Tema 11. Internet com a univers de dades (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 06/12/2014
Descargas 71
Subido por

Vista previa del texto

Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     Tema  11.  Internet  com  a  univers  de  dades   11.1.  Dades  introductòries   § § § § § 2003:   neixen   MySpace   i   Linkedin,   aquesta   última   és   la   xarxa   de   contactes   professionals  més  important  del  món.   2004:  neix  Facebook,  la  xarxa  social  més  popular  del  món.   2006:  neix  Tuenti,  la  segona  xarxa  més  popular  a  Espanya.   Un   83%   dels   internautes   espanyols   utilitza   almenys   una   xarxa   social   (s’estima   un  90%  al  2012).  Un  20%  d’ells  utilitzen  almenys  tres  xarxes.   Facebook  (85%)  –  Tuenti  (26%)  –  Twitter  (21%)  –  Linkedin  (14%)     Els   espanyols   passen   una   mitjana   de   27   hores   al   mes   connectats   a   Internets   (5,4h   a   xarxes  socials;  1,1h  a  mitjans  on-­‐line)  i  20,5h  a  altres.     11.2.  Classificacions  de  les  xarxes  socials   Horitzontals  i  verticals:   HORITZONTALS   VERTICALS   Audiència  generalista   Sense  temàtica  definida   Un  tema  o  motiu  aglutina  als  seus  usuaris   Poden   conèixer-­‐se   o   no   però   hi   ha   un   fil   conductor  de  relacions.   Persones   que   generalment   es   coneixen   i   Les   temàtiques   són   molt   diverses:   cinema   comparteixen  llaços  d’amistat   música,  viatges...   Ex:  Facebook   Ex:  Linkedin     De  base  relacional  i  creació  de  continguts:   DE  BASE  RELACIONAL   DE  CREACIÓ  DE  CONTINGUTS   La  seva  base  són  les  relacions  socials   Ex:  Facebook,  Tuenti...   Neixen  de  la  generació  de  continguts  per   part   dels   usuaris   i   tenen   una   “capa”   de   xarxa  social   Ex:   Flickr,   Youtube,   Slideshare,   Instagram...     Principals  xarxes  socials:   § MySpace:  Va  ser  una  xarxa  hegemònica  en  EEUU  però  a  dia  d’avui,  i  després  de   canviar   de   mans   en   diverses   ocasions   i   fer   fora   part   de   la   seva   plantilla,   està   en   clara  disminució.     63   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     § Linkedin:   150   milions   d’usuaris   enregistrats.   El   perfil   és   el   CV.   Excel·∙lent   eina   per   buscar   i   contactar   amb   fonts.   És   una   excel·∙lent   base   de   dades   pública   de   persones  i  empreses.   § Facebook:  850  milions  d’usuaris,  equiparable  al  tercer  país  més  poblat  del  món.   El  79%  del  seu  tràfic  és  internacional.  S’usa  principalment  per  contactes  que  ja   es   coneixen   personalment.   Un   76%   dels   seus   usuaris   accedeix   a   diari.   Permet   contactar  amb  quasi  qualsevol.  Ofereix  informació  personal.   o Massiu  i  generalista   o Té  molts  més  usuaris:  molt  útil  per  aconseguir  contactar  amb  fonts.   o Ofereix  entorn  d’amistats  reals.   o Els  missatges  es  mantenen  durant  més  temps.   § Twitter:  Es  diu  que  és  més  una  eina  de  comunicació  que  una  xarxa  social.  100   milions  d’usuaris  al  mes  en  el  món.  No  hi  ha  obligació  de  reciprocitat.  Destaca   la   funció   de   “”mencions”.   Destaca   la   funció   retuit   per   filtrar   i   organitzar   informació   selectiva.   Molt   utilitzat   per   personatges   públics:   futbolistes,   polítics...   o Segmentat  i  de  nínxol.   o Contingut  públic.   o Permet  visitar-­‐lo  sense  deixar  pistes  (no  existeix  reciprocitat).   o Ofereix  “declaracions”  i  respostes  públiques.   o Prima  l’actualització.   o Ofereix  més  eines  de  cerca  especialitzades.   § Tumblr:   difon  continguts  breus  i  visuals.  Té  33  milions  de  microblogs.  Al  2013  el   va  comprar  Google.   § Pinterest:   Permet   seleccionar   i   agrupar   imatges   de   la   xarxa.   Té   3   milions   d’usuaris  (60%  dones).   § Quora  (2009):  dedicada  a  les  preguntes  i  respostes  (només  en  anglès).   11.3.  Monitorització  de  la  informació   Davant   l’enorme   quantitat   d’informació   i   dades   que   circulen   a   Internet   és   necessari   que  el  periodista  sàpiga  filtrar  i  gestionar  bé  les  seves  fonts  d’informació.   Eines  de  monitorització:   § Tecnologia   RSS   (really   simple   sindication):   a   través   d’un   lector   de   fonts   d’informació   RSS   ens   suscrivim   a   les   pàgines   web   que   ens   interessen,   de   manera   que   ens   arribarà   seleccionat   cada   dia   el   que   publiquen   de   nou.   Ens   estalvia   temps   i   distraccions,   d’una   ullada   viem   tots   els   titulars   de   les   fonts   importants.   § Cerques   permanents:  trobar  el  que  es  publica  permanentment  sobre  qüestions   concretes  com  empreses,  persones,  temes...   o Blogs:   cercador   de   blogs   de   Google   i   Bitacoras.com/buscar   per   blogs   espanyols.     64   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     o Mitjans:  Google  News   o A  diari:  Google  Alerts  (buscar  tot  el  que  es  publica  per  una  paraula  clau)   § Buscador   multimotor:   escrivint   la   paraula   una   sola   vegada   busca   a   través   de   varis  motors.   § Eines  per  monitoritzar  les  xarxes  socials:   Per  Twitter:   o Es  recomana  fer  les  cerques  amb  i  sense  hashtags   o Twitter  permet  guardar  cerques   o Twitter   busca   els   resultats   més   recents   i   classifica   “els   més   rellevants”   a   la   vegada   a   la   vegada   que   pots   seguir-­‐los   “tots”,   però   també   fa   una   cerca  paral·∙lela  en  el  nom  d’usuari  en  la  seva  “bio”.   o Twitter  disposa  d’una  cerca  avançada.   o També  permet  fer  llistes.   o Tweetdoc.org:  recopila  missatges  de  twitter  i  els  converteix  en  un  pdf,   es  pot  veure  quin  usuari  va  ser  el  primer  en  difondre  una  informació.   o TweetBeep:  eina  per  crear  alertes  amb  paraules  clau  amb  Twitter.   Per  Facebook:   o Menys  opció  per  monitoritzar,  per  la  privacitat  dels  continguts.   o Cerques  que  permet  són  d’usuaris  de  compte.   o Open   Facebook   Search:   buscador   de   paraules   a   Facebook.   Ens   ofereix   un  llistat  de  les  mencions  que  es  fan  en  els  murs  d’aquells  usuaris  que   volem  seguir.   § Querly:  analitzar  als  usuaris  que  seguim  a  Twitter  i  explorar  quins  altres  perfils   tenen  altres  perfils  a  la  web  (LinkedIn,  Facebook,  YouTube,  etc.)  de  manera  que   puguem   monitoritzar   també   la   conversació   que   segueixen   en   altres   xarxes   socials.   § Tinker:  buscador  de  conversacions  a  Twitter  i  Facebook.   11.4.  Fonts  i  xarxes  socials:  advertències   § § § § § Un  trending  topic  ja  no  és  notícia.   Que  algú  s’hagi  obert  una  compta  a  Twitter  o  Facebook  ja  no  és  notícia.   Qualsevol  comentari  en  xarxes  socials  no  té  per  què  ser  notícia.   Evitar  que  les  xarxes  socials  arraconin  contacte  directe  amb  la  font.   La  informació  millora  quant  més  a  prop  s’està  de  la  notícia.     Aliança  de  Consells  de  Premsa  Europeus  (AIPCE):  es  reuneixen  per  parlar  de  la  situació   de  la  premsa.  Cada  vegada  hi  ha  més  queixes  dels  lectors  per  la  manera  que  els  mitjans   fan   servir   les   fotos   i   la   informació   que   troben   a   les   xarxes   socials.   Les   xarxes   poden   ser   un   recurs   per   al   periodista   però   no   han   de   servir   com   a   única   font.   No   es   pot   robar   fotos  privades  de  les  xarxes,  sinó  que  serveixen  per  buscar  fonts  i  contactar  amb  elles.     65   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     11.5.  Fonts  documentals  i  credibilitat   CONCEPTUALITZACIÓ:   “Twitter  va  anotar  un  altre  punt  de  credibilitat  la  setmana  passada,  quan  es  va  donar  la   notícia  de  la  mort  d’Osama  Bin  Laden”.   Però  també  això  va  circular  per  les  xarxes:   “Jo  ploro  per  la  mort  de  milers  de  vides  precioses,  però  no  sentiré  plaer  amb  la  mort   de   ningú,   ni   tan   sols   d’un   enemic.   Martin   Luther   King”.   Però   mai   la   va   pronunciar   Martin  Luther  King.  –>  Un  periodista  ha  de  tenir  clar  que  la  majoria  de  les  persones  no   miren  críticament  la  informació,  tan  sols  la  tornen  a  publicar.       Els  divorcis  de  WhatsApp:     “WhatsApp   ha   causat   la   ruptura   de   28   milions   de   parelles”:   La   font   és   “un   estudi   recent”.  -­‐-­‐>  va  circular  per  la  xarxa  i  és  mentida.  La  va  publicar  La  Vanguardia   “WhatsApp   no   ha   romput   28   milions   de   parelles,   és   mentida”   -­‐-­‐>   després   van   publicar   la  rectificació.     Si  no  hi  ha  font,  no  hi  ha  notícia.  Internet  per  sí  mateixa  no  és  una  font.  La  font  és  la   persona  que  ho  afirma  o  ho  firma  a  Internet.  Internet  és  la  eina  per  aconseguir  la  font.   Llibres,   informes,   discursos   escrits,   legislació,   revistes,   publicacions   -­‐-­‐>   fonts   documentals   que   trobem   a   -­‐-­‐>   biblioteques,   hemeroteques,   videoteques,   arxius,   registres.  Abans  els  periodistes  havien  d’anar  físicament  a  aquests  llocs.   Des   de   fa   uns   anys,   es   produeix   la   informatització   de   la   societat,   es   digitalitzen   les   dades  i  Internet  es  converteix  en  una  nova,  rica  i  potent  font  d’informació.   Però  tota  eina  tecnològica  ha  de  ser  apresa  i  aprehesa  per  treure-­‐li  el  major  profit.  Si   no,  qui  la  detempti  haurà  adquirit  tecnologia,  no  capacitat  tecnològica.   Un  periodista  no  pot  quedar-­‐se  en  el  nivell  de  “simple  usuari  d’internet”.     Internet  ens  permet  l’accés  a:   § Arxius  online   § Bases  de  dades   § Buscadors  temàtics   § Ciberoteques   § Biblioteques  online   § Registres  online     Virtuts   § No  hi  ha  limitacions  d’espai/temps:   o Sense  límits  de  quantitat.   o Sempre  que  vulguem,  sense  horaris.     66   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín     § Amb  motors  de  cerca  que  aporten  agilitat  i  cerques  molt  especialitzades.   § Des  d’on  vulguem.   § Cerca  sense  rastres  i  sense  intermediaris  (no  sempre).   § Permet  la  cerca,  obtenció,  emmagatzematge  i  transferència  de  grans  quantitats   d’informació.     Defectes   § Sobreabundància  d’informació   § Credibilitat:   requereix   habilitat   del   periodista.   Internet   permet   que   circuli   informació  sense  filtre  de  qualitat  ni  veracitat.   § Riscos   de   les   fonts   documentals   on-­‐line:   Multiplicar-­‐se   el   nombre   de   llocs   de   caire   informatiu   amb   un   origen   dubtós.   Que   la   falta   de   credibilitat   es   converteixi  en  un  problema  endèmic  en  el  periodisme  digital.     Pautes  generals  per  una  primera  criba   § Per  sobre  de  tot,  transparència  amb  el  lector:  citar  sempre  la  font  i,  si  estem  en   un  mitjà  on-­‐line,  posar  el  link.   § Conèixer   les   fonts   que   consultem   i   escollir   les   d’alta   fiabilitat   (exemple:   webs   d’organismes  oficials).   § Buscar  l’autoria  del  lloc  que  visitem.   § Mirar  el  domini:  (.com  per  llocs  comercials,  gentcat.cat  per  la  Generalitat,  .org   per  institucions  sense  fins  lucratius,  .edu  per  ensenyança...).   § En  definitiva:  fer  una  lectura  crítica.     Comprovar  una  font  online   No   hi   ha   sistemes   infal·∙libles,   sinó   que   hi   ha   un   conjunt   de   protocols   que,   tots   acumulats,  et  donen  certes  garanties  per  comprovar  una  font  online:   § Comprovar  l’autoria  /  font:  responsabilitat  intel·∙lectual.   § Observar   amb   sentit   crític   la   qualitat   del   contingut   tractat:   claredat   amb   el   que   es  presenta  el  tema,  objectivitat,  originalitat  i  profunditat.   § Comprovar   l’existència   de   referències,   cites,   taules   gràfiques   i   altres   recursos   que  recolzen  la  tesi  de  la  informació:  si  la  informació  conté  cites  o  referències   d’altres   obres   o   autors,   es   considerarà   més   fiable   que   una   que   simplement   presenti  la  informació  sense  dir  d’on  la  tret.   § Comprovar   si   la   informació   s’ha   sotmès   a   un   procés   d’edició   o   supervisió   per   la   seva  publicació  final  (absència  de  faltes  i  errates).   § Revisar  si  es  compleix  amb  freqüència  d’actualització  adeqüada  a  la  natura  del   recurs.   § Examinar  la  incorporació  de  recursos  multimèdia  de  manera  que  s’aprofitin  els   avenços  tecnològics  per  oferir  productes  de  qualitat  superior.     67   Mètodes,  Tècniques,  Fonts  i  Organització  del  Treball  Periodístic   Anna  Prats  Marín       Comprovar  les  referències   § La  importància  de  la  persona  a  la  que  es  cita  com  a  referència.   § La   distància   temporal   d’allò   al   que   es   fa   referència   (quant   més   antic,   més   prossibilitats  de  que  hagi  quedat  desfassat).   § La  relació  de  les  referències  amb  el  contingut:   § L’estil   del   contingut:   lògica   en   la   redacció   i   l’ús   de   l’ordre   cronològic   a   l’hora   de   comptar   fets   històrics   o   de   mapes   i   imatges   per   il·∙lustrar   exemples.   Minuciositat  sol  anar  aparellada  amb  veracitat  de  la  informació  (no  sempre).     Lectura  crítica   Ens  fem  les  següents  preguntes:   § Aquesta  informació  està  contrastada?  Té  referències  que  la  suporten?   § Si   et   tracta   d’alguna   informació   sobre   alguna   investigació,   tinc   accés   a   aquesta,   per  poder  fer  comprovacions?  Google  Scholar.   § Ofereix  proves  del  que  s’afirma?   § Si  no  cita  fonts  i  provo  a  introduir  un  paràgraf  del  text  a  Google,  hi  ha  algun  text   que   contingui   la   mateixa   informació?   Aquest   segon   text   conté   cites   que   em   puguin  servir  per  a  contrastar  la  informació?     Conclusió   El   periodista   ha   de   ser   capaç   de   gestionar   la   sobreabundància   de   la   informació   disponible   a   la   xarxa   i   saber   jerarquitzar   les   fonts   en   funció   de   la   seva   autoritat,   credibilitat,  honradesa,  continuïtat,  actualització,  productivitat  i  capacitat  d’expressió.     Ex:  Wikipedia   § Faltes  d’ortografia  i  errors  d’edició  denota  que  l’article  ha  estat  editat  fa  poc  i   que  ningú  li  ha  passat  un  filtre  d’estil  al  contingut.   § La  comparació  amb  l’article  amb  anglès   § La  quantitat  de  cites  i  referències.   § La  pestanya  de  “discussió”  de  dalt  a  l’esquerra.                 68   ...