Apunts tema 2 de pensament sociològic (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 2º curso
Asignatura Pensament sociològic
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 10

Vista previa del texto

Tema 2. Les teories hermenèutiques i comprensives.
El context de l’escola de Chicago.
L’era progressista de la fi de la Guerra Civil americana (1801-1865) a la fi de la 1ªGuerra Mundial.
L’expansió del capitalisme nord-americà: grans empresaris, maquinització del procés industrial, sistema econòmic liberal.
Immigració i concentració urbana: el 1910 un terç de la població de les 12 ciutats més grans haurien nascut fora i un terç era fills d’immigrants.
L’auge de la ideologia liberal i de la teoria de Spencer. “El problema d’Amèrica ha estat crear una gran ciutat del no-res (Law).
2.- Els orígens i els seus actors més rellevants.
- El 1892 Abior Small crea el primer departament de sociologia dels EUA a la Universitat de Chicago.
- El 1895 es comença a publicar l’American Journal of Sociology.
- Poc temps després es funda l’American Sociology Association.
- L’escola de Chicago esdevé el nucli al voltant del qual es desenvolupa una intensa-tasca sociològica.
2.2.- Els orígens i els autors més rellevants.
Primera generació (1895-1918) – Segona generació (1918-1935).
Abion Small.
William I. Thomas.
Florian.
... (al campus).
3.- Antecedents I. L’etnografia urbana.
- Jane Addams. Fundació de la Hull House el 1889.
- Publicació de Map and Papers, conjuntament amb F.Kelly.
- Línies d’influències: - La ciutat i es seus habitants com a objectes d’estudi.
- Immigració i pobresa i estructura de l’ocupació.
- Metodologia de mapajar la informació demogràfica amb la distribució geogràfica.
Hermenèutica – Goffman.
Volem entendre perquè la gent actua com actua, no pretenem fer grans teories.
Antecents II. El pragmatisme.
- - Fundadors: Pierce, William James, Dewey, Meat...
Influències principals de l’escola de Chicago.
o La importància d’estudiar el concret i particular.
o No existeix un gran sistema racional que s’ha de descobrir.
o No existeix un dualisme entre individu i societat.
La reforma social.
Què tenen en comú? - Una forta orientació empírica : l’etnografia urbana.
L’equilibri entre la professionalització i la lluita de la ciutat moderna.
L’objecte d’estudi principal: els problemes de la ciutat moderna.
Bagatge teòric: Tradició europea més pragmatisme nord-americà.
Albion Small.
- Fundador i organitzador.
Pastor baptista.
Estudia a Alemanya.
Publica An Introduction to the study of society. (juntament amb G.Vincent), 1894.
Les tres dimensions de la sociologia: 1) descriptiva. 2) estàtica i 3) dinàmica.
El problema social del siglo es , si las naciones civilizadas podrán recobrar la cordura tras las aberraciones del individualismo y el capitalismo del s.XIX.
William Thomas (1863-1947).
- Fill d’un pastor metodista de Pennsylvania.
Estudia literatura anglesa.
Estudia a Alemanya. (entra en contacte amb la sociologia).
L’escàndol de 1918.
- “Allò definit com a real, en un determinat context és real en les seves - conseqüències”.
El camperol polac.
El camperol polac, amb Florian Znaniecki.
- - - - Context de la recerca.
Objectiu: explicar el canvi que es produeix en els individus i les famílies de camperols immigrants i com es relaciona el seu comportament i organització quan s’enfronten a les formes de vida i als valors d’una societat nova i diferent a la seva, com l’americana.
Hipòtesis: El comportament i el canvi social han de ser entesos com el resultat de la interacció continua entre la consciència individual i la realitat social objectiva, per tant, la interpretació del comportament social requereix necessàriament el coneixement del significat subjectiu que els individus atribueixen a la seva acció.
El caràcter innovador dels mètodes de recerca.
Descobriments.
La importància de la definició de la situació.
o L’entrecreuament entre la percepció personal de l’ordre social i la història social i col·lectiva.
El canvi social és resultat de la interacció permanent entre la consciència individual i la realitat social objectiva.
George Herbert Mead (1863-1931.) - Neix el 27 de febrer de 1863 a Massachussetts.
Tradició filosòfica.
Vinculació amb John Dewey.
Llibres escrits pels alumnes.
El pensador més important a llarg termini i considerat el fundador de la psicologia social.
La teoria de l’acció.
- - - Proposició fonamental. El self humà és capaç d’organitzar la seva conducta des d’una perspectiva social gràcies als seus mecanismes de comunicació.
La conducta social- conducta que sorgeix dels impulsos que tenen els individus però que venen per estímuls que es troben en altres individus.
Elements cadbals: o Intersubjectivilitat.
o Comunicació.
- o Dialèctica entre individu i societat.
Unitat fonamental de l’acte social.
L’acte social és un acte que implica cooperació de dos o més individus respecte un objecte social.
L’acte social i a teoria del gest (Wundt).
o El gest com a símbol significant.
o La rellevància semàntica del gest només es produeix quan l’altre convalida el gest de l’ego a través d’aquelles activitats organitzatives i d’elaboració simbòlica i semàntica que són possibles per la presència de la ment. (el gest ha de ser entès per l’altre).
El self.
El self és la consciència que adquireix un de si mateix en la seva interacció amb els altres, en la qual juga un paper primordial la comunicació i, per tant, el món simbòlic que es construeix des de nen quan encara s’és objecte dels altres.
Anomenem socialització al procés pel qual l’individu passa gradualment del micromón de l’experiència més immediata.
Els altres significatius.  Altres generalitzats.
Passar de “la mare” a “les altres mares”.
El llenguatge és un element clau perquè és a través d’aquest com: - L’infant aconsegueix veure’s a si mateix des d’un punt de vista dels altres (fer-se social).
L’infant interioritza les actituds i reaccions dels altres cap a ell (fer-se persona)  Interioritza la norma social.
El llenguatge no és només un mecanisme de comunicació entre individus.
També ho és amb un mateix.
 Capacitat d’abstracció.
Capacitat de convertir-se en un objecte per si mateix.
Capacitat de projectar-se.
Llenguatge i realitat.
- Allò que no podem anomenar, existeix? - Quan ens quedem sense paraules? Moments en els quals no hi ha hagut encara un procés de racionalització col·lectiva.
...