T8.5 Poals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes | 81 Commelínides: grup que inclou altres ordres que no tenim representats aquí i les Poals - Dasypogonàcies Arecales Zingiberales Commelinales Poales Ordre Poals (monofilètic) Característiques     Cossos de sílice a l’epidermis, fa que les fulles siguin rasposes o tallants (defensa contra l’herbivoria) Estils ramificats Tornada cap a la pol·linització anemòfila (en general) i pèrdua de nectaris diverses vegades en aquest ordre Ciperàcies i Juncàcies: tiges plenes (en contraposició amb la majoria de gramínies, les quals són buides per dins) i fulles trístiques (orientades en tres plans). Tant ciperàcies com juncàcies presenten pol·len en tètrades, desenvolupament embrionari similar.
Les tres famílies tenen en comú un aspecte graminoide. Generalment són herbàcies amb fulles linears, flors reduïdes, poc vistoses i adaptades a la pol·linització anemòfila. El creixement en general és a partir d’òrgans de reserva subterranis. Podem trobar un creixement cespitós (rizomes que donen lloc a tiges aèries de forma molt freqüent) o un creixement rizomatós (formació d’un rizoma llarg amb les tiges aèries més separades entre si). Moltes vegades creixement cespitós es dona de manera radial i la part central, que és la més antiga, es va morint.
Família JUNCACEAE 7 gèneres, 350 espècies A europa tenim representats dos gèneres: Juncus i Luzula Distribució: regions temperades o fredes i muntanyes tropicals, sovint en zones humides amb el nivell freàtic alt, ja sigui en aigües dolces o salobres.
Aparell vegetatiu    Herbes perennes o anuals (rarament arbustos), sovint rizomatoses.
Tiges de secció cilíndrica sense diferenciació de nusos i entrenusos. La tija està plena per dins.
Fulles esparses o totes basals, trístiques, simples, paral·lelinèrvies, de vegades septades (o articulades). Planes o cilíndriques. Amb beina (prolongació de la fulla a la base que envolta la tija) i sovint aurícules i lígula.
82 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Aparell reproductor       Inflorescències cimoses en forma de glomèruls, panícules o umbel·les, de vegades flors solitàries.
Bràctees Flors hermafrodites (rarament unisexuals), actinomorfes, generalment pol·linització anemòfila Periant 3+3 tèpals lliures poc vistosos, escariosos, verds o bruns. Solen estar acompanyades per bractèoles (bràctea que acompanya cada flor de manera individual).
Androceu: 3 o 3+3 estams (rarament 2+2) Gineceu: tricarpelar, sincàrpic, ovari súper, 3 estigmes Fruit: càpsula amb dehiscència de tipus loculicida (de vegades pot ser indehiscent). Les llavors són dispersades pel vent o l’aigua. En alguns espècies de Luzula hi ha epizoocòria i dispersió per formigues. (Presència d’eleosoma: protuberància de les llavors molt riques en nutrients, Les formigues s’ho mengen, transporten les llavors d’una banda a l’altra i contribueixen a la seva dispersió).
DIVERSITAT Joncs perennes   Juncus acutus: adaptats a sòls més o menys salins. Les inflorescències tenen els tèpals foscos i els glomèruls densos Juncus maritimus: de mida més petita i amb flors de color verd grogós Joncs annuals    Juncus bufonius: viu en basses temporals, en ambients humits que duren poc temps.
Luzula forsteri: acostuma a créixer en alzinars.
Luzula nivea: acostuma a créixer en fagedes, presenta les inflorescències de color blanc Podem diferenciar Juncus de Luzula perquè aquest segon gènere presenta fulles planes i ciliades.
Tema 8: Angiospermes | 83 Família CYPERACEAE 104 gèneres, 4.500-5.000 espècies Carex té 2000 espècies Distribució cosmopolita Aparell vegetatiu    Herbes perennes (sovint rizomatoses) o anuals Tija generalment de secció trígona sense diferenciació marcada de nusos i entrenusos Fulles esparses, trístiques o en rosetabasal, amb làmina sovint estreta, graminioide, paral·lelinèrvia. Nervi central molt marcat (carenades). Beina tancada per la part de la fulla que rodeja la tija. No hi ha lígula en general.
Aparell reproductor  Inflorescències espiciformes (Carex), en glomèruls (Scirpus) o panícules o en forma d’umbel·les (Cyperus). Sovint amb bràctees      Flors reunides en espiguetes, hermafrodites o unisexuals, generalment anemògames. Bractèoles.
Periant nul (Carex, Cyperus) o en forma de pèls cetacis (Scirpus) o sedosos (Eriophorum) Androceu: generalment format per tres estams lliures entre si Gineceu: súper, unilocular, de 3 (rarament 2 o 4) carpels soldats Fruit de tipus aqueni trígon o lenticular (sec, indehiscent amb una única llavor a l’interior. La coberta del fruit està separada de la testa de la llavor). En Carex el fruit es troba dins d’un utricle i està acompanyat d’una bràctea. Altres vegades el fruit va acompanyat de pèls cetacis. La dispersió es dona per vent, aigua (gràcies a la separació entre la testa i la llavor) o epizoocòria.
Diferències entre els gèneres Cyperus, Scirpus i Carex 84 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Cyperus: Flors hermafrodites amb una bractèola que acompanyant. Amb 3 estams i un ovari amb 2 estigmes.
Scirpus: Flors hermafrodites, amb una bractèola externa acompanyant, periant format per sis peces anomenades pèls cetacis. Amb 3 estams i ovari amb 3 estigmes.
Carex Flors unisexuals. La mateixa planta normalment pot presentar els dos tipus de flors agrupades en la mateixa espiga o en espigues separades (algunes espècies de Carex també són dioiques). La flor masculina presenta una bràctea i 3 estams. La flor femenina presenta una bràctea i un ovari central amb 2 o 3 estigmes. L’ovari està envoltat per un utricle que pot ser ornamentat.
DIVERSITAT Cyperus capitatus: molt característic de les platges mediterrànies Scirpus holoschoenus: no presenta periant de pèls cetacis. Fa unes inflorescències ramificades on les flors s’agrupen en glomèruls molt densos. És l’espècie de Scirupus més comuna a Catalunya.
Eriophorum angustifolium (cotoneres): periant transformat en pèls sedosos que donen a la flor un aspecte cotonós. A Catalunya les trobem en ambients d’alta muntanya on el nivell freàtic és elevat.
Carex flaca: Inflorescències de color verd blavós, amb flors femenines a la base i masculines a la part terminal.
Carex sylvatica: També presenta flors femenines a la base i masculines a la part terminal però les inflorescències són de color més verd.
Carex humilis Carex halleriana: presenta inflorescències més curtes que en els casos anteriors. Algunes de les tiges sónque surten de la base són més curtes que les principals i únicament porten flors femenines: aquest caràcter s’anomena ginobàsic.
Tema 8: Angiospermes | 85 Aplicacions Família POACEAE (Gramínies) 668 gèneres i unes 9.500 espècies Colonitzen un elevat nombre d’hàbitats: Aristida adscensionis als deserts, Ammophila arenaria a les dunes litorals i Deschampsia antartica a l’antàrtida, únicament amb una altra espècia de planta.
Herbes annuals (Poa annua), perennes (Ampelodesmus mauritanica), sovint amb estolons o rizomes Reproducció vegetativa    Estolons (Cynodon) o rizomes (Arundo) Bulbs (Poa bulbosa: a part del bulb, també presenta propàguls vegetatius a la inflorescència.
Aquests, es dispersen i poden donar lloc a plantes genèticament igual que la mare).
Tubercles (Arrhenatherum) Bambusa: poden formar boscos alts de fins a 40m d’alçada, sempre a zones tropicals. La floració és sincrònica (abans poden passar molts anys sense florir) i posteriorment moren. Un cop morts, es produeix una renovació de tota la població.
Yushania alpina: Muntanya de l’Àfrica de l’est Aparell vegetatiu    Tija sovint fistulosa, amb nusos i entrenusos marcats. Buida en els entrenusos i plena en els nusos.
Fulles esparses o dístiques. Linears o lanceolades (de vegades lanceolades). Nervis paral·lels. Pot existir una lígula que delimita la beina del limbe foliar i aurícules. La beina de la fulla no està tancada.
La lígula pot tenir diferents textures: pot estar formada per una làmina contínua, per pèls...
Zones meristemàtiques a la base de la fulla i a la tija com a adaptació a l’herbivoria i al foc ja que permeten que la planta continuï creixent encara que estigui menjada o cremada per l’extrem.
86 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Flors i Inflorescències    Flors petites, en general hermafrodites, a vegades unisexuals (blat de moro) Unitat bàsica: espiguetes, amb 1-n flors.
Espiguetes disposades en inflorescències secundàries (generalment del tipus panícula, raïm o espiga).
Cada espigueta està formada de forma general per:   2 glumes (superior i inferior ja que no es troben exactament al mateix nivell). Aquestes són bràctees o fulles modificades que acompanyen al conjunt de flors.
El nombre de flors per espigueta és variable i permet identificar els gèneres.
Cada flor conté: o Lema o glumel·la inferior (bractèola): es troba a la part externa de la flor, generalment és més gran de mida i pot cobrir la resta de peces de la flor. Pot presentar pèls, nervis marcats o aresta (situada a la part dorsal o apical).
o Pàlea o glumel·la superior: es troba a la part interna de la flor. Normalment és més petita de mida i de textura més tova. Quan la flor és jove es tanca amb la lema i les peces fèrtils queden a dins. Quan la flor madura les peces fèrtils s’inflen i fan que se separin les dues glumel·les i androceu i gineceu surten a l’exterior disposats generalment de forma pèndula.
o Generalment 2 lodícules (en algunes casos 1 o 3)  El conjunt de la pàlea i les lodícules formen el periant (altament modificat) o A la part més interna ttrobem les peces fèrtils: - Androceu - Gineceu: normalment només es veuen dos estigmes plomosos, adaptats a rebre el pol·len Tema 8: Angiospermes | 87 Interpretació:     Pàlea: verticil extern del periant (en aquest cas no estaria format per tres peces sinó per una que s’interpreta que són dues peces fusionades) Lodícules: verticil intern del periant (la tercera peça s’ha perdut).
Tres estams (només queda un dels dos verticils, s’interpreta que és l’extern) Ovari: dels tres suposats estigmes generalment només se’n veuen 2 Hi ha diferents tipus d’espiguetes Androceu    En general 3 estams, lliures (1 estam en Botriochloa decipiens i 120 estams en Ochalandra) Anteres molt llargues, penjants. Les teques acostumen a separar-se per dalt i per baix.
Pol·linització anemòfila: pol·len llis, monoporat. Trobem algunes excepcions en pol·linització com seria el cas de Pariana que és entomòfila.
Gineceu   (2)3-carpelar, sincàrpic, unilocular, súper, 1 primordi seminal.
(1)2-3 estigmes plumosos lliures (1 en Nardus o Lygeum).
Fruit sec indehiscent amb una sola llavor a l’interiror. El pericarp i la testa de la llavor estan fusionats.
88 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Dispersió Anemocòria: diàspores voladores    augment del nº d’arestes (Aegilops) arestes plumoses (Stipa) o dividides en 3 (Aristida) pèls en glumes o lemes (Arundo, Andropogon) Zoocòria    setes ganxudes (Cenchrus) setes escàbrides (Setaria) pericarps resistents a sucs gàstrics (Oryzopsis, Phalaris, Milium) Hidrocòria   arestes que afavoreixen flotació en avingudes (Echinocloa, horts i arrossars) Anemocòria: diàspores voladores DIVERSITAT     Ampelodesmus mauritanica: distribuïda pel mediterrani, s’ha vist molt afavorida pel foc ja que té una capacitat molt gran de rebrotar.
Poa annua: molt adaptada al trepig, planta ruderal.
Dactylis glomerata: molt comuna a prats mesòfils. Àmplia distribució a Catalunya Festuca spp.
Aplicacions Interès econòmic: Alimentació, principalment cereals com a base de l’alimentació:         Triticum spp. ( blat “trigo”)  Mediterrània Hordeum vulgare (ordi, “cebada”)  Cervesa Avena sativa (civada “avena”) Secale cereale (sègol “centeno”) Oryza sativa (arròs “arroz”)  Xina Zea mays (blat de moro “maíz”)  Amèrica o mesoamèrica Panicum miliaceum (mill “mijo”) Saccharum officinarum (canya de sucre) Pastures: Arrhenatherum elatius, Festuca Cordes, cistelleria, calçat...
Espart: Stipa tenacíssima, Lygeum spartum Ornamentals Cortaderia selloana (herba de les pampes) i Bambusa vulgaris (bambú) ...