Introducció a la psicologia (objectius, atenció, percepció i memòria) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la psicologia
Año del apunte 2015
Páginas 24
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ ASSIGNATURA Psicologia bàsica50%  Despatx 230 facultat de psicologia  Exàmens on line o 26 febrer4 març (1 hora) test, sí descompta o 12 març18 març (1 hora) test, sí descompta  Examen presencial o 19 de març (test, no descompta) Psicologia social50%          Memòria Llenguatge Aprenentatge Pensament Personalitat OBJECTIUS PSICOLOGIA BÀSICA 1. Ob x ss b s , ,d d x s l bl s l’éss hu à ( condicions normals) 2. Dóna coneixements científics (metodologia hipotètico deductiva empírica tant natural com socialabsolutament científic, és una autèntica ciència) podem observar, descriure, explicar i predir el d’u d du Per tant, ens b d l’ s ud d l u l s d l du hu . qu s du és conscient i voluntàriaacció Tenim un conjunt de ciències de diversa naturalesa que intenten entendre per què actuem nosaltres.
Hi ha diferències entre criminologia/dret/psicologia PSICOLOGIA:  Ciència aplicativa  Ciència que estudia el comportament humà i els processos mentals que els expliquen CRIMINOLOGIA:  Ciència explicativa  s ud x l l què d l d l qüè d s d’u ò f lòg DRET:  Marc normatiu (lleis)  Estudi de les ciències i ordenament jurídics (lleis) Altres:  Criminalística (psicologia criminal)  Psicologia forense d l’ s ld l ss . L s gu s qu l f s psicològiques, si no que són més legals. Pot fer recomanacions respecte la sentència, però qui fa l’úl s è és l ju g . També avaluar el risc futur  Psicologia jurídica La criminologia estudia el DELICTE, però com a ciència explicativa.
El dret és normatiu, és una ciència La psicologia és una ciència empírica humana i aplicativa (observa, descriu, explica i prediu) CRIMINOLOGIA  Ciència explicativa i causal.
 s è x qu és l’ g d l f hu à l s u d s  Té un camp molt ampli.
 Explica el delicte en els seus orígens i desenvolupament DRET    lu .
l d s ud l s du s b s d s gul d s s l g ls, ò ss d l normatiu x l ls d ls d hu à qu l ll b s d u fl s f Determinada descriu com a delicte, i totes les sancions que es podrien aplicar per cada comportament establert PSICOLOGIA  L s l g és l . éu ss bàs u d l d .
ll s g u sè de tècniques que utilitzen el material científic d'altres ciències  u s b j b l l g s l L qu és l qu s u d s g l s u sà s s ls, instrumentals i personals en les qu s l u u bl   l  l b ll d l l ( us s, u s d là b f s ( s s, bu ls, l d l d l qüè s s u ul d bl s l g l ,s l, .
s s...
ls ò b l l ò d l g u ò qu d l f b ll FONTS PSICOLOGIA BIOLÒGICS     xd l sd d l’éss hu à l b lòg Evolucionisme, neodarwinisme, genètica, paleontologia, sistemàtica Ontogènesi i filogènesi Neuroimatges ’h b df è s b lòg qu s d f è s fu ls s u u ls l’ lu u g d criminals psicòpates que podrien explicar aquests comportaments. Especialment en la UF o fascicle u qu u x l’ gd l (qu gul l s s l b l’ s ç b f l (qu gul l presa de decisions).
2 punts clau:  Les partícules que conformen el FU dels psicòpates estan d y d s, l’ s u u sà l  El nivell de dany és proporcional al gran de psicopatia. Fascicle més danyat a diagnòstic psicòtic major.
H u d’h -hi una connexió entre aquestes dues àrees del cervell: les que condueixen les emocions i la que les controlen. Si és així darrera la conducta del psicòpata hi haurà una anormalitat anatòmica del cervell.
’ s qu l’1% l 6% d l bl és s ò . ls s s à s d s -se en un ampli espectre (el psicòpata violent és u d ls x s.
ò s s “ ls” s característiques psicopàtiques com tendència a la manipulació, egocentrisme, tendència a córrer riscos.
ls d dus         X b s s à bé s su f l l l gè bsè d ss Falsedat f ul d du x è d s xu l s l, f l s bl Incapacitat per seguir amb cap pla de vida Autoestima exagerada dè d lòg D’ : TUD Diferents fases en la investigació  Fase 1: o s ull u s d lu s, s ls l u s qu d l s us lls d psicopatia o s sub s ls d dus d l s ud u d s d f s d (estimulants del SN) o s g ls lls b l ll b d d s s ls estimulants o s qu l s s s b lls és l sd s qu s s à qu s l test inicial presentaven nivells 4 g d s su s d ll b d d d s és d l su d f qu ls l s s  Fase 2: o s u ls s qu b u s ò s l u s senzilla o l l s s s g ls cervells amb fMRI o ls d dus b lls d s qu s s à qu s és l d s, l L (à d s s b l és u qu s b x s b l s ò qu l s d s o qu s s sul s sugg x qu l s s s s x g d s d ll b d d d f qu ls s ò s f ss ç sd f l s u l s qu l seva recompensa o x ls lls d ls s ò s s f qu qu s s d dus l ss ls f s d ls s us s s b l s s s ls lls s qüè s qu ls s us actes puguin suposar INFLUÈNCIES SOCIOLOGIA Sociologia  x d l sd d l d du hu à com a realitat cultural i social  s g x hu h qu h h ls d s ss s u s x  ld s lu s lòg és s l lh u l u l, l s d f è s s bl s ul u ls, ò b dè qu s fu s s lòg qu s Criminologia  L l g qu xd u subj d l qu , qu d d às g lf u  àl s l d lh d dus, f l , ul u , s u u s l qu s, l g s qu s s d s l s f d èx d s b què és l qu du sg f é qu s du ll, què l du x l s du s ls d l qü qu xdu b ll qu l x s l hàb d ss s d ul u , du , s y g s x l ls l,   s ud à l d l qü ll s lòg ampli Criminal que j x x ? LOMBROSO b d l g s f ò l bj d s ud és és DEBAT CLÀSSIC   Herència-Ambient? o fluè d l’ b ? o uss u: l’h x Conductes antisocials o Delicte-Follia? o Herència? o Transtorns mentals? o Educació? o Capacitat mental? b l s l DUES TENDÈNCIES DINS EL CORRENT PSICOLÒGIC CRIMINOLÒGIC   L s ud d l l s qu d du L.
d s s s squ f è s O qu x l qu ss bl s s.
d s s g du u l, l f us - g ss , l L , s s, què dg s ...
.
s l d O OLO d l, u s , s , fòb ...
x ls d l s qu s s ls l s àl s , L g , l OLO s bàs l d .
l l d é u à bl s s lòg s és què l ls x s d l s manera que en medicina s'apliquen els coneixements bàs s d l sb s l g l bàs .
La f f ç s ld l g bàs . De la mateixa l fs l g , s l g DIFERÈNCIES DRET-PSICOLOGIA      L s l g ld bdòs d l f l s f , òl s l g l s s f ls del segle XIX. El dret conti u ss bàs f l sòf qu l s l g és s d s x qu s à u : s ud à s g à d df l s s s.
l f LL , qu l d sf l l d les lleis s ld , l s OLO ld u f s ju d qu s qu l psicologia estableix PLURALITAT DE CAUSES I EFECTES f è sd OLO : x l “ bu d s s b l ” (qui ho ha fet pel d u és g u u l u l s l g ) L s l g b ll s b f s qu h ss , qu s s l s l g u d . l d és l d -l és PREGUNTES RESPOSTES (O PER RESPONDRE) PER LA PSICOLOGIA  L O L és u O ?  Veurem que hi ha factors immediats, factors que et predisposen d'una manera predisposen d'una manera llunyana.
 Hi ha diversos models explicatius sobre el comportament delictiu:  OL OL  H O L OL -FACTORIAL COGNITIU òx f s qu OL x j l s gl b L b s l s s s b l f d l s qu l qu dè s ls.
 Avui es parla dels factors hereditaris (alcoholisme, tuberculosi, trastorns de personalitat, etc.)   Han estat molt criticats per no tenir en compte el MEDI  L :s l s s transm l f l ú ls g s ls qu l s           qu du x g d ss l s gl s qu s .
OL u b l d l f ud à.
l d l s , l l ss l s x è s s ud s du l f s .
és x l bl és d l s d d s u : l ò b s d l s h b l s l h s.l ò b s d l s d l d à hu h b l crim Tenim desitjos criminals que es troben regulats per lleis.
s df d sg .
és l x qu j d s g b l lgú qu h f h f . u b -h subl :f u g à.
ò b lgú l d x d s sf u uls d s u , un desig aniquilador que tinc, malgrat estigui salvant vides.
qu s d l l j à ls bl s ò s.
L à d ud d l d l s àl és qu d s u l .
s ls s hu s ( ls és s s ls és significants), els actes fallits, els oblits, els errors quan escrivim o parlem, TOTS ELS ACTES H ju s s d s u us qu és ss bl qu l b qu ls x l .
qu s s (d s és l f , sàd us s és x l bl .
ò s us s f s qu s b lòg qu s l d l ,s us s s qu qu s.
s l s d s x f s b lòg s qu u us b lòg . L àb qu s h g f u s d l x é f s l s , ul s gu , .
x l sd s s b h s è qu d l qu h d f .
bé, l s àl s x l u du ò s d qu su és ul bl l d l qü j qu bu j qu s l g .
1. ATENCIÓ s l és l qu l l ss ss , d s ud l , d’u d ls d s s bj s processos de pensament que apareixen simultàniament. Focalització i concentració de la consciència són la seva essència. Implica la retirada del pensament de diverses coses per tractar efectivament altres – William James (1890).
 Més complexa del que sembla aparentment.
 Procés discriminatiu que acompanya tot el processament cognitiu.
 Filtre informació (selecciona informació)  ss g u s s ds bl s l’ d d l’ g s s l s demandes externes  Mecanisme que posa en funcionament els processos que intervenen en el processament i elaboració de la informació.
 Facilita el treball de tots els processos cognitius (els regula i controla).
 Fases: orientació, selecció, sosteniment.
 L’ és u l x és g u qu gul :  La captació d’ f qu b d l s és d ls s s ss s ls.
 ls ss s qu l ss b qu s f d d l’ x d l memòria (sistemes cognitius).
      Els sistemes mitjançant els quals realitzem les diferents accions o conductes de resposta (sistemes motors) L’ x x fu s bàs qu s l’ g s d l s dà  Orienta cap a estímuls concrets.
 Detecta determinats estímuls sensorials.
 Prioritza determinats continguts d ò .
s u s d’ l d s u s passades.
 é u s d’ l squ s d l d s ( x l , u l b l du l temps que es prolongui la tasca que estem realitzant.
Es pot definir com: procés cognitiu mitja ç l qu l s l lu à l’ perceptiva, cognitiva i conductual.
 l lu à s’h d’ d u és d’ hb qu g l s qüè d squ s ls l d s l l d’u determinada tasca que no es pot desenvolupar de manera automàtica (per exemple, seria el cas de la seqüència u d d du d’u h l u du x , d l d’u du ll, qu s qu qu xu l d’ d’ ó o inhibició).
L’ sà f s s gud s uls b sg f f , és qu estímuls rutinaris o afectivament neutres Concepto ATENCIÓ MOTIVADA (Lang, 1997), los estímulos emocionales consumen más recursos atencionales que aquellos otros neutros (Cuthbert et al., 1998; Schupp).
Processem informació amb contingut emocional rellevant de manera més ràpida com a resposta a s u s d’ gè ( x s Öh 2001 Detectem abans hi posem més atenció, a les imatges que ens provoquen per (aranyes entre flors i bolets) o que seria rellevant captar en situacions de perill. Les expressions facials de por o enfadades es detecten abans que les cares alegres.
 Tenim 2 vies:  tàlam amb amígdala.
 tàlam – escorça sensorial – amígdala.
 s d’u u d s lu s ls s uls ll s l’ d du s’ ss supervivència.
 Els esdeveniments associats a amenaça o perill obtenen prioritat en el processament.
 ls s uls ls ( x ss s f ls u és l’ qu ls s uls Davant informació amenaçant desplegaríem recursos atencionals.
d l d öh s b l g d l’ .
l u s.
 Dos conceptes històrics:  L’ u qu l d l : és ss bl s s ls s uls. Seria el és qu s l ls és ll s b ’ls “ ll ” b ys f è s  L’ u O OL: s ls ss s g itius requereixen supervisió i ordre per adequar-los a un objectiu  L’ O l’ s u u d ls ss s s lòg s.
qu qu s s gu ACTIVITATS ORIENTADES A CERTS OBJECTES i així va guiant el desenvolupament dels processos psíquics.
l és d’ 4 lòbuls): l l 3à s b ls s gu x 3 l l 3 ss s l ll ( l 3 d ls  Lòbul occipital  Lòbul temporal  Lòbul parietal l és d’ bàs s du x s:  Alerta  Atenció posterior o perceptiva  Atenció superior o supervisora       s l d’ l  Subministra el que habitualment anomenem consciència  s’ l x s s fus ls f s s sd  Depèn del sistema reticular mesencefàlic Sistema atencional posterior  s s l l f à d l’ .
 Depèn de:  ò x l(d s l qu és s s bl d l’ s l f l d  Pulvinar lateral: implicat en la supressió del soroll (estímuls irrellevants) i potenciació de s y ls s g f s qu d x l l’ .
 Colicle superior Sistema atencional anterior  gul l d bj u d l’  ub s l l lu d l’  Si hi ha alteració en aquest sist x ls s s d l’ b s s h  Depèn del cingle i del còrtex prefrontal lateral.
us d’ ls us d’  Dimensió selectiva  Atenció selectiva o focalitzada  Atenció dividida  Dimensió intensiva  Atenció sostinguda, vigilància Atenció focalitzada  d u d s s uls ll ss s f d ’s bl s d’ s uls qu estan actuant com a distractors  d l’ u ú s ul d d l g qu d’ f qu b alhora?  l’ u s d l d .
xò l s fu s à f u processament percentual adequat del tots els missatges que arribin en el flux sensorial, permeten s f ç l’ du  La focalitzada seria la capacitat de respondre a estímuls, mentre que la selectiva seria la capacitat de poder-se mantenir aliè als distractors  l s s’ és s s ll s d l’ l d CONCENTRACIÓ o de distracció.
Atenció dividida  La capacitat de poder respondre a dues tasques al mateix temps.
 No és important quina informació se seleccioni sinó quins recursos es tenen per poder repartir de manera eficaç les tasques a realitzar.
 La pregunta és: com és possible realitzar dues o més coses al mateix moment? Quan és possible fer-ho? Com perjudica a la meva execució?  ’ s ud s b ls dèf s d gu l sè s ul à d’ f o a la multiactivitat  http://www.youtube.com/watch?v=LjZX--14F-A  Atenció sostinguda: vigilància  H bl l’ d l’ s d l f us l’ .
 Experiment de Yarbus: quadre una visita inesperada.
 g là du u d d s u s d l’  Controla la capacitat COGNITIVA.
 l’ g sme davant situacions noves, planificades o insuficientment apreses.
 d’u à g x ss d’ f .
 s u u l’ hu .
l l s ld s lu així amb la motivació es determin l d d l’ .
 Assegura un processament perceptiu adequat als estímuls més rellevants.
d’h b l  s qu d l’  Interns endògens dalt-baix (Top-Down)  s d l’ d du  Necessitats, expectatives, interessos, història individual.
 Psicofàrmacs, fatiga.
 ll d’ , us l.
 Externs exògens baix-dalt (Down-Top)  Provenen dels estímuls i les seves característiques:  Forma, mesura, color, posició, moviment, novetat, repetició, intensitat, complexitat.
 d ls ò s d l’  Models de filtre  s ud s  s gu l l’ què s l lgu , qu h h s du x u s s è ul à d’ f d ll d’ Model Treisman (filtre actua abans del processament conscient)   Model de Deutsch i Deutsch (la selecció es produeix després del reconeixement).
Model recursos limitats / capacitat limitada.
 L’ és u és d à l qu x d l’ sf ç l d l subj motivació i els interessos i la capacitat del subjecte  s .
ll o filtre.
  lg s, la s s qu s s d ls s l d l’ l s u caràcter selectiu.
s h ff y h d s l’ x s è d ss s automàtics i controlats per explicar aquelles situacions en què les persones demostren una capacitat notable per fer 2 o més coses alhora.
2. PERCEPCIÓ La SENSACIÓ és diferent de la PERCEPCIÓ De la sensació a la percepció es passa un conjunt de filtres (primer, com estan els òrgans sensorials, llavors les lleis perceptives, processos psicològics i llenguatge). Es dóna una organització i una interpretació de la informació rebuda de l'entorn i hi ha un rebuig a la teoria del realisme ingenu. La ment no es limita a enregistrar una imatge exacta del món que ens envolta.
Sensació: “ bj ”. s ul fs d ls ò g s s s ls. é cadascun dels òrgans sensorials (vista, oïda, olfacte, tacte, gust) u bl ul d Percepció: “subj ”.
què d è d’ l s ss s b lòg s.
vegada som conscients de la informació rebuda a través de les vies sensorials. Es troba relacionada amb la resta de processos psicològics: memòria, aprenentatge, llenguatge, pensament,motivació, emocions, expectatives, etc.
La percepció és un constructe mental. Procés constructiu (ús esquemes perceptius) és d’ f d l’ b (d s l l qu és d s l ( d l’ al rellevant per a nosaltres a cada moment.
No és una fotografia, és una construcció activa de la realitat selectiva, implica que percebem diferent d d l’ prenentatge i maduració .Les lleis de la física ja ens adverteixen que el món del que b f és l df d l l’ x (pels llindars sensorials).
L g qu l ll sàl d l g d’ s uls ls qu d l qu s ç sd b ls s g s d l’ s a escala atòmica. El mateix passa amb l’ ud l s .
ls s l ss s s’ d g è l , è Així doncs el que acabem fent és crear un món perceptual diferent qualitativament del de les descripcions del físic degut que la nostra experiència es troba mediada pels nostres sentits. Tanmateix no és arbitraria ni il·lusòria, hi ha unes lleis perceptives que per espècie humana organitzem la informació de la mateixa manera, per això diu que regulen l'estructuració perceptiva EXPLICACIONS DE LA PERCEPCIÓ Tres tradicions principals:  Teoria de la inferència (associada a la perspectiva empirista)  Teoria de la Gestalt (associada a tendències innates de la ment)  T d l’ s ul ( ss d d qu bus s dè sensorials, és a dir, enfocament psicofísic) s bl s f s qu s Teoria de la inferència Provenint de la tradició empirista de Hobbes, Locke i Hume, segons els que el coneixement únicament s’ dqu x x è s s bl ss d’ d s.
Locke diu que al néixer, la ment és com un full en blanc o àbul sensacions rebudes.
s l qu l’ x è s ul s Berkeley afegeix al que diu Locke, qu l qu d l s (és d , l s és d qu l’ u è percepció del món. Jo el que puc fer és percebre, no puc treballar sobre la sensació. El pas important és, doncs, la percepció i no la sensació. Per aconseguir percepcions correctes cal aprendre a interpretar les s s s su ls j ç u és d’ ss .
Von Helmholtz afegeix que la percepció es fonamenta en un procés inferencial, en el que, mitjançant l’ x è , d duï d l s s s s gud s u sd ,l u l s d ls objectes o successos que probablement representen Crítiques a la teoria Avui sabem que la percepció va més enllà dels estímuls, mai està determinada completament físic.
Enfocament Gestalt l’ s ul “El tot és qualitativament diferent de la suma de les seves parts” El Tot és més que la suma de les seves parts. El Tot és diferent que la suma de les seves parts. Percebem els objectes com a entitats organitzades enlloc de parts separades. (veiem una fletxa, però les parts són un triangle i un rectangle). Sempre captem el tot, no les parts. La d l f és l d l’ g .
Una forma no és en absolut una composició de o un agregat de sensacions. Neix amb Descartes al s. XVII i els segueix Kant el segle XVIII, però molt diferent. Per Kant la ment imposava la seva pròpia d l’ s d l s l f s s ble que rebia. Cal una predisposició innata.
ls ls h us d’ qu s d f l sòf f ls s òl gs d l s l b l “d’ g u l”mentre que les sensacions es donen lògicament separades i sense relació entre elles, les nostres percepcions capten tots globals, és a dir, coses unitàries.
La Gestalt diu que hi ha:  Ll s d’ g u semblança, constrast...
 Lleis figura-fons fregnanz o bona forma H h u s ll s s qu g x l f d l u l’ gè d’u f gu s b u f s L su ss s qu b (u l d x l s l sul d’u és d’ g qu u f u s l sd l és bé qu l s. ls l s d’ qu s s u s s troben relacionats entre sí fins al punt de crear una configuració les propietats de les quals no es troben en les parts.
Per això es poden alterar tots els tons transportant a una altra octava o una altra clau i la melodia segueix constant. Perdura la igualtat per què les relacions tonals i els ritmes segueixen essent els mateixos Enfocament teoria de l'estímul Les teories empírica i gestàltica su s qu l’ s ul qu l’ull és d qu , b gu b qu tant no pot proporcionar una explicació adequada de les nostres percepcions. En canvi la tradició psicofísica sosté que tota la informació necessària per explicar la nostra percepció es troba present en l’ , s s d l’ull d l’ bs d .
d us d (s gu l ,f , su , ll u, ... h h u ú s ul us d’ f d .
La psicofísica utilitza mètodes quantitatius per avaluar les reaccions de les persones als estímuls físics FENOMENS PERCEPTIUS (GESTALT??????) CONSTÀNCIA: la nostra tendència a veure les propietats dels objectes com invariants malgrat els estímuls retinians canvien constantment. Tanmateix observem: constància de la grandària, constància de la forma, constància de la orientació, constància de la direcció, constància de la lluminositat. (té a veure amb la percepció de la distància i de la profunditat) TRIDIMENSIONALITAT: la nostra retina constitueix una superfície bidimensional. Tanmateix suposem la tridimensionalitat, sense la que ens seria molt difícil desenvolupar-nos amb èxit pel món. Sembla que hi ha aspectes innats i aspectes apresos Crítiques Hi ha indicis que indiquen que no tot és après i que hi ha aspectes culturals qu sugg x l’ x s è d’u dè u s l. El que una persona dibuixa i com ho dibuixa es troba en íntima connexió amb el que percep i com ho percep. Hi ha doncs alt s ss s g us l ò l’ús d x s fluè g u lf b . xs x l l l d f ul d l º d’ ys d’ s l (d s f s d’ s l s’h b l’ús h b u l d u s d buixos que recolzen l’ g qu “ su ” l s l s bd s l. Per exemple en la il·lusió de Müller-Lyer d : l l lus sd és s qu dul s d’u x ul u . La il·lusió és major en individus que u u d b qu é u j b d’ bj s gul s FORMA I ORGANITZACIÓ L g qu x l és u l ò , l’ d’u un precepte, i, en general, al reconeixement de la cosa percebuda.
d s l’ s ul s d ls s s ò bé ment a fi de imposar una organització a la informació rebuda.
u d sè d d ss s qu ss s qu l l Van investigar tres àrees: 1. Llei figura fons 2. Lleis d’ g u 3. Llei prägnanz (bona figura) às s’ g u 1. Ll d l b f 2. Llei figura-fons du s ll s: äg : l’ g u l él j s l ss bl DIFERENCIACIÓ FIGURA-FONS I AGRUPACIÓ Proposats pels psicòlegs de la Gestalt. Wertheimer expli d l“ d l b u ”l tendència a reunir en una única estructura aquelles parts o unitats que semblen estar alineades o en continuïtat direccional respecte a unes altres D ’ U Ó 1.1.1. Llei de la proximitat 1.1.2. Llei de la similitud 1.1.3. Llei de la bona continuació 1.1.4. Llei del tancament Llei del destí comú (si els objectes se mouen en una mateixa direcció, els veiem com a una unitat) Els contorns que constitueixen brusques discontinuïtats de la dire formar part de la mateixa estructura general.
El camuflatge posa en funcionament aquest principi.
d x u ’s s s s l s s g us ss l “ x ” l “s l ud”. L s l ud s d l , to lluminós o mesura. Una mica més problemàtic és el semblant de les unitats per les seves formes.
Importantíssim pel camuflatge, vital en determinades espècies animals.
s l s s, ls d l “d s ú” l “ ”.
d gu l x d . L’ g u s du x s s qu s( ú ls . l “ ” és l dè , s s qu s d f qu l s , aquells elements que junts constitueixen una unitat tancada.
qu lls u tats que es mouen ls qu s u ls gu s u u su à s Llei de la bona forma se regeix per:  Proximitat: permet relacionar element que se troben propers els uns als altres  Semblança: permet relacionar elements en funció de la seva similitud.
  Continuïtat: permet agrupar diversos elements en una fila o corba uniforme.
Tancament: g d s “bu s" l u f gu INVERSIÓ PERCEPTUAL L f qu d s d l’ s ul és b gu . H h s s què s du x ò g d s no es privilegia cap r sul d’u g d .L d’u l qu u l f gu qu u d’ s ul.
l s d s f gu s s bl s ambigües. Sovint té a veure amb el contingut significatiu. Llavors ja trobem les figures reversibles RECONEIXEMENT I IDENTIFICACIÓ l l qu x l d s uls qu bu d l’ x ss è f l s s ss d , du x u qu l g d s’h bu l f l s s l .
lica L’ x è d x “ s s j d s è qu s”, qu u g d bu u bj s ’ produiria la búsqueda. El problema encara no resolt és si aquesta búsqueda es produeix en sèrie o en paral·lel Efectes de l'experiència La percepció és un procés de dalt a baix (bottom-up) i no de baix a dalt. Significa que el procés va pujant des dels nivells inferiors del funcionament sensorial als fenòmens cognitius superiors. Indica també que l’ l g su f ls lls ocessals inferiors, tal com la detecció o codificació de contorns o sons. Però no és tan senzill.
Alguns processos mentals que precedeixen o acompanyen el moment del reconeixement impliquen una reorganització perceptual g d s’h g f gu , d l’ x è qu s ss d s l’ s ul u l’ x è j bl , h f d l l’ s van veure les coses en el passat. No és del tot un procés de dalt a baix s d s és, s ul xl què s’ d s Una vegada produïda la percepció inicial, si allò que es veu és similar en algun aspecte a objectes observats en el passat, es té accés a aquells records i presenten un paper “d’ qu ”, és d l’ qu x ò l determinen Discriminació entre objectes semblants per exemple persones bessones, les lletres quan un nen comença ll g ...
què ls b s d’u x s è s sul l d s g bl s? què b l’ x è u d l rcepció? La clau es troba en la atenció ’ d b d f qu l ò l’ s gl b l d l f , qu sd amb els detalls. Però quan ens és necessari poder discriminar posem atenció a subtils detalls Fins i tot la manipul d l’ b ls (2 ss g s s ul s f l’ u l ul , u d x . x ïd . ’h d d l u x b ss g s b u l .
Es amb el que juguen els timadors o els mags Percepció de la forma quan no hi ha hagut percepció anterior existeixen proves que la percepció de la forma es troba congènitament determinada en els primats mamífers Efecte dels motius i les emocions sobre la percepció s l s ls x s ls qu s’h g intentat demostrar que reconeixeríem imatges o paraules més ràpidament si representessin objectes vers els que tinguéssim sentiments positius, o menys si fossin més amenaçadors. Hi ha psicòlegs que ho defensen, tanmateix no hi ha cap hipòtesi plenament confirmada LA PERCEPCIÓ DE LA REALITAT SOCIAL L ds l fs s l és f s u b . L’éss hu à físic alhora que la realitat social se li manifesta mitjançant significants físics.
L’ g ul u l llò u: la percepció no és únicament depenent de la maduració biològica.
Cal aprendre a percebre la realitat. Estudis que es feren amb 66 operats de cataractes congènites. En recobrar per primera vegada la vista, la informació visual dels pacients era molt confusa. En veure una taca negra, quan era tocada deien: si és un gat! Amb tires de cartró de 10 i 20 cm, no podien indicar si una és g qu l’ l f s qu l s .
Experiments en deprivació s s lh d s u u d l flux s ul d s b l’ g ç d al·lucinatòries i trastorns del pensament.
s qu s s d’u g .L s ls subj s és d s uï l àx . l d’u s h s, -se , apareixen desorganitzacions perceptives, experiències Percepció i pensament: figures reversibles. Un tendeix a veure el que vol. Influència de la rebuda prèvia d’ s u s, .
Al l s l j ” s: “ s ss ls” ” d s s” ” fluè d l ss d lg u s b COM PERCEBEM TEORIA ASSOCIACIONISTA: la percepció com a mosaic de sensacions. Però nosaltres en percebre donem sentit a un esdeveniment.
No és tan simple. Ex: accident de dos cotxes. Els propers valoraran:  imprudència conductor  manca de respecte pel codi de circulació dany causat a tercers  estat de la carretera  etc.
però no ens limitarem a veure sorolls, fum, olors, etc.
ESCOLA DE LA GESTALT: defensen la naturalesa holística del procés perceptiu.
Diferenciació figura-fons; el tot és més gran que la suma de les seves parts; llei pragnanz o bona forma.
’ qu s d ds g l s s qu s l s x s qu s s g s s s u f d s l’ x è ( x , s bl ç , contigüitat, contrast, tancament, etc.) o si reben influencies de les experiències anteriors respectivament TEORIA COGNITIVA: la nostra experiència està limitada físicament i culturalment.
l b qu l , és suf b ls s uls d l’entorn. Cal que haguem après un bagatge previ. Cada individu aprèn a percebre i fa servir uns esquemes cognitius (conjunt organitzat de coneixements emmagatzemats en la seva memòria) per interpretar la realitat FACTORS QUE INFLUENCIEN EN LA PERCEPCIÓ EXTERNS: determinades característiques dels estímuls condicionen la nostra percepció:    intensitat (qualsevol modificació estimular sol cridar la nostra atenció) Fixem més en una explosió forta que en un soroll suau.
repetició és amb el que es basen moltes tècniques publicitàries. Té a veure amb el funcionament d'un altre procés : la memòria g dà ( ls bj sg s d x d és l’ qu ls s SUBJECTIUS: factors individuals ATENCIÓ Motius: cadascú explica la festa depèn de com la va viure. Filtres mentals Interessos, valors: destaquem i estem atents els aspectes de la realitat que ens interessen. Si un geòleg, un pintor, un turista, un botànic es troben en un parc natural percebran coses molt diferents s qu s d l’observador: desigs, actituds, personalitat, situació afectiva Cultura: com perceben els toros un andalús, un català i un anglès Predisposició perceptiva: percebem el que esperem veure o el que encaixa amb les nostres idees preconcebudes sobre el que te sentit. Per exemple quan escoltem únicament fragments d'una conversa, entenem coses molt diferents a les que en realitat s'han dit IL·LUSIONS ÒPTIQUES d u l s qu xs x percebem de manera distorsionada.
l . lgu s x s x s gs s d’ l s ls El seu estudi és important ja que permeten construir hipòtesis sobre la realitat interna o externa i el funcionament del nostre cervell.
l d’ l lus alcohol.
sò qu s qu s us d s su f s, s s ls Il·lusió PONZO Les dues línies obliqües fan que percebem les dues línees horitzontals com si tinguessin una longitud diferent quan de fet tenen la mateixa longitud qu s bl qu l s l s bl qü s se genera percepció de profunditat g du x l s s qu s’ llu y lf s Il·lusió de Müller-Lyer Malgrat tinguin la mateixa longitud, la que se troba tancada entre dos puntes de fletxa invertides sembla més llarga que la que se troba emmarcada per dos puntes de fletxa normals Quan les dues se troben en la mateixa escena, aquesta il·lusió, aliada amb la il·lusió de perspectiva lineal, fa que el cervell interpreti la distant com a més allunyada, i en conseqüència, de MAJOR MESURA En jutjar mesures el cervell no fa cas de la vista TRASTORNS PERCEPTIUS AGNÒSIES: limitats a una varietat perceptiva a causa de lesions cerebrals localitzades Pot ser que la persona tingui la capacitat intel·lectual normal però que no pugui percebre o identificar s uls d’u d l s s l ul Una agnòsia visual no possibilita identificar per la vista un rellotge de polsera però si a la persona li dones a la mà, el podrà identificar pel tacte ESTRUCTURA COMPLEXA IL·LUSIONS: deformacions dels objectes percebuts, percepcions falses o errors de reconeixement: per d’ : s lud u d s gu s f su CATATÍMIQUES: deformen objectes o situacions per influència de les emocions. No recorda el fet per com va ser sinó per com ens agradaria que hagués estat PAREIDOLIES: als núvols.
d s l g ,s l lus sf às qu s “ u ” figures a la paret o AL·LUCINACIONS: són percepcions sense objecte. Les classifiquem per canals sensorials:     ús qu s: s’ x s lls, us, u u s.
l l s us s d s g d bl s pels pacients visuals: es presenten en persones amb trastorns organicocerebrals, pacients amb intoxicacions g us ( l h l s .
l u bj s òb ls, ls f gu s g squ s qu s bu l d’ lls gustatives i olfactives: persones deprimides i esquizofrèniques influïdes pels seus deliris. Poden sentir olor de verí en els menjars o assaborir-lo tàctils: sensacions a la pell o sensacions de contacte. Picors, punxades, insectes que piquen, corrents elèctrics a la pell, etc.
T us d’ l lu      s: f s lòg qu s: s x è s s qu su x b s d d’ d - se o durant el son: no són patològics lesió dels receptors: està convençut que el que percep és real. Algunes persones senten un membre que els han amputat. Es produeix amb persones amb epilèpsia, substàncies tòxiques i alguns esquizofrènics oníriques: produïdes per lesions difuses del SN (infeccions, intoxicacions) com el delirium tremens que pateixen els alcohòlics quan deixen de beure sobtadament.
produïdes per substàncies psicodèliques: LSD 25, la mescalina, la psilocibina produeixen al·lucinacions. Aquestes produeixen una modificació del component afectiu de la percepció (elements neutres poden ser percebuts com a molt agradables o com a molt desagradables) i df s d l’ s d l s p ò s d l’ squ f è s s s ò qu s: l s ud s d s d l nts ATENCIó L'atenció és un mecanisme complex. Ens permet centrar-nos en l'informació que arriba de l'exterior (mitjançant els òrgans dels sentits) com de l'interior (idees, records, imatges guardats en la memòria)    Atenció selectiva: posem atenció a l'informació que considerem rellevant però a més a més ignorem o bloquegem la irrellevant pel curs del nostre pensament. La selecció es fa a cada moment segons interessos o motivacions Atenció passiva o reflex d'orientació: quan determinats estímuls degut a la seva intensitat o significat especial, capten la nostra atenció de manera automàtica Atenció dividida: quan s'han de realitzar dues tasques diferents de manera més o menys simultània. Si les dues no requereixen quantitats d'atenció molt elevades es podran dur a terme sense dificultat. Ara bé si una en requereix més, anirà en detriment de l'execució de l'altra S'entén així la metàfora de la concepció econòmica de la memòria: és una energia mental que està disponible en quantitats limitades. Si hem d'atendre simultániament diverses fonts d'informació, es ditribueixen els recursos d'acord amb la prioritat Nivells d'arousal: nivells de desvetllament o activació. Té a veure amb els moments òptims de rendiment.
Nivells elevats d'arousal porten a una disminució de l'atenció Tenir certs nivells d'arousal o activació és necessari per desenvolupar qualsevol tasca.
Llei de Yerkes-Dodson: la relació entre activació i rendiment és d'U invertida. Per tota tasca hi ha un grau òptim d'activació en el que el rendiment d'aquella feina serà màxim. Per sobre o per sota, el rendiment decaurà A cada feina hi ha un determinat nivell d'estimulació ambiental necessari per aconseguir l'arousal adequat Els augments o les disminucions de l'estimulació ambiental (llum, so, etc.) afectaran al rendiment Estrès ambiental: la reacció d'una persona davant una situació concreta on es presenten un conjunt de variables ambientals on per la seva intensitat o disposició, la persona les percep com a aversives En la reacció hi juguen factors diversos: fisiològics, cognitius, afectius i emocionals, comportamentals i sòcio-culturals És més important la percepció subjectiva de la persona que no l'intensitat real de la variable La interpretació que a persona faci de l'estímul o la font que ho provoca, i del context sociocultural en el que es doni L'estrès ambiental provoca alteracions psicològiques del tipus: Percepció de malestar i símptomes d'ansietat Desviació de l'atenció, davallada de la concentració Dèficits comportamentals Alteracions en les relacions socials Síndrome d'adaptació general (GAS) de Selye Fase alarma: davant la percepció d'una possible situació d'estrès, l'organisme comença a desenvolupar una sèrie d'alteracions fisiològiques i psicològiques que el predisposen a fer front a la situació estressant (ansietat, inquietud, etc.) L'aparició dels símptomes té a veure amb factors sísics i ambientals (intensitat delso), personals, el grau d'amenaça percebut, el grau de control sobre l'estímul o la presència d'altres estímuls ambientals que influenciïn Fase de resistència: és la d'adaptació a la situació estressant. S'hi donen processos fisiològics, cognitius, ls ls d s s “ g ”l s u d s ès d l ys jud l per la persona Si es dona una adaptació, hi haurà costos: disminució de la resistència general, del rendiment, menys tolerància a la frustració, presència de trastorns fisiològics més o menys permanents i psicosomàtics Fase d'esgotament: si la de resistència fracassa, s'entra a la fase de trastorn fisiològics, psicològics o psicosocials que poden ser crònics i a voltes irreversibles Model de LAZARUS Es centra més en els aspectes cognitius i no tant en els fisiològics com l'anterior Tot depèn de les transaccions entre la persona i l'entorn de manera que quan fas front a una situació estressant, primer fas una avaluació primària on qualifiques la situació d'estresant, positiva, controlable, canviant o irrellevant Si la consideres estressora fas una avaluació secundària. En aquesta es determinen els recursos ss bl s l s s d l s qu d s s s. “ uè s f qu s s s s?” Aquesta modifica l'avaluació inicial i predisposa al desenvolupament d'estratègies d'afrontament Estratègies orientades al problema: actes cognitius o conductes per poder gestionar la font d'estrès Estratègies de regulació emocional: volen provocar un canvi en la manera com es percep o viu la situació d'estrès reduint les emocions negatives SOBRECÀRREGA AMBIENTAL Els humans tenim una capacitat limitada per processar estímuls ambientals i limitacions a l'atenció Es dona sobrecàrrega d'informació quan la quantitat d'informació excedeix la capacitat de la persona per atendre-hi. Aquí fem visió de tunel i només posem atenció a allò que ens sembla rellevant i ignorem la resta Si l'atenció es veu mermada per una activitat perllongada, fins i tot les tasques més petites poden desencadenar una reacció d'estrès ambiental Entorns restauradors: determinats entorns redueixen aquesta sensació de fatiga BIORRITMES: totalment diürns; diürns, neutres, nocturns i totalment nocturns 3. LA MEMÒRIA     Cal adonar-se de la seva importància: sense ella ni percepció ni llenguatge ni pensament seria possible.
Completament unida a la resta de processos l subj b ls s us x s flu x ssà s’ è s d Es produeixen distorsions més o menys sistemàtiques sobre testimonis oculars que qualsevol jutge hauria de reconèixer per no basar mai exclusivament el seu veredicte en les declaracions donades FACTORS GENERALS QUE INFLUENCIEN EN EL RECORD  Fase inicial d’ DQU Ó o aprenentatge. El subjecte aprèn un llistat de paraules, escolta una conferència o presencia un accident de cotxe  Fase final o RECORD. El subjecte ha de passar per una prova del tipus que sigui que mesuri la d’ llò ès (d l d l’ d , d l s ul s  Fase intermèdia o RETENCIÓ igual al temps transcorregut entre adquisició i record  Situacions concr s d’ g d  El subjecte que ha de recordar  l qu h d .
l qu s d àd d à d l qu s’h ès s’h FASES DE LA MEMÒRIA s d’ dqu s  codifiquem  Paper fonamental el nivell de coneixements, el g u d’  L’ ud f l l bj d’ s ud l u d  L s s l f x l’ g d dedicaran més temps a la tasca en general g g s qu s’h d .
d d ls j qu ès x s ls s    us d’ s qu s du l és d’ g ( , às, l b Característiques del material. No tots són apresos o retinguts amb la mateixa facilitat. Facilitarien la retenció de paraules individuals: la s g f , l f qüè d’ús, l g u d’ ss ,l g s... l d’u s l gü s qu s su s: s u u gl b l d l x , b d’ f è s qu l subj h d f , gu s à ,d s lèx ...
Molt estudis evidencien una major capacitat de reconèixer material pictòric (dibuixos, cares...) que material lingüístic.
Fase de retenció emmagatzemem  Depèn del temps transcorregut i de les activitats del subjecte  T d l’esvaïment: pas del temps i d l’ interferència: activitats dutes a terme pel subjecte, nombre de coneixements, semblança en el material  l qu és h h s u l d l’ dqu s s s u s contínues degut a les experiències que anem tenint.
  La memòria no és únicament record, si no reconstrucció Imaginem un nen que recordi al seu pare en el sofà cridant, aixecant-se i tirant el plat o la beguda al terra i recordi a la mare tapant-se la cara i dient no!!! o Aquest record pot semblar parcialment precís, però en realitat el nen pot estar recordant f g s d’u d fu b l d l’ qu qü s o s , qu s f g s f “ ” qu l l i la mare sempre li tenia por Fase del record Evoquem/Representem  Varia en funció del test utilitzat  Segons Jenkins el que es recorda en una situació donada depèn: o l x fs s lòg l qu s du l’ x è o De les habilitats que el subjecte aporta o De la l l qu l subj d l qu l’ x d l d  Fenòmens on falla la memòria  La memòria reconstructivista: és l qu é qu l f ss d’u (rumors) o No és únicament la simple reproducció del ss . ’ qu s pròpies creences, esquemes, expectatives, etc.
o Implica una distorsió de la veritat objectiva.
 Confabulació: sd ò qu s d s u s d’ l d u s , s’ nventa alguna cosa que sembli apropiada o No és que la persona estigui mentint de manera conscient i voluntària s l llu x l’ l d l s .
’ l l s ll u s d l ò . s d u l s ds s u s l l ul s s s, llibres llegits, etc.
o Es dóna molt en fases lleus d’ l h Reintegració: és l’ d’ x è s ss d s b s u s qu s s y ls q u d ser records, olors, melodies, qualsevol senyal que pugui ser utilitzat com a recordatori Memòria dependent de senyals: fu d s s’ ss bl sdf l l x l’ s en el que es va aprendre Imagineria: són els auxiliars de memòria o estratègies mnemotècniques. Facilita molt lligar el material verbal amb imatges visuals.
o         Recuperar informació: no és tan simple. Podem parlar de: o Reconeixement: és una manera sensorial de recordar. Algú o alguna cosa ens resulta familiar o Rememoració: és forma més rigorosa de record. Inclou la recerca activa dins els magatzems de memòria. Reproduïm el que vam aprendre temps enrera i ens poden fallar les senyals de recuperació o Reaprenentatge: encara que pensem que ho havíem oblidat, ho aprenem amb més facilitat que no la primera vegada La recuperació s’ x l b 2: o Atkinson i Shiffrin (MS; MCP; MLP) o Craik i LockhartNo depèn del tipus de memòria, si no de la profunditat del processament de la informació. A més, profunditat més possibilitat de retenció de la informació. No té tan a veure amb la u l’ dqu s d la informació. Hi ha:  Superficial (aspectes físics i sensorials)  Intermedi (unitats de significat segons concepte i text)  Profund (processament de significat i establiment de relacions) Tipus de memòria o MS: memòria sensorial. MCP memòria a curt plaç o terme. MLP memòria a llarg plaç o termini o Memòria episòdica (context) recordem on, quan, amb aqui, etc. o semàntica (significat de paraules, organització...) el què Cal distingir entre processos i estructures. Els primers són flexibles, variables, modificables a gust del subj f u s d l’ enentatge. Les estructures són invariants i depenen de les limitacions pròpies d l’ s è .
d s u u éu s s fu ls s f qu s l s l us d’ f emmagatzemada: o Capacitat o Persistència temporal o Format simbòlic La psicologia cognitiva diferencia 3 estructures amb característiques diferenciades segons: o Temps de codificació o d’ g g o u d d’ g g MEMÒRIA DEL TESTIMONI    Decisió i memòria: segons Buckhout, dos testimonis amb els mateixos records podrien decidir coses molt diferents Va presentar una pel·lícula on se representava un crim i després 22 afirmacions certes i 22 de falses sobre l'incident L u s d f l “b s ” fu d ls jud s u. Si sempre es diu si tant a les falses com verdaderes la persona no té sensibilitat discriminatòria OL    L L ’ TESTIMONI s s l f ús d è d s : l g f, l h s s, l’ àl s d gu b s teris, Indicadors Conductuals de Mentides, anàlisi de la veu i de les entrevistes assistides amb drogues Hipnosis: o Tècnica de suggestió que porta a la persona hipnotitzada a estats de relaxació que s’ y d’u u l f x ls ds o El fet que les tècniques de relaxació eleven la capacitat de rememorització és reconegut per les cultures orientals, asiàtiques i occidentals o Aquí sovint ha estat coneguda com una tècnica derivada de la psicoanàlisi o Té les seves limitacions ja que no totes les persones són susceptibles de ser hipnotitzades.
Depèn del seu nivell de suggestionabilitat. Degut que afavoreix la suggestió, pot induir informació post-esdeveniment de manera deliberada o involuntàriament de manera que va en detriment de la preservació de la prova o s’h gl l s u ús l s d ss d s s s o ’h d qu l d l è l h s s s’h d gu d en un vídeo així com gs s l s s ss s d’h ss l s àl s s o L s ss h d’ s f u s òl g s qu b x è ( f ss l independent), i dur l’ x h -h gú és qu l’h l’ s ls o Sovint és vista com una estratègia poc objectiva i es prefereixen mètodes alternatius com estratègies mnemotècniques, relaxació, entrevista cognoscitiva, etc.
Anàlisi de continguts basat en criteris: o l l’ àl s d l d ls f s s l’ s bb s l sè absència de 19 indicadors de realitat proposats:                    o o su Estructura lògica Elaboració no estructurada Quantitat de detalls Engranatge contextual D s d’ s Reproducció de converses Complicacions inesperades Detalls inusuals Detalls superflus Incomprensió de detalls narrats amb precisió Associacions externes relacionades s d l’ s l subj u bu d l’ s l d l’ u d l d l Correccions espontànies Admissió de manca de memòria Dubtar del propi testimoni Autodesaprovació d l’ u d l d l Detalls característics de la ofensa s èg qu éx l y qu s’h u l s f lu l d l s d s bus s s xu l . ’h u l l s ïs s dà, s y ,J ... s’h f s ud s s l s ld s .
Limitacions: només es pot aplicar a nens que han sofert abús sexual, existeix subjectivitat del forense en cadascun dels criteris i en la seva difícil operacionalització i diferenciació de cada criteri  Indicadors conductuals de la mentida: o Consisteix en la bs d’ s s b ls b ls d l du d’u s o s d’ d d s :  El d l’ ,fl d’ s qu s’ y d’u d s d l’ ss b ls u ds u s ( f è s g u ls “ s l s” l ll d “j ”, respostes evasives, evitació del contacte ocular i distanciament interpersonal)  Sobrecàrrega cognoscitiva o gran demanda de recursos cognoscitius durant l’ g y ( y d d’ ug d l l è l s s ,dl d l pupil·la, disminució de contacte ocular)  Control de la conducta generant poca espontaneïtat i discrepàncies (inhibició conductual extrema en els canals de resposta que tenim control i augment de conductes no controlables) o Altres autors assenyalen també la perspectiva de la mentida com a comunicació estratègica per manipular la veritat a fi de donar la impressió de dir la veritat (poca varietat lèxica, poques afirmacions taxatives, poques referències a experiències pròpies i del passat) i per protegir la imatge personal (somriure, assentir) a més de filtracions no estratègiques amb f s s d’ uò ss ( ll g, ug d l d u, .
o Les crítiques que rep és que no hi ha cap sistema estandarditzat per avaluar els indicadors du u ls d l dbl , h h és d’u s sb s s ud s s s ld s lòg , l s s l s d’ d l lu  àl s d l’ s ès d l u: o gu bé s l .
ss x l’ àlisi la prosòdia ( tot el no verbal) com el to, les pauses, la latència de respostes, etc.
o Molt poc utilitzada.
Entrevista assistida amb drogues: o L’ús d b b ú s l’ b l sòd “su d l ” f dè d s qu s x s ’h l’ús s sd s s d ss s, s ò s, s u à s, ès s de simulació.
o ’ d s l d g x l l d l s d ss f s particulars com la personalitat del pacient i la relació metge-pacient. La seva utilització en s g s jud ls s’h d s s .
 IMPLEMENTACIÓ DE MEMÒRIA: FALSOS RECORDS/ FALSOS TESTIMONIS  A EEUU (2005), 163 exhonneracions per proves amb ADN  Van haver-hi errors de testimonis en el 75% dels casos  L’ d s s és l l us d’ s s s u FALSOS RECORDS  Loftus demostra que tècniques com la hipnosi ,el rebirthing i la teràpia de recuperació de memòria poden induir a la formació de records falsos  Les principals tècniques per originar-l s: l’ ss g, l d’u x sd és d s vegades, la visualització, la visualització dirigida...
 Una vegada l’h s, u qu l d d d  Generar falsos records és tan senzill com familiaritzar-se amb el material a recordar  f g f u d , s l l s s d’ l s s s, l b ls j s d comunicació, etc. poden fer aquesta feina de familiarització  No són autèntics records, si no visualitzacions prèvies  L'assaig és la tècnica més eficaç per passar de la memòria a curt termini a la memòria a llarg termini  Les mateixes lleis que operen per a la formació de records, succeeix en la formació de falsos records.
L'assaig és la tècnica més eficaç per passar de MCT a MLLT  Molt sovint creus que et va passar a tu el que de fet li va passar al teu germà Per generar falsos records o implementar memòria:  2 vies bàsicament: o s f : s’ x s l s d s és d l’ sd u f f ls o f l’ x d l dd s.
s y 9 s s d s és d qu d’ lls l qu j ls h h s y .
’h h és d l 50% afirmar reconèixer- u és d’u  l s s d’ l ò o Imaginació o Interpretació dels somnis o Exposició a les històries dels altres o Falsa retroalimentació: memòries impossibles com fer-se una foto o donar la mà a en Bugs Bunny a Disneyland (és de la Warner) Influències emocionals a la memòria  bl qu ls s s d’u s u fl s l u qu l l’ d d material, que els recolza o justifica. Els sentiments farien que els estímuls o esdeveniments congruents l qu ss és ès s ’ f s u ss és fu d s gu apresos millor.
 Les emocions en el pla fisiològic produeixen respostes en el cos com expressions facials, to de veu, plors, etc.
 Psicològicament parlant les emocions alteren la nostra atenció, condicionen les nostres conductes i activen la memòria  L'activació és congruent amb l'estat d'ànim  S'estudien subàrees: o Estats d'ànim i memòria o Arousal i memòria o Memòria de testimonis o Records llampec (flashbulb memories) o Records emocionals explícits i implícits o Amnèsia traumàtica, amnèsia psicògena o Trastorns emocionals (ansietat i memòria)  Hi ha diferents models que n'expliquen la relació: o Xarxes associatives o Esquemes o Capacitat o assignació de recursos atencionals Xarxes associatives  Treballs de Bower  Cadascuna de les diferents emocions (alegria, por, depressió, etc.) tenen una unitat específica en la memòria que agrupa molts d'altres aspectes de l'emoció que es troben connectats a ella  Al costat de cada nòdul emocional es troben unes reaccions autonòmiques associades a les seves reaccions autonòmiques, el rol normatiu i les conductes expressives  Cada unitat emocional també es troba connectada amb proposicions que descriuen els esdeveniments de la pròpia vida durant el que es va activar l'emoció  Aquests nòduls emocionals poden activar-se per molts estímuls  Una clau dèbil que descrigui parcialment un esdeveniment es podria combinar amb l'activació d'una unitat emocional i eleven l'activació d'un record, activant l'emoció pertinent, com per exemple una cançó trista  Aquesta teoria explica els efectes dependents de l'estat d'ànim, els efectes congruents amb l'estat d'ànim, la similitud de les emocions i els efectes emocionals sobre els processos cognitius  En aquesta línia hi ha els experiments de Bower. Feia que els subjectes experimentals estiguessin alegres o tristos mitjançant suggestió post-hipnòtica qu s s lh d ll g u s b d s ys d’ s l que s jug s.
s s l’ l l g o La història descrivia vívidament els esdeveniments i reaccions emocionals dels dos ys l ï gu l b d’ sd s sd d s u o Després de llegir la història es demanava que pensessin en el personatge central de la hs ò qu s’ d f qu ss b ll o Un dia més tard en estat emocional neutre havien de recordar el text o ’h d f b l s g b qu g uè l.
l què f ls ds, s f és f s d l s g b qu s’h d f . 80% d ls f s d s ls l s “ s s” s l s b l s g s , l 55% d ls alegres amb el personatge alegre ss l x b l’ g . ls subjectes alegres aprendrien més fàcilment episodis alegres i els subjectes tristos, els esdeveniments tristos.
També amb la reactivació de la informació. Així els esdeveniments apresos en un determinat estat emocional pot reactivar-se millor si en el moment del record hi ha el mateix estat emocional.
bé s’h d s u f d l s s l g , s s b l s ss s lliures que es realitzen amb paraules de contingut emocional neutre o    Teoria esquemes  Les persones amb un estat d'ànim característic tenen uns esquemes consistents amb aquest determinat estat  Les persones tristes o depressives tenen un esquema dominant depressiu per organitzar, codificar i recuperar l'informació  Molt acceptada en les teories clíniques de la depressió Teoria de capacitat o assignació de records  Tenim una capacitat limitada de recursos atencionals per assignar a una tasca concreta en un moment determinat  Els estats emocionals poden afectar a la quantitat d'atenció que es pot designar a una tasca cognitiva o motriu  Donat que els estats emocionals regulen la quantitat de recursos que poden ser assignats a cada tasca, i donat que les tasques de memòria consumeixen molts recursos, un estat emocional disruptiu o fort com la depressió, competeix per la capacitat disponible pel procés mnemònic  És a dir, la depressió consumeix recursos i deixa menys capacitat disponible per executar les activitats cognitives que estan activades  També és cert que la depressió redueix l'interès de les persones pel seu entorn, i en conseqüència, disminueix la motivació per posar atenció tan al seu ambient com a les activitats que ha de desenvolupar O L’ O L ?  Efectes de la memòria depenent de l'estat: el que s'ha après sota un determinat estat emocional, es recorda millor si durant la recuperació la persona retorna a aquest mateix estat d'ànim  Efectes de la congruència amb l'estat emocional: les persones codifiquem i recuperem la informació més fàcilment la valència del qual sigui congruent amb el nostre estat emocional APRENENTATGE I EMOCIONS  L'aprenentatge associat a situacions de contingut emocionalment significatiu sembla que queda registrat en els sistemes cerebrals de memòria d'una manera més constant i persistent  El paper de les motivacions en l'aprenentatge. La curiositat,l'interès o el simple desig d'assolir un objectiu, són factors crítics que promouen i faciliten conductes d'aprenentatge i la retenció i consolidació de tasques apreses  Tant les emocions com el son són dues activitats moduladores de la memòria     El son fisiològic és un facilitador natural dels processos neuronals que es troben subjacents en la consolidació de la memòria No vol dir que aprenguem durant el son, sinó que s'assimila millor allò que hem après Les emocions juguen un paper similar. Recordem de manera més eficient situacions amb forta carrega emocional, que no situacions neutres Són però dos processos independents: les emocions actuen més en la codificació dels estímuls i principalment és l'amígdala la zona. I el son juga més en la consolidació, quan els estímuls no es troben presents i l'hipocamp és la zona cerebral més activa ...