Indicadors oficials (II): Dades judicials (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Fonts de Dades en Criminologia
Profesor S.S.
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB INDICADORS OFICIALS: DADES JUDICIALS 1 2 3 4 5 Judicials Mecanisme formal que utilitza l’Estat per tal de controlar la delinqüència: tribunals (policia i presons). Ofereixen dades oficials.
La informació de les dades judicials és un instrument bàsic utilitzat pels primers investigadors.
ESTADÍSTIQUES OFICIALS.
Les estadístiques oficials comencen al segle XIX i a partir de les primeres conclusions es desenvolupen una sèrie de teories criminològiques: construïdes a partir d’elles (de raonament tautològic).
ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA L’Administració de Justícia a Espanya s’organitza en: Jutjats i tribunals L’exercici de la potestat jurisdiccional s’atribueix als següents jutjats i tribunals: - Jutjats de Pau: Als pobles on no hi ha prou població com per tenir jutjats de primera instància, i no formen part de cap partit judicial (unió de diversos municipis amb poca població) hi ha els Jutjats de Pau. Són elegits pels ajuntaments i nomenats pel Tribunal Superior de la Comunitat Autònoma. Són gent amb alta reputació al poble però no necessàriament titulats en Dret. Poden jutjar certes faltes, coneixen de reclamacions inferiors a 90€ i funcions delegades al Registre Civil (poden casar).
1 Fonts de dades en criminologia - 1º Criminologia UAB Jutjats de Primera Instància o d’Instrucció, Jutjats Penals, Jutjats Mercantils, Jutjats de Violència a la dona, Jutjats Socials, Jutjats de menors, Jutjats de Vigilància Penitenciària i Jutjats Contenciosos Administratius.
- Audiències provincials: Són òrgans col·legiats amb competència en els ordres jurisdiccionals civil i penal. Coneixen dels recursos d’apel·lació que es formulin davant de decisions adoptades pels òrgans unipersonals de la província (jutjats).
- Tribunals Superiors de Justícia: Els Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes tenen tres sales: la sala Civil i Penal, la sala contenciós-administrativa i la sala Social.
- L’Audiència Nacional: És un òrgan judicial amb competència a tot l’Estat, que compleix i decideix causes d’especial transcendència criminal, política o social, com ara delictes contra el rei o la seva consort, delictes vinculats al crim organitzat (terrorisme, narcotràfic, falsificació de moneda i delictes contra la seguretat de l’Estat), i coneix i decideix processos relatius a altres matèries reservades per la llei a la seva competència.
A nivell de jutjats podem trobar Jutjats centrals d’instrucció, Penals, de Menors, de Vigilància Penitenciària i Jutjats centrals Contenciós-Administratius.
- Tribunal Suprem: És l’altre òrgan judicial que, juntament amb l’Audiència Nacional, té competència a tot l’Estat. Constitueix el màxim Tribunal en tots els ordres excepte en matèria de Constitucionalitat de lleis i normes amb valor de llei, i les garanties i drets constitucionals, la competència dels quals correspon al Tribunal Constitucional.
Ordres jurisdiccionals En l’organització judicial espanyola, la jurisdicció ordinària es divideix en quatre ordres jurisdiccionals: Civil Examina els litigis el coneixement dels quals no vingui expressament atribuït a un altre ordre jurisdiccional. Per això pot ser catalogat com ordinari o comú.
Penal Correspon a l’ordre de tot allò penal el coneixement de les causes i judicis criminals, de tot allò relacionat amb un acte penal.
2 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Social Que coneixen les pretensions que s’exerciten en la branca social del dret, tant en conflictes individuals entre treballador i empresari amb ocasió del contracte laboral, com en matèria de negociació col·lectiva, així com les reclamacions en matèria de Seguretat Social.
Contenciós-administratiu Tracta del control de la legalitat de l’actuació de les administracions públiques i les reclamacions de responsabilitat patrimonial que es dirigeixin contra les mateixes.
A més d’aquests quatre ordres jurisdiccionals, a Espanya existeix, també, la jurisdicció militar.
A més, dins de cada ordre jurisdiccional s’han creat subcategories, jutjats especialitzats per raó de la matèria. Són jurisdicció ordinària, però compten amb una especialització.
Organització territorial A efectes judicials, l’Estat s’organitza territorialment en: Municipis El municipi es correspon amb la demarcació administrativa del mateix nom. El partit és la unitat territorial integrada per un o més municipis limítrofs, que pertanyen a una mateixa província. El partit podrà coincidir amb la demarcació provincial.
Províncies La província s’ajustarà als límits territorials de la demarcació territorial administrativa del mateix nom.
Comunitats autònomes Àmbit territorial dels Tribunals Superiors de Justícia. El Tribunal Suprem i altres tribunals tenen jurisdicció a tota Espanya.
El Ministeri de justícia està estudiant la posada en marxa d’un nou sistema de demarcació i planta judicial, que adapti el mapa judicial que té el seu origen a la primera meitat del segle XIX al mapa de les necessitats reals de l’Espanya actual.
3 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB CONCEPTES BÀSICS Segons la Constitució existeixen tres poders que organitzen el funcionament del país: executiu (govern), legislatiu (les Corts i el Senat) i Judicial (Jutges, Magistrats, Secretaris judicials i Fiscals).
El Consell General del Poder Judicial “És un òrgan constitucional, col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes que exerceix funcions de govern del poder judicial amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial davant de tots”- Concepte tercer poder de l’Estat.
Els Jutges i Magistrats tenen la potestat d’administrar la justícia; els secretaris judicials exerceixen la fe pública judicial que posseeix l’Estat, es tracta de dotar de seguretat jurídica als actes processals; i els fiscals promouen que es compleixi la llei que determina la seva intervenció.
Professionals Jutge / Magistrat Funcionari pertanyent a la carrera judicial, únic investit d’autoritat per jutjar i fer executar allò jutjat, en les causes de les seves respectives competències. També ho són els Jutges de Pau, que no pertanyen a la carrera judicial, i són de caràcter llec (en castellà, lego, jutge municipal no lletrat), exercint el seu càrrec en petites localitats amb limitades funcions jurisdiccionals.
Jutge és el mateix que Magistrat, la diferència és que els últims són de primera instància.
Secretari judicial Funcionari judicial que exerceix el ministeri públic davant dels Tribunals, ostentant en general la representació dels interessos públics. Quan el Fiscal actua davant dels Tribunals no està representant l’interès d’una persona concreta, sinó el de tota la societat. Vetlla pels interessos de tots.
Tribunal Els Tribunals són els llocs on els jutges administren justícia i on pronuncien les sentències. Poden ser unipersonals (jutjats, on hi ha els jutges) o pluripersonals (tribunals, on hi ha els Magistrats).
4 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB DADES JUDICIALS Els primers criminòlegs miraven les estadístiques oficials i extreien conclusions a partir d’aquí.
Sellin arriba a la conclusió que aquestes estadístiques estan esbiaixades, perquè inverteix la piràmide (embut de Sellin) i veu que no representa la realitat, ja que la validesa de les dades augmenta a mesura que aquestes es van allunyant de la realitat criminològica, de la infracció que les va crear.
Fins el 2007 no es disposa de cap tipus de dades verídiques sobre la delinqüència en l’Administració de Justícia, perquè no s’havia establert un criteri per recollir les dades. Al 2007 apareixen criteris compartits entre sistemes de justícia, pel que metodològicament són més fiables. No obstant, la validesa de les dades judicials és més dubtosa.
Tendència  Quan jo tinc unes dades que han estat elaborades de manera diferent, metodològicament no es poden comparar, però es poden establir tendències.
A nivell espanyol existeixen les memòries a partir de 1858 del CGPJ (Consell General del Poder Judicial) i de la Fiscalia General de l’Estat: aquestes reflecteixen qüestions funcionals i processals, però no contenen anàlisis estadístics. A partir de 2014 disposem de fitxers, dades amb millor transparència, i d’accés a una base de dades.
L’ESTUDI DE LES DADES JUDICIALS Sellin (Proverbi o embut de Sellin) Autor important que va plantejar el proverbi de l’embut, segons el qual el valor de les estadístiques criminals com a indicadors de la delinqüència disminueix a mesura que el procés penal s’allunya de la infracció que la va crear. Estudia els inconvenients de les estadístiques oficials de forma sistemàtica.
Incidència i prevalença - Incidència: La incidència és el nombre de delictes que ha patit una persona, o el nombre de delictes que ha comès cada persona (de mitjana). Es calcula mirant el nombre total de delictes sobre el total de persones victimitzables.
- Prevalença: La prevalença és el nombre total de persones que han patit o que han comès un delicte. Es calcula mirant el nombre de persones victimitzades sobre el total de victimitzables.
5 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Són dos conceptes relacionats, si un està esbiaixat, l’altre també ho estarà. Estan relacionats però no tenen per què tenir el mateix valor. Si en una comunitat de 30 persones han comès delictes 5 persones, la prevalença serà de 5. No obstant, si cada una d’aquestes persones ha comès 5 delictes, el nombre total de delictes comesos són 25, i per tant, de mitjana podríem dir que cada persona de la comunitat hauria comès 0,83 delictes, que seria la incidència. El mateix passa amb la victimització.
Informacions delictives que distorsionen les dades 3 categories - Delictes de coll blanc (White Collar Crimes): Delictes comesos per persones d’estatus socioeconòmic alt (per exemple, polítics) durant l’exercici de la seva professió. El problema amb aquest tipus de delictes és que són molt difícils de detectar.
- Corrupció: Hi ha autors que defensen que algú amb interessos comuns ha de ser jutjat per un igual. A més tampoc hi ha mitjans (segons l’estatus social) per arribar a tots els racons, perquè hi ha moltes coses amagades.
- Crim organitzat Pollack  les dones distorsionen les dades Pollack es planteja els motius per què les dones un cop arriben al sistema penal estan subrepresentades al sistema, i obtenen penes diferents que els homes per als mateixos delictes.
Per tant, tot i que ser dona no és un delicte, creen distorsió, perquè, o bé es discriminen o bé que es torben amb els punts dèbils, els biaixos del sistema penal, són més tous amb les dones, i hi ha organitzacions criminals, màfies, que ho aprofiten per treure’n profit, i utilitzen les dones com a cap de turc. És a dir, aquestes assumeixen la culpa de tots els delictes comesos per la organització, i així obtenen penes menys dures i eviten que mai s’arribi al cap de l’organització criminal, al mafiós. En aquestes organitzacions hi ha una norma que els diu que quan enganxen a algú, ha d’assumir la responsabilitat de tots els delictes.
Una altra forma de trobar el tema en diferents terminologies és el de cadena injusta o error judicial. La incapacitat del sistema juridicopenal per processar correctament alguns tipus de delictes. Encara que s’és innocent s’acaba a la presó. Per descobrir els errors es pot agafar un subjecte innocent i estudiar el seu procés judicial, o agafar un grup d’innocents que han sigut jutjats per un delicte que no han comès.
6 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Els errors judicials Definició “Els condemnats innocents són definits aquí com aquelles persones que han estat detingudes com a sospitoses d’un delicte, que s’han declarat culpables o que van ser jutjades i declarades culpables; però que, tot i el reconeixement de culpabilitat o del veredicte de culpabilitat, són en realitat innocents”. (Huff, Rattner i Sagarin, 1996) No obstant aquesta definició deixa de banda molts casos que també són considerats errors judicials, com persones que abans de ser exonerades, exemptes, passen molt de temps retingudes o fins i tot empresonades, persones declarades innocents en un segon judici o persones que tot i ser culpables són declarades innocents. No obstant, la majoria d’investigacions empíriques sobre errors judicials es centren en les persones condemnades en contra de la seva voluntat. També es pot donar el cas que una persona sigui condemnada “segons la seva voluntat”, és a dir, persones que es declaren culpables per protegir el veritable autor d’un delicte. Aquest cas s’ajusta a la definició de condemnat innocent.
Causes dels errors judicials Els errors judicials es produeixen per causes visibles o ocultes: - Causes visibles: Les podem identificar, desglossar i estudiar de forma empírica, i han estat demostrades de la mateixa manera. Són, per exemple, els falsos testimonis.
- Causes ocultes: Són les que es troben més arrelades. No s’arriba a saber si són certes, només es poden especular. Si després són demostrades, es pot tornar a denunciar a través de nous actors per reactivar el procés però és molt difícil. Hi ha dues causes que són considerades ocultes que són les que més apareixen en casos d’errors judicials. El primer és el paper que desenvolupen els advocats i els fiscals, ja que enlloc de recomanar al client quan és culpable que confessi i s’entregui per aconseguir una pena menor, es solen centrar més “guanyar” o “perdre” el judici, i en intentar que el client surti immune, per tant, es produeixen casos d’errors judicials. El segon és l’estatus socioeconòmic de les víctimes d’errors judicials, ja que les persones que pertanyen a un nivell socioeconòmic més baix tenen més probabilitats de que li adjudiquin una pena.
Això passa perquè si una persona té més diners es pot permetre un millor advocat. No obstant, per distingir un bon advocat no només ens hem de fixar en els seus honoraris, sinó també en la seva trajectòria.
7 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB Estadística judicial Què ens ofereix? Sempre dóna informació sobre la delinqüència aparent, la qualificació jurídica d’un delicte permet estudiar el funcionament del sistema legal, quants tipus de sentències i quines, ens permet extreure la política criminal d’aquell moment.
En conseqüència és un mètode poc específic perquè té poca validesa, no obstant, té total fiabilitat, perquè ofereix la classificació del delicte. A més, la xifra negra no es té en compte, i això suposa una dificultat per generalitzar els resultats.
Stangeband Segons Stangeband l’estadística judicial és la suma trimestral del nombre de registres que apareixen en el protocol general d’actuació. Hi ha major probabilitat d’error: tota gestió nova de jutge i / o secretari judicial suposa una diligència nova, una suma nova com a dada (pot no haver-hi delicte, com en el cas dels accidents).
A més, un altre motiu pel qual hi ha major probabilitat d’error és que la justícia és lenta, pel que és impossible relacionar tots els expedients amb les dades judicials, per això sempre hi ha discrepància.
PROBLEMES DE LES DADES JUDICIALS - Duplicitat: Una mateixa dada pot estar reflectida en dos o tres diligències prèvies.
Aquesta duplicitat de la informació és derivada de la forma de repartiment entre jutges d’instrucció.
- Hi ha elevada discrepància entre assumptes incoats i delictes jutjats.
- Embut de Sellin: Hi ha dades que es poden quedar fora durant el transcurs del procés judicial, i per tant són dades esbiaixades.
- Errors judicials: Sovint hi ha un conjunt de factors que donen errors judicials. Són derivats de dues causes: les causes visibles, que són les que es poden acabar estudiant, i les causes ocultes, que estan més arrelades i són difícils de demostrar.
- Serveixen com un indicador del volum de feina que passa en cada jutjat i fiscalia, però no són útils com a indicador del nivell de delinqüència.
- Es podrien millorar amb:  Una reorganització en les dades però això no és possible si no hi ha prèviament una reforma administrativa al voltant de l’actuació dels jutjats d’instrucció.
8 Fonts de dades en criminologia 1º Criminologia UAB  Informatització del registre i unificació de l’entrada (compartit en tots els jutjats), evitar la duplicitat.
- Problemes amb la fiabilitat: tendència a denunciar un delicte (depèn de factors contextuals: presència de testimoni, etc.) - Evolució històrica dels indicadors va modificant la reflexió teòrica sobre la delinqüència i els delinqüents.
- Les dades judicials permeten analitzar la delinqüència aparent/descoberta.
- Errada en validesa externa: No extrapolar els resultats (grup control) - Informació única: Persones que han patit la reacció social al delicte. No mesuren de forma precisa la delinqüència (fora de la xifra negra).
- Existència de categories que s’escapen de manera sistemàtica i distorsionen les estadístiques oficials: delicte de coll blanc, delinqüència femenina...
- Categoria de delictes: Persones subrepresentades i persones sobrerepresentades (en les dades policials i penitenciàries).
- El mateix delicte pot donar lloc a diverses diligències.
- Problemes vinculats a la prevalença (percentatge d’autors identificats) i problemes vinculats a la incidència (quantitat de delictes comesos).
- La concepció sobre la delinqüència serà modificada a través de les dades no oficials en el segle XX. Amb aquest nou indicador posa en dubte tot el sistema se justícia penal i introdueix la idea que la delinqüència és un fenomen normal, tota la societat implicada.
- Fins a mitjans del segle XX la major part de teories van anar estudiant a poblacions institucionalitzades i utilitzant les dades de les estadístiques oficials. Suposa criminal com l’altre.
Altres conceptes associats - L’objectiu de la llei és dissuadir de cometre delictes contrarestant el benefici del delicte mitjançant la pena.
- Immediatesa i certesa de la pena: l’efectivitat de la pena és en funció directa del seu grau d’immediatesa i certesa per sobre del seu grau de duresa o severitat.
Principi de transparència: Les dades han de ser visibles, ens les ofereix la fiscalia.
També hi ha el principi de llibertat i el d’exemplaritat.
9 ...

Tags: