Tema 2. Models biològics vs. lèxics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia de la Personalitat
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Psicologia de la personalitat TEMA 2. Els models de personalitat des de l’aproximació dels trets: MODELS BIOLÒGICS VS. LÈXICS La manera d’estudiar la conducta és a través de la descripció dels trets que defineixen la personalitat. Una altra cosa que comparteixen tots ells és l’aplicació d’una tècnica d’anàlisis de dades que permet justament aplicar models que defineixen l’estructura de la personalitat. Aquets tipus d’anàlisis es denomina anàlisi factorial. Model de trets Models factorials Fan servir l'Anàlisis Factorial per a idenitificar dimensions que configurinl'estructura de la personalitat.
Biològics Lèxics La denominació de biològics i lèxics és una manera de forçar una divisió dins dels models factorials. Els trets defineixen similituds entre individus, així com diferencies entre individus. Model de trets: • La conducta s’ha de descriure en termes de trets • Els trets correlacionen entre si i descriuen tipus de personalitat • Els tipus es absent en factors constitucionals (hereditaris) Els trets són endògens, estan organitzats, són estables i consistents, i influents, ja que influeixen en la conducta; tant en la pròpia com en la dels altres. 2.1. Models biològics 2.1.1. El model de personalitat d’Eysenck (PEN) Criteris dels trets segons Eysenck • Els trets han d’obtenir-se mitjançant proves psicomètriques • El factor que agrupa trets ha de tenir un origen genètic (elimina els efectes de l’aprenentatge), per tant, son trets purs que no tenen influencia de l’entorn (són disposicions internes) • El factor ha de tenir significat dintre del model teòric de referència. Que hi hagi una teoria que defineix les dimensions. • El factor ha de tenir rellevància social (relacionar-se amb variables socials importants). És a dir, ha de tenir una aplicació. Eysenck va ser un psicòleg amb molta influència i dels més polèmics dintre del model conceptual perquè ho discutia tot; puntuava el màxim en estabilitat emocional, puntuava alt en psicoticisme i baix en extraversió. No només va treballar personalitat o intel·ligència, sinó un munt de coses. 1 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Passos del seu mètode: 1. Descripció: descriure l’estructura de la personalitat. 2. Explicació: un cop definida l’estructura, com explico això? Ha d’haver una raó. El model és biologista, a buscar explicacions en relació del funcionament del SN. 3. Causal: establir la descripció i l’explicació. Base Mètode Tècnica d'anàlisis de dades •Psicologia estadistica/experimental •Psicologia clínica/Tiopologia de Jung (introversió-extraversió) •Hipotetic-deductiu •Combina models teòrics amb procediments empírics •Anàlisi factorial Va treballar en un hospital, amb persones amb neurosis de guerra i, partint d’una perspectiva clínica, es va adonar que hi havia unes persones que amb problemes de tipus neurosi podien desenvolupar problemes patològics, i que hi havia altres que tenien altres tendències. Ell va definir el diagnòstic i les formes de la neurosi à va recollir un munt de dades de la historia familiar i personal, variables demogràfiques... i ho va reduir a 39 categories, que les va sotmetre a un anàlisi factorial i les va reduir. Com arriba als trets? Segons una estructura jeràrquica d’anàlisis de conducta (de menys a més). Hi ha una unitat mínima (resposta especifica) de la que anirem pujant, en una organització jeràrquica de conductes, fins que des de la resposta especifica passem a hàbit (conducta que es repeteix en determinades situacions). Veient la repetició d’hàbits i veient que són específics de cada situació (que tenen continguts en comú) surten els trets, i aquest descriu una disposició global al comportament (al marge de la situació i del moment jo tendiré a comportar-me d’una manera); és estable i consistent. Com arribem a ell metodològicament? Combinant hàbits, tot i que els hàbits és una conducta apresa. 2 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Per últim, el tret ha de ser basic, podem associar aquests trets i arribar a la definició, es resumida i sintètica de l’estructura de la personalitat combinem els trets i arribem als tipus de personalitat (ell diu que hi ha 3 grans tipus de personalitat à 3 tipus de temperament). à primer eren 2 i després va afegir 1. Són dimensions bipolars, podem situar-les a qualsevol persona, és a dir, jo puc mesurar en qualsevol persona quant d’introvertit/extravertit és. Normalment hi ha una tendència a la normalitat; les puntuacions segueixen la llei de normalitat, per tant, la majoria de la gent s’agrupa en uns valors mitjans i poques persones en els extrems superiors i inferiors. • Extraversió-introversió: no és millor ser extravertit que introvertit. o Trets de personalitat de l’extraversió: sociable, vital, dominant, dogmàtic, despreocupat, actiu, aventurer, buscador de sensacions... Preferència pels estímuls socials. • Neuroticisme-estabilitat emocional: no neuròtic o neuròtic però dins de la normalitat. A ningú li anima la descripció de neuròtic, és cert, que aquesta persona tendeix a ser més ansiós, tímid... (tendència a una emocionalitat negativa en general). o Trets de personalitat de neuròtic: ansiós, deprimit, tímid, poca autoestima, emotiu, tens, irracional, trist, sentiments de culpa... Reactivitat emocional negativa i intensa davant tots els estímuls. Hem de combinar-les (extravertit-inestable; introvertit-inestable...) per tal de definir com és una persona. Dimensions del temperament: extraversió i neuroticisme. A partir d’aquí pots treure la personalitat de a persona. 1.
Respostes especifiques: hi aniràs a la festa divendres? Si/No 2.
Respostes habituals: sovint vaig a festes 3.
Trets específics sociabilitat Realment hi ha com 4 temperaments, perquè els 4 tempraments del Hipòcrates es corresponen amb els quadrants d’extraversió i neuroticisme. EXTRAVERSIÓ Factors primaris: sociabilitat, vitalitat, activitat, dogmatisme, percaça de sensacions, despreocupació, dominància, surgència, aventura. • Sociabilitat: tendència a la interacció social, necessitat de contacte. • Surgència: recull un component de dominància i d’impulsivitat. En aquest cas, la impulsivitat es refereix a una persona que actua ràpidament, però que ne realitat, ha fet una valoració del que farà, i malgrat la necessitat d’actuar, abans ha analitzat la situació. NEUROTICISME Factors primaris: ansietat, depressió, sentiment de culpa, baixa autoestima, tensió, irracionalitat, timidesa, tristor emotivitat. • Ansietat: present en el neuròtic. En aquest cas, l’ansietat és una disposició interna, però que algunes persones tenen aquesta tendència tant alta que pateixen per tot, i davant d’estres ho faran molt malament. 3 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Labilitat emocional: la persona és canviant; pot tenir moments molt bons i de sobte, canviar (esta estressat, amoïnat...) à l’estat d’ànim canvia. Canvia per funcionament biològic i perquè segurament ha passat alguna cosa en l’entorn que a la persona li ha afectat emocionalment de forma negativa. PSICOTICISME Dimensió de duresa, absència de la sensibilitat emocional... Inicialment, definia una barreja entre tendències psicòtiques latents i tendències antisocials. Factors primaris: estrany, agressiu, fred, egocèntric, impulsiu antisocial, no empàtic, creatiu, impersonal. • Qui puntua alt: tendències rígides antisocials (egocentrisme, agressivitat, manca d’empatia). S’ha vist que poden tenir conductes de tipus antisocial, que poden acabar en delinqüència, etc. • Qui puntua baix: tendències humanitàries. Eysenck va intentar explicar les 3 dimensions des de una perspectiva biològica: • Psicopatologia: o Trastorns influïts per factors biològics o Tractaments amb neurolèptics milloren les anomalies o Si els factors biològics influeixen el comportament anormal, també ho fan a la anormal. • Genètica: estudis amb animals: la genètica influeix els trets del temprament (exemple: criança selectiva de gossos) • SN i relacions cervell-conducta: neuropsicologia (lesions a àrees cerebrals especifiques indueixen canvis específics del comportament, per exemple demències), psicofarmacologia i neurociència (descriuen rutes neuronals implicades en diferents processos psicològics). • Variabilitat en estructures cerebrals: s’estan identificant diferències individuals en l’estructura cerebral (no morfologia), relacionades amb lateralitat manual, gènere... • Cervell i personalitat: existeixen nombrosos estudis que els relacionen. • Bases biològiques de l’extraversió Perquè els extravertits busquen l’estimulació i els introvertits, fins i tot, l’eviten? • Arousal: constructe que fa referencia al nivell d’energia que disposa el nostre organisme, que prové de activitat del nostre organisme. Fins que nosaltres podem percebre el nostre nivell d’arousal com estats d’ànim, perquè esta influït per diferents factors (interns: ritmes circadians i externs: prendre substancies com xocolata que afecta a com em sento). Aquest constructe té uns nivells diferents en extravertits que en introvertits. Si fas exercici afecta perquè augmenta el nivell d’arousal, en canvi, dormir poc afecta negativament el nivell d’arousal. Això es pot registrat a partir de diferents indicadors del SN (estar cansat: aorusal baix / avorrir-se: arousal baix / sentiment de plenitud: arousal alt). Davant de la mateixa situació, uns altres ho vegin de diferent manera: allò de hem quedo a casa a l’introvertit li sembla fantàstic i a l’extravertit no. Te a veure amb el nostre nivell d’excitabilitat cortical. 4 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Els extravertits tenen un nivell d’arousal cortical crònicament més baix, tenen una disposició biològica a tenir-lo baixet, i necessiten estímuls que provoquin una excitació cortical per sentir-se bé. I això dins del model d’Eysenck explica que es necessita la interacció social per tal d’augmentar el nivell d’arousal cortical. En els introvertits, el nivell d’arousal cortical és molt alt i per tant els estímuls molesten. Per això cerquen activitats que no impliquin elevada estimulació externa, no els hi molesta la monotonia i rendeixen bé, evitant el contacte social. L’excés d’estimulació pot fins i tot donar lloc a l’agressió. A nivells molt elevats d’estimulació es pot produir una inhibició protectora (reactiva). Redueix la excitabilitat i així la sobreestimualció. Cadascú té el seu nivell òptim (diferencies individuals), quan es supera aquest nivell òptim entrem en estres, ansietat i, fins i tot, en pànic. Al contrari, quan on s’arriba a aquest niell òptim, és té menys capacitat de centrar l’atenció, t’avorreixes. Nivell d’arousal òptim à per sota també afecta negativament. Bases biològiques del neuroticisme Qui puntua alt en neuroticisme, tenen un sistema canviant al màxim. Tant s’excita com s’inhibeix, però d’una manera molt rapida i intensa (canvia el sistema límbic). Per això, es recau en la negativitat dels neuròtics. Això es relaciona amb tendències de depressió, vulnerabilitat, ansietat... i, a més, és un bon predictor de divorci (si les dues persones són neuròtiques hi ha més opció de divorci). Eysenck va aplicar la clínica, i es va fer un model clínic anomenat DIÀTESI-ESTRÉS: hi ha persones que tenen una disposició interna cap a l’ansietat i l’estrès. Aquestes persones quan s’enfronten a esdeveniments d’estres, no poden regular la seva conducta, no han desenvolupat mecanismes d’estres i per la disposició interna donen lloc a problemàtiques. Es relaciona amb problemes cardiovasculars ja que no expressen l’emocionalitat negativa de forma correcta. Ell va arribar a la conclusió de que el tabac no provoca el càncer de pulmó, ell va constatar de 1 de cada 10 fumadors nomes un tenia càncer de pulmó à disposició cap al càncer à va defensar que el càncer de pulmó es relacionava mes amb la personalitat que amb la conducta de fumar. 2.1.2. El model de Gray: Teoria de la Sensibilitat al Reforçament Formulació del model: psicologia de l’aprenentatge, farmacologia, psicofisiologia, neurofisiologia i neuropsicologia. El marc de recerca va ser la investigació animal (perspectiva psicobiològica). La seva proposta és que les dimensions de la personalitat són de naturalesa emocional. El punt de partida són les emocions, per a ell, si parlem de personalitat parlem d’emocions. Les dimensions de personalitat són de nautralesa emocional Estan regulades pels mateixos mecansimes que regulen les respostes emocionals Les diferènces individuals en personalitat són diferències individuals en predisposicons vers tipus d'emocios Recerca: bases neurofisiològiques i neuropsicològiques de les emocions Combinant amb els coneixements de condicionament i aprenentatge, se n’adona que la conducta de tothom davant d’un estímul, esta mediada per la valoració que fem d’aquest estímul (càstig, no càstig, recompensa, no recompensa) Proposa dues dimensions (ansietat i impulsivitat), que ocupen uns quadrants dins de les classificacions que va fer Eysenck. La seva proposta es més adequada per tractar les diferencies individuals. Parla d’uns sistemes que regulen la conducta, i un d’ells fa referencia a conductes relacionades amb el psicoticisme, per tant, d’alguna manera tracta les mateixes 3 dimensions d’Eysenck. 5 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Pel que fa a les diferències individuals en extraversió en la conducta el primer que es fa es valorar davant d’un estímul, o be càstigs, o bé recompenses. Això es veu clarament en el dia a dia, hi ha persones que funcionen millor a partir d’amenaces i altres en canvi amb recompensa. Els introvertits/inestables són molt susceptibles a càstigs i en canvi, els extravertits/inestables són molt susceptibles a la recompensa. Qualsevol conducta que fem la podem classificar: • Conducta d’aproximació: ens podem apropar a l’estímul/situació. • Conducta de detenció: Podem parar la conducta i no fer res • Conducta d’evitació: o bé podem evitar-ho i abandonar. Per tant hi ha 3 sistemes emocionals que recullen aquestes possibilitats. En definitiva, les diferències individuals en personalitat es basen en les emocions, i proposa aquests sistemes biològics que regulen la nostra conducta i fan que ens aproximem, ens detinguem o evitem. L’ideal seria una situació d’equilibri entre tots 3 sistemes Hi ha tres sistemes de control emocional i conductual (cerebrals) • BIS: sistema d’inhibició conductual. Regula les nostres respostes d’ansietat. Senyals, és a dir, respon a estímuls on veiem: càstig, omissió de la recompensa, novetats à conductes: interrupció de la conducta, augment de l’atenció i augment del nivell d’alerta. El nivell d’alerta de l’organisme es dispara, i això ho traduïm amb unes emocions anomenades ansietat. à Bases biològiques: sistema septohipocàmpic i còrtex orbito frontal. • FFS o CHF: sistema d’atac-fugida. Les senyals són càstig (frustració) i no recompensa à conductes: fugida rapida i agressió defensiva (situació en la qual crec que haig de defensar-me. És d’acció molt rapida, en situacions límit, d’urgències. Habitualment no és la resposta que tenim). Per tant, s’activa davant el càstig, un càstig que porta frustració o la falta de recompensa. à Bases biològiques: tàlem cortical • BAS: Sistema d’aproximació conductual. És el contrari que el BIS, funciona davant la possibilitat de tenir algun premi o recompensa. Els senyals són recompensa i no càstig à conductes: aproximació (a estímuls associats a respostes primàries) i evitació activa. L’evitació activa no és fugir, és que jo prenc la determinació d’evitar una cosa. Conec la situació i decideixo evitar-la, no és una reacció immediata. I l’activitat de BAS és molt intensa, es pot donar lloc a un tipus d’impulsivitat cap a les coses nomes. Prima més l’atracció per la novetat. És característic d’un individu extravertit, en termes de Gray extravertit-inestable. à Bases biològiques: hipotàlem i amígdala. Tot dependrà de l’avaluació emocional que fem de la situació. Si al situació no es perillosa s’activa el sistema BAS, malgrat que a mi em predomini el BIS. Ara , si veig un càstig o un perill possible, el temor farà que fugim del perill. Aquelles persones que presenten un determinat trastorn psicològic, relacionat amb el temor faran una avaluació de la realitat basa en aquest temor i trobarem casos como conductes obsessiu-compulsives, fòbies (evitació, alerta, escapament), reacció de pànic ( fugida, lluita o paralització). 2.1.3. El model de Zuckeman: els cinc alternatius Va estudiar la deprivació sensorial (rebre cap input sensorial). Hi ha persones que ho toleraven bé (sense sentir ni veure res) i en canvi, altres que no ho toleraven sinó que tenien atacs de pànic. Aquestes diferències a que és degut? A diferències del temperament, del arousal i del nivell d’estimulació òptim. Al 1979 va definir una dimensió de personalitat denominada cerca de sensacions com a “tendència a cercar situacions noves i estimulants i a l’exploració d’aquestes”. I al 1994 va dir que era la “cerca d’experiències i sensacions intenses, noves, vairades i complexes. La voluntat d’experimentar i participar en experiències que comporten risc físic, legal i financer”. La sensació és la descarrega immediata, és busca aquesta descarrega del SN rapida. Aquesta resposta em fa sentir bé. El cercador de sensacions prefereix estímuls que provoquen una reacció immediata. Aquesta sensació augmenta l’arousal i busquen augmentar de manera immediata. 6 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Esports, feina Fisics Salut Assumir riscos Materials Econòmics Consum de Substàncies nocives. Sexualitat (malalties per contagi) Joc, apostes, inversions financeres Cercador de sensacions prosocials: ajuden als altres arriscant les seves vides Cercadors de sensacions antisocials: van en contra de les lleis, no ajuden a ningú. Per exemple, beure, drogar-se... Cerca de sensacions • Correlaciona amb distintes conductes: experimentar amb consum de substancies, varietat de relacions sexuals, conductes de risc físic, implicació amb grups amb creences alteratives, cerca de llocs exòtics, interès per lo desconegut • Varia amb l’edat (disminueix) • Diferencies de sexe (major en homes): les dones tendeixen a puntuar més alt en BEA i els homes en els altres factors • Correlaciona positivament amb extraversió: mesura el grau amb que la persona busca activament fonts d’estimulació externa per activar el SNC (augmentar el nivell d’arousal). • Es descriu amb 4 factors: o Cerca d’aventura i emoció: desig de participar en activitats que requereixen rapidesa i perill o Cerca d’experiències: cerca de noves experiències mitjanant sensacions i estils de vida poc convencionals, alteratius, marginals... o Desinhibició: desig d’alliberar-se mitjançat la desinhibició social, el consum d’alcohol i les festes o Susceptibilitat a l’avorriment: enuig amb la repetició d’experiències, rutina de la feina, inquietud davant la monotonia. Escala de cerca de sensacions. No és absolut però si que hi ha relacions significatives. + Estil de vida marcat pel risc i l’experiència associada. Comú entre delinqüents, drogoaddictes, psicòpates primaris (desinhibits), alpinistes, esportistes d’aventures, policies, consumidors de substàncies... - Estil de vida marcat per la monotonia, la seguretat, la resistència a l’avorriment, l’acceptació de normes... Correlats: • MAO: nivells baixos o Respostes d’orientació i defensa baixes o Respostes intenses als estímuls o Conductes d’exploració i aproximació o Nivell d’arousal crònicament baix: efectes de regulació neuroendocrina (hormones sexuals – testosterona) • DPG: nivells baixos o Enzim que destrueix la dopamina o Correlat invers: a més cerca de sensacions més baixa la DBH i més alta dopamina • T5-IHAA: nivells baixos o Metabòlit de la serotonina, relacionat amb conducta agressiva o Cercadors de sensacions, persones amb alta impulsivitat, criminals... nivells significativament baixos • Testosterona: nivells alts o Nivells elevats de testosterona tenen efectes en el nivell d’agressivitat, dominància, sociabilitat, libido... 7 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Mecanisme d'aproximació SIGNFICAT ADAPTATIU: cerca de recursos (aliment, parella...) SIGNIFICAT ADAPTATIU: minimitzar riscos, evitar segons què...
CONDUCTA Mecanisme d'inhibició INHIBICIÓ EXCESSIVAMENT BAIXA: comportament arriscada, cerca de sensacions...
2.1.4. El model de Cloninger: Teoria biosocial Unificada de la Personalitat És un altre model biològic que continua amb el que va dir Eysenck. Té una perspectiva clínica, és genetista però amb coneixements de clínica que volia que tot tingues una aplicabilitat. Va estudiar les addiccions, i tenia uns interessos que no treballava Eysenck. Segons Cloninger la personalitat és un complex sistema jeràrquic que pot ser naturalment descomposta en distintes dimensions psicobiològiques del temperament i el caràcter. Eysenck oblida el caràcter i en canvi Cloninger diu que és essencial. A més diu que es una organització dinàmica, els elements de la personalitat estan en continu moviment, s’interrelacionen entre ells. No es res estàtic sinó que flueix perquè defineix la nostra conducta i aquesta mai és la mateixa. Treballa molt des de la perspectiva de l’aprenentatge, el temperament i el caràcter tenen una manera d’aprendre diferent. El caràcter modula el temperament, es la disposició bàsica emocional. Cloninger parla d’un aprenentatge per insight típic del temperament i també d’un aprenentatge conceptual. El temperament defineix unes conductes ja pautades, i nosaltres el que fem és convertir-les en conductes del nostre repertori conductual. En aquestes conductes no tenim consciencia ja que formen part del nostre repertori. > Aprenentatge per insight: establim el que hem après com un repertori conductual més nostre i si que forma part. Seria el temperament, que serien conductes que formen part del nostre repertori. A partir de les nostres tendències innates i que descriuen conductes, donem significats. Nosaltres en la realitat li donem un significat i d’aquesta manera anem aprenent coses noves del que esta definit per temperament i donem significats a la realitat. > Aprenentatge conceptual: el que donem significat. El significat passa per la nostra experiència personal sobre la base d’allò que esta pautat pel temperament, i es el que conforma el caràcter. El caràcter esta format per conceptes que donen sentit a la nostra vida com a individus. Cloninger té una perspectiva interaccionista. Ens diu que no som nomes resultat de la biologia, per descomptat que existeix una base biològica però aquesta interactua amb l’entorn i les diferents variables, com la cultura, la societat, l’experiència personal etc. Totes dues dimensions tenen una realitat en un mateix entorn i, per tant, comparteixen les influencies ambientals, molt importants en l’expressió de la conducta. Li dona molta importància a els aprenentatges i també al paper de la memòria per instaurar aquests aprenentatges. • Temperament: respostes automàtiques, perquè esta determinat biològicament i al final determina un repertori conductual que no som conscient. Les nostres reaccions no són conscients, reaccionem així perquè som així. Per tant, el temperament desencadena respostes automàtiques per iniciar, mantenir o aturar una conducta. • Caràcter: modifica aquestes respostes segons el significat que s’adjudica a l’estímul desencadenat (concepte). Per tant, el que fa és modular el temprament. Tu pots puntuar molt alt en neuroticisime però pots aprendre a modular les tendències del neuroticisme, que d’entrada son negatives però pot controlar-ho. 8 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 1a FASE En un primer moment, Cloninger va definir nomes temperament. Per tant, la primera fase van ser les dimensions temperamentals: • Genètics • Desenvolupament longitudinal • Neurofarmacologia • Aprenentatge d’animal si humans • Psicometria Les dimensions temperamentals les va definir com: • Disposicions relativament consistents (transcultural), bàsiques, inherents a la persona. • Modulen l’expressió d’activitat, reactivitat, emocionalitat i sociabilitat. • Determinades biològicament: hi ha estudis de bessons on l’heretabilitat es troba entre el 40-65% i també hi ha dades consistents entre diferents cultures (estudis transculturals). • Apareixen precoçment durant el desenvolupament infantil. És una determinació biològica que forma part de la nostra condició com humans. Nomes néixer, amb les nostres conductes mostrem un tipus de temprament. • Moderadament estables i consistents • Determinen diferencies individuals en respostes emocionals (por, ira, repulsió) i percepció de sensacions físiques. És a dir, el temperament fa que hi hagi persones que tendeixin més a mostrar por, a mostrar fastig... • Es basen en aprenentatge perceptiu o d’hàbits (condicionament, aprenentatge social..) que genera respostes automàtiques. • La base de regulació és el sistema límbic. Les 4 dimensions temperamentals del model de Cloninger Cerca de novetats: • Sistema d’activació conductual: activació • Conducta: activitat exploratòria Evitació del dany • Sistema d’inhibició conductual: evitació passiva – reactivitat • Conducta: evitació de situacions amenaçants Dependència de la recompensa: depèn dels altres, la seva conducta depèn de la recompensa d’un premi. • Sistema de manteniment de la conducta: relació o afiliació social • Conducta: acceptació i aprovació de l’entorn Persistència: tendència a fer conductes que tenen una valoració positiva i condueixen a un objectiu (ser o no ser persistent), està molt qüestionada i no esta ben definida i, per tant, per a alguns no queda del tot clara. En altres models pot estar vinculada en termes de caràcter, però per Cloninger és una disposició biològica. Busques un premi, però el que fas no és nomes tenir una determinada conducta sinó continuar-la durant el temps. La clau és el manteniment de la conducta. • Dimensió que afegeix posteriorment: reforçament social • Conducta: repetició/manteniment de conductes reforçades positivament. 9 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Però aquestes dimensions de temperament • No expliquen aspectes relacionats amb cooperació social, compassió autoacceptació, autoestima, popularitat... • No difereixen bé entre individus amb trastorn de la personalitat o be baix ajustament social i individus ben adaptats amb perfils de personalitat extrems. • No descriuen bé tot l’espectre de la personalitat i els seus trastorns. 2a FASE Va proposar 3 noves dimensions del caràcter: • Autodirecció: dimensió pròpia de l’individu i consisteix en tenir o no objectius. Hi ha persones que tenen molt clar el que faran i altres que no. Control, regulació i adaptació de la conducta ajustant-la a una situació segons els propis valors o objectius. • Cooperativitat: persones que realment es relacionen i col·laboren amb altres, i en canvi hi ha altres que van a la seva bola sense considerar els altres. El contrari de cooperativitat seria una persona individualista. • Autotrascendencia: persones que tenen una capacitat a sentir-se com únic en el mon, en l’univers. A tenir una sèrie d’experiències que van a més allà de tenir una experiència immediata de la persona. Arriben a oblidar-se de si mateix, del temps, de l’espai. Tenien una sensibilitat extraordinària per el que esta viu. No és una dimensió pròpiament de religiositat, de creences, sinó una sensibilitat per transcendir el que és la realitat de la persona i anar més enllà. Intentem recollir la tendència d’unes persones que tendeixen a sentir-se en comunitat amb l’univers. Però fins a quin punt esta ben definit això? Té una gran sèrie de critiques. Caràcter: ens ajuda a tenir un propòsit a la vida i a la vegada ens ajuda a modificar les tendències temperamentals. Les dimensions del caràcter tenen una base de regulació denominada sistema cortico-limbo-diencefàlic que té a veure amb el self, el jo i l’autoestima, que per altre banda té a veure amb l’autoestima. Donem significats (al mon i a nosaltres mateixos) i ens permet planificar. L’entorn te molta importància. Té una base de regulació biològica perquè no deixa de ser una cosa de base biològica i té a veure amb el que nosaltres anomenem jo, self, autoestima. (+ FOTO A SOTA) Dimensions del caràcter: • Nucli conceptual de la personalitat • Reflecteixen la inclinació a respondre a estímuls en funció dels propis conceptes • S’estableixen durant el desenvolupament adult, segons consolidació de l’autoconcepte (modificables) • Refereixen processos cognitius que regulen els instints emocionals basics (temprament): optimitzen l’adaptació de les emocions bàsiques als canvis ambientals, generant emocions secundaries (vergonya, orgull, humilitat, paciència... com a part del caràcter) Els components de les dimensions del caràcter són l’autoconcepte (influeix a les nostres intencions i actituds) i les relacions objectals. 10 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod PUNTUACIONS DE LES DIMENSIONS: Cerca de novetats: Puntuació alta Activitat exploratòria en resposta a la novetat Intolerància ala rutina: s’avorreix fàcilment Presa impulsiva de decisions Apropament ràpid de les senyals de premi Desaparició rapida de la còlera Evitació activa de la frustració Parla més que escolta Explorador, impulsiu, distret, irritable, extravagant, dramàtic, despilfarrador. Puntuació baixa Escassa activitat exploratòria en resposta a la novetat Tendència a l’ordre i a la frugalitat, resistència als canvis Actitud reflexiva davant la presa de decisions Capacitat de diferir l’obtenció del premi Durada dels sentiments d’ira Tolerància a la frustració Escolta més que parla Reservat, rígid, planificador, estoic i estalviador. Evitació del dany Puntuació alta Inhibició o supressió de conductes Actitud pessimista, cautela Anticipació de problemes futurs Conductes d’evitació passiva Por a la incertesa Timidesa amb desconeguts Fatiga rapida Pessimista, tímid, aprensiu, temorós, preocupat. Puntuació baixa Comportament desinhibit Comportament descuidat Actitud optimista davant el futur Apropament confiat Absència de necessitat de seguretat, infravaloració del perill Actitud oberta i extravertida Manteniment de les conductes Optimista, enèrgic, audaç, sociable. Dependència de la recompensa Puntuació alta Sentimentalisme Dependència social Dependència dels altres Sensibilitat Calidesa Sentimental, obert, acollidor, sensible, carinyós. Puntuació baixa Estabilitat emocional Poca influencia d ela pressió social Independència Actitud practica davant la vida Gaudeix de la solitud Crític, indiferent, distant, solitari, pràctic Persistència Puntuació alta Puntuació baixa Sempre busca més assoliments, s’esforça més que la majoria, Esta satisfet i mostra poc desitjos de superació es considera més treballador que la majoria Sovint vol fer les coses millor del que pot Manca de perservança en resposta a frustració i fatiga 11 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Perservança malgrat frustració i fatiga (s’esforça més que la majoria= Impaciència Perfeccionisme (fer les coses millor del que pot) Qualitat de “treballador” creu que ho és més que els altres Treballador, ambiciós, perfeccionista, impacient Inestabilitat Paciència Fa el que pot No es creu més treballador que els altres. Indolent, sense ambició, cedeix fàcilment, escassos assoliments. PUNTUACIONS DEL CARÀCTER Autodirecció Puntuació baixa (individus límit – borderline) Sentiments d’inferioritat Baixa autoestima Culpen als altres dels seus problemes Dubtes sobre la seva identitat o propòsits Reactius, dependents, amb pocs recursos Immadurs amb característiques infantils Irresponsable indisciplinat i inepte Puntuació alta Líders madurs, eficaces i organitzats Alta autoestima Capaços d’admetre faltes i acceptar el que són Senten que la vida té un dignificat i un propòsit Capaços de demorar la seva satisfacció per a aconseguir les seves metes Mostren iniciativa superant els reptes Responsable, disciplinat i competent. Cooperativitat Puntuació baixa Insensibilitat i intolerància Desinterès pels altres Actitud de no ajudar els altres Venjatius Insensible, hostil, venjatiu, oportunista Puntuació alta Tolerància social Empatia Útils als altres Compassius Empàtic, amable, compassiu, amb principis Autotrascendència Puntuació baixa Sense imaginació Concret Materialista Pragmàtic Puntuació alta Intuïtiu Espotani Espiritual Idealista 12 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Ciència del benestar Personalitat madura (segons caràcter) Autoconfiat Cooperatiu Autotrascendent Trets adaptatius Problemes d’autoacceptació Intolerant Venjatiu amb altres Si nosaltres tenim una puntuació determinada en les dimensions, gràcies a les subdimensions podrem veure les conductes que defineixen el nostre comportament. Cloninger treballa molt els trastorns, senyala que segons com puntuïs en les 3 ultimes tres dimensions, pots ser més o menys adaptat a la societat. Puntuacions altes a les 3 dimensions, significa més benestar. Destaca la importància de l’autotranscedència (oblidar-se d’un mateix) on puntuar baix en aquesta dimensió (no ser autotranscendent) pot suposar ser una persona venjativa amb els altres. La seva proposta és una intervenció psicoterapèutica que integri enfocaments biomèdics, psicosocials i espirituals, amb èmfasi a la integració de la consciència, cos, pensaments i ment. 13 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 2.2. Models lèxics Tots els aspectes de la personalitat humana que tenen cert interès, utilitzat o d’importància, estan registrats al llenguatge comú. Es pot fer una taxonomia descriptiva de la personalitat a partir dels termes que la gent sol fer servir per a descriure la manera de ser dels altres. Aquests dos models també son biològics, però els diferenciem per la metodologia que utilitzem. Però comparteixen la idea tant factorial com biològica. Els autors que han reballat des d’aquesta perspectiva tenien un punt de partida diferent., a aquests trets e seleccionen analitzant el llenguatge comú que la gent utilitza. Parteixen de la anàlisis dels descriptors que utilitzem en el llenguatge. Per tant, el vocabulari de la personalitat contingut als diccionaris de qualsevol llegua natural proporciona un sistema extens, però finit, de les qualitats que la gent que parla aquesta llengua ha trobat important i útils en les seves interaccions diàries. Autors i evolució dels models Un dels actors del model lèxic és Lewis Goldberg, qui diu: “...AQUELLES DIFERÈNCIES INDIVIDUALS QUE SIGUIN MÉS SIGNIFICATIVES A LES RELACIONS QUOTIDIANES D’UNES PERSONES AMB D’ALTRES SERAN CODIFICADES EN EL SEU LLENGUATGE...” D’altre banda, el model de Cattell consisteix en 16 factors, però també planteja una solució de 5 factors. El punt de partida és l’Allport, va ser qui va iniciar el model de trets de personalitat, tot i que per el l0indivdu era incomparable i la seva perspectiva es centrava en el subjecte. Allport va ser el primer en agafar un diccionari i fer un buidament. Va buscar trets de la personalitat. Va arribar a recollir 18000 paraules relacionades amb la conducta i va fer una base de dades, que Cattell va utilitzar, aportant el seu model de 16F. Per últim, hi ha el model dels 5 factors. McCrae i Costa han fet la major difusió. Van saber portar el se model a congressos, jornades.. fins a ser el model millor establert. 2.2.1. El model de personalitat de Cattell: 16 PF va ser un autor molt prolífic, es va dedicar a la psicologia partint de la part més experimental fins arribar a la personalitat i intel·ligència. Estava molt conscienciat de la importància d’un treball metodològic (descriure i definir bases biològiques, verificar la validesa de tot el que anava definit, etc.) i, a més, es preocupava en que tota la part teòrica tingues una aplicabilitat. Trets de personalitat: tret és el coneixement que tenim sobre una persona i que ens permet predir com es comportarà una persona en un moment i situació determinada. La predicció és una mica l0objectiu en definitiva de tots els deterministes que van estudiar els trets. Punt de partida: base de dades d’Allport i Oddbert. Eliminació dels termes que feien referència a “estats temporals”, “avaluacions socials”, “metàfores”, “vaguejades”, sinònims estats temporals, “rareses” i “termes adjectivats”....... 4500 termes. Cattell, va dir que havíem d’integrar el màxim possible de dades i les va classificar en 3 tipus: • Dades L (Life) • Dades T (test): objectives. És com fer un experiment. Són les objectives. Registres i mesures que et permeten analitzar un procés psicològic basic. • Dades Q (qüestionari): amb limitacions, però intenten controlar els biaixos de resposta • Dades O (observar): quan demanem a algú, que coneix molt bé a una persona, que defineixi a aquesta (heterobservació). No va ser una proposta de Cattell ni ho va fer servir. Exemple: com puntuarà una persona alta en neuroticisme? • Dades Q: puntuacions altes en un qüestionari d’ansietat. 14 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod • • Dades T: major índex d’errors a una tasca de temps de reacció Dades L: major índex d’accidents de tràfic. Major freqüència de visites al metge. Com va treballar? Anàlisi factorial dels tres tipus de dades: Dades L Primer: Mètode d’anàlisi (clúster analysis) on va trobar 35 trets, anomenats trets superficials (agrupament de conductes). D’aquí va fer un anàlisis factorial, on va obtenir 12 trets, que van rebre el nom de trets font A-O. • Tret superficial: Grups de respostes o conductes que semblen aparèixer juntes en diferents ocasions (autodisciplina, serietat, honestedat i integritat...). Cattell va afegir 10 trets més procedents de la Psicologia Anormal o d’evidències experimentals. • Tret font: variables subjacents que semblen determinar la manifestació superficial dels trets. Configuren l’estructura de la personalitat, definint dimensions independents i bipolars. Dades Q Va barrejar les dades , amb qüestionaris de personalitat i qüestionaris amb llistes de frases de tendències de conducta (dades Q). Als 12 factors els hi va afegir 4 factors nous anomenats Q1-Q4. I això va donar lloc a un model de 16 factors. Aquest 16 trets fonts recollits en 15 escales bipolars. Dades T Va descriure 20 factors, anomenats índex universals (identificats com UI16 – UI36). Per a ell, eren factors de personalitat adreçats a u contingut d’interès i motivació. No els va incorporar al model, no eren operatius. Va quedar a un nivell més experimental. Conclusió Altres autors van veure que els 16 factors no eren independents. Hi havia certes correlacions entre els 5factors i va fer una segona anàlisis factorial als 16F i van sortir 5 dimensions: extraversió, ansietat, autocontrol, independència i duresa. Això ens va apropar al Big Five. Tots els models que veiem reprodueixen extraversió i neuroticisme. Les altres poden recollir aspectes dels diferents models, i depèn de si inclouen o no caràcter, però el cert és que aquestes dues dimensions sempre apareixen. Hi ha intent de controlar les respostes, per això hi ha l’escala de control. • MI (manipulació de la imatge): detecta intents d’oferir una imatge distorsionada de si mateix. Si puntues alt significa que vols quedar bé. Si és una puntuació baixa, la persona manipula la seva imatge de manera negativa. • IN (indecisió): Sempre hi ha una categoria intermitja. Esta basada en la tassa de respostes indecises donades per la persona. Detecta oposicionisme quan s’escull l’opció B, no recomenada. Por ser per problemes de comprensió lectora o per no voler donar informació sobre un mateix. • AQ (aquiescència): Avalua la tendència de la persona a respondre afirmativa i sistemàticament a la majoria de les frases del qüestionari amb independència del seu contingut. Hi ha persones que tendeixen a respondre si si perquè no volen implicar-se. Heretabilitat dels factors Cattell també va estudiar la heretabilitat dels factors. El que major índex d’heretabilitat va obtenir va se el segon factor, un factor que feia referencia, estava vinculat, a la intel·ligència. Després es van adonar que a molt lligat a continguts culturals, però també te un component cognitiu. I malgrat que considera que les influencies ambientals, com per exemple la teràpia, poden reduir l’ansietat (neuroticisme), també creu que la gent molt procliu a l’ansietat degut a la seva dotació genètica hauria de ser tractada amb particular cura en els situacions familiars i escolars.. 15 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod 2.2.2. El model de McCrae i Costa: els Big Five Diversos autors van intentar replicar els treballs originals de Cattell. Però com a conclusió van veure que nomes hi ha 5 factors de personalitat. El big five va ser el model que va tenir més èxit. Dècada dels 80: • Es recupera el model lèxic i es popularitza el big five • És el model de personalitat més acceptat en l’actualitat • Els factors que proposen diversos autors són aproximadament iguals, no idèntics. Però suposa un cert consens entre experts. • Són taxonomies ateòriques que pretenen fer explicites les teories implícites. Es fa servir a la clínica, però també en altres àmbits com recursos humans. NO ENTRAN AUTORES FISKE Y LOS OTROS DOS. NI LA TABLA SIGUIENTE. Lluis-Font replicava les 5 dimensions de personalitat. Autors del model Big Five (Costa va ser el gran difusor del model) Trets de personalitat que responen a les premisses del model de trets. Entitats internes Trets Factors Big Five Endògens, estables, consistents i universals 30 trets 30 Trets agrupats en facetes Reflecteixen tendències cognitives, afectives i conductuals específiques per a cada factor 6 facetes per Factor OCEAN à Les 5 dimensions (manera de recordar-nos) Totes descriuen comportament. Extraversió i cordialitat les veiem en la interacció personal (la segona te a veure amb la qualitat de les relacions que establim amb els altres). Responsabilitat esta relacionada a com fem les tasques, les feines... Vinculades a les experiències emocionals hi ha de dos tipus: neuroticisme (predomina emocions negatives) i apertura a l’experiència (continguts d’autotrascendència, necessitat de viure experiències intenses tant positives com negatives, estar obert a noves coses...), per tant, en aquestes dues últimes primen les emocions. Factor I. Neuroticisme (adaptació) (+) De vegades sento que no valg res (-) Rarament sento por o angoixa 16 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Relacionat amb la vida emocional (ajust emocional) i poc amb l’interpersonal: limita el numero de descriptors al llenguatge ordinari (es difícil jutjar algú a primera vista) • Lligat al benestar o malestar psicològics: afecte i emocions negatives, baixa autoestima, ansietat, depressió, angoixa, desconcert... (N+) • També refereix dificultat amb l’estrès (baixa tolerància a la frustració) Sembla ser un bon predictor de les relacions a llarg termini, com les de parella. S’ha constata que puntuacions altes a tots dos conjugues es relaacionen ab problemes maritals (desajust, insatisfacció) i divorci. • Factor II. Extraversió (surgència) (+) Em ric fàcilment è sociable, amant de la diversió, amistós, xerraire, afectuós. (-) No em considero una persona especialment alegre è poc sociable, poc parlador (refereix absència d’extraversió, no introversió, ja que aquest segon escriu reserva, calma, preferència per estar sol però sense ansietat social i no implica pessimisme ni infelicitat) L’aspecte quantitatiu de la relació interpersonal La facilitat per a experimentar emocions positives (afectuós, optimista) • L’autopercepció positiva d’energia: vigorós, amb molta energia o intensitat Per què hi ha qui prefereix estar sol i d’altres prefereixen estar amb les persones? Extraversió refereix una dimensió interpersonal construïda sobre la vida emocional. • • Factor III. Apertura a l’experiència (+) Amb freqüència gaudeixo jugant amb teories o idees abstractes (-) No m’agrada perdre el meu temps somiant despert • Cerca d’experiències, interès per tot el que és estrany, diferent, nou... • Experimentar amb intensitat emocions positives i negatives • Autoconeixement Inicialment, es va pensar que es relacionava amb la intel·ligència. Els més intel·ligents serien aquells amb una elevada apertura a l’experiència. Van trobar que les correlacions eren molt baixes; de 0,30. La intel·ligència seria un constructe i la personalitat un altre. Ser intel·ligent et pot donar eines per a l’apertura intel·lectual però no te l’assegura. Factor IV. Cordialitat (agradabilitat, amabilitat) (+) Generalment tracto de ser obert i considerat amb els altres. (-) Algunes persones pensen que sóc fred i calculador Quan dius que aquesta persona és encantadora. En canvi, el contrari és una persona venjativa i que no ens acull ni ens fa sentir bé. • Aspectes qualitatius de la interacció social: respostes característiques d’un individu vers altres persones. Des de sensibilitat als sentiments del altres (+) fins duresa emocional o antagonisme (-). • La gent agradable és la que volen els altres: és encantador (efusiva, cortès, gens gelosa, imparcial) • El seu oposat, l’antagonisme, caracteritza a les persones irritables, crítiques, cíniques, venjatives i sense empatia. El fet de puntuar alt o baix en alguna d’elles, res és millor o pitjor. És un tipus de tendència de comportament de les persones. Aleshores, per exemple, una puntuació baixa en cordialitat dóna lloc a escepticisme i pensament crític i va bé j ue són necessaris per rendir en alguns àmbits, com ara el científic: no es tan poc saludable ser C-. Factor V. Responsabilitat (+) Intento realitzar a consciencia les tasques que m’assignen (-) No soc una persona gaire metòdica Tenir metes a la vida. • Grau d’organització, persistència i control de la conducta dirigida a metes concrets • Es relaciona amb la fora en què les persones realitzen les seves tasques (necessitat de guany, organització) • És una dimensió valorativa i molt referida al caràcter, no vinculada a l’aspecte interpersonal (competents, ordenat complidor executiu, disciplinat i reflexiu) 17 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Hay que saberse las facetes El NEO PI-R té 240 ítems amb una escala de 1 a 5 i 6 facetes. Aquest s’aplica en: • Counseling • Clínica i diagnòstic • Orientació i selecció • Àmbit escolar i eductiu • Forense • Investigació El BFQ-NA és el qüestionari per a nens i adolescents i té 132 ítems. Correlacions EPQ-R i NEO-PI-R L’EPQ-R és el d’Eysenck i aquest va fer una valoració: • Apertura a l’experiència és una dimensió de personalitat o un component de la intel·ligència? • Cordialitat i responsabilitat correlacionen negativament amb psicoticisme (-32 i -45) Per tant, va proposar eliminar l’apertura a l’experiència i subsumir cordialitat i responsabilitat a psicoticisme. Així s‘obté una estructura trifactorial molt similar al PEN: • E – E • N – N • P – C + R Les dimensions del Big Five s’ha vist que són: • Universalitat transcultural: llengües indoeuropees, asiàtiques més difícil de replicar • Heretables: l’heretabilitat és important sobretot en l’obertura a l’experiència à 0,46. La heretabilitat mitjana en conjunt és 0,34 • Són consistents: constatat per autoavaluació, heteroavaluació i per jutges. • Estables: mateixa estructura en joves i ancians però E, N i A disminueixen amb l’edat. A manté interès estètic i curiositat intel·lectual. En diferents països es veu que la responsabilitat augmenta amb l’edat. Zuckerman, qui va desenvolupar la cerca de sensacions. També va fer un estudi, una critica sobre els models lèxics. Aleshores, l’interessava molt torbar bases biològiques del psicoticisme. Entre les critiques, la necessitat de continuar i establir bases biològiques i la revisió dels diferents models de personalitat... va dir: vaig a provar amb la anàlisis factorial. La seva intenció era establir ases biològiques si anar en contra el model lèxic. Va fer un estudi psicomètric i va forçar ell la solució factorial; va arribar a la conclusió de que 5 dimensions de personalitat era el més adequat à sociabilitat, activitat, neuroticisme-ansietat, agressivitat-hostilitat i cerca de sensacions impulsiva. Coincideix en les solucions anteriors. Per una banda, va desenvolupar tota la dimensió de cerca de sensacions i, d’altre banda, el va definir com a un model ampli de 5 dimensions. 18 ...

Tags:
Comprar Previsualizar