TEMA 2 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Periodisme Especialitzat
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 30/01/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

PERIODISME ESPECIALITZAT 1.
2.
3.
4.
Què és el periodisme especialitzat? Fonaments epistemològics de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Rutines de producció de la Informació Periodística Especialitzada (IPE) Àrees d’especialització periodística TEMA 2: Fonaments epistemològics de la IPE 2.1. Divulgació del coneixement científic - - - - - La història de l’home comença amb el coneixement vulgar dels fets naturals i la seva transmissió oral. Fins al s. XV, tot el coneixement que existia era el que resultava de l’observació, allò que hom veia ho explicava de forma oral als demés.
Pas del coneixement vulgar al coneixement científic. A mitjans del s.XV es fa el pas del coneixement vulgar al coneixement científic, és quan comença a néixer el cos teòric de totes les disciplines. Tot i així, aquest coneixement se’l queden per ells mateixos, no el posaven a la disposició i l’abast de tothom, si no tenies accés a l’educació no podies tenir coneixements. Només hi havia uns pocs que tenien “el poder” del coneixement, eren aquells savis que sabien de tots els àmbits.
Segle XX: origen de l’especialització. Parany de l’especialització (aquells científics que s’especialitzaven molt en un sol tema). Va anar creixent fins a un extrem absolutament absurd, es centren tan en un tema que descuiden la resta de temes relacionats.
Progressiva incomunicació entre les diferents especialitzacions. Branques molt comunes no es comuniquen entre elles (pràcticament durant tot el s.XX). A partir dels anys 70 es comencen a crear els equips multidisciplinars.
La IPE penetra en el món de l’especialització, fent de cada especialitat quelcom comunicable. Quan neix el IPE ja pretén entrar al món de l’especialització i intentar explicar aquests àmbits tant concrets al públic. Es necessita cert coneixement sobre el tema, però per explicar-lo només es necessita saber la metodologia (saber com tractar un text especialitzat per que el públic l’entengui).
2.2. Qüestions ètiques Amb periodisme especialitzat requereixes de moltes fonts, ja que cada persona interpreta les coses de forma diferent, amb 2 fonts no ens seria suficient (en el generalista sí).
- Teoria del framing: la notícia és una finestra oberta al món. Cada mitjà té la seva pròpia línia editorial i, per tant, veu la realitat des d’una perspectiva diferent. El punt de vista està condicionat per moltes coses (el propi cos, l’entorn, la classe social, l’educació...). Assumint que tothom té una finestra al seu cap que no deixa veure tot el que la realitat ens mostra, el periodista especialitzat intenta trencar una mica aquesta finestra.
- - La realitat és complexa, té múltiples interpretacions i està mediatitzada per les nostres percepcions. La realitat, sigui com sigui, serà interpretada per cada individu.
Ni pseudoinformació ni desinformació: la IPE aposta per explicar l’essència dels fets quotidians. No es fan notícies especialitzades de totes les informacions, ja que hi ha alguna que és intranscendent, les notícies que es redacten en textos especialitzats són aquelles que duren més d’un dia (normalment les més importats). El periodista especialitzat publica amb la oportunitat (quan és oportú), en contrapartida amb el periodista generalista que treballa amb la immediatesa.
2.3. Periodisme i ciutadà - Fonaments informatius La RP (Redacció Periodística = periodisme generalista) es fixa en el què, el qui, el quan i l’on del missatge informatiu (estils i gèneres periodístics).
La IPE focalitza el com, el perquè i el per a què. No intenta substituir la RP, sinó que el que vol es complementar-la.
- Fonaments sociològics No hi ha relacions socials sense intercanvi d’informació.
No hi ha intercanvi efectiu d’informació si no hi ha comprensió dels missatges.
La IPE pren de la Sociologia la seva metodologia per a analitzar els continguts especialitzats (abans de dir un diagnòstic s’han de recollir moltes dades). És un exemple a seguir.
- Fonaments psicològics El relat informatiu neix dels esquemes mentals dels emissors i també dels receptors.
L’esquema mental és difícil controlar-lo, l’apliques automàticament i constantment en la teva vida.
La IPE prioritza la qualitat de la informació.
La IPE garanteix la fiabilitat de les fonts d’informació (totes les fons utilitzades són fonts especialitzades; hi ha vegades que no són pròpiament experts, però són persones molt properes que, per aquest fet, es converteixen en experts. Una font és fiable si pots estar segura que és independent, això mai se sap al 100%, però es pot assumir; es salva aquest problema consultant a moltes fonts, mínim 3 fonts, seguint la regla del periodisme d’investigació: 1 font és un rumor, 2 fonts és una coincidència, 3 fonts comença a ser una realitat, però mai un 100% real).
- Fonaments jurídics Tots es ciutadans tenen dret a una informació veraç i objectiva (honesta). És un dret fonamental (present a l’art. 20 CE) que s’ha de respectar, tot i així, els drets fonamentals molts cops es vulneren.
El periodista especialitzat garanteix amb la seva metodologia el tractament qualificat de la informació. El periodista especialitzat es capfica molt especialment en que la informació que dona (atès que no lluita contra el temps) que estigui ben treballada i sigui irrefutable, sense errades. Les exclusives les aconsegueix per la qualitat del contingut, no per la rapidesa ni per ser el primer en explicar-ho.
- Fonaments lingüístics El llenguatge és el principal vehicle de comunicació interpersonal. Tots els periodistes treballem amb el llenguatge: els generalistes han agafat que l'estil periodístic ha de ser breu, concís, clar. Això no és suficient pel periodista especialitzat. Si ens hem d'enfrontar a realitats complexes, a vegades no ho podem fer amb una frase senzilla, sinó que ens hem d'explicar i per això les característiques generalistes no ens serveixen.
La IPE adapta els conceptes complexes al llenguatge divulgatiu. Buscar sinònims, explicar la paraula, fer metàfores... en els productes de divulgació científica les fonts científiques manen: diuen el que volen dir quan els convé. El llenguatge divulgatiu sí i el que fa és desmembrar la informació en idees entenedores.
El periodista especialitzat codifica els missatges amb la màxima comprensibilitat.
Hem d'explicar, interpretar i valorar. El periodista no només pot opinar, sinó que ha d'opinar.
- Fonaments pedagògics L’educació és també una forma de comunicació. El periodisme generalista s’ha oblidat de l’educació i, per això, el periodisme especialitzat la recuperada.
Els mitjans de comunicació juguen un paper pedagògic fonamental.
La IPE té com a objectiu principal la divulgació del coneixement.
2.4. Dificultats de comunicació - Entre periodistes i especialistes Els periodistes han de donar el primer pas millorant la seva formació. Per parlar amb les fonts: Informar-se prèviament, parlar el seu llenguatge (sinó ens parlaran com si fóssim nens i es perdran molts detalls). No és necessari que s’ampliï la formació mitjançant una segona carrera o mitjançant algun curs acadèmic, també es pot ser autodidacta.
Els periodistes han d’integrar tots els coneixements en un discurs entenedor per a tothom.
Canvi qualitatiu de relació entre les fonts i els periodistes (si no es fa l’esforç de posar-se a l’alçada de la font, inevitablement aquesta serà vista com a superior i et veurà com a inferior. L’actitud és molt important, s’ha d’estar segur d’un mateix, saber el que se sap i el que no, no anar de sobrat ni de “pobret, no se res”).
- Principals conflictes segons Nelkin (sociòloga): Científics (aquells que ajuden i es posen a disposició dels periodistes) i periodistes no es posen d’acord sobre el que és notícia. El problema és que els científics es pensen que són ells els que manen i que poden decidir què és notícia i que no.
Tampoc coincideixen en quan és el millor moment per a difondre una notícia.
Discrepen en com s’ha de transmetre la informació (els científics a vegades ens diuen quins punts s’han de remarcar).
Diferències en l’ús del llenguatge (els científics voldrien que és parlés amb un llenguatge científic).
Diferents consideracions sobre la funció de la premsa. No treballem per les fonts, treballem pel públic.
[Cadascú s’ha de preocupar de la seva feina: el periodista decideix de què parla, quan, com, perquè i per a qui] 2.5. Nivells d’especialització El tema no és cap criteri d’especialització. L’especialització ve per la metodologia.
- - Mitjans de primer nivell: premsa d’informació general i revistes generalistes.
Mitjans de segon nivell: premsa especialitzada adreçada a audiències sectorials (ex. Cinco días, Marca...). Premsa concreta sobre una matèria específica, només consulta la gent interessada en aquell tema. Es pot utilitzar cert llenguatge tècnic, ja que qui està interessat en el tema entendrà a que es refereix.
Mitjans de tercer nivell: premsa per a especialistes (ex. Diario Médico, Aranzadi...) ...