Citoquines (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura fisiologia i regulació del desenvolupament vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 21/12/2015
Descargas 7

Vista previa del texto

Jesica Molina Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario jmolinareyes 3.CITOQUININES Breu història Descobriment al 1913, no aconsegueix dividir teixits si no hi ha teixit vascular. Per tant, pensa que hi ha alguna cosa al teixit vascular que farà que es divideixi aquest teixit.
També comprova que amb un matxucat de cèl·lules al voltant d’una ferida s’augmentava la divisió cel·lular a les vores. Aquí si que aconsegueix divisió però sempre i quan posi cèl·lules al voltant. Altres van provar amb llet de coco i pastanagues sense resultat.
Un altre, a finals del 70, qui en cultiu de teixits ho aconsegueix però amb auxina. No és suficient, cal una substancia inductora de la divisió cel·lular. Per tant, hi ha algú que indueix la divisió però sempre i quan estigui l’auxina.
Finalment, es troba en esperma d’arenga en mal estat (degradat), un component actiu que actua sobre la citocinesi i que van ser anomenat citoquinina.
Més endavant, Miller als anys 70 aconsegueix aïllar la primera citoquinina natural en planta. En llavor de Zea mays (blat de moro) i l’anomena zeatina. Es la natural més abundant.
Zeatina  adenina + radical 5C amb metil i doble enllaç que prové de l’IPP (compost que iniciava la síntesi de giberil·lines). Té isomeria cis- i trans- (forma activa).
La zeatina en planta activa és coneix en tres formes: - Trans-zeatina (Z) Dihidrozeatina (diHZ) Benzilaminopurina (BAP) Poden trobar-se lliures o unides a la ribosa formant el ribòsid en cada cas. Es la forma més comú (lligades a un sucre) de transport de citoquinina dins de la planta.
Transport de les citoquinines En forma de ribòsid, no lliures.
Transport NO polar: pel xilema des de l’arrel a la planta i en forma de ribòsids.
Redistribució a traves del floema en PA, son metabolitzades i es transporten els metabòlits.
El mecanisme d’acció: - Mitosis i citocinesis nomes quan els nivells de citoquinines són adequats Derivats de la purina i relacionats amb els àcids nucleics  influencia sobre el metabolisme dels àcids nucleics i la síntesi de proteïnes.
En ARN de transferÈncia  poca importància a través de les ARN. Sempre que estan en ARN estan en forma de cis, inactives. Per passar a trans és un procés molt lent.
La presència en planta: micrograms.
Lloc de síntesi: part apical jove d’arrels (totalment contraries a les auxines), endosperma de llavors.
Biosíntesis de les citoquinines Comparteixen dues rutes: 1. La dels terpens que transfereix IPP 2. La ruta de les bases púriques Substrat no és la base lliure si no el nucleotid (també ADP o ATP).
AMP + IPP  isopentenil-5-5AMP ribòsid  isopenteniladenosina (ribòtid)  isopeneniladenina (base lliure)  CIT tipus zeatina  diferents moleculars Des d’aquí, hem de veure com podem regular aquestes rutes. Es regulen a nivell d’enzim o de compostos que oxiden o degraden. En aquest cas, les regulacions venen per inactivacions reversibles o no a nivell de isopenteniladenina (Base lliure): - Conjugacions amb sucres en C7 o C9  irreversibles Conjugacions amb aminoàcids (com Alanina)  irreversible. Aquell compost s’inactiva i no es pot tornar a activar Esterificacions amb OH  fàcilment hidrolitzables  reversibles en qualsevol moment.
A nivell de degradació, des de isopentenilalanina mitjançant la citoquinina oxidasa, divideix la base adenina i una cadena carbonatada. D’aquesta manera s’ha oxidat, s’ha modificat aquesta molècula i ja no té activitat citoquinina. Aquesta adenina entra al metabolisme de la planta i es molt important perquè pot ser degradada i recuperar tot el nitrogen que porta. El nitrogen es reduït fins amoni i urea, i és utilitzat per la planta.
D’altra banda, la cadena carbonata pot entrar a qualsevol tipus de cicle que es necessitin carbonis.
...