l’humor... depenen de la societat en la que estiguem.
- Formes directes i formes mediatitzades: l’impacte de les noves tecnologies, com canvien els elements a través de d’una comunicació indirecta, no física en el mateix espai-temps (noves tecnologies) S’han transformat les comunicacions gracies a això? Ex: emoticones: transmeten sentiments (com. No verbal).
- Posicions socials: status i rol.
Status.
Conjunt de drets i honors que posseeix un individu en el marc de la seva societat. Ordenables jeràrquicament.
- Adscrits: De naixement, ja tenim un estatus o un d’altre. Ex. Ser noble, país de naixement, sexe...
- Adquirits: els hem anat agafant al llarg del temps. Ex. Educació.
Rol.
Conjunt coherent d’activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven del seu status. Una condició o característica.
Els individus poden comptabilitzar diferents rols. El grau de comptabilitat i congruència entre rols varia en cada societat.
Els meus rols podrien ser: estudiant, filla, neta, neboda, companya de pis, germana, amiga...
CONCEPTES SOCIOLÓGICS FONAMENTALS: 1 – Quins són els mecanismes de construcció social de la realitat? Rol, socialització i cultura.
- Rol: ex. Gènere: maternitat: mig instint - mig social.
Instints: socialment aprenem què ens ha de provocar instints (supervivència) o què no, depèn de quines situacions en diferents societats ens provocarà instints o no.
La societat imposa uns rols (a part del determinisme biològic).
Sexe ≠ Gènere.
Sexe: home/dona.
Diferència biològica (cromosomes, òrgans reproductors, gen. Externs e interns, composició hormonal i característiques sexuals secundàries) Gènere: masculí/femení.
Conjunt d’elements identitaris i rols associats a cada sexe. Fa referència a la construcció social i cultural de la identitat femenina i masculina que pot canviar segons el context.
IDENTITAT – ORIENTACIÓ SEXUAL.
Intr. a la Sociologia Apunts - Socialització: Procés mitjançant el qual l’individu és absorbit per la cultura de la societat i incorporat com un membre constituent més.
Procés d’interiorització normativa, imaginativa i valorativa (S. Freud) APRENENTATGE: Garanteix la reproducció social, que segueix funcionant.
Agents de socialització: Família, escola, grups socials, mitjans de comunicació...
Etapes de socialització al llarg del cicle vital: Infància, Adolescència, Edat adulta, vellesa...
Resocialització:: organitzacions totals: Centres penitenciaris.
R. negativa: organitzacions religioses de tipus sectari: Tant als centres penitenciaris com a les sectes aïlles l’individu del seu món per facilitar el canvi.
2. Cultura (mecanisme de construcció social) - Diversitat cultural: - Subcultures (gitana) i contracultures. (Multiculturalitat: coexisteixen juntes varies subcultures, sol passar pels fluxos de migració) - Etnocentrisme*1 VS. Relativisme cultural*2 - Canvi cultural.
*1: Convenciment de que la cultura pròpia és la millor.
*2: Ens diu que les cultures són diferents unes d’altres però no podem distingir quina és millor o pitjor.
Entremig se situa l’opinió dels sociòlegs, es a dir, hi ha una línia, un mínim (els drets humans) que les cultures han de respectar per considerar-les bones.
Definició sociològica: Conjunt de creences, actituds i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat i orienten els comportaments dels seus integrants així com les seves consciències.
Valors que comparteixen els membres d’un grup, normes que acaten i béns materials que produeixen. (A. Giddens) Conjunt de costums, coneixements, objectes i comportaments apresos i transmesos socialment.
Components de la cultura: coneixements i conductes socialment apresos i transmesos.
- Símbols - Llenguatge - Valors i creences (concepcions anhelades de la realitat) - Normes - Cultura material i tecnologia DIMENSIONS:  Comunitària: Participació horitzontal: crea comunitat.
 Jeràrquica: estructurat verticalment: lògica de la dominació.
Intr. a la Sociologia Apunts  Dinàmica, realitat canviant: resultat de tensió entre comunitat i dominació: font d’innovació.
Estar en contacte amb altres cultures permet transformar la nostra. A més la innovació tecnològica (internet, avions...) també transforma la cultura i els valors.
2 – La cultura és un concepte monolític? Formes de diversitat cultural.
3 – Quin és el paper de les normes en la vida en societat? Hi ha marge per sortir-se de la norma? Quines són les causes i conseqüències de la desviació? 3. Normes socials, control i desviació  Normes socials: Regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu comportament, pautes de comportament.
 Control social: Forma de pressió social, informal i difusa que té com a objectiu evitar la conducta desviada.
 Agents o mecanismes de control: - Conformitat: interiorització de les normes mitjançant processos de socialització i aprenentatge.
- Coerció: Protecció de les normes: Capacitat sancionadora i punitiva. (incentius i penalitzacions) -> Els sistema jurídic i penal és una forma institucionalitzada de control: Formes formals.
 Desviació social: Transgressió de normes socials establertes. Les conductes desviades, per tant, són relatives a cada societat.
Les funcions de la desviació son reforçar la norma i fomentar la innovació social.
Delicte: Transgressió d’una llei (forma de desviació) Acte punible en una societat determinada.
“El que avui aquí és desviat pot no ser-ho demà aquí o avui allà.” La desviació segons els paradigmes sociològics i la relació d’aquests amb temes criminològics.
1 – Teories funcionalistes: Anòmia.
(Repressió/punició) Durkheim: desviació com a reacció a un conflicte normatiu o fins i tot a un buit normatiu.
Absència de norma clara.
Merton: L’anòmia es deriva d’una contradicció entre estructura cultural (valors) i estructura social (oportunitats); entre fins i mitjans.
Intr. a la Sociologia Apunts Contradicció de les normes: ajustar els valors als que aspirem amb els mitjans que tenim per arribar-hi.
La desviació te la seva pròpia funció dins la dinàmica social: a) Consolida els valors i normes socials: Castigant als que ho fan malament, exemple pels demès.
b) Permet innovació i superació dels conflictes normatius.
TEORIA DE LA DESVIACIÓ DE MERTON (1957) ESTRUCTURA SOCIAL: OPORTUNITAT.
ACCEPTA ACCEPTA ESTRUCTURA REBUTJA CONFORMITAT: Fins legítims, INNOVACIÓ: mitjans lícits.
Fins legítims, mitjans il·lícits.
CULTURAL: VALORS REBUTJA RITUALISME: Fins il·legítims, RETRAIMENT: Fins il·legítims, mitjans lícits.
Mitjans il·lícits.
(Individus compleixen la norma escrita però fent això perverteixen el valor de la llei) RITUALISME: Complint la norma no s’assoleix l’objectiu de la llei. Procediments (camins burocràtics) són difícils. No han fet res malament però el resultat es contrari als valors de la norma.
RETRAIMENT: Te un comportament desviat (vulnera la norma) i no aspiren a res. Exclusió social, marginalitat... Grups marginals que delinqueixen sense intenció d’assolir cap objectiu o fi.
NOUS OBJECTIUS CULTURALS + NOUS MECANISMES INSTITUCIONALS = REBEL·LIÓ: Utilitzant mitjans il·legítims per assolir uns objectius que encara no son legítims però que aspiren a convertir-los. Per exemple el moviment Okupa aspira a transformar la societat.
2 – Teories interaccionistes: etiquetatge.
(Reincidència) Principal exponent: Howard Becker (1963) Desviació producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades.
Etiquetar el delicte: Pel fet de senyar algú podem reforçar la seva conducta desviada.
S’aplica molt en delinqüència juvenil.
3 – Teories del conflicte: desigualtat.
El fet de que hi hagi individus dominants i sotmesos en la societat és una font de desviació.
Intr. a la Sociologia Apunts 4 – Teories del control de T. Hirschi (1969) (Prevenció) Les relacions socials fortes fomenten conformitat.
Una estructura d’oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat.
Una implicació intensa en activitats socials inhibeix les conductes delictives. Les creences i valors dins la cultura establerta redueixen el risc de desviació.
4. Institucions socials Es tracta dels agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l’instint pels animals). Estableixen les normes i vetllen per elles.
Exemples d’aquestes són: - La família vista com una organització familiar, l’ensenyament, la religió, la forma política, el treball, la economia, la sanitat, els mitjans de comunicació,...
Les institucions socials es poden classificar en dos tipus diferents:  PRIMÀRIES: Tenen incidència en l’esfera pública de la societat (Educació, política, economia...) - Economia: Organitzada en la producció, distribució i consum d’uns bens i serveis.
- Política: Distribueix el poder, estableix prioritats i estableix qui ha de prendre les decisions.
- Educació: Pretén transmetre coneixement, qualificacions laborals, normes i valors culturals.
- Mitjans de comunicació: Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques.
o o o  Funcionalisme: Sentit socialitzador, transmissió cultural, reforçador de normes, adjudicador d’estatus, promou el consum, dóna informació, capacitat de mobilització...
Teoria del conflicte: La majoria els utilitza per dominar (dominadors) i per promoure la desigualtat ja que es transmet la ideologia dels dominants que utilitzen els mitjans com a un sistema de filtratge.
Interaccionisme: Defineixen la realitat.
SECUNDÀRIES: Tenen incidència en l’esfera privada (família, religió...) o Religió: Agrupa les creences sobre allò sagrat i les pràctiques que se’n deriven.
o Família: Agrupa els individus en un grup primari basat en les relacions de parentiu (marcades per la consanguinitat, l’afinitat (parella) o l’adopció). Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques.
- Funcionalisme: Agent de socialització, regula l’activitat sexual, garanteix la reproducció social, ofereix seguretat material i emocional als individus.
- Teoria del conflicte: Regulen la distribució de la propietat a través de l’herència, reforcen la desigualtat social, marquen la relació de poders entre gèneres Intr. a la Sociologia Apunts (societat patriarcal), regulen les relacions entre races i ètnies amb pràctiques matrimonials (endogàmia vs. Exogàmia) - Altres: Intercanvi social Interaccionisme Feminisme Algunes vegades es difícil de classificar perquè la distinció no sempre és neta i clara ja que tot està connectat.
LA INSTITUCIÓ SOCIAL MÉS IMPORTANT: LA FAMÍLIA.
- Sistemes familiars:  Parentiu: o Consanguinitat: vincle biològic.
o Afinitat/polític: vincle matrimonial.
o Adopció/civil: vincle de filiació.
 Tipus de família segons la unitat de residència: o Nuclear: matrimoni i descendència.
o Extensa: matrimoni, descendència i altres parents.
 Sistemes de descendència: o Patrilineals: el parentiu es transmet per via paterna.
o Matrilineals: el parentiu es transmet per via materna.
o Bilaterals: el parentiu es transmet per les dues vies. Un clar exemple som nosaltres amb els cognoms dels dos.
 Sistemes de successió (hereditaris): o Primogenitura.
MATRIMONI: Relació sancionada legalment que engloba la cooperació econòmica i l’activitat sexual.
 Pautes matrimonials: o Monogàmia/Poligàmia: Unió entre dos o unió entre més de dos.
o Endogàmia/Exogàmia: Unió entre individus d’un mateix grup social o diferent.
 Elements de modernització de les famílies: La influència dels grups familiars sobre les decisions individuals s’afebleix = major llibertat individual.
o Relació pares-fills: Les figures paterna i materna són menys autoritàries: canvis en els models educatius.
Ampliació dels drets dels infants, per exemple l’abolició del treball infantil.
o Relació parella: S’imposa la lliure elecció de cònjuge o de parella (eliminació dels matrimonis concertats) Reconeixement dels drets de la dona i la seva capacitat de decisió en l’àmbit domèstic, és autònoma. Exemple: incorporació al mercat de treball.
Majors nivells de llibertat sexual.
Acceptació creixent de les relacions homosexuals.
Afebliment dels vincles legals i reconeixement dels vincles de fet.
 Resum de les transformacions recents a Espanya: 1. Diversificació de les trajectòries/seqüències vitals.
2. Nupcialitat: - Disminució.
Intr. a la Sociologia Apunts - Endarreriment.
- Diferenciació de les parelles de fet.
- Diversificació del tipus d’unió i formes de celebrar aquesta.
3. Fecunditat: - Baixa fecunditat persistent.
- Endarreriment de la fecunditat.
- Augment de la fecunditat fora del matrimoni (dissociació, reproducció i matrimoni 4. Transformació rols i relacions de gènere: - Especialització i repartiment de tasques domèstiques per exemple.
 Determinants de les transformacions recents.
o Demogràfics: - Allargament de l’esperança de vida comporta un endarreriment dels calendaris.
- Envelliment de la població comporta canvis en l’estructura de les llars i en les relacions intergeneracionals.
o Socials: - Canvis en els valors i les aspiracions tendents a un major individualisme.
- Canvis en la relació de costos-beneficis de les decisions reproductives.
TRAJECTÒRIES VITALS - Treball - Educació - Cohabitació - Fills - Viudetat - Matrimoni - Emancipació - Separació - Jubilació...
Abans tothom compartia pràcticament la mateixa trajectòria vital, actualment ha variat força.
Factors explicatius de la baixa fecunditat existent - Endarreriment del calendari - Restriccions estructurals e institucionals - Canvis en els valors relacionats amb la família i els nivells de fecunditat desitjada (nombre de fills).
Taxa d’activitat masculina baixa als anys 70 – 80 – 90 : per l’entrada de la dona al mercat laboral, te a veure amb l’allargament de l’etapa educativa, en les dones està més compensat per la seva entrada al treball. També les prejubilacions són importants.
...