Temes 8 i 9 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Apunts català Tema 8 : La cohesió sintàctica Definició de text: És una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat humana, que posseeix un caràcter social.
·Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la coherència lineal.
Cohesió · És el conjunt de mecanismes que s’utilitzen per connectar les frases i les clàusules d’un text.
Referència · La referència és el procés verbal mitjançant el qual el parlant recupera la identitat d’una cosa particular o d’una classe de coses Tipus de referència · Contextual ( té el referent fora del text ) Didàctica  Paraules que assenyalen un element que es troba al context -De persona [ 1a i 2a persona ] - De temps [ adverbis de temps, morfemes de verbs ] - D’espai [ el, la, els, les, aquest, aquell, a tres quilòmetres ] Coneixement compartit  Nom de persones conegudes escrits als texts · Textual ( té el referent dins del text ) - És la remissió d’un element lingüístic A ( element anafòric ) a un element B ( antecedent), de manera que A només es pot interpretar a través de B.
Tipus: Sintàctica: que expressa la coherència amb un pronom -Anàfora de referència: l’antecedent i el terme anafòric tenen el mateix referent ( la pilota la porta ella ) -Anàfora de sentit: l’antecedent i el terme anafòric tenen el mateix sentit però un referent diferent. S’hi treballa amb categories ( en, in ) -Anàfora el·líptica: A vegades no posem el terme anafòric perquè l’obviem -Anàfora textual : Amb un tros de text com a antecedent ( S’utilitza el “hi”) -Catàfora: Amb l’element anafòric abans de l’antecedent Cohesió sintàctica ( pronoms )  Pronom que fa referència a algú esmentat amb anterioritat Tema 9: La cohesió semàntica Tipus de cohesió semàntica ( el segon element és un SN ) : 1) De repetició 1.1) Repetició idèntica [ L’arbitre va indicar una falta. L’arbitre no havia vist.. ] 1.2) Repetició parcial [ El degà de la facultat. El degà va... ]) 1.3) La definització [ Un nen... . El nen.. ] (Presenta un personatge) 2) Léxica  És la relació de semblança entre dos mots ( sinònims ) 2.2) Absoluta  rei/monarca 2.3) Denotativa  vell/carrossa 3) Textual  És aquella recuperació de significat feta mitjançant recursos semàntics que només s’actualitzen dins dels textos ( sinònim ocasional ) 3.1) De semblança - 1 hipònim – 1 hiperónim [ Mandarina / fruita ] - 1 hiperònim - n hipònims / n hipònims – 1 hiperònim - SN anafòric ocasional És la relació que s’estableix entre dos sintagmes nominals pel fet de ser en un mateix text. Un sol dels elements no remet automàticament a l’altre fora del text concret en què els ha utilitzat l’autor.
3.2) D’inclusió ( part de ) -És la relació que s’estableix entre dos sintagmes nominals pel fet de referir-se un a una part de l’altre 3.3) D’oposició -És la relació coneguda tradicionalment des de la retòrica com “antonímia” i es basa en l’oposició semàntica de dos SN o dos verbs [oposició/partit de govern] [informació/desconeixement] **Mirar esquemes del CV · La hiponímia és la relació d’inclusió entre dues unitat lèxiques en què la de menor abast és un tipus de la de major abast. [ciclisme/esport] ...