04_Regió Sirio-Palestina (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 2º curso
Asignatura Història de l'arquitectura I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 06/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

REGIÓ SIRIO-PALESTINA (II – I Mil·leni) Es una regió on al nord trobem els amurru, al centre els fenicis i al sud els israelites.
Fou una zona antigament ocupada pels semites, coneguts com els cananeus dels sud.
Els Naharina (Mittani) van ser un estat tap, es trobaven al nord i feien de frontera.
Fases del III al I Mil·lenni - Edad de bronze antic I Edad de bronze antic II Edad de bronze antic III Edad de bronze mig I Edad de bronze mig II Edad de bronze final I Edad de bronze final II Edad de ferro I Edad de ferro II Del III Mil·lenni al 1.200 aC, s’acaba a causa d’una crisi Entre 1.200 i 586 aC, s’acaba per les conquestes d’assiris Meggido (Israel) Es també un exemple de Tell que està situat al capdamunt del Mont Carmel, entre el Mediterrani i la vall del Jordà, es troba just a un pas en una gran plana, la plana de Jezrael. Fou habitada del 7.000 al 550 aC i va ser molt poderosa sobre el II Mil·lenni.
Durant el III i el II Mil·lenni fou possiblement la ciutat mes poderosa del nord de Canaan.
Va ser conquerida pels egipcis, pel faraó Tutmosisi s’incorporà al regne com un protectorat i no com una colònia.
Ciutat molt rica, al palau de finals de l’Edad de Bronze es troben peces d’ivori molt treballat.
Amb el canvi de mil·lenni es va incorporar a la Monarquia Unida Israeliana de Salomó. Les restes mes importants conservades es construeixen en aquest període.
L’any 732 aC va ser conquerida pels assiris, pel rei Tiglatpileser III.
També es un exemple de mite bíblic, ja que es una ciutat que per la seva situació i pel fet que es un lloc molt estratègic, sempre han sorgit batalles i es considerada com l’Armagedon, la ciutat del fi del món.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 1 L’urbanisme a Megiddo: Les característiques principals de l’urbanisme a Megiddo son els sistemes de captació d’aigua i les fortificacions.
L’accés a la ciutat era a traves d’una rampa i la porta estava pavimentada, la primera part de la ciutat pot quedar tancada i aïllada en cas d’atac.
La muralla està construïda sobre els terraplens, que també incorpora portes complexes d’estil tenalla, reforçades per alguna que altre torre de guarda.
Hi trobem estables per cavalls, però havent-los excavat s’han trobat que estaven pavimentats, això genera problemes de que els animals patinin i problemes d’higiene, així que potser no es tractaven d’estables i si de magatzems.
Funcionament dels sistemes de captació d’aigua: El primer sistema que ens trobem es el d’excavació de pous, a una profunditat considerable,fins trobar-nos amb el nivell freàtic i així aconseguir aigua potable.
El segon sistema es mes complex, utilitzen els Wadi, que son uns rius estacionals, actualment mes coneguts com torrenteres, per captar l’aigua i emmagatzemar-la. Quan el Wadi es seca, es tapa l’entrada per evitar que els enemics entrin pels pous a la ciutat.
Construcció a Megiddo: El material constructiu utilitzat per excel·lència son els tovots grafiats, on s’introdueix la pedra, amb tres tipus de sòcols.
Serveixen com aïllants d’humitat, com protecció per als animals, entre altres avantatges.
Els sòcols, en planta, es constitueixen amb dos paraments i amb l’interior reomplert.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 2 Tell de Megiddo: A l’excavació del tell es pot veure a baix les construccions de l’any 3.000 aC i dalt les construccions al 732 aC amb els assiris.
Megaron: es tracta d’una estança amb planta rectangular on a l’entrada trobem un vestíbul i a l’interior una sala rodejada de bancs amb una llar de foc al centre. Es tractava d’un lloc per fer reunions.
Tell Hatzor (Israel) Està situat al nord d’Israel, a l’alta Galilea i es tracta d’una de les ciutats cananees mes importants.
Els sistemes defensius es lo mes important que tenim. Es un jaciment envoltat amb muralles, torres i portes de tenalla.
Les muralles son de tipus casamata, que consisteix en fer dos paraments i entre aquests es construeixen habitacions que serveixen, en temps de setge, omplint-les amb terra per multiplicar la seva protecció; en temps de pau, aquestes habitacions serveixen d’emmagatzematge.
Per al sistema d’emmagatzematge d’aigua aprofiten el nivell freàtic.
Bet Ste’an (Israel) Es troba just sobre el Jordà, a la plana de Jezreel, al nord d’Israel. Controlant la via de la costa interior i el camí entre Galilea i Jerusalem.
Trobem edificis com els temples cananeus, amb estructura isomètrica.
També trobem el temple de Seti I, que es un temple egipci. Una cosa característica d’aquests temples son els palaus tripartits.
Hi trobem la casa del governador egipci, que es construeix amb l’estil de la zona, amb tovons.Es una estructura d’un pis, de planta quadrangular, amb un pati central fet amb murs atalussats i aguantat per pilastres.
Tel Dan (Israel) Situat al nord d’Israel, justament entre la frontera entre Israel i el Líban.
Arquitectònicament te diferents interessos, trobem la porta mes antiga, d’origen careneu,amb un arc que treballa a compressió, fet per rajoles cuites al sol; al seu interior es troba un temple a partir de la ruptura de l’altre temple, fet per competir amb el temple de Salomó.
Les fortificacions i les muralles son de pedra.
A les portes, abans d’accedir a la ciutat, trobem altars amb pedres, s’anomenen massebots i les pedres betils. Un betil es una representació anicònica d’un deu.
També trobem un tro, on el governant rebia els inquilins, per rebre obsequis i impostos.
El temple consta de dues parts, unides per unes escales. A la part baixa es col·loquen els fidelsi a la part elevada, anomenada bema, es col·loca el sacerdot a recitar.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 3 15/03/17 Temple de salomó (Jerusalem, Israel) Està dividit pel temple i totes les seves dependències, el temple el trobem elevat i les seves dependències al voltant. També esta envoltat per muralles.
Actualment nomes es conserva el kotel, que es un angle de la muralla meridional, conegut com el mur de les lamentacions.
En hebreu, beit hamikdash.
L’únic que sabem del temple es per la bíblia, es a dir, no hi ha evidencies, on es diu que Deu ordena a Salomó com s’ha de construir.
Era de dimensions petites perquè era un espai limitat d’accés, la gent que va a orar està a lagran plaça de fora. Les dimensions aproximades del temple eren de 30 metres de llarg per 10 metres d’ample mes uns 10 metres d’alçada, aquestes dimensions en colzes, el sistema de mesura de l’època (1 colze ± 40 centímetres), serien de 60x20x20.
Planta del temple Les columnes tenen nom, jachin i boaz; l’accés, amb portes de fusta forrada amb bronze, també te nom, ulam; el hekal seria l’espai central, l’espai sagrat, que està al mateix nivell que l’ulam; al final trobem una tercera habitació, el debir, que esta a mes alçada que la resta del temple, on solament pot entrar el sacerdot de rang mes elevat, perquè aquí es troba l’arca de l’aliança guardada per dos querubins que la protegeixen.
Al voltant de l’espai sagrat hi ha com habitacions.
Les dimensions seran marcades a tots els temples cananeus i l’espai tripartit també. També el varen adaptar els romans i les estructures catòliques també tenen evidencies d’aquest tipus.
La fusta del temple es de cedres del Líban.
Ugarit (Ras Shamra, Síria) Situada al nord de Síria, prop de la frontera amb Turquia, a la costa Mediterrània.
Va ser una ciutat-estat important, molt gran, uns 2000 km².
El seu període d’esplendor es comprès entre el 1.450 i el 1.180 aC. Va ser enderrocada pels pobles dels mar.
Font important d’informació gracies a les seves biblioteques. Una d’aquestes bibliotequesesla de Rapanou, on es guardaven arxius comercials i administratius, a mes de la llista d’Ugarit Crea un ordre dins de l’urbanisme, amb angles rectes, s’inventen places, cantonades amb un cert sistema de graella i el palau està integrat dins d’aquesta estructura.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 4 Planta d’Ugarit Tell situat just al costat del mar.
Està protegida entre dos rius i també per terraplens.
El palau no esta separat per cap mur de la ciutat, però si delimitat, on es distribueix l’urbanisme intern en barris.
Sistemes de construcció: aparell de pilastra, on l’espai entre pilastres es reomplert amb pedres.
Aquest sistema arriba a occident a través dels fenicis, per Cadis i Huelva. Els romans, que ho copien tot, quan conquereixen Cartago, observen que construeixen així i decideixen utilitzar-lo i serà conegut com opus africanum.
Un fet important es que per primera vegada trobem la calç. S’aconsegueix a base de cremar pedres calcàries, on la pols que queda es el que s’utilitza.
Primer s’utilitzen per fer morters. Gracies a la calç aconseguim estructures circulars.
Les fortificacions Son molt interesants els accessos, els ciclopis, es una estructura de pedra que es va tancant en l’altura i a la cúspide trobem una pedra de tancament.
Les cases turriformes, els espais domèstics d’Ugarit.
© JUANJO PÉREZ LÓPEZ 5 ...

Comprar Previsualizar