7. Eugenèsia (Gregor Mendel) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Història de la Ciència i Cultura Científica
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 23/03/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch 7.- EUGENÈSIA, 1900 – 1945... I ENLLÀ Richard Jorgensen, genetista Universitat Arizona, 1990. Al 1990 ja sabem que les diferents característiques que composen l’organisme dels éssers vius son hereditaries. Hi havia la creença que, per exemple, quan hi ha un gen responsable d’un color, si hi afegim un segon gen responsable de la mateixa funció, hauríem de tenir un color més fort. Jorgensen fa aquesta proba i no se li reforça el color sinó que en surt un de diferent. Si ens avancem en el temps... Ara sabem que si hi ha característiques considerades negatives en un òrgan (responsables de malalties), potser la idea no sigui eliminar aquest gen sinó reforçar-lo per un segon element de manera que enhibeixi la funció del primer gen.
Posteriorment, Andrew Zachary, fa el mateix experiment amb animals, amb un cuc, i demostra que això també succeeix al regne animal.
Zachary treballa amb un cuc d’un mil·límetre. La seva curta vida el fa adequat per a l’estudi de diferents gens a través de la transgènesi. És un ésser menys complex que el nostre cos, però tot el que té ell nosaltres també ho tenim. Això posa de manifest que és molt important saber trobar l’objecte d’estudi adequat per fer els experiments. Aquest senyor va triomfar mentre que Jorgensen, que va fer el descobriment primer, no va triomfar perquè va escollir un mal objecte.
GREGOR MENDEL (1822 – 1884) Ara bé, el primer home que fa experiments relacionats amb això és Mendel. Fa el primer model d’estudi. No era un científic, sinó un monjo. Les seves teories son molt importants, però encara ho és més la manera de plantejar-se el treball en l’àmbit de la biologia. Mendel inventa una manera de treballar determinada en la biologia.
Mendel és molt important no només pels resultats de les seves investigacions sinó també per la manera que planteja la recerca en el camp de la biologia.
El complement que hi ha a la teoria de Darwin és la teoria de Mendel. Però no s’ajuntaran fins al cap de molts anys. Son teories complementaries que determinen gran part del pensament biològic del segle XX.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Darwin i Mendel no es van conèixer personalment. Però Darwin coneixia l’obra de Mendel.
El problema és que es va morir massa aviat per entendre la teoria de Mendel i incorporar-la a la seva pròpia teoria. Mendel aporta una manera de treballar mitjançant els experiments.
Hi ha caràcters discrets, no continus, que són els responsables d’aspectes molt transcendents en l’evolució de l’home. Mendel no s’ho acaba de creure això.
Encara no s’ha demostrat que existeixin els àtoms. Qui ho fa és Einstein el 1905.
Darwin recupera una explicació que ja feien els presocràtics: la pangènesi. Tots els òrgans generen partícules que per via sanguínia arriben als gèmmules. L’individu es formaria gràcies a la fusió de les gèmmules de les cèl·lules. Això vol dir que els fills han de ser semblants als pares. Però molts germans no s’assemblen entre ells. Això Darwin ho sap.
Sap que aquesta teoria no és del tot certa. Treballa amb una teoria no del tot certa. Per això el seu treball de persuasió ha de ser molt gran.
La història de Mendel és important per aquells que es plantegen si la història del desenvolupament de la ciència és acumulativa o no.
Mendel diu que ha arribat tant lluny perquè s’ha basat en les grans bases anteriors: Kepler, Galileu i Copèrnic. De fet, el mateix va passar amb Darwin, que es va recolzar en els grans acadèmics de l’època.
El problema de Mendel és que no està, cronològicament, en el lloc adequat.
Mendel venia d’una família molt humil i pagesa. Tot i així, va aconseguir arribar on va arribar. Mendel entra al monestir per vocació, però també per sortir de la penúria de la seva família.
Un dels grans pares de Mendel és Charles Nauvin.
Schleiden i Unger  nova definició de cèl·lula. La necessitat d’experiments amb l’aplicació de lleis matemàtiques a la biologia i a la botànica va tenir una gran influència a les propostes de Mendel.
Mendel primer treballa amb abelles, però aquests experiments no li surten bé perquè les abelles són difícils de controlar.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Era un problema científic i botànic, però no acadèmic. Els jardiners i ramaders eren el públic que estava preocupat per aquests qüestions en aquest moment.
Mendel fa experiments. El següent exemple ens il·lustra com treballava Mendel: El primer autor que d’una manera clara i explícita treballa experimentalment és Galileo Galilei. Galilei pretén estudiar determinats fenòmens, processos que ell identifica a la natura, no amb el recurs de la filosofia aristotèlica sinó amb el recurs d’una nova disciplina: les demostracions matemàtiques. Utilitza la quantificació per apropar-se a l’estudi de tota una sèrie de processos i fenòmens.
La seva manera de treballar serà la mateixa de Mendel.
Galilei vol comprendre quina és la formulació matemàtica dels moviments dels cossos.
Com es mouen i com això es pot reflectir matemàticament. Però no és suficient voler fer un experiment; l’experiment ha de ser adequat al tipus de qüestió que es vol treballar.
L’experiment s’ha de saber dissenyar adequadament.
Galileu idea una mena de barra de fusta amb un canal pel qual s’hi desplaçarà una bola.
Aquesta barra es pot alçar més o menys. Galilei vol analitzar com l’objecte es desplaça per la barra i si el moviment és constant o no.
Elements que intervenen en l’experiment: - Longitud de la barra  nosaltres podem controlar-ho. La definim nosaltres.
- Inclinació de la barra  també la controlem - El temps La barra està molt polimentada i té cera, de manera que la bola pot lliscar molt bé.
El canal té diverses campanetes, de manera que quan la bola passa per allà sona la campaneta. Hi ha un rellotge que s’atura cada vegada que sona la campaneta.
Galilei demostra que es tracta d’un moviment accelerat.
El que és interessant d’aquest exemple és que l’experiment està dissenyat de la manera més senzilla possible. Com menys elements hi intervinguin, millor.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Mendel vol analitzar experimentalment el fenomen de la transmissió dels caràcters hereditaris. La qüestió és que ha de trobar l’experiment adequat. Mendel va estar treballant molt de temps en buscar l’experiment adequat.
Mendel serà el primer que trobarà el model d’experiment adequat.
El model que troba serà la flor de la pesolera. Es decidirà per aquesta planta perquè té les següents característiques: - La seva anatomia i constitució és molt clara i molt fàcil de manipular.
- Els caràcters hereditaris han de ser molt clars. No pot haver-hi el risc de confondre’ls. Aquesta planta té aquestes característiques: o és llisa o és rugosa; o és verd o és groc (el pèsol), o és de color porpra o és blanc (la flor) - A més, és una planta que es reprodueix ràpidament. Això en permet tenir resultats en poc temps.
Aquesta és la gran troballa de Mendel  actuar experimentalment alhora d’estudiar un problema, i saber trobar l’experiment adequat.
També ha de comprovar que les plantes siguin pures, i no hibrides.
Per tant, tot aquest procés porta molt temps i feina.
Les lleis de Mendel són 3.
Però el que interessa és: com aborda el problema, quin és el plantejament per abordar-lo, quina és la correlació.
La idea és: quan dos individus purs amb caràcters diferents es reprodueixen, la primera generació reprodueix el primer caràcter (o bé tots els pesos seran grocs o bé tots seran verds). La segona generació apareix amb una correlació quantitativa (de 3 a 1  si en la primera tots eren verds ara en sortirà un de groc; i a la inversa).
Vam trigar molt a incorporar Mendel dins la ciència. Per què.
Mendel simplement constata que això és així. No explica el per què.
Mendel, cofoi del seu descobriment que, a més a més, ajuda a que els ramaders i els agricultors tinguin una referència clara (tindré tants vedells d’aquest tipus, tantes plantes d’aquest tipus... i ho sabem segur). Mendel fa els seus experiments al monestir. Ell no Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch circula pel món acadèmic universitari dels grans professors que es dediquen a la botànica.
Mai tindrà el títol de llicenciat en física.
Hi ha un senyor, Karl Wilhelm von Nägeli, passarà a la història. A banda d’escriure grans obres sobre botànica hi ha una altra qüestió. És el catedràtic de botànica de la Universitat de Munich. Mendel li envia els seus experiments. Nägeli no és capaç d’apreciar el seu valor.
A més, creu que s’ha equivocat i li dóna un altre model d’estudi que en realitat és erroni.
Mendel accepta la seva proposta però aleshores no surt bé Mendel, 1869. Escriu que l’esperit, la filosofia, del darwinisme, impedeix que s’entengui el que estic fent. Això vol dir que aquesta manera d’entendre els processos biològics i naturals tan avançada, no és capaç d’entendre l’aportació de Mendel, i que bloquejen el seu pensament. La línia de pensament més avançada en la ciència, és incapaç de reconèixer una altra aportació que també és innovadora.
Per què? Mendel tracta un problema íntim de la selecció natural i ho quantifica. I en aquella època només es podien quantificar qüestions discretes, no contínues. En aquella època hi ha un debat molt gran que reflecteix aquesta mateixa preocupació en el camp de la física.
No s’han posat d’acord en si la natura és contínua o discontínua. La natura és un continu o està composta d’elements discontinus que es poden contar (1 àtom, 2 àtoms, 3 àtoms...) Dos grans químics del segle XIX (Wilhem Ostwald i Ernst Mach) diuen que els àtoms no existeixen, perquè no els podem veure, i entenen que la natura és contínua (Einstein rebatrà això al 1905). Així doncs, les idees de Mendel aquí no hi encaixen, perquè ell parla de processos discontinus.
És el mateix ambient intel·lectual i científic el que propicia que no s’acceptin les lleis de Mendel.
Einstein, en el seu moment, també es carrega teories que ell no entén. Per exemple, no va entendre la física de Heisenberg. Va caure en un prejudici filosòfic que li va impedir acceptar altres maneres d’entendre el mateix problema que després s’ha vist que eren certes.
Tot i així, finalment s’acaba recuperant l’obra de Mendel.
A finals del segle XIX tenim els pilars bàsics de les ciències de la vida.
- La teoria de la selecció natural de Darwin (com es comporten els éssers vius en el procés de selecció natural) Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch - La teoria cel·lular (l’expressió de vida menor independent és la cèl·lula. Teoria que ens explica com estan compostos els éssers vius) - I les teories de Mendel (com es comporten els éssers vius quan es reprodueixen) Ara, les tres grans preguntes de la ciència ja estan bastant clares.
Les lleis de Mendel van ser no reconegudes pels botànics i biòlegs acadèmics. Però hi ha altres persones que ho entenen i accepten ràpidament: les societats dels ramaders i dels agricultors. Però també es reconeixen els resultats de Mendel en la disciplina de la medicina. Archibald Edward Garrod és un britànic que està estudiant les malalties hereditàries. Se sabia que hi havia famílies en les quals es repetien les mateixes malalties, però no s’entén per què. Garrod és amic personal de Watson, que treballa la botànica, i així acaba descobrint que Mendel havia treballat sobre aquest tema. Garrod creu que Mendel li pot donar la pauta per determinar quins són els caràcters que s’hereden i per què determinades malalties hereditàries es manifesten amb més o menys freqüència.
Garrod analitza totes les malalties conegudes a l’època i considerades com a hereditàries, i estableix patrons de transmissió. Comença a publicar textos sobre això parlant dels “errors congènits del metabolisme” lligant processos d’herència amb malalties.
La qüestió és: com podem intervenir per solucionar aquest problema mèdic? Per poder preveure moltes de les malalties, cal intervenir dins de l’escenari. Quan disposem de coneixements suficient sobre l’anatomia i la constitució de la cèl·lula podem intentar treballar en això.
En aquesta època hi ha una altra ciència molt important: la química, que és una ciència que ens permet manipular la matèria. Veiem que hi ha cèl·lules, teixits, que reaccionen a determinats productes químics.
Mendel redueix processos de la natura a correlacions matemàtiques. Darwin redueix processos de la natura a seqüències contínues.
Només podem acceptar que la química actua sobre la cèl·lula si reduïm la cèl·lula als seus components mínims. Aleshores comencem a parlar d’una biologia en base química.
Dins l’analisi que es fa del comportament de la cèl·lula es comencen a identificar diferents components. Hi ha metges que treballen des del punt de vista de la química i comencen a Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch identificar el cromosoma. A més, comencem a tenir cert avantatge respecte els científics anteriors. Almenys ara ja sabem que hi ha quelcom responsable dels principis hereditaris.
Per això és més fàcil buscar sobre el tema.
Walter Sutton dedueix l’existència dels cromosomes. Dedueix que això ha d’existir. En base a la suposició d’aquesta existència és capaç d’explicar les lleis de Mendel.
Walther Flemming és capaç d’identificar el producte químic (el colorant químic) adequat per identificar que part del nucli de la cèl·lula absorbeix els tints de basòfil que es denomina cromatina.
Theodor Boveri és capaç d’atribuir a gran part dels components de la cèl·lula la seva funció. Entén quina és la funció del nucli de la cèl·lula i la funció de la membrana cel·lular.
Wilhelm Johansen parla del fenotip i el genotip.
Per tota aquesta gent Mendel tenia raó, però pels altres no.
Per tant, aquells treballs en part abstractes i en part en base matemàtica sobre els mecanismes de l’herència s’incorporen a la reflexió dels citòlegs i es comença a acceptar que són veritat.
Thomas Hunt Morgan. Deixa tancada d’una vegada per totes la relació de Mendel amb tots els citòlegs.
Morgan és darwinista (creu que tot són processos continus) i critica els resultats de Mendel perquè considera que són poc precisos i que exigeixen la presència de coses que no es poden mostrar.
Ens n’anem cap a Amèrica...
Morgan treballarà amb un tipus de mosca, perquè presenta una estructura molt senzilla i es reprodueix molt ràpid.
Wilhelm Conrad Röntgen, és el descobridor dels rajos X. La matèria respon a l’efecte d’aquests rajos. Exposa la mà de la seva esposa als rajos X.
Morgan ja domina aquesta tècnica. Llança radiacions de rajos X sobre la mosca i observa que això té conseqüències en els caràcters que s’hereten. Per tant, aquests rajos d’alguna Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch manera afecten als elements responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Per tant aquests elements són matèria; perquè sinó aquests rajos no tindrien cap efecte.
El projecte genoma consisteix en fer una cartografia (un mapa genètic) de tots els gens d’un ésser viu localitzant la seva posició.
Morgan observa que hi ha certs caràcters que apareixen junts. Per exemple, una mosca d’ulls blancs sempre seran mascles.
Adolf Von Harnack (1851 – 1930) - Berlin. Gran historiador de la història de l’església, de les religions...
- Va crear una societat per la matemàtica, la física, la química, la biologia...  Societat de l’emperador Guillem.
- Li pregunten com és que a partir del segle XX ja no hi ha grans pensadors alemanys. Abans hi havia Kant, Hegel i Nietsche, que estaven a les facultats de filosofia. Harnack diu que si que hi ha grans pensadors, però que estan a les facultats de ciència  Max Planck (1858 – 1947) i Albert Einstein (1879 – 1955).
Es preocupen pels mateixos problemes que els filòsofs anteriors, però la manera d’ocupar-se’n i de generar coneixement sobre aquestes qüestions és totalment diferent.
Thomas Hunt Morgan (1866 – 1945) Com ja hem vist anteriorment, estudia la mosca drosophila i aconsegueix situar on es troba cada gen.
L’objecte d’estudi que centra els esforços de molta gent que és la cèl·lula. Això estarà relacionat amb la transmissió dels caràcters hereditaris.
No tots pensaven igual. Tal i com diu Max Born, tothom utilitzava els mateixos termes però de manera diferent. No hi havia consens, perquè s’estava creant una cosa nova. Això posa de manifest que el coneixement no es genera d’una manera clara i lògica des del principi. Això ens ho trobarem en el nostre cas. Tothom parla de la cèl·lula, del genoma, del cromosoma, de la càrrega hereditària... tothom en parla però no es posen d’acord fins un moment determinat.
Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch Molt sovint, aquests conceptes tenen una significació molt poc exacte. A més, no és el mateix ocupar-se d’aquests aspectes a un país com Alemanya que a un país com a EUA, perquè tenen tradicions i educacions diferents.
Hi ha la certesa que aquests conceptes són físics.
El 1954 es descobreix l’estructura de la doble hèlix de l’ADN.
Elements que sabem que existeixen, perquè si els apliquem rajos X alteren la seva funció (i els rajos X només afecten a coses materials). Arribem a la conclusió que aquests alteracions tenen lloc als cromosomes, que ja s’havien descobert anteriorment.
Això suposà comptabilitzar la segona llei de Mendel amb l’agrupació de milers de gens lligats en un mateix cromosoma i confirmà definitivament la teoria cromosòmica de l’herència que pot enunciar-se de la següent manera  Els gens estan en els cromosomes segons una ordenació lineal i mitjançant l’entrecreuament de cromàtides homòlegs es produeix la recombinació de gens.
El descobriment de Watson fa entendre com s’emmagatzema la informació genètica i com pot duplicar-se.
L’ADN és un àcid que conté les instruccions genètiques que regulen el funcionament de tots els elements que constitueixen una cèl·lula.
La seva funció principal és l’emmagatzematge d’informació a llarg termini. L’ADN conté les instruccions requerides per produir altres components de cèl·lules, com ara proteïnes i molècules d’àcid ribonucleic (ARN).
Es buscarà una aproximació matemàtica al problema.
Ludvig Johannsen  primer que utilitza per primera vegada el terme gen, el 1909. Però fins que tothom va entendre el mateix, a l’hora de referir-se al gen, va passar molt de temps.
Hi ha dos escoles de biologia molecular - Estructural i tridimensional (científics britànics, cristalografia de raigs X, Linus Pauling) - Genètica i unidimensional (científics nord americans, grup del fag) Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch J. Muller llença la idea que el gen és la base de la vida.
Què vol dir això? Els grans problemes dels quals s’ocupaven abans els filòsofs, ara ja no es debatran a les facultats de filosofia.
S’ha de buscar una aproximació directa, i això es pot fer a través dels rajos X. Però si utilitzem els rajos X, hem de conèixer molt bé en què consisteixen.
L’any 1934, Morgan escriu que encara no hi ha un consens sobre què son els gens. Els físics van per una banda, els químics per una altra... no hi ha una base sòlida.
En aquest moment, doncs, s’estan generant conceptes que utilitzem però que no estan del tot definits.
Es cerca la matematització de la natura amb unitats algebraiques. Per exemple, Max Delbrück vol aproximar-se a aquest tema matemàticament.
Quan ell estudia, creu que tot el que es pot dir a la física ja s’ha fet. Quan estudia a la facultat de biologia, veu que hi hauria la possibilitat de fer una aportació nova.
S’apropa a Niels Bohr, un gran pensador. Intenta esbrinar què és el fenomen de la vida; una pregunta típica de la filosofia que es planteja des del punt de vista de la física. Estudia la llum. Va fer una conferència que va ser molt cèlebre. Fa que molts físics s’interessin per les lleis que regeixen la vida.
Serà un model físic atòmic.
Max Delbrück i dos companys més  article sobre la naturalesa de la mutació del gen i l’estructura del gen. Es desenvolupa la idea de gen com quelcom similar a macromolècules.
Delbrück comença a treballar amb un model orgànic d’estudi diferent. No treballarà amb la mosca drosophila, ni amb el virus del tabac (que era el que s’utilitzava aleshores) sinó amb els bacteriòfags. Aquestes mutacions afirmaran que Darwin i Mendel tenien raó.
Erwin Schrödinger. També s’ocupa del problema sobre què és la vida. Escriu el llibre “What is life” l’any 1944. Tindrà un gran impacte. Estarà influenciat per Max Delbrück.
- Hi va haver molts físics que van participar en la construcció de les bombes atòmiques. La primera bomba que es va tirar era d’urani, i la segona de plutoni. Els militars volien llençar la segona simplement per provar si funcionava. Això va Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch provocar que molts físics es retiressin perquè se sentien culpables, i van redirigir als seus coneixements a problemes del tipus què és la vida.
La vida pot entendre’s en termes d’emmagatzematge i transferència d’informació, amb els cromosomes com a simples paquets d’informació.
Necessitem esbrinar com treballa la cèl·lula per poder descodificar aquesta informació i entendre-la.
Watson i Crick descobreixen l’estructura de l’ADN.
Obra What is Life. Gran influencia en generació de joves físics i químics.
- Síntesis dels coneixements de l’època - Explicar el fenomen de la vida termodinamicament. La termodinàmica és la ciència que estudia l’energia i el seu comportament en els cossos. Què és la vida des d’aquest punt vista, essencial en la física.
- Reflexionar sobre el determinisme.
Gen  sòlid aperiòdic. Això vol dir que no presenta una regularitat. Segons Schrodinguer, això és l’atribució de la vida. És una nova manera d’apropar-nos al fenomen de la vida  des de la biologia mol·lecular.
· Els gens presenten un comportament regular.
· Les lleis físiques són estadístiques · La regularitat necessita un gran nombre d’àtoms · La vida requereix regularitat.
2a llei de la termodinàmica  Els processos que donen lloc a la vida tendeixen al desordre El fenomen de la vida presenta regularitats.
- Mendel deia que els caràcters hereditaris es transmeten segons regularitats (en aquest cas matemàtiques) Schrodinguer utilitza recursos de la física atòmica per explicar com es poden generar mutacions en els gens. Els físics dominen la física atòmica i saben que els electrons són energia. Si apliquem energia a un electró augmentem la seva energia i provoquem que salti i Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch canviï d’òrbita. Schrodinguer ho utilitza per explicar per què quan irradiem un gen genera una mutació.
Schrodinguer defineix la vida segons una entropia negativa. Això vol dir que la vida presenta un desordre mínim.
El descobriment de l’ADN i del genoma humà deriva de tots aquests plantejaments.
Stephen Hawking. Parla del reduccionisme i diu que és vàlid per explicar el fenomen de la vida.
Philip Anderson  diu que la física i la química no poden explicar el fenomen de la vida.
Així doncs, no tots els científics estan d’acord.
Schrödinguer defensa la idea que probablement es necessitin noves lleis de la física per explicar plenament els fenòmens vitals. Ha d’haver-hi una informació emmagatzemada i un codi que permeti treballar amb aquesta informació.
Crick vol fer creure que si que hi ha un consens.
Watson, Crick, Wilkins i Rosalind Franklin són els que descobreixen l’existència de l’ADN.
Ara bé, encara no saben quina és la seva morfologia, el seu aspecte.
Crick es dedica a fer fotografies que després sap interpretar.
- Aquest problema, tanmateix, preocupa a altres científics, com ara Linus Pauling i Max Perutz.
Wilkins i Franklin s’incorporen a Crick i a Watson posteriorment. Franklin era una jove experta en cristal·lografia especialista en les tècniques dels raigs X i en fer fotografies d’aquest tipus. Fa una conferència en la qual Watson s’adona que ha d’aprendre a cristal·lografiar pel seu experiment.
La qüestió era trobar la representació més adequada de l’estructura de l’ADN. Watson i Crick desenvolupen un model (una estructura de tres tires) que creuen que és definitiu. El passen als químics de Cambridge i diuen que no pot ser veritat.
Al final descobreixen que l’ADN està creat per quatre estructures. Se n’adonen que tard o d’hora, els altres científics que investiguen el tema, faran el mateix descobriment. Per això Història de la ciència i cultura científica 4t Humanitats Janina Berzosa Poch s’han d’afanyar a publicar-ho abans. I ho publiquen en un diari molt important del moment l’any 1953.
Aquest descobriment suposa, en principi, la demostració definitiva que per entendre la vida i els processos i components de la vida, tot es pot reduir a la física i a la química.
Claude Shannon, fa una teoria matemàtica de la comunicació.
Max Tellmur és un irlandès que influirà molt a Schrödinger. És un dels pares de la manera d’entendre la qüestió de la vida des del punt de vista de la vida.
G. Gamow està estrictament relacionat amb els problemes d’informació. Redueix les propietats hereditàries dels gens a un sistema de tan sols quatre dígits.
Passem d’un problema que era estrictament de la fisiologia i biologia a un on s’integra una gran quantitat de coneixement que provenia d’altres disciplines.
GREGOR MENDEL 1855 – 1863  Descobreix la base científica de l’herència biològica experimentant amb la formació i el desenvolupament d’híbrids entre les varietats del pèsol Pisum sativum. Defineix una teoria basada en uns elements, més tard anomenats gens, allotjats en l’interior de les cèl·lules reproductores del pèsol i que controlaven els Anlagen (ciments) dels trets concrets que ell investigava.
Enfocament estadístic de la variació de les generacions  revela la seva originalitat com a científic.
...