Intervenció Psicològica Educativa (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Intervenció Psicològica
Año del apunte 2015
Páginas 15
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 63
Subido por

Vista previa del texto

Bloc 1. Intervenció psicològica en contextos educatius 1. Contextos de desenvolupament i pràctiques educatives.
Segons Trilla (1993) els àmbits d’activitat científica i profesional de la psicología de l’educació són: Espai profesional dels psicòlegs de l’educació.
 Intervenció en les situacions educatives concretes per millorar-les.
 L’espai professional dels psicòlegs de l’educació implica una activitat vinculada a (Coll, 1996): - La manera com aprenen i es desenvolupen les persones; Els problemes i dificultats que troben en l’aprenentatge; Les intervencions dirigides a ajudar a superar aquestes dificultats; I amb les activitats pensades per afavorir un millor aprenentatge i adequat desenvolupament  Treball estretament lligat a l’anàlisi, el desenvolupament i la millora dels processos educatius, independentment de que es donin a l’àmbit de l’educació formal, familiar o d’altres àmbits Àmbits professionals dels psicòlegs de l’educació (Coll, 1996).
  Relacionats amb les pràctiques educatives escolars: - Serveis d’orientació educativa i psicopedagògica - Serveis i recursos específics d’atenció a la diversitat - Planificació i gestió educativa - Elaboració de materials i recursos - Formació del professorat  Relacionats amb d’altres tipus de pràctiques educatives, contextos d’educació no formal - Serveis d’atenció educativa a la infància i adolescència en contextos no escolars (família, centres d’acollida, centres tutelats, espais de suport, espais d’oci, espais de benvinguda educativa...) - Programes d’inserció professional i laboral; transició a la vida laboral - Programes educatius multimèdia i televisió educativa Creació de serveis d’intervenció psicoeducativa.
Creació de serveis d’assessorament psicoeducatiu.
2. Contextos d’intervenció: l’espai professional del Psicòleg de l’Educació Intervenció psicoeducativa: l’exercici lliure de la professió.
Són centres dirigits al tractament del nen, centres de: - Estimulació - Reeducació: llenguatge, psicomotricitat, processos d’aprenentatge - Logopedia - Neurospicològics: habilitats cognitives d’aprenentatge - Tècniques d’estudi i deures - Terapia: problemes emocionals, conductuals, relacionals - Patologies concretes: especialitzats en temes concrets: com TDAH, dislèxia, TGD… Sovint hi ha centres que fan un tractament integral del nen i engloben diferents aspectes Què fan? - Avaluació i Diagnòstic Tractament o reeducació: llenguatge, psicomotricitat, processos d’aprenentatge: lectoescriptura, matemàtiques, lògica i raonament, atenció Seguiment escolar, amb els mestres o psicopedagogs dels centres escolars, treball conjunt (pautes, objectius a llarg i curt termini, tant amb PI com sense PI) Seguiment i tractament social, relacional, emocional i personal (sistèmic o cognitiuconductual) Seguiment familiar, pautes, treball familiar (sistèmic o cognitiu-conductual) Orientació escolar i professional Aspectes que s’han de tenir en compte en el tractament integral del nen:  Aspectes de l’alumne: - Desenvolupament global (nivell): motriu, llenguatge, cognitiu i social-emocional - Aspectes del desenvolupament que incideixen en l’aprenentatge de forma negativa - Punts forts de l’alumne que poden ajudar a compensar els punts febles - Aspectes emocionals: autoestima, autoconcepte (relacionat amb l’aspecte que té més deficitari), consciència del problema i reconeixement de la possibilitat de millora - Relació amb els altres: companys, germans, adults - Evolució escolar, hàbits i estratègies d’aprenentatge  Aspectes escolars - Conèixer el tipus d’escola en el que està escolaritzat: (informació que és important poder contrastar amb el/ mestre/a o psicopedagog/a) - Conèixer la demanda de l’escola en referència al problema del nen/a - Objectius (exigències curriculars i nivell d’exigència) segons el nivell educatiu del nen/a.
- Característiques: metodologia (sobretot per treballar processos instrumentals) Metodologia més habitual a l’aula (llibre, treball cooperatiu...) Expectatives sobre l’evolució del nen Seguiment i pla d’intervenció que poden oferir des de l’escola d’aprenentatge El treball ha de ser individual, en comunitat, en xarxa, s’han de crear ponts entre els diferents contextos (alumne-aula-centre-zona-família-….) □ Intervenció en contextos d’educació no formal Exemples de situacions d’intervenció en contextos d’educació no formal (adaptats de Monereo i Castelló, 2006) Situació 1 En les darreres setmanes un elevat nombre de persones de la tercera edat amb afeccions cardiovasculars ha hagut d’ingressar degut a l’ús inadequat de determinats fàrmacs. Davant d’aquesta situació, la direcció de l’hospital ha decidit iniciar un projecte de formació per a l’automedicació responsable de pacients amb determinades característiques –analfabetisme funcional, pèrdues de memòria, solitud, etc.-.
Situació 2 El Museu d’Art Contemporani fa una exposició commemorativa amb motiu de l’aniversari de la mort de Salvador Dalí.
El CREDV planteja la possibilitat al museu de preparar una visita guiada per a invidents.
L’assessor psicopedagògic del museu, en col·laboració amb els professionals del gabinet educatiu del CREDV, prepara un conjunt d’activitats basades en l’exploració de l’obra del pintor a partir de sensacions corporals i tàctils, d’informació auditiva, i un tríptic de l’exposició traduït al braille.
Situació 3 Després de 3 anys de dur a terme un projecte de formació orientada a la reinserció laboral per joves ex presidiaris, i en vista dels bons resultats obtinguts (70% de joves amb un treball estable i adequat a les seves necessitats), la direcció de la penitenciaria decideix convertir-lo en un pla d’actuació permanent i prioritari.
Situació 4 A la vista d’alguns successos racistes recents, el Ministeri d’Assumptes Socials ha iniciat una campanya de sensibilització i educació encaminada a afavorir el desenvolupament de valors relatius a la solidaritat, la cooperació entre persones de diferents cultures, i el rebuig a la xenofòbia. Entre les diferents mesures, es demana a l’assessor psicopedagògic d’una empresa de vídeojocs que desenvolupi un projecte per fer un software basat en un joc de rol, en què els participants necessitin aliar-se amb persones d’altres races i cultures i demostrar actituds de respecte a la diferència per a poder progressar en el joc.
□ Intervenció en contextos d’educació formal □ Xarxa pública de serveis d’intervenció psicoeducativa □ Centres privats d’intervenció: l’exercici lliure de la professió Bloc 2. Model educacional constructiu d’intervenció psicològica Els nens són diferents: no fan un canvi per més menjades d'olla que se'ls faci. Primer ha de canviar el professor, el professional educatiu, ha de generar ell el canvi, ha de canviar coses ell i llavors es produeix un canvi en el nen. Son així els nens. Per això el professional és vist com un col·laborador pel canvi.
Assessorament / intervenció Excel·lència: té molt sentit al sistema educatiu. Malentesa fa molt mal (treure bones notes). És aconseguir que cada persona del sistema educatiu arribin al màxim de les seves possibilitats, i ser excel·lència per si mateixes (no en comparació amb els altres).
Objectiu: Que el sistema sigui cada vegada més inclusiu, que hi hagi equitat (que cadascú tingui el que necessita per aconseguir els seus objectius), igualtat d'oportunitats per a tots.
Metàfora del sopar: dos companys d'escola es troben pel carrer i un li diu a l'altre que fa un sopar a casa seva amb altres antics companys del cole. L'altre li diu “ostres m'encantaria! Però tinc alguns problemes d'estòmag i hi ha coses que no puc menjar perquè estic a règim”. Es plantegen 3 situacions: 1. El que l'ha convidat li respon “ah doncs mira quan estiguis bé ens avises i fem un altre sopar com aquest” 2. El que l'ha convidat li respon “ah doncs mira prepara't el teu sopar i el portes, així tu pots menjar el teu sopar i els altres el que haguem preparat” 3. El que l'ha convidat li respon “ah doncs mira diga'm què pots menjar i així prepararé una mica de tot i cadascú que mengi el que vulgui” Escola tradicional = primera situació (el nen que no tira es queda enrere, els altres van fent) Escola integradora = segona situació (ocupem un espai comú pero tu participes de lo teu i els altres de lo nostre) Escola inclusiva = tercera situació (es generen molts recursos perquè tothom en pugui gaudir) Escola selectiva vs. inclusiva Hi ha d’haver la possibilitat de que tots els alumnes aprenguin igual. No al mateix ritme, cadascú té les seves limitacions i dificultats, però si amb les mateixes oportunitats. Cadascú té moltes coses, hi ha molta diversitat de capacitats, que aporten molt a la classe. Que hi hagi nens amb necessitats especials o amb dificultats permet a la classe aprendre valors que d’aquesta manera es treballen dia a dia. Ex: una classe amb una nena amb síndrome de down aprèn valors d’empatía, de protecció, de cura, de comprensió, de responsabilitat, etc. Això passa en les escoles inclusives, s’aprenen conceptes i a més, valors, mentre que a les escoles tradicionals només es solen aprendre conceptes (o almenys hi ha menys oportunitats d’aprendre valors vitals).
Finalitats Tot el que estem repetint tota l’estona: - Analitzar les situacions particulars, cada professor analitza la seva aula, perquè a cada una hi haurà una configuració de nens molt diferent i no es pot seguir un manual, - Buscar la inclusió, - L’atenció a les necessitats especials de cada persona a l’aula, - Promoure expectatives positives (entre alumnes i entre alumne-professor), - Visió global de les capacitats de les persones: una persona no es defineix per si sap escriure, o per si sap abstraure’s, o per si sap relacionar-se: cada nen tindrà unes limitacions per una part però també unes capacitats per una altra. Ex: la profe diu que coneix un nen que té una dislèxia de cavall que escriu fatal i si el valores llegint un escrit seu pensaràs que és tonto, però si li pases el WISC té un QI de més de 140, i és una màquina amb les matemàtiques.
28/04 La persona aprèn i viu segons el que té al voltant.
Perspectiva molt sistèmica.
Si un aprenentatge no és algo que l'alumne crea en sí mateix no és significatiu.
EL que fem amb un alumne pot influir molt en els altres, és un grup, no som individus aïllats.
Mides d'atenció a la diversitat Hi ha escoles que tenen una marcada consciència política, i altres que no, hi ha escoles amb ideologia religiosa, i altres que no, etc.
Cada centre ha de definir el seu projecte curricular PCC (projecte curricular de centre). Com fa un programa general adaptat pel seu centre, i d'aquí sortiran les coses que ara anirem definint: programacions d'aula (com treballem amb els alumnes), reforços educatius (nivells d'aprenentatge grupals, pla individualitzat, o barreja entre ajuda grupal i atenció específica, etc.), com es fan els Pis (si es fan per cada tipologia d'alumne, com organitzem les aules d’immersió lingüística, si hi ha atenció específica per problemes determinats, etc.).
Els programes de diversificació curricular serveixen per preparar a alumnes amb necessitats específiques o per adaptar la matèria i els exàmens (ja sigui per deficiències, trastorns o simplement perque combinen educació escolar amb altres activitats acreditades com esport, teatre, etc.) . Ex: un nen que fa esport i participa en campionats, amb aquests programes se'ls permet convalidar assigantures, o canviar dates d'exàmens, en cas que tingui un campionat fora o un compromís d'aquest tipus.
La flexibilització del període d'escolarització permet que un nen es retingui en cursos determinats (que pugui acabar-lo amb més anys dels que toca, per exemple acabar la ESO amb més de 18 anys). L'escola decideix si ho veu convenient si un nen pot acabar més tard, més enllà del temps estipulat pel sistema.
Definir quins suports materials es proporcionen i com es treballa a nivell humà.
Quin tipus de metodologia utilitzem (com hem dit, si ho fem per nivells, o com).
Perspectiva sistèmica Sistemes que hi ha a l'escola, etapes, cicles, hem de conèixer molt bé quins canvis hi ha d'etapa a etapa. Hem de saber com funciona l'escola, i els pares també ho han de saber, conèixer com funciona l'organització. Els canvis en el pla educatiu del sistema (pla bolonya, exàmens al setembre o no, sistema d'itineraris abans de batxillerat... canvis que se'ls antoja al politic de torn).
Els canvis des de dins solen ser donats pels psicòlegs de l'educació. Però no “som” un expert que imposa, sinó un expert que col·labora amb professors i pares. L'objectiu nostre és crear necessitats, per promoure el canvi, assessors perquè canviïn les coses, no podem imposar els canvis.
Assessorament: en tots els processos ● Alumnes ● oportunitats de crear esquemes de coneixement ● Què passa amb aquestes emocions, sentiments, en resum, amb les persones ● Regular claustres de professors, interaccions entre ells, etc.
● Resistència al canvi, com vendre els canvis, com fer que els vegin com a positius.
Treballar des de l'alumne (que està dins d'una aula, d'un centre, d'un sistema) fins al sistema.
Nivells d'intervenció Alumne: necessitats especials, prevenció, relació amb altres professionals (CDIAP, CESMIR, CREDA, EAP, logopedes, psicòlegs, etc.).
Aula: Grups, disseny de plans, metodologies.
Institució: Com es col·labora (cicles, etapes, saber com funcionen), com està composat el CAD (apart del psicòleg de l'escola, de forma externa també hi ha professionals que treballen per l'atenció a la diversitat, ho hem de conèixer).
Zona: responsables de coordinar tots els serveis que la zona fa per fer cursos del que sigui (drogodependència, sexualitat...) o ajudes. El cap de l'escola (de la ESO quasi sempre) parla amb el psicòleg i li demana xerrades de sexualitat, d'adiccións, de nutrició i alimentació, etc, del que sigui que li interessa fer aquell curs, i el psicòleg és el que ha de conèixer les activitats per la zona i els serveis externs per coordinar amb ells i l'escola.
Avaluació per competències Cada cop més es va cap a la competència. Si avaluem així és molt mes fàcil incloure a mes gent a ser competent amb coses. A un grup els ensenyaré a que siguin competents en mates i abstracció, a altres en llengües, etc. La primària és una excusa per ensenyar a aprendre. S'aprèn a aprendre. Els continguts son el de menys. S'ensenyen eines.
NEE: Nens amb necessitats educatives especials, per qualsevol raó (discapacitat, malaltia, estrangers...). S'aplica a qualsevol alumne que li passa alguna cosa, i rebran suports especials.
Intervenció als diferents nivells Compartint funcions amb mestres i direcció, etc. (power).
Intervenció molt preventiva, encara que correctiva en casos concrets.
Treballem individual i context.
Tant intervencions directes com indirectes.
Atents als mecanismes tant interpsicològics com intrapsicològics.
Veiem les dificultats sempre des de la normalitat. Què fan els nens de forma normal? Trobar les situacions normals i que no cunda el panico. Ex: una classe de nens suposadament hiperactius, alerta de que n'hi ha molts. Els nens tenen més testosterona i més dopamina al cervell que les nenes. Sí, les nenes son més tranquil”les, i els nens no, i després d'una hora sentats (o més, normalment són unes quantes), el que volen és sortir corrents i saltant perquè no poden més. La normalitat és aquesta, i d'hiperactivitat segurament res. S'ha de saber establir la nomalitat i comparar (tenint en conte molts factors, evidentment, hi ha classes més mogudes per retroalimentació, n'hi ha de més tranquil·les, etc.).
Competències per a la intervenció.
- per a identificar problemes, planificar, organitzar i regular la pròpia intervenicó.
- per a introduir-se i treballar en el nucli de presa de decisions de les institucions, contribuint a la seva estructuració.
- progressa en l’eliminació de barreres que impedeixen l’aprenentatge.
- transitar des de l’assessorament centrat a l’escola cap a les intervencions que ho incloguin en un treball en xarxa dels sistemes educatius, socials, sanitaris.
- per relacionar-se i treballar amb altres, aportant coneixement expert en contextos de col·laboració.
- emfatitzar, relacionar-se i treballar amb persones que es troben en situacions de vulnerabilitat.
- organitzar la pròpia formació Els nens són absolutament reactius en un entorn desfavorable. Amb el canvi de l’entorn i de la situació emocional, es progressa.
Bloc 3. Funcions i tasques en l’assessorament psicoeducatiu Enfocaments generals d’intervenció Model clínic / assistencial - - - L’objectiu de la int. és el subjecte L’escola és l’espai físic on té lloc la int.
Els coneixements i estratègies d’intervenció de caràcter psicològic: psicologia del desenvolupament, teories de la personalitat, diagnòstic de les dif.
ind., estratègies de reeducació i psicoteràpia.
Els professional es troba “dins” la institució però al marge d’aquesta (nen/a en comptes d’alumne).
Rol d’expert (resolutor de problemes específics).
Propi de teories com el psicoanàlisis, la Model educacional - - - L’objectiu de la int. són els processos d’ensenyament i aprenentatge, per tant, la institució educativa.
Coneixements i estratègies d’intervenció de caràcter psicoeducatiu: teories de la instrucció, explicacions sobre els processos d’e/a, coneixements sobre els factors que intervenen, formació en la identificació de les dificultats d’aprenentatge, de relació i vinculades a les capacitats d’equilibri personal.
Coneixements sobre el sistema educatiu, organització escolar, etc.
Rol de col·laborador (expert però que psicologia humanista.
- defineix la seva tasca com a complementària a la d’altres professionals).
Propi de teories neocognitivistes o constructivistes.
Col·laboració ● Col·laborar entre professors ○ formació ○ institucions externes ○ suport entre metes ● Col·laborar a l’aula ● Col·laboració entre escola i comunitat: treball conjunt amb famílies ● Col·laboració entre escola i recerca Bloc 4. Avaluació psicopedagògica L'avaluació psicopedagògica ha d'implicar no només observar els símptomes que t'expliquen els profes i fer un diagnòstic (“de manual” en plan “aquest nen té TDAH” i punto) sinó explicar els per quès que hi ha darrere del trastorn o problema que pateix el nen, per què pot ser que tingui TDAH i quines solucions hi podem trobar.
Fixar-nos no només en els problemes, dificultats, “coses dolentes” del nen sino també focalitzarse sobre les bones, les potencialitats (que TOTS els nens en tenen alguna). Aquesta és la feina del psicòleg. El profe veu els símptomes, el psicopedagog ha de veure tot això.
Hem de conèixer com funciona l'escola: si és molt directiva, si és més aviat cooperativa, etc. així sabrem quines possibilitats té el nen dins dels límits de l'escola, i sabes si l'escola respòn a les necessitats del nen. Si sabem els recursos que té l'escola podem saber de quina manera pot ajudar al nen.
L'avaluació ha de ser un procés ordenat: segurament tindràs 6 o més alumnes als que estaràs fent seguiment, i cada un té el seu ritme i les seves necessitats, i has de ser conscient també de les teves. Fas molta feina alhora, i s'ha de ser molt sistemàtic, molt quadrat, molt estructurat per resistir a les adversitats del dia a dia (un dia hi ha una excursió i se't trenca tot, un dia venen els pares i et desmonten el treball del dia, etc, s'ha d'anticipar i pensar).
Mirar si hi ha casos que hem de prioritzar.
L'avaluació ha de ser un referent per a després poder fer “algo”. Protagonistes: nen (màxim protagonista del procés), tutor, pares, altres professionals (que potserja han realitzat abans una avaluació d'aquest alumne), si hi ha assesor.
Com és aquest procés d'avaluació? - Hi ha una demanda, un full de derivació: full on el profe recull allò que creus important de coses a fer amb aquell alumne. És on el profe et posa les coses que el preocupen o que creu que so importants per a que tu puguis fer el procés d'avaluació d'aquest alumne.
- Seguiment: veure si el nen està còmode amb el que se li esta fent, com progressa. Però sobretot saber què pensa.
- Passem les proves necessàries per veure que té, però no cal fer-lo passar per un munt de proves dificils i tedioses, la nostra feina no és posar-nos a passar proves al nostre despatx. És important per recullir informació però no ens hem de passar.
Objectius: - Saber què passa - Saber per què pot ser que passi - Com ho viu l'alumne - Com ho viu el profe - Objectius petits, assumibles pel profe i per l'alumne - Com es viu a dins del grup-classe - Si son visibles o no les dificultats - Quines coses s'han provat i no s'han assolit de manera correcta - Ubicar la informació a dins de l'aula (contextualitzar, veure els factors) - Com és el profe (potser té poca paciencia de per si, o potser és un tio molt enèrgic que aguanta i el fet que hagi notificat problemes és que és cosa sèria) Coses que és important que un profe pensi sobre el seu alumne, que es planteji: - Àrea emocional - Àrea social - Aprenentatge - Llenguatge - Motricitat Els profes passen molt de les emocions, sobretot a la ESO, pero és molt important saber com està, si té autoestima, si està content, si té bones relacions, etc.
Per examen, en paraules de la profe: ppts clars, lectures ben llegides i estudiades, EAP saber bé, altres centres locals importants saber només les sigles, que existeixen (CESMIR, CREDA, etc).
...