Capítol 7 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Introducció a la Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 4
Subido por

Descripción

Resum del manual Ciència política per a principiants de Lluís Orriols i Agustí Bosch

Vista previa del texto

Tema 7: Mitjans de Comunicació i política Els estudiosos de la democràcia solen considerar que el bon funcionament dels nostres sistemes democràtics depenen en gran mesura del fet que els ciutadans estiguin i fo ats so e l’a tualitat políti a pe pode astiga o p e ia els ost es gove a ts en funció de la seva gestió durant la seva legislatura. La rellevància dels mitjans de comunicació rau en el fet que són els principals intermediaris entre les elits polítiques i la ciutadania.
7.1. Els mitjans de comunicació com actors polítics El periodisme polític presenta una doble naturalesa. Primerament, representa un canal eut e d’i fo a i ue pe et als iutada s i fo a -se de les üestio s d’a tualitat política. La premsa, la televisió i la radio ( i cada vegada més internet) són avui dia els principals intermediaris entre la política i la ciutadania. Els actors polítics com els pa tits políti s, g ups d’i te s, et . pode usa a uests itja s pe t a s et e les seves propostes, idees o reivindicacions a la resta de la societat. Així doncs, els mitjans de comunicació són en primer lloc uns instruments passius, sense intencionalitat políti a o vo a i a tiva d’i flui so e les opi io s políti ues de la seva audi ia. No obstant això, els mitjans de comunicació no només tenen una vocació de ser mers a als eut es d’i fo a i . A uests ta sole te i u a ideologia i u a age da política pròpia que exerceix una important influència sobre els continguts que el mitjà publica.
L’alta o espo d ia ue e istei e t e els itja s i els pa tits polítics tant a Espanya o als països del sud d’Eu opa p ov o o s de ka ova i edito ialitzado a dels atei os itja s de o u i a i , si ta de s i te ve io is e de l’Estat e els e ats ediàti s. La i te ve i de l’Estat es p ese ta e dife ents formes, però les dues més destacades són: Intervenció directa: Creació de mitjans de titularitat pública. Possiblement la més rellevant és la intervenció directa a través de la ea i d’e p eses pú li ues e el sector de la comunicació. Ens referim sobretot als mitjans de comunicació de titularitat pública. El control directe de mitjans de comunicació es concentra especialment al sector audiovisual. Tot i que no sempre és així, els mitjans de titularitat pública són vulnerables a la politització i a presentar un biaix favorable al partit que ocupa en aquell moment el govern.
I te ve i i di e ta: “u ve io s pú li ues. L’Estat ta i te v de fo a i di e ta a través de subvencions públiques en els mitjans de titularitat privada. Aquestes transferències públiques poden fer-se a través de deduccions fiscals o a través de publicitat institucional. Si bé la concessió de subvencions públiques als mitjans de comunicació ha estat una pràctica generalitzada a Europa, aquestes han estat especialment elevades a Espa a i a la esta de països del “ud d’Eu opa.
Molts d’a uests e u sos de u dispose els gove s sovi t fo e te i efo e el biaix dels mitjans de comunicació. En resum, els mitjans no només recullen missatges neutres, sinó que aquests solen estar influïts amb més o menys intensitat per la línia editorial del mitjà.
7.2. Sobre qui influeixen els mitjans de comunicació? Els mitjans de comunicació no influeixen sobre tothom igual. En realitat hi ha individus més vulnerables a ser persuadits pels mitjans de comunicació que altres. La influència dels mitjans es produeix en dues fases diferents: primerament, els individus han de e e el issatge d’u itjà de o u i a i dete i at, i , e sego llo , u op ha rebut aquest missatge el receptor el pot a epta o a vàlid i a via d’opi i o rebutjar-lo i o a via d’opi i . El pode de pe suasi dels itja s de o u i a i dep ta t del fet ue es e i els issatges o del ue s’a epti u op s’ha rebut.
Així doncs, els mitjans influeixe so e l’opi i pú li a ua els i dividus e e el missatges i al mateix temps són propensos a acceptar-los.
7.2.1. La recepció En primer lloc, no tots els ciutadans decideixen comprar o llegir la premsa, sintonitzar els informatius o les tertúlies radiofòniques o seguir els noticiaris de la televisió. Entorn del 20 % dels espanyols els consumeixen de forma regular. La quota de mercat de la premsa a Espanya i els països mediterranis en general sol ser especialment reduïda, però no és així a altres països eu opeus. L’ú i itjà ue a o seguei a i a a la majoria de la població tant a Espanya com a la resta de països europeus és la televisió.
És do s, a uest itjà el p i ipal a al a t av s del ual els iutada s s’i fo e so e les üestio s d’a tualitat política.
A pesar del diferent nivell de penetració de la premsa, el seu consum està molt ela io at a e tes a a te ísti ues so iode og àfi ues dels i dividus. D’e t e a uestes desta a dues d’i po ta ts: el ivell d’estudis i l’i te s pe la política. Els i dividus ue te e u ivell d’estudis i u i te s s elevat s els ue te e p ope si a segui l’a tualitat políti a a t av s dels itja s. A uests dos fa to s s especialment importants en el cas de la premsa i la ràdio: el seu consum és molt reduït e t e els i dividus a u e o ivell d’estudis i a u ai i te s pe la políti a.
Pe ta t, si o s te i e o pte la fase de e ep i , pode o lou e que el mitjans de comunicació tindran més influència a mesura que augmenti el nivell d’estudis i l’i te s pe la políti a.
7. . . L’acceptació El o su d’i fo a i políti a s u e uisit e essa i pe o sufi ie t pe ue els mitjans de comunicació tinguin una influència sobre la seva audiència. La capacitat de persuasió dels itja s o ueda ga a tida a la e a e ep i dels issatges: ’hi ha alguns que es mostren més propensos a acceptar aquella informació que és incoherent a les seves ee es p vies ue d’alt es.
Ta t el ivell d’estudis o l’i te s pe la políti a són aquí també dos factors importants que influeixen sobre la probabilitat d’a epta i dels missatges emesos pels mitjans de comunicació. Però la relació és la inversa a la trobada en el cas de la e ep i : s p e isa e t els i dividus a s ivell d’estudis i amb més interès per la políti a els e s p ope sos a a via d’opi i e fu i del ue llegei e o es olte als itja s de o u i a i . L’e pli a i d’a uesta ela i s ue a uests individus solen tenir unes opinions polítiques més solides i, per tant, menys vulnerables a nova informació dissonant.
7.2.3. Una relació curvilínia Prenguem ara en consideració les dues fases ( recepció i acceptació) conjuntament. En fer –ho, e s t o e dava t d’u a i te essa t pa ado a: les a a te ísti ues dels individus que fomenten el consum de mitjans de comunicació ( nivell educatiu i interès per la política) són alhora els que influeixen sobre la resistència a acceptar nous missatges incoherents amb les opinions prèvies. Per tant, recepció i acceptació mostren afectes contraposats: els individus amb més propensió a rebre els missatges són alhora els que mostren més tendència a acceptar-los.
En realitat, els mitjans de comunicació aconsegueixen la seva màxima influència sobre els i dividus a u ivell d’estudis i u i te s pe la políti a itja s.
7.3. Quins efectes produeixen els mitjans de comunicació? Tenen els mitjans un impacte sobre les preferències polítiques dels ciutadans? I si en tenen, quins són exactament els efectes que produeixen? En primer lloc, els mitjans de comunicació són els principals canals a través dels quals els ciutada s s’i fo e de l’a tualitat políti a. A ausa de la ala ualitat de la informació televisiva alguns experts consideren que la televisió té uns efectes polítics egatius e fo e ta l’ali ea i i la des o fia ça e ve s al siste a de o àti .
En segon lloc, més enllà del paper merament informatiu, els mitjans de comunicació s’ha o side at ta espo sa les d’i flui so e les pe ep io s i les p efe ies polítiques de la ciutadania.
7. . . La teoria dels efectes í i s Durant les primeres dècades dels segle XX, la majoria dels experts considerava que els itja s de o u i a i e e olt pode osos a l’ho a de o di io a les opi io s i la conducta dels ciutadans.
No obstant això, les seves investigacions sobre els efectes de la propaganda política durant les campanyes electorals americanes de la dècada de 1940 mostren una realitat e dife e t. Els itja s de o u i a i e e u s i st u e ts de pe suasi d’efi à ia més aviat limitada.
Els esultats d’a uests p i e s estudis es va de iva e la fo alitza i de la teo ia dels efectes mínims. Aquesta teoria considerava que els mitjans de comunicació tenen u a apa itat d’i flu ia olt eduïda i ge e al e t s po efi aços a l’ho a d’i duï a vis d’opi i o de o po ta e t e t e la seva audi ia. “ego s a uesta visi , els seus efectes es limiten a reforçar i activar les opinions de les seves audiències, però no les canvien.
Els arguments donats són:   L’e posi i limitada. Primerament, es creia que la majoria dels ciutadans prestava poca atenció als missatges dels mitjans de comunicació, fet que en eduïa de fo a ota le el pote ia pode d’i flu ia.
L’e posi i sele tiva. Pe l’es assa i flu ia dels itja s no es devia només a la limitada atenció de la ciutadania a la informació política. El motiu que es donava era que els individus tenen una tendència a seleccionar els mitjans lògicament afins. Les nostres decisions de consum estàn condicionades per les nostres preferències polítiques i evitem els missatges que les contradiuen. En a uest se tit, l’e posi i sele tiva ep ese ta u a li ita i a la apa itat d’i flu ia dels itja s; la pe suasi s s difí il ue es p oduei i si els individus opten per canviar de mitjà quan perceben que els missatges que reben són incoherents amb la seva ideologia.
Els experts han suggerit que els mitjans possiblement no són capaços de manipular de forma directa les preferències de la ciutadania, però sí que són capaços de fer-ho de forma directa i subtil. És possible que, per exemple, els ciutadans no canviïn el sentit del sue vot pel ue fet ue u dia i ho de a i. Pe l’e posi i o ti uada a la i fo a i d’u itjà pot a a a afe ta t el seu o po ta e t ele to al. Els corrents actuals considerarien que els mitjans tenen uns efectes acumulatius, això és, modestos a curt termini, però que de forma acumulada poden acabar condicionant les actituds polítiques dels ciutadans. Els tres principals mecanismes són: 7.3.2. La creació d’age da ( o agenda setting) La ea i d’age da fa efe ia a la apa itat ue te e els itja s de o u i a i d’i flui so e l’age da pú li a, ai s, so e ui s s els te es de l’a tualitat política que la gent considera més importants. Segons aquesta teoria, els temes que fo e pa t de l’age da dels i dividus e u o e t dete i at depe e de les de isio s dels itja s de o u i a i so e si pa la d’u te a dete i at o d’u altre.
La teo ia de la ea i d’age da o sugge ei ue els mitjans influeixin directament en les nostres opinions, però si són els temes sobre els quals centrem la nostra atenció.
Dit d’u a alt a a e a, els itja s de o u i a i o s apaços de di a la ge t què han de pensar, però si sobre en què han de pensar.
La teo ia de la ea i d’age da es asa e la idea ue els itja s de o u i a i o transmeten a la seva audiència una visió fidel de la realitat política. Això es deu en gran pa t a la i possi ilitat d’i fo a de tots els esdeve i e ts. No hi ha suficients pagines en els diaris per informar de tot. Per tant, una tasca important dels mitjans és la de prioritzar uns temes sobre altres. Pe , o es o st uei l’age da dels itja s de comunicació? Obviament, gran part de la responsabilitat de decidir quins temes són els s deta ats au so e el pe iodista o l’edito del itjà de o u i a i . Pe hi ha dive sos fa to s ue i fluei e e la seva de isi . A uest p o s s’a o e a o st u i d’age da o agenda Building). Hi ha dos grans factors que influeixen sobre la o st u i de l’age da dels itja s de o u i a i . P i e a e t, el ue s’espe a és que gran part de les decisions respongui a les condicions més o menys objectives del món real. Però la tasca de priorització no és sempre tan fàcil quan hi ha diversos esdeve i e ts d’u i te s ao a le e t si ila . Ës pe ai ue ta hi ha ue tenir en compte un segon factor: les estratègies de diferents actors polítics com ara els g ups d’i te s, els pa tits polítics, els seus candidats o fins i tot la mateixa opinió pú li a ja ue o he d’o lida ue u o je tiu esse ial dels itja s de o u i a i s ve d e. A uests a to s políti s i te te i flui so e l’age da dels itja s de comunicació emprant diverses vies, siguin aquestes directes ( contactar amb els mitjans) o indirectes ( convocatòria de manifestacions) La ea i d’age da pot te i i po ta ts i pli a io s políti ues ja ue a t av s d’a uest e a is e els itja s de o u i a i pode o di io ar, en ultima instància, les prioritats polítiques del governs. Això es produeix en dos passos: en p i e llo , les age des dels itja s i fluei e so e l’age da pú li a, o l’age da dels ciutadans, i en segon lloc, els ciutadans pressionen els governs a través de diferents mecanismes de participació perquè aquest tinguin en compte la seva agenda, o di io a t ai í l’age da políti a del gove . Co a esultat d’a uest p o s, es ea u a e ta o espo d ia e t e l’age da dels itja s i l’age da políti a dels governs.
7.3.3. La Priorització (o primming) La teoria de priorització considera que els mitjans de comunicació no només influeixen so e l’age da políti a dels iutada s si ue ta te e u i pa te so e o aquests acaben avaluant als polítics i governants. Els indivisus es formen les seves opinions només prenent en consideració la informació que els ve al cap en aquell instant. I la informació més fàcilment accessible a la ment és, en gran mesura, aquella que últimament ha aparegut en els mitjans. Per tant, com més atenció prestin els mitjans de comunicació sobre un tema determinat, més probable és que la gent li vi gui a uest te a al ap a l’ho a de jutja u políti , u a didat, u gove a t, et .
La priorització és, doncs, una conseqüència de la ea i d’age da i es p oduei a pa ti del següe t p o s: p i e , els itja s de o u i a i i fluei e so e l’age da política dels individus ( agenda setting). Posteriorment, els individus quan es formen una opinió sobre un polític determinat ho fan tenint en compte els temes de la seva agenda ( primming), ja que són els temes més presents i els que consideren més rellevants. És per aquest motiu que quan els mitjans de comunicació destaquen uns fet i ’ig o e u s alt es esta , de fet, i flui t sobre els patrons de la gent que utilitza a l’ho a de jutja els políti s.
E defi itiva, els itja s de o u i a i o o s o di io e l’age da dels ciutadans sinó que també tenen la capacitat de modificar els patrons que la gent utilitza a l’ho a de formar-se una opinió sobre els polítics, els governs, els candidats.
Etc.
7. . . L’e a a e t o framing) La realitat és polièdrica, es presta a múltiples interpretacions. És per això que la forma en que els mitjans ens expliquen una notícia cobra una especial importància, ja que aquesta ens proporciona una de les interpretacions possibles de la realitat.
L’e a a e t s p e isa e t l’efe te ue ge e e so e el pú li les de isio s dels mitjans de com presentar les noticies que publiquen a través de seleccionar o destacar uns aspectes determinats de les noticies per sobre i no uns altres.
Les decisions que pren la gent depenen en gran mesura de com es plantegen ( o s’e a ue les dife e ts alte atives ue se’ls p ese te .
Aquest fenomen s’ha i vestigat en el camp de la comunicació política sota el nom de framming. Si els mitjans de comunicació plantegen un esdeveniment polític centrantse e a uells aspe tes ue la ajo ia del pú li pe ep o a positius, l’audi ia tindrà tendència a formar-se una opi i favo a le d’a uest fet. Pe si els itja s es e t e e s els aspe tes de la oti ia s i popula s, l’opi i del pú li te di à a se més desfavorable.
Els mitjans de comunicació són molt conscients dels potencial impacte que té la forma en què emmarquen les notícies i sovint es poden veure exemples de com una mateixa notícia esta emmarcada de forma diferent segons la tendència ideològica del mitjà de comunicació.
L’e a a e t p ese ta algu es si ilituds a la ea i d’age da, ja ue els dos fenòmens fan referència a com els mitjans de comunicació seleccionen o prioritzen uns ele e ts de l’a tualitat pe so e d’u s alt es, Pe si la ea i d’age da fa efe ia a la sele i dels te es s desta ats de l’a tualitat, l’e a a e t es ce t a e la sele i de ui s s els aspe tes o at i uts ue s’e pli ue de la oti ia.
En definitiva, la manera en què els mitjans presenten una noticia determinada ens dóna moltes pautes sobre quins aspectes ens hem de fixar i des de quina perspectiva veie la ealitat. A t av s de l’e a a e t els itja s e s ajude a de idi o he d’o ga itza i lassifi a la i fo a i ue e e , la ual osa o di io a la interpretació que adoptem dels esdeveniments del nostre entorn.
...