Trabajo sobre el Senado (2015)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Organització Constitucional de l'Estat
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Abstract
Aquest treball està centrat en el Senat, la cambra de representació territorial Espanyola, criticada per molts, defensada per altres. En aquet treball n’examinaré les diferents característiques per determinar d’aquesta manera si les crítiques que rep són justificables o si manquen d’arguments realment vàlids. Una part del treball, concretament el marc constitucional i el desenvolupament, està realitzat des d’un punt de vista molt objectiu que bàsicament he obtingut de la Constitució i de la informació pública que proporciona el mateix senat. La resta del treball consta de més subjectivitat, meva i d’alguns autors, una subjectivitat que contrasta molt amb l’objectivitat constitucional que trobem a la primera part del treball. Us asseguro que aquest contrast és molt interessant, i si llegiu el treball ho veure de seguida.

Vista previa del texto

15-12-2015 El Senat Un gran desconegut Guillem Campillo Camps 1r Curs Grup 2 2015 Organització Constitucional de l’Estat Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Índex Abstract ..................................................................................................... 2 Introducció ................................................................................................ 3 Marc constitucional.................................................................................. 4 Desenvolupament legislatiu ..................................................................... 8 Funció legislativa .................................................................................... 8 Funció pressupostària.............................................................................. 8 Funció d’autorització de tractats internacionals ..................................... 8 Funció de control i impuls polític ........................................................... 9 Funció d’integració territorial ................................................................. 9 Funció d’elecció d’altres òrgans ........................................................... 10 Desenvolupament doctrinal i anàlisi .................................................... 11 Conclusió ................................................................................................. 13 Bibliografia ............................................................................................. 14 Materials utilitzats ................................................................................. 14 1 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Abstract Aquest treball està centrat en el Senat, la cambra de representació territorial Espanyola, criticada per molts, defensada per altres. En aquet treball n’examinaré les diferents característiques per determinar d’aquesta manera si les crítiques que rep són justificables o si manquen d’arguments realment vàlids. Una part del treball, concretament el marc constitucional i el desenvolupament, està realitzat des d’un punt de vista molt objectiu que bàsicament he obtingut de la Constitució i de la informació pública que proporciona el mateix senat. La resta del treball consta de més subjectivitat, meva i d’alguns autors, una subjectivitat que contrasta molt amb l’objectivitat constitucional que trobem a la primera part del treball. Us asseguro que aquest contrast és molt interessant, i si llegiu el treball ho veure de seguida.
______________________________________________________________________ This project is focused on the Senate, the Spanish territorial representation chamber, criticized by ones, defended by others. In this project I will examine the different features of the Senate, in order to determinate if the critics it receives are rational or if they lack of sense. The first part of the project, concretely the constitutional framework and the legislative development, has been made from an objective point of view basically obtained from the Spanish Constitution and from the information that the Senate offers about itself. To make the other part of the project I have introduced a lot more of subjectivity, mine and from other authors. This subjectivity produces a radical contrast with the constitutional objectivity found in the first part of the project. I promise you that this contrast is very interesting and if you read the project you will very soon see it.
2 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Introducció En aquest treball us parlaré sobre el Senat, la cambra alta o de representació territorial, una de les dues cambres de Les Corts Generals. El Senat és quelcom molt desconegut per la majoria de la població i fins i tot ho era per mi fins fa pocs dies. Intentaré explicar què és el Senat en si, quin és el seu funcionament, la seva funció i el seu origen, entre d’altres factors.
Per realitzar el treball he utilitzat bàsicament tota la informació que la Constitució Espanyola ofereix sobre aquest, juntament amb la informació que proporciona el Senat sobre el seu propi funcionament i funcions que explica en la seva pàgina web.
Per complementar i contrastar la informació que he extret de les fonts ja mencionades, he consultat dos articles periodístics de diaris ideològicament (a nivell polític) bastant allunyats, amb l’objectiu d’extreure’n una informació amb un mínim nivell d’objectivitat.
Abans de començar aquest treball tenia la idea que el Senat era una cambra amb grans mancances, unes mancances que el fan obsolet i poc útil. Fent el treball he comprovat si aquesta hipòtesi era correcte o errònia, com veureu a la conclusió final.
El treball consta de diverses parts: el marc constitucional, el desenvolupament legislatiu, el desenvolupament doctrinal i anàlisi (realitzats conjuntament) i una conclusió final.
3 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Marc constitucional En aquest apartat repassaré de manera cronològica i amb les meves paraules, dintre del possible, els articles de la Constitució que expliquen i parlen sobre la formació del Senat, sobre quines són les seves funcions, obligacions, privilegis i limitacions, tant de la cambra en si com dels senadors.
Segons l’article 66 de la Constitució Espanyola de 1978, el Senat forma part Les Corts Generals juntament amb el Congrés dels Diputats, i, igual que aquest, és inviolable. Com que forma part de Les Corts Generals s’encarrega de la funció legislativa i pressupostària.
L’article 67 estableix que no es pot ser membre de les dues cambres legislatives simultàniament. Els membres de les Corts Generals no estan lligats a mandats imperatius.
L’article 69 determina que el Senat és la Cambra de representació territorial i que quatre senadors són elegits periòdicament cada quatre anys pels votants de cada província, a través d’un sufragi universal, directe, lliure, igual i secret. A més a més, també tenen el poder d’elegir senadors les Assemblees Legislatives de les comunitats autònomes, en funció de la naturalesa d’aquestes. La constitució estableix textualment: 3. A les províncies insulars, cada illa o agrupació d’illes, amb Cabildo o Consell Insular, constituirà una circumscripció a l’efecte de l’elecció de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les illes majors (Gran Canària, Mallorca i Tenerife), i un a cadascuna de les illes o agrupacions d’illes següents: Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma.
4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos Senadors.
5. Les Comunitats Autònomes designaran a més un Senador i encara un altre per cada milió d’habitants del seu territori respectiu. La designació correspondrà a l’Assemblea Legislativa o, si no n’hi havia, a l’òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, d’acord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional adequada.
El mateix article també determina que el mandat dels senadors acaba al cap de quatre anys de la seva elecció o el dia en què es dissolgui la cambra.
4 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut D’acord amb l’article 70 de la constitució, els senadors, igual que els diputats, no poden formar part dels següents òrgans o no poden ocupar les següents funcions: a) Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts càrrecs de l’Administració de l’Estat que determini la Llei, amb l’excepció dels membres del Govern.
c) El Defensor del Poble.
d) Els Magistrats, els Jutges i els Fiscals en actiu.
e) Els militars professionals i els membres de les Forces i els Cossos de seguretat i la Policia en actiu.
f) Els membres de les Juntes Electorals.
L’article 71 estableix la inviolabilitat dels membres del senat, que sols podran ser detinguts per haver comès un delicte flagrant i que només podran ser inculpats o processats amb l’autorització de la mateixa cambra dels senadors. Les causes contra senadors seran tractades per la Sala Penal del Tribunal Suprem.
D’acord amb l’article 72 les dues cambres estableixen autònomament els seus reglaments i aproven els seus pressupostos. Per modificar el reglament, la majoria absoluta de la cambra hi haurà d’estar d’acord. També elegeixen el seu President. En cas d’una sessió conjunta de les dues cambres, aquesta serà presidida pel president del congrés.
Segons l’article següent, el 73, les cambres es reuniran ordinàriament en dos períodes, de setembre a desembre i de febrer a juny. A més a més, es reuniran de manera extraordinària quan ho exigeixi el Govern, la Diputació permanent o la majoria d’una de les dues cambres.
Segons el que estableix l’article 74, l’adopció de decisions de les Corts previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2, la primera iniciada pel Congrés i les altres dues pel Senat, requerirà la majoria de cadascuna de les cambres per tirar endavant. En cas que no hi hagi una opinió homogènia entre les dues cambres es crearà una Comissió Mixta (membres de les dues cambres) per que resolgui el problema. En cas que ni d’aquesta manera s’arribi un acord, la decisió final recaurà al Congrés dels diputats, que haurà de prendre una decisió per majoria absoluta.
Les cambres, sent el Senat una d’elles, funcionaran en Ple i per Comissions, tal i com estableix l’article 75. Segons aquests, les cambres tenen la capacitat per delegar a les Comissions Legislatives Permanents l’aprovació de projectes i proposicions de lleis. El 5 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Ple té la capacitat, sempre que vulgui, per començar la votació d’un projecte proposat que hagi estat delegat.
L’article 76 dona poder al Senat per nomenar comissions d’investigació sobre afers d’interès públic.
Tal com estableix l’article 78, cada cambra tindrà una Diputació Permanent formada per 25 membres, que representaran proporcionalment els partits polítics, segons la seva importància numèrica.
L’article 79 determina que per adoptar acords, les dues cambres de les corts han de tenir la majoria dels seus respectius membres. El vot dels senadors, i diputats, dintre les seves cambres, és personal i indelegable.
Segons l’article 87, la iniciativa legislativa correspon al Senat, al Congrés i al Govern.
D’acord amb l’article 90, els projectes de llei ordinària i orgànica, una vegada aprovats pel congrés, seran sotmesos a la deliberació del Senat, cambra que podrà oposar-hi el seu veto (aprovat per majoria absoluta) o introduir-hi esmenes. Tot i això, els projectes no podran ésser sotmesos al Rei perquè els sancioni sense que abans, el veto o les esmenes, hagin estat ratificades de nou pel Congrés, per majoria absoluta o simple, segons les circumstàncies.
Com diu l’article 95, el Senat té la capacitat per requerir al Tribunal Constitucional que investigui la constitucionalitat (o inconstitucionalitat) d’un tractat internacional.
Tal com estableix l’article 109, el Senat i la seva Comissió (el Congrés també) té el dret a requerir al Govern i a qualsevol autoritat Estatal o Autonòmica, la informació i l’ajut que necessiti. Segons l’article posterior, el 110, també poden requerir la presència dels membres del govern.
El primer punt de l’article 115, dóna poder al President del Govern, prèvia deliberació del consell de ministres, per dissoldre el Congrés, el Senat o la totalitat de les Corts, assumintne la total responsabilitat, a través d’un decret de Rei.
El tercer punt de l’article 122 estableix que el Senat elegirà quatre dels vint membres del Tribunal Suprem, quatre membres que hauran de ser recolzats per tres cinquens de la cambra.
L’article 146, sobre les comunitats autònomes, diu que en cas de la formació d’una nova CA, els senadors de les províncies afectades hauran de participar en la redacció de l’Estatut d’aquesta, juntament amb els diputats.
6 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Segons l’article 150, les Corts, amb el suport absolut de les dues cambres, podran dictar lleis que afectin comunitats autònomes en competències assumides per aquestes, sempre i quan es vetlli per l’interès general.
L’article 155, determina que en cas que el Govern pensi que una comunitat autònoma actua atemptant greument contra l’interès general d’Espanya, podrà obligar-la a actuar d’acord amb la voluntat del govern, sempre i quan aquest tingui el suport de la majoria absoluta del senat.
Tal i com succeeix en l’article 122 sobre el TS, l’article 159 sobre el Tribunal Constitucional, determina que també quatre membres d’aquest seran nomenats per proposta del Senat.
L’article 162 atorga al Senat, concretament a 50 senadors, el poder per interposar un recurs d’inconstitucionalitat, que posteriorment serà avaluat pel TC.
Fent referència a les reformes constitucionals, l’article 167 estableix que si les Corts volen reformar la constitució hauran d’obtenir una majoria de 3/5 a cadascuna de les cambres, incloent òbviament el Senat. En cas d’haver-hi discrepàncies entre les dues cambres es formarà una comissió paritària amb senadors i diputats que elaboraran un text que serà votat de nou. En cas que el text fos rebutjat novament, el Congrés podria aprovar la reforma amb 2/3 de les seves parts a favor, sempre i quan la majoria absoluta del Senat també hi estigués d’acord. Seguint en el mateix àmbit, l’article 168 determina que en cas que es vulgui dur a terme la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el Títol Preliminar, el Capítol II, Secció 1a del Títol I, o el Títol II, es necessitaria el suport dels dos terços de cada cambra. En cas que s’aconseguís el suport necessari es dissoldrien Les Corts i se’n elegirien de noves. Aquestes haurien d’aprovar el nou text amb el suport dels dos terços de cada cambra. En cas que així passés, es convocaria un referèndum.
7 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Desenvolupament legislatiu De tots els articles de la Constitució en què apareix el Senat, ja sigui de manera directa o indirecta, se’n conclou que el seu desenvolupament legislatiu és el següent, organitzat a través de les següents funcions, que el mateix Senat resumeix en la seva pàgina web oficial. He realitzat una síntesi d’aquest resum i aquí l’exposo amb les meves paraules, dintre del que és possible: Funció legislativa El Senat participa en el procés d’aprovació de lleis de l’Estat. Cal dir que el Senat no té la mateixa importància que el Congrés en aquest àmbit, ja que sempre intervé en segon lloc i en la gran majoria de casos la seva voluntat pot ser eclipsada per la del Congrés, en retornar el tema tractat a dita cambra (en el cas dels vets i esmenes per exemple). La funció del Senat és deliberar sobre textos aprovats al congrés, amb un breu període de dos mesos o vint dies si l’assumpte és declarat urgent. L’únic cas en què el Senat té prioritat temporal respecte el Congrés és en projectes del Fons de Compensació interterritorial, ja que el Senat és tècnicament la cambra de representació territorial.
Funció pressupostària El Senat, juntament amb el congrés, que novament te més importància, s’encarrega de l’aprovació de les despeses de l’Estat, quelcom realitzat anualment a través de la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Aquesta llei, preveu els ingressos que s’obtindran gràcies als tributs establerts i fixa el màxim de crèdits assignats a cada òrgan o funció estatal. El procediment seguit és molt similar al legislatiu però amb certs incisos, com ho és la presentació dels pressupostos per part del Govern.
Funció d’autorització de tractats internacionals Tot i que els tractats internacionals són negociats i fins i tot firmats pel Govern, no adquireixen valor real fins que siguin ratificades per les Corts Generals, ja que tant el Senat com el Congrés les examinaran. Com succeeix en molts altres àmbits, en cas de discrepàncies entre les dues cambres, es formarà una comissió mixta amb membres d’ambdues, que buscarà arribar a un acord. En cas que ni d’aquesta manera s’aconsegueixi arribar a un acord, la decisió final la tindrà la Cambra Baixa, el Congrés de diputats, que decidirà per majoria absoluta la posició definitiva de les Corts Generals.
8 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Funció de control i impuls polític El Senat, juntament amb el Congrés, supervisa i, si és necessari, critica l’actuació del Govern de l’estat, amb l’objectiu d’orientar-ne la política. D’aquesta manera contribueix a fer que el Govern se senti controlat pels representants populars. Per dur a terme aquesta funció, disposa de diversos recursos i instruments com poden ser: • Preguntes • Interpel·lacions • Mocions • Debats • Informes • Compareixences • Comissions d’investigació i especials Funció d’integració territorial És l’àmbit en el qual el Senat, com a Cambra Territorial, iguala les seves capacitats amb el Congrés dels Diputats i fins i tot, en certs casos, adquireix més protagonisme i poder que aquesta. En els àmbits en què succeeix això són els següents: • Capacitat per autoritzar acords de cooperació entre comunitats autònomes.
• Dotació, distribució i regulació del Fons de Compensació Interterritorial.
• Capacitat per dictar lleis d’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autònomes.
• Capacitat per obligar, a través de mesures, a les comunitats autònomes a complir forçosament les seves obligacions constitucionals i legals, com també de censurarne l’actuació que pugui posar en risc l’interès general de l’Estat Espanyol.
• Capacitat per dissoldre els òrgans de les corporacions locals en el supòsit de gestió greument damnosa per als interessos generals que comporti incompliment de les seves obligacions constitucionals.
9 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Funció d’elecció d’altres òrgans Tant el senat com el Congrés dels Diputats, escullen diversos membres de diversos òrgans i institucions: En concret, el Senat escull: • Quatre dels dotze membres del Tribunal Constitucional • Deu dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial • El Defensor del Poble, conjuntament amb el Congrés dels Diputats • Sis dels dotze consellers del Tribunal de Comptes • Quatre dels dotze membres del Consell d’Administració de la Corporació RTVE • Un membre del Consell Consultiu de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades 10 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Desenvolupament doctrinal i anàlisi He decidit unir aquests dos apartats perquè els dos articles doctrinals que he escollit ja són bastant crítics i analítics amb la manera en què està organitzat el Senat, la suposada cambra territorial, i a més a més estic molt d’acord amb ells. Els dos articles que he escollit són En serio, suprimamos el Senado, per Carlos Garrido i Eva Sáenz Royo, del diari El País i ¿El senado es inútil? Sí, per Francesc de Carreras, catedràtic de dret constitucional a la nostra pròpia universitat, del diària La Vanguàrdia.
En aquests articles es critica per exemple el fet que en molts àmbits, el Senat es veu eclipsat per la cambra baixa quan la voluntat del Senat és la mateixa que la del congrés i fins i tot quan és diferent a aquesta, com diuen Garrido i Sáenz: “Cuando la voluntad del Senado coincide con la del Congreso, el Senado resulta inútil; cuando su voluntad es distinta, el Senado resulta disfuncional y la posterior intervención del Congreso lo hace irrelevante”. Això succeeix en diversos casos com els que estableixen els articles 74, 90, 167 de la constitució espanyola. Penso que això s’hauria de canviar, donant més poder i importància al Senat, equiparant-la mínimament amb la del Congrés de Diputats. El problema és que per aconseguir això s’hauria de reformar la constitució, una constitució molt rígida i difícil de canviar, que sempre es veurà protegida pel dret de la Cambra Baixa a impedir la reforma, una cambra baixa que porta dècades controlada pels partits prosenat, que bàsicament utilitzen aquest per endollar polítics fracassats i sense projecció de futur, sovint ex-diputats. Per evitar que el Senat esdevingui un museu inútil de fòssils polítics o com diu Quim Monzó “Un centro de día de políticos caducados” penso que s’hauria de restringir l’entrada al Senat de membres de partits polítics que ja hagin tingut un càrrec públic, com el de diputat, regidor o qualsevol altre.
Malgrat aquestes evidents i gran mancances que pateix el Senat i el Sistema bicameral en si, n’hi ha una encara més gran i que encara el fa més absurd i incompetent. El Senat és teòricament, segons la Constitució, la cambra de representació territorial i per aquesta raó té l’obligació de vetllar per l’interès dels diversos territoris de l’estat. Però realment és això el que passa? La resposta és òbviament no. El Senat està controlat pels mateixos partits polítics que controlen el Congrés i que formen part del Govern. Conseqüentment enlloc d’actuar guiant-se pels diferents interessos dels diferents territoris que conformen 11 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Espanya, actua guiant-se pels interessos polítics dels partits que controlen el congrés i el govern. Per canviar això seria necessari que hi hagués un canvi radical de mentalitat dels senadors, però com que no és possible aconseguir quelcom que afecti tant profundament les persones simplement suggerint que s’ha de canviar, el que es podria fer és replantejar el sistema electoral del Senat, permetent que els parlaments autonòmics elegissin una part més significativa de la Cambra Baixa, cosa que faria que al Senat fos més heterogeni, amb partits més diversos que defensarien adequadament els interessos dels territoris i no dels partits.
12 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Conclusió Després d’analitzar i abordar el tema des de diversos punts de vista, tant objectius com subjectius, he arribat a diverses conclusions: • El Senat actualment és una cambra retrògrada i molt mal organitzada, per la qual cosa la seva existència és innecessària i fins i tot contraproduent.
• L’existència del Senat seria quelcom positiu si funcionés com he especificat en l’apartat d’anàlisi i desenvolupament doctrinal.
• El Senat, tal i com està organitzat actualment, és inútil i veu les seves funcions anul·lades pels poders del Congrés de Diputats.
• Una reforma constitucional és necessària si no es vol seguir gastant diners i temps en sous de Senadors que realment no fan res positiu per la societat i per l’Estat.
• Eliminar el Senat no és la solució, ja que fent-ho, la Cambra Baixa, el Congrés, encara tindria més poder del que té, i l’interès dels diferents territoris d’Espanya es veuria fins i tot més ignorat que en l’actualitat.
• La hipòtesi que vaig plantejar a la introducció del treball “Abans de començar aquest treball tenia la idea que el Senat és una cambra amb grans mancances, unes mancances que el fan obsolet i poc útil” ha estat confirmada per tots els punts que he exposat fins ara en aquesta conclusió.
• És una pena i molt lamentable que el Govern d’Espanya no faci res per millorar les condicions d’un Senat que sap perfectament com d’ineficient i ineficaç és, pel simple fet que l’utilitza per col·locar-hi membres del seu partit que ja no són vàlids ni per governar ni per formar part del congrés.
• El Senat espanyol, amb les característiques que he explicat al llarg del treball, és una lacra social que disminueix fortament la qualitat de la democràcia espanyola i fa perdre tota credibilitat i legitimitat del sistema bicameral actual.
13 Guillem Campillo Camps unybook.com El Senat, un gran desconegut Bibliografia ➢ Constitució Espanyola de 1978 (Edició actualitzada 2015) Materials utilitzats ➢ Gobierno de España. El Senado de España http://www.senado.es ➢ GARRIDO, Carlos y SÁENZ, Eva “En serio, suprimamos el Senado”, en El País, http://elpais.com/elpais/2014/04/14/opinion/1397488689_758485.html ➢ DE CARRERAS, Francesc “¿El Senado es inútil? Sí”, en La Vanguardia, http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111201/54239594211/frances c-de-carreras-el-senado-es-inutil-si.html 14 ...

Tags:
Comprar Previsualizar