Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Penal Exempció Responsabilitat
Profesor M.L.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

RESUMEN DEL TEMARIO Las 3 fases del delito son: - Antijuricidad penal (también denominada: injusto). Encontramos: - Comportamiento humano Acción voluntaria (no se castigan movimientos reflejos, espasmos, casos de inconsciencia) y exteriorizada (los pensamientos no se castigan).
Se da una ausencia de acción, es decir no se considera una acción voluntaria ni exteriorizada cuando hay: - Fuerza física irresistible: Fuerza que opera sobre alguien y neutraliza su voluntad. Por ej. cuando se dan avalanchas en un concierto y no puedes evitar los empujones y en consecuencia alguien resulta aplastado.
- Actos reflejos - Inconsciencia: Por ej. gente sonámbula, hipnotismos… - Tipicidad: Cuando una conducta determinada está prevista como conducta prohibida.
Hay 2 tipos de tipicidad: - Tipo objetivo: La conducta típica hace referencia al hecho objetivo: - Tipo activo: Estudiar o analizar requisitos de la acción peligrosa para lesionar un bien jurídico protegido por la norma penal. Intentamos relacionar acción con resultado.
- Tipo omisivo - Tipo de comisión por omisión - Tipo subjetivo: El aspecto subjetivo no viene definido en el tipo penal específico, sino en el tipo general: - Tipo Doloso: Se analiza si el sujeto sabe lo que hacía. Se define como el conocimiento de la acción prohibida.
- Tipo imprudente: El sujeto no buscaba el resultado, pero si hubiese sido más prudente podría haber evitado el resultado de daño al bien jurídico.
Hay desconocimiento del resultado.
- Ausencia causas de justificación (= antijuridicidad): Si estamos frente a una ausencia de causas de justificación nos encontramos frente a una conducta antijurídica.
Hay antijuridicidad cuando se da: - legítima defensa - estado de necesidad (justificante) - cumplimiento de un deber / ejercicio de un derecho - Imputación personal (también denominada culpabilidad) - Imputabilidad - Conocimiento de la antijuridicidad - Exigibilidad - Punibilidad - Condiciones objetivas de punibilidad - Excusas absolutorias Grados de ejecución del delito 2.d. Tipo de imperfecta realización (tentativa). Consumación 1. Actos preparatorios: Actos de preparación de la comisión del delito. Como regla general, los actos preparatorios no son punibles a excepción de: - Conspiración - Proposición - Provocación 2. Tentativa: Es cuando se empieza la ejecución del delito. La tentativa imprudente no se castiga. Sólo se castiga la tentativa dolosa. Hay 4 tipos: - Idónea: Cuando no se alcanza el resultado esperado pero se lleva a cabo la acción. Por ej. envenenar a alguien aunque la persona envenenada no se muera.
- Inidónea: Cuando el medio empleado no es idóneo. Por ej. Cuando intentas disparar a alguien con un arma de fuego, pero esta está descargada.
- Acabada - Inacabada 3. Consumación: Cuando se ejecuta el delito. Ésta, siempre es punible.
Formas de intervención en el delito (en todas las categorías se da el dolo) Tenemos la autoría y la participación como formas de intervención del delito.
2.e. Tipos de autoría - Autor directo: Realiza el hecho él mismo.
- Coautor: Realiza el hecho delictivo con otra persona.
- Autor mediato: Se vale de un instrumento humano para cometer un delito. Por ej. El camarero le lleva una copa de vino a un cliente sin saber que esta está envenenada.
Por tanto, el autor mediato es quien ha cometido el delito.
2.f Tipos de participación - Inductor: Genera en otra persona la idea de cometer un delito.
- Cooperador necesario: Colabora de manera significativa en la comisión del delito pero no se puede decir que sea el autor directo. Por ej. Una persona A que le da un arma a una persona B cuando ésta quiere matar a alguien.
- Cómplice o cooperador innecesario: Aquella persona que aunque no hubiese estado, el delito se habría llevado a cabo igualmente.
Article 11 Els delictes que consisteixin en la producció d'un resultat només s'entenen comesos per omissió quan la no evitació del mateix, en infringir un especial deure jurídic de l'autor, equivalgui, segons el sentit del text de la Llei, a la seva causació. A aquest efecte s'ha d'equiparar l'omissió a l'acció: a. Quan hi hagi una específica obligació legal o contractual d'actuar.
b. Quan qui omet hagi creat una ocasió de risc per al bé jurídicament protegit mitjançant una acció o omissió precedent. " Tema 1: Els delictes d’omissió La diferencia entre els tipus d’omissió és la posició de garantia: - Omissió pura: No socorre és el que es castiga. Aquí no s’és garant d’evitar el resultat.
- Comissió per omissió: Es dóna quan la persona no duu a terme la conducta d’evitar el resultat típic. Aquí, el subjecte si que és garant actiu de controlar la font de perill.
Per ex: el socorrista que veu una persona ofegant-se i no fa res és un cas de comissió per omissió, però els banyistes que estan a la platja i no fan res cometen un delicte en omissió pura.
TIPICITAT: NORMA PENAL Distingim entre la norma prohibitiva i la preceptiva: - Norma prohibitiva: L’estructura formal de la norma és prohibitiva i el que vol evitar és que hi hagi intromissions lesives en esferes de tercers L’ incompliment d’una norma prohibitiva dóna lloc a l’acció.
Per ex: Està prohibit matar.
- Norma preceptiva: Hi ha normes que obliguen a dur a terme certs comportaments per salvaguardar interessos aliens L’ incompliment d’una norma preceptiva dóna lloc a l’omissió.
Per ex: Quan veus un accident de tràfic és obligatori aturar el vehicle i socórrer a les víctimes.
Els ciutadans tenim el deure d’actuar quan hi hagin delictes contra la vida, llibertat, llibertat sexual i integritat.
LÍMITS ENTRE ACCIÓ I OMISSIÓ Primer ens hem de preguntar si el resultat s’ha causat per una acció positiva. En cas de resposta positiva hi ha un delicte d’acció - Resposta positivadelicte d’acció.
• Exemple: en lloc de novocaïna (allò indicat per anestesiar al pacient), se li subministra cocaïna. Resultat la mort: - El resultat letal és imputable a una acció positivasubministrament de cocaïna.
- No s’ha de plantejar l’existència d’un delicte d’omissió no subministrament de novocaïna.
CLASSES D’OMISSIÓ • Tipus d’acció: - De mera activitat: No cal que es produeixi cap resultat separat de la conducta perquè la mera activitat ja és un delicte. Per ex: Robatoris, violacions de la llar, possessió de drogues...
- De resultat: La conducta i el resultat estan separats en un espai temporal. Per ex: Homicidi.
• Tipus d’omissió: - Tipus d’omissió pura: No fer alguna cosa determinada (contrapartida dels delictes de mera activitat).
- Comissió per omissió: Requereix, a més, la no evitació d’un resultat (equivalents als delictes de resultat a l’àmbit de l’omissió). En aquest tipus no hi ha relació de causalitat.
TÍTOLS D’IMPUTACIÓ JURÍDICO-PENALS Tenim dos títols d’imputació jurídico-penals.
• Principi “neminem laedere”: Deure d’organitzar la pròpia esfera jurídica de forma que de la mateixa no resultin danys pels demés, és a dir, de no causar danys a terceres persones.
• Vulneració de deures de solidaritat: El que fonamenta la omissió pura és la solidaritat, perquè és el que farà que ajudem o no. que admet graus.
– SOLIDARITAT MÍNIMA VS. SOLIDARITAT REFORÇADA Tot i això, és més greu vulnerar el principi “neminem laedere” que vulnerar el deure de solidaritat.
DELICTES D’OMISSIÓ PURA (MERA ACTIVITAT OMISSIVA) Realització conducta diferent a l’ordenada Tipus objectiu: S’ha de donar: • Situació típica (deure d’actuació) perquè hi hagi omissió pura: La necessitat de socors neix d’una situació de desempara davant d’un perill manifest i greu.
• Absència de la conducta indicada: La conducta delictiva es descriu amb l’expressió “no socorriere”: en lloc de socórrer es realitza una altra conducta diferent.
• Capacitat de realitzar la conducta (exigibilitat): Condició del deure de socors: que l’autor “pugui fer-ho”.
Ex article 195.1: omissió del deure de socors: “el que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de tercero, será castigado …”.
La omissió del deure de socors per imprudència no es castiga.
Tipus subjectiu • Dol / Imprudència* *(si prevista) REALITZACIÓ DEL TIPUS EN COMISSIÓ PER OMISSIÓ Tipus objectiu (No evitació d’un resultat): S’ha de donar • Situació típica (deure d’actuació): Posició de garant (identitat amb la comissió activa).
• No realització de la conducta indicada (no control del risc assumit) + producció resultat.
• Capacitat personal de realitzar la conducta + capacitat acció indicada d’evitar el resultat.
Tipus subjectiu • Dol / Imprudència* *(si s’escau) POSICIONS DE GARANTIA - Funció específica de protecció d’un bé jurídic afectat (deures d'empara): El garant ha de protegir el bé jurídic i ha d’evitar el perill que pot caure sobre aquest. Per ex: Mare que protegeix el seu bebè.
- Funció personal de control d’una font de perill (deures d’assegurament): El garant ha d’evitar que el perill ataqui a un bé jurídic per tal que no s’interposi en esferes públiques de tercers. Per ex: El propietari d’un gos al que li posa morrió per evitar que aquest mossegui a algú.
PG: PROTECCIÓ D’UN BÉ JURÍDIC Parlem de protecció d’un bé jurídic quan hi ha: 1. Comunitat de vida i vinculació familiar estreta: Ha d’haver una situació de total dependència (per ex: mare-fill).
2. Comunitat de perill 3. Assumpció voluntària funció de protecció. Per ex: el socorrista assumeix voluntàriament la funció de protecció.
PG: CONTROL D’UNA FONT DE PERILL Parlem de control d’una font de perill quan hi ha: 1. Deure control de fonts de perill situades en l’àmbit personal de domini 2. Responsabilitat per conductes de tercers 3. Actuar precedent (ingerència) ...