botanica tema 6.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/03/2016
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: ALGUES Tema 6.1: DIVISIÓ CYANOPHYTA. CIANÒFITS Els cianòfits o cianobacteris comprenen aproximadament unes 2.000 espècies. Són organismes procariotes que, com a tals, no presenten un nucli veritable.
Estructura cel·lular: o Presenten una paret interna de mureïna, és a dir, formada a partir de glucopèptids.
o També presenta una beina o paret externa, formada a partir de polisacàrids.
Productes de síntesi: o o o o Cianoficina (polipèptids nitrogenats) Volutina (polifosfats P) Glucògen (amilopectina C) Midó (α-glucosa 1-4): en les plantes superiors el midó està format a partir d’una amilosa i una amilopectina i presenta ramificacions cada 20 o 25 unitats de glucosa. En canvi, en el mido que presenten les algues les seves ramificacions es troben cada 5 unitats de glucosa. El mido és la forma amb que les plantes emmagatzemen els sucres.
Pigments: o En primer lloc presenten, igual que totes les algues, clorofil·la a.
o També presenten dos tipus de carotenoides: o Β – carotè.
o Xantofil·les. Exemples: flavoxantina i mixoxantina.
o Finalment presenten tres tipus de ficobilines: o Ficocianina.
o Al·loficocianina.
o Ficoeritrina.
Plasts: o Pel que fa als plasts no presenten membrana plastidial. Els seus tilacoides es troben aïllats en el citoplasma i en les seves parets s’hi troben adherits els ficobilisomes, que contenen els pigments.
*Els cianòfits en el seu interior presenten unes estructures anomenades vesícules de gas, que presenten una estructura geomètrica i permeten que la cèl·lula pugui surar.
*En els filaments de cèl·lules de les algues pluricel·lulars, trobem una cèl·lula especial anomenada heterocist. L’heterocist és una cèl·lula més gran i que presenta una paret més gruixuda que la resta. Tant es pot trobar al mig de la cadena de cèl·lules com en un dels seus extrems. La seva funció, generalment, és fixar el nitrogen.
Morfologia: o La morfologia dels cianòfits varia en funció de les condicions del medi on es troben: o Unicel·lular coccoide: organismes unicel·lulars que no tenen flagels.
Mesuren entre dues i vint micres.
o Colonial coccoide: organismes unicel·lulars que viuen agrupats en colònies i no tenen flagels. Mesuren entre dues i vint micres.
o Pluricel·lular filamentós: són pluricel·lulars i constitueixen filaments.
Presenten una paret de mureïna que es troba recoberta per una beina.
Alguns cianòfits pot semblar que presentin ramificacions, que en realitat són falses ramificacions.
Multiplicació: o Bipartició: a partir d’una cèl·lula es formen dues cel filles. Quan desapareix la cèl·lula progenitora ho anomenem holocàrpia.
o Fragmentació: es dóna en algues pluricel·lulars quan el filament es trenca o es fragmenta per un punt qualsevol i dóna lloc a un fragment més petit que s’anomena hormogoni. Aquest fragment es reprodueix fins que assoleix la mida del fragment del qual provenia.
En el cas que tinguin esporocists el trencament es produirà per la zona on es trobin aquests.
Reproducció: o Sexual: no es coneix cap tipus de reproducció sexual dels cianòfits.
o Asexual: es produeix a partir d’espores de resistència, que reben el nom d’acinet, que és una cèl·lula de dimensions més grans situada al mig del filament.
Habitat: o Medi aquàtic, tant d’aigua dolça (medi aquàtic continental), com d’aigua salada (medi aquàtic marí). Podem diferenciar entre dos tipus de cianòfits en els medis aquàtics: o Algues planctòniques: són aquelles que suren sobre de l’aigua i formen part de plàncton.
o Algues bentòniques: són aquelles que estan fixes en un substrat.
o Medi terrestre, podem diferenciar entre diversos tipus de cianòfits terrestres segons on es troben: o Al terra: es troben directament sobre el sòl.
o Algues epilítiques: són aquelles que viuen a sobre de les pedres.
o Algues endolítiques: són aquelles que es troben a l’interior de les pedres. Creen unes cobertes anomenades biofilms.
o Algues simbiòtiques: es troben fent una simbiosi amb una altre ésser viu. Aquestes simbiosis es basen en la unió entre una alga i un fong i donen lloc als líquens, que generalment es torben en les escorces dels arbres, les teulades de cases o sobre les roques. Els líquens serveixen per indicar el grau de contaminació del medi, com més líquens, menys contaminat està. Es consideren els primers pobladors del planeta i que la seva evolució ha donat lloc a les plantes superiors.
* Són algues cosmopolites, és a dir, poden viure en medis molt secs com molt humits i a diferents temperatures, sobre el gel, en llocs hipersalins o en aigües salobres (aigües mig salades i mig dolces, que es troben a la desembocadura dels rius). Per tant podem dir que poden viure en medis molt extrems i diversos Usos: S’utilitzen dues espècies del gènere Spirulina (Spirulina maxima i Spirulina plantensis).
Es caracteritzen per ser pluricel·lulars i filamentosos. Els seus filaments tenen de 2 a 6 micres d’ample i no presenten beina. Tenen un moviment helicoïdal.
o Alimentació humana: - Reconstituent.
- Aport proteic i vitamínic.
- Remineralització.
- Dietes de control de pes: - Baix contingut en calories.
- Disminució de la sensació de fam.
- Aport de fenilalanina (aminoàcid que actua sobre el centre sensitiu del cervell, indicador de la necessitat d’ingesta d’aliment).
o Pinso.
- Fàcil digestibilitat.
- Coloració per β – carotè. Exemple: La coloració característica dels flamencs es deu a que s’alimenten de cianòfits.
Es troben poblacions naturals en llacs salins situats al sud de Mèxic i a l’Africà.
A més a més, es pot conrear. Els conreus situats a diferents llocs del món poden arribar a produir de 30 a 50 tones per hectàrea i any. En els conreus s’ha de tenir amb compte la temperatura, el pH i la constant agitació de l’aigua.
Per tal d’obtenir l’alga per la seva comercialització es poden seguir diversos mètodes: o Centrifugació: ràpid, no contaminant, alt cost.
o Sedimentació: lent, no contaminant, baix cost.
o Filtració: poc selectiu, no contaminant, alt cost, per pressió.
o Floculació( SO4K, ClCa): ràpid, contaminant, no apte pel consum.
L’alga es comercialitza deshidratat, ja sigui assecada al sol o de forma mecanitzada, o triturada, ja sigui de forma mecànica o per liofilització. Es pot consumir en pols, en comprimits o en càpsules.
Toxicitat: o Microcystis aeruginosa (flors d’aigua): és una alga de tipus colonial coccoide (no presenta flagels), que viu en aigua dolça, i presenta una gran quantitat de nitrogen i fosfat. Si les condicions del medi són favorables formen unes grans masses que es troben surant sobre l’aigua que reben el nom de flors d’aigua.
Quan es troben en baixa concentració donen mal gust a l’aigua però la toxicitat que presenten es baixa. En canvi, quan es troben en grans concentracions poden arribar a ser tòxiques tant per els animals com les persones que puguin consumir l’aigua on es troben. Pot causa insuficiència hepàtica ja que sintetitza microcistina (una proteïna).
o Anabaena flos-aquae: és una alga pluricel·lular filamentosa que presenta una anatoxina anomenada alcaloide, producte del seu metabolisme secundari, que actua com a bloquejant neuromuscular.
...