Construcción tema 4 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 3º curso
Asignatura Construcción III
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA TEMA 4. ELS TANCAMENTS I L’AMBIENT L’AIGUA 1. La incidència de l’aigua: Provoca la destrucció dels materials, afectant a l’estabilitat del tancament, també provoca corrosió Provoca insalubritat i incomoditat per a les persones que habiten aquests edificis.
2. Origen i desplaçament de l’aigua: Desplaçament de l’aigua exterior: Escorriment i capil·laritat.
1. Escorriment.
• Escorriment simple: L’escorriment es produeix en qualsevol material sobre el qual cau l’aigua de pluja que tingui una superfície inclinada. Si el material és impermeable es produirà un escorriment quasi absolut.
Per a evitar les entrades d’aigua cap a l’interior de l’edifici per escorriment serà necessari tenir en compte que l’aigua es desplaça sempre pel camí més fàcil, en conseqüència, hem de fer dues coses alhora: - Crear obstacles més o menys impermeables a la penetració dins de la part habitada.
- Oferir a l’aigua un recorregut al més fàcil possible cap a l’exterior ben allunyat, directament o mitjançant conductes tancats de desguàs.
• Escorriment invertit pel vent: El vent exerceix sobre l’aigua que s’escorre per un pla inclinat una força més o menys horitzontal, que si és prou potent pot contrarestar la gravetat i produirse un dels pocs casos en que l’aigua “puja”.
• Escorriment a nivell: L’aigua, a causa de les forces de tensió superficial, pot fer recorreguts horitzontals. És l’efecte que es produeix 3n els sofits o plans interiors d’elements en volada com balcons o marquesines. La solució per a evitar aquests tipus de desplaçament que en ocasions pot portar aigua a l’interior és situar un obstacle realment insalvable: - Goteró o trencaaigües.
11 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA 2. Capil·laritat.
La capil·laritat es defineix com la capacitat que té un líquid, de pujar per un tub de diàmetre similar al d’un cabell, en contra de la gravetat com a conseqüència de forces d’adhesió i cohesió amb un valor d’ascens que depèn de la tensió superficial.
Lògicament, si es pot moure de manera vertical, també o pot fer de forma horitzontal, només necessita cavitats de mida capil·lar. La major part dels material dels edificis tenen aquest tipus de cavitats, que es denominen porus.
• Porositat: La problemàtica de la porositat en els edificis es troba en la part baixa de les façanes d’obra de fàbrica no impermeabilitzades en la base. L’aigua puja pels porus fins que es produeix un equilibri entre el seu pes, les forces capil·lars i l’evaporació. La solució consisteix en col·locar materials impermeables en la base de les façanes que estan amb contacte amb el terreny.
Interrupció del desplaçament de l’aigua exterior cap a l’interior: mètodes per a superfícies.
1. Impermeabilitat: Teòricament, les superfícies impermeables són el millor procediment per a evitar l’entrada d’aigua a l’interior de l’edifici, a més, permet que el vapor marxi sense provocar condensacions, com per exemple els edificis de vidre o acer. Sobre aquestes superfícies només es produeix l’escorriment que, ben canalitzat, allunya l’aigua fins a la seva evacuació total.
Aquest tipus de materials són molt més petits que les dimensions d’una coberta, per tan apareixen juntes i haurem d’utilitzar un altre sistema.
2. Guix: És el procediment que converteix els elements fets amb materials en porosos en pràcticament impermeables. Això, només es eficient si es produeix una de les dos condicions següents: - Els paràmetres afectats estan protegits de l’arribada directa de l’aigua. Ex: un ràfec.
- El règim d’humitat o pluges és intermitent i permet l’evaporació de l’aigua abans de la seva arribada a l’interior.
3. Gruix més cambra d’aire: Es basa a introduir en el possible recorregut de l’aigua, un buit d’aire de dimensions suficients perquè impedeixi el desplaçament cap a l’interior, tant per escorriment com per capil·laritat, es a dir, és una cambra de drenatge.
12 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA Interrupció del desplaçament de l’aigua exterior cap a l’interior: mètodes per a juntes 1. Juntura tancada: És el mètode mes simple. Consisteix en segellar o fer impermeable la junta col·locant un material que s’adapti a les seves a les seves vores. Hi ha dos maneres de fer-ho: - Morters, màstics de segellament de diversos materials com la silicona, materials que es plastifiquen amb el calor i una vegada freds solden les vores, coles o pegament.
- Perfils formats que habitualment són de cautxú o materials similars, proteccions senzilles, com ara els tapajunts.
2. Cavalcament: Basa la seva efectivitat en allunyar el recorregut de l’aigua per escorriment de la junta. Només es aplicable si les peces estan inclinades amb el pendent necessari perquè s’hi produeixi l’escorriment a sobre. Les juntes obertes queden protegides per la peça superior, que ha de tenir prou longitud per a evitar que el vent pugui invertir la direcció de l’escorriment.
3. Juntura oberta amb drenatge: La seva efectivitat es deu al fet que deixen entrar l’aigua fins a una cambra en la qual perd la pressió exercida pel vent i cau fins a uns conductes interiors que la retornen a l’exterior. Quasi sempre requereixen algun segellament complementari de seguretat o per evitar l’entrada de l’aire i algun tipus de cavalcament.
13 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA Condensació del vapor d’aigua de l’aire interior: 1. Superficials: En èpoques hivernals poden aparèixer a l’interior de les façanes taques d’humitat i fins i tot aigua líquida sense que hagi plogut. La causa d’això és la condensació del vapor d’aigua existent a l’interior, produït bé per la respiració dels ocupants, per la cocció d’aliments o per les estufes de butà. La condensació es produeix sobre les superfícies fredes que tenen una temperatura inferior, Si la condensació es produeix sobre vidre no passa res, no obstant, si es produeix en elements constructius porosos, es poden produir fenòmens, com l’aparició de fongs.
Per a solucionar aquest problema podem fer: - Incrementar l’aïllament tèrmic dels tancaments exteriors que augmentarà la temperatura del parament interior.
- Disminuir la densitat de vapor d’aigua, mitjançant la ventilació o reduir l’ocupació.
- Utilitzar un sistema de calefacció per radiació.
2. Intersticials: Si la façana té aïllament tèrmic, la seva cara interior no estarà freda i no es produirà condensació superficial. Però pot ocórrer que, en el recorregut del vapor cap a l’exterior, la temperatura del mur baixi per sot de la rosada i es produeixi condensació a l’interior. La condensació es produeix sobre superfícies fredes que tenen una temperatura inferior a la rosada. Les possibles solucions són: - Situar l’aïllant a la cara exterior de la façana per tal que tota la massa de la fàbrica tingui sempre la temperatura superior a la rosada.
- Col·locar blocs homogenis, els quals la seva temperatura sempre es superior a la de la rosada.
- Situar una barrera de vapor a la part interior, que pot ser d’enrajolats ceràmics o de pintura d’esmalt sobre l’estesa del guix, que impedira el desplaçament del vapor cap a l’exterior i la seva condensació.
14 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA FRED I CALOR 1. La comoditat tèrmica i el consum energètic: Les variables de la comoditat tèrmica són vuit. Quatre depenen del clima en que vivim: radiació, temperatura de l’aire, humitat i moviment de l’aire. Les quatre estan interrelacionades.
Els edificis poden modificar els valors d’aquestes variables en els espais interiors mitjançant les instal·lacions i amb els materials utilitzats en l’envolupant.
Els acabats com els paviments o mobiliari, estan en contacte amb la pell i tenen una funció decisiva, la qual ens fa definir una cinquena variable, denominada temperatura de contacte.
Les altres tres variables resten lligades a la iniciativa de l’usuari: la vestimenta, l’activitat física i la ingesta. Aquestes poden compensar els efectes del clima o controlar allò que no s’ha pogut controlar amb l’edifici.
La funció dels edificis és, en conseqüència, portar els valors de les quatre variables climàtiques tan a prop com sigui possible dels considerats com a òptims i donar als acabats amb els quals es pot estar en contacte unes qualitats tèrmiques adequades.
Els procediments mitjançant els quals la calor es desplaça d’un lloc a un altre són els següents: radiació convecció conducció El paper que poden exercir els edificis en tot aquest conjunt de desplaçaments de la calor pot ser decisiu. Poden actuar tallant la radiació del sol a l’estiu o aprofitant-la a l’hivern, també disminuint al màxim la conducció a través dels tancaments exteriors per evitar les pèrdues de calor a l’hivern o els guanys a l’estiu, o bé evitar o facilitar la convecció deguda als moviments de l’aire.
Segons l’ubicació de l’edifici haurem de tenir en compte: - Protecció / aprofitament de l’orientació - Protecció / aprofitament del sol i el vent 15 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA 2. Aïllament tèrmic de l’envolupant: Conductivitat tèrmica del material (λ). Quantitat de calor que travessa un material per unitat de temps, unitat d’àrea i unitat de gruix si la diferència de temperatura entre els extrems és de 1ºC (1 w/mºC = 0.866 Kcal/hmºC) (W = Watt = Kcal/h) Coeficient de transmissió tèrmica d’un tancament (k). Quantitat de calor que travessa un tancament per unitat de temps i unitat d’àrea si la diferència de temperatura entre les superfícies és de 1ºC.
16 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA L’aïllament tèrmic a les parets no impedeix la pèrdua de la calor interior que tard o d’hora es transmet a l’aire exterior. No obstant, s’aconsegueix que aquesta transmissió sigui de forma més lenta.
Els mètodes més utilitzats per evitar aquestes pèrdues de calor són: • En procediments de fàbrica de maó convencional cal més aïllant, per tant, s’utilitza fibra de vindre o poliestirè expandit, que es pot col·locar de diferents maneres: • a la cambra d’aire.
• per l’exterior del parament exterior • per l’interior No obstant, si la K requerida és molt baixa i es necessiten grans gruixos d’aïllant, la situació en la cambra no es gaire convinent perquè es poden produir dos efectes negatius: - A les façanes molt assolellades, moviments tèrmics diferencials excessius poden ser perjudicials per a la seva conservació.
- En tot tipus de façanes es poden produir ponts tèrmics. Per solucionar aquest problema, es planteja fer un altre tipus de construcció, com col·locar l’aïllant a la cara exterior.
17 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA L’aïllament tèrmic en les obertures, han de complir la funció de ser estanques.
LLUM I VISTES 1.
El El nivell nivell d’il·luminació d’il·luminació és la variable que mesura la intensitat de llum que incideix sobre una superfície. Aquest nivell és un dels factors clau per a considerar còmoda una determinada il·luminació.
La relació entre la quantitat de llum incident i la reflectida en una superfície com a conseqüència del seu to clar o obscur és el coeficient de reflexió.
18 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA 2.
Factors 1.
influents Factors influents en la il·luminació natural: La quantitat de llum que arribarà al pla de treball procedent de la llum solar serà: • La que entra directament des de la volta celeste però no directament des del Sol.
• La reflectida en els edificis o objectes que hi ha davant la finestra.
• La reflectida en els paraments que delimiten el mateix recinte.
Clima: El clima es molt influent, no obstant, per a poder entendre aquest paràmetre haurem de tenir en compte els dos casos mes extrems.
El primer cas es el clima desèrtic, el qual té una atmosfera totalment neta, per tant, la llum és relativament baixa, si volem que entre més llum al nostre local, haurem de col·locar parets al voltant del local que reflecteixin aquesta llum, i alhora evitar-ne l’entrada directe.
El segon cas extrem, seria el clima nòrdic, conte una intensitat lluminosa molt elevada, tindrem una llum difusa.
Entorn: La seva importància variara segons la situació en la qual ens trobem de les dues esmentades anteriorment.
En el primer cas, l’entorn és fonamental, ja que els objectes il·luminats situats al voltant són la principal font de llum exterior.
En el segon cas, en canvi, l’entorn es irrellevant, ja que la intensitat lluminosa no variarà gaire tan si la llum entra directe com si no.
Forma de l’edifici: La forma de l’edifici i els seus locals és totalment determinant, i és on l’arquitecte pot dominar aquesta variable quan realitza el projecte.
Per exemple, un local amb una finestra en tota la seva alçaria no pot tenir una profunditat de més de set metres, ja que el nivell d’il·luminació en aquest punt comença a ser escassa. Si la 19 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA llum és escassa s’utilitzaria il·luminació zenital en el cas d’estar en la última o penúltima planta.
Si estem en un edifici de moltes plantes i a profunditats de 6 o 7 metres, haurem d’utilitzar il·luminació artificial.
Em de tenir en compte que sempre hem de poder controlar la llum natural.
Forma i situació de les entrades de llum: Hi ha dos tipus fonamentals d’entrades de llum Els situats a les façanes Els situats a les cobertes Normalment s’utilitzen els dos recursos en conjunt, per salvar grans llums.
La il·luminació no es la única variable que cal tenir en compte, sinó que també em de tenir control sobre la radiació tèrmica a l’estiu.
Les entrades de llum han de ser dissenyada de manera que no permetin l’entrada directa dels raig de sol sinó la il·luminació es produeix a través de superfícies reflectores.
Em de tenir un control sobre la quantitat de llum que entra en l’edifici, per això utilitzarem persianes, vidres i cortines.
Paraments interiors: La seva influència en la il·luminació natural depèn de la seva capacitat de reflectir la llum que hi incideix a sobre. Com més blanc sigui el color major serà aquesta reflexió.
20 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA EL SOROLL La relació entre els nivells d’intensitat global en dB (A), i l’experiència auditiva pròpia, es pot establir mitjançant el quadre adjunt: 21 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA Propagació del soroll a través de l’espai arquitectònic: Aquest espai arquitectònic està delimitat per parets, sòls i sostres. Una part de l’energia mecànica es reflecteix sobre les superfícies i torna a l’espai d’on prové. L’altre part provoca la vibració de la paret que produeix una vibració de l’aire de la cara oposada, cosa que es equivalent a la transmissió a través seu. No obstant, únicament la vibració travessa la paret, i aquesta origina so a l’altre cara de la paret.
1. Transmissió del soroll a través dels elements constructius: Parets simples La teoria, l’experimentació i la nostra pròpia percepció ens diuen que una paret simple transmet menys soroll com més pesat és.
Aquesta relació entre el valor R amb què un tancament pot reduir el soroll i la seva massa superficial, es denomina llei de masses. Si s’utilitzen els decibels per a la seva expressió, no és una relació directa sinó logarítmica.
La relació que hi ha entre la capacitat de reduir la intensitat del so d’una paret i la freqüència dels sorolls, s’articula en la llei de freqüències de les paraules.
R=20logm+20logf-48dB m=massa superficial(Kg/m2) f = freqüència (Hz) - La capacitat de reduir el soroll, R, també anomenada aïllament específic d’una paret simple, tan sols depèn de la seva massa.
- Quan es dobla la massa d’una paret no es dobla la R, sinó que aquest augmenta coma màxim en 6 dB.
- Una paret simple aïlla més bé els sorolls de freqüència greu.
22 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA EXEMPLE Si suposem que una habitació tancada de parets de 15 cm de maó i un forjat de formigó.
Al seu interior hi ha un altaveu i un sonòmetre. L’altaveu comença a funcionar i el nivell d’intensitat en l’espai interior arriba a 90 dB. Les parets entren en vibració, per efectes d’aquest soroll i emeten sorolls que es poden sentir a l’exterior. A l’exterior hi ha una intensitat de 50 dB. És a dir, R = 90 - 50 = 40 dB , la intensitat a reduït.
Parets i forjats conjuntament En el cas de dues habitacions contigües, el soroll també fa vibrar els forjats i parets o façanes laterals que també transmeten soroll al veí, són les anomenades transmissions indirectes o laterals, que poden augmentar de 2 a 10 dB.
Si és una façana que dona al carrer, el soroll entrarà per les escletxes de les finestres. Si les juntes són estanques, l’aïllament depèn de l’espessor del vidre, que sempre serà més lleuger que la part massissa. En ambdós casos, el soroll que travessi les parets i la finestra, un cop dins de l’habitació, augmentarà per la reverberació si les dues superfícies d’aquesta són dures.
EXEMPLE Si la paret P és la mateixa que en el cas anterior, un soroll de 90 dB se sentirà a la sala veïna amb una intensitat de 58 dB, ja que els forjats i parets laterals n’augmenten la transmissió en uns 8 dB. La paret sola té una R = 40 dB però en realitat el conjunt de parets i forjats aporten un aïllament més baix de D = 32 dB Parets dobles Una paret doble consta de dues parets simples separades per un mitjà elàstic, que normalment es el mateix aire o un material de reble, que és un conjunt de fragments de maó, eventualment barrejats amb morter, amb els quals s’ompliran buits entre pedres grosses en construir o adobar un marge o paret, de característiques físiques adequades.
El rendiment màxim s’aconsegueix amb el menor nombre d’unions rígides entre les dues parets i una separació total.
23 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA Les dues parets i el mitjà elàstic es que hi ha entremig constitueixen un sistema mecànic que es comporta quant al soroll com un sistema format per dues masses unides per una millor. El sistema així format té una freqüència pròpia de vibració.
Comportament davant diferents situacions: Per a sorolls amb freqüències menors que la pròpia del sistema format per la paret doble o freqüència de ressonància, aquesta es comportara com una paret simple.
Per a sorolls amb freqüències iguals a les de ressonància de la paret doble, aquesta aïlla menys que una paret simple d’igual massa.
Per a sorolls amb freqüències superiors, l’aïllament de la paret doble és superior al que li correspondria per la llei de masses.
També ens interessa aconseguir que el valor de la freqüència de ressonància sigui petit. Per tant la freqüència de ressonància en un mur amb cabra d’aire és: m1: massa en kg/m2 de la primera paret m2 : massa en kg/m2 de la segona paret d : distància en cm entre totes dues parets.
Per tant, la freqüència de ressonància disminueix en augmentar les masses de les parets o en augmentar la distància entre aquestes. A més em d’aconseguir que la f0 sigui menor que 80 Hz.
La cambra que separa les dues parets és el mitjà elàstic o molla en què es basa tot el sistema, en aquest cas el més econòmic seria la cambra d’aire. En el cas de tancaments horitzontals és indispensable la utilització de materials elàstics.
24 RUTH SOLER RAMONET URV-ETSA REUS 3R DE CARRERA 2. Transmissió del soroll d’impacte: Aquesta transmissió és molt més intensa, ja que el cop que nosaltres produïm sobre el terra té una aportació energètica molt més gran.
Per a poder solucionar la transmissió del soroll d’impacte s’utilitza el revestiment de sòls tous ( tèxtils o laminars amb revers de cautxú, feltre..) o bé lloses o paquets flotants.
El primer basa la seva eficàcia a evitar l’impacte amb la seva blanesa, per tant, aquests revestiments s’haurien d’anomenar “inhibidors”.
El segon es basa en la utilització d’una separació elàstica entre el paviment i el suport o forjat.
La vibració generada sobre el paviment es transmet amb poca intensitat al forjat gràcies a l’amortiment que produeix el mitjà elàstic i, en conseqüència, el forjat vibra poc i no genera soroll aeri a la planta interior.
També es podem considerar un tercer mètode, que seria el sostre fals estanc i lligat elàsticament al forjat.
No obstant aquests mètodes no són 100% eficients, ja que els sostres falsos no són molt utilitzats per la seva dificultat a l’hora d’execució i poc rendiment, ja que no evita les transmissions laterals. A més l’utilització de lloses flotants o sostres falsos elàstics comporta un increment en l’aïllament del tancament horitzontal contra el soroll aeri, ja que forma un sistema semblant al de “doble paret”. Per contrari, tenim els terres tous, i no podem dir el mateix d’ells, ja que per la seva dèbil massa i perquè estan lligats directament al forjat, el qual, es l’encarregat d’aïllar el soroll aeri.
25 ...

Comprar Previsualizar