Lliçó 4. Començament i fi de la personalitat (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Derecho + Criminología - 1º curso
Asignatura Dret de la persona
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 15/12/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Dret de la persona Lliçó 4. Començament i fi de la personalitat Lliçó 4. Començament i fi de la personalitat Art. 211.1CCC. Personalitat civil 1) La personalitat civil és inherent la persona física des del naixement.
2) El concebut té la consideració de persona als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer.
3) La personalitat civil s’extingeix amb la mort.
Art 29 CC. Inicio de la personalidad El nacimiento determina la personalidad; pero el concebido se tiene por nacido para todos los efectos que le sean favorables, siempre que nazca con las condiciones que expresa el artículo siguiente.
Art. 30 i 31 del CC La personalidad de adquiere en el momento de nacimiento con vida, una vez producido el entero desprendimiento del seno materno.
La prioridad del nacimiento en el caso de partos dobles, da al primer nacido los derechos que la ley reconozca al primogénito.
La prova del naixement  Inscripció al Registre Civil (RC)- mitjançant la declaració de la persona obligada a efectuar-la, d’acord amb la LRC.
 La inscripció dona fe del fet, data, hora i lloc del naixement, del sexe i de la filiació de l’inscrit.
 Passats 30 dies caldrà expedient governatiu. (el terme habitual d’inscripció és de les 24 h fins als 8 dies següents. L’expedient governatiu s’adquireix amb causa justificada.)  Excepcionalment abans de les 24 hores, però caldrà acreditar la supervivència a aquest termini.
 Art. 17 LRC: Eficacia probatoria de la inscripción 1) Lla inscripción en el Registro Civil constituye la prueba plena de los hechos inscritos.
Solo en los casos de falta de inscripción, o en los que no fuera possible […] La protecció jurídica del nasciturus 1) El concebut no nascut (nasciturus) i la seva protecció: la problemàtica (constitucionalment protegit).
2) Conseqüències d’aquesta regulació: 1) El concebut no té personalitat jurídica fins al moment del naixement.
2) Però la seva existència no és indiferent al Dret, perquè li atribueix conseqüències jurídiques importants, en benefici del propi concebut.
Dret de la persona Lliçó 4. Començament i fi de la personalitat Art. 235-4CCC. Període legal de concepció El període legal de concepció comprèn els primers cent vint dies del període de gestació, que es presumeix d’un màxim de tres-cents dies, llevat que proves concloents demostrin que el període de gestació ha durat més de tres-cents dies.
Supòsits específics de protecció del nasciturus 1) La donació feta al nasciturus: Art. 627 CC i Art. 531.21 CCC.
 Serà vàlida i podrà ser acceptada per les persones que el representarien si s’hagués verificat el naixement.
2) L’herència deferida al nasciturus: Arts. 959.960 i següents CC; Art. 464.2 CCCat.
 Es suspèn la divisió de l’herència que queda sotmesa a administració, mentre es verifica el naixement.
3) Altres supòsits (jurisprudència o DGRN):  Adquisició de la nacionalitat espanyola quan la mare és espanyola en el moment de la concepció, però l’ha perdut abans del naixement.
 Indemnitzacions per causa de mort.
 Assegurances de vida en què el fill és el beneficiari.
La protecció jurídica dels no concebuts (concepturi) 1) La ¿protecció? jurídica del concepturus.
2) El Codi Civil permet reservar drets a persones que encara no estan concebudes (concepturi) amb límits:  Les substitucions fideïcomissàries: Art. 781 CC; Art 426-10 CCC (límit de dues generacions).
 La donació amb clàusula de reversió dels béns donats (Art. 641 CC; Art. 53119 CCC): la remissió als límits de les substitucions fideïcomissàries.
Fi de la personalitat Art. 211-1.3 CCC: La personalitat civil s’extingeix amb la mort.
 Tutela post mortem de la personalitat: defensa dels drets d’honor, propietat intel·lectual, etc.
Fideïcomís: figura del dret civil català que pretenia conservar els béns de la seva família. El fideïcomitent pot deixar en herència els seus béns a un familiar de 3a generació (nét) que encara no ha estat concebut (fideïcomissari), que mentrestant passen a ser a càrrec d’un membre de la 2na generació (fiduciari) (mare/pare) que passa a ser l’usufructuari dels béns.
Donació amb clàusula de reversió dels béns donats: Donació en vida dels béns a una persona que encara no ha estat concebuda.
Dret de la persona Lliçó 4. Començament i fi de la personalitat Prova de la mort: inscripció al Registre Civil (data, hora i lloc).
 Com a mínim 24 hores després de la mort s’expedirà llicència per l’enterrament.
Art 66. Certificado médico de defunción.
En ningún caso podrá efectuarse inscripción de defunción sin que se haya presentado ante el registro Civil el certificado médico de defunción.
Art 67. Supuestos especiales de inscripción de defunción 1. Cuando el cadáver hubiera desaparecido o se hubiera inhumado antes de la inscripción, será necesaria resolución judicial, procedimiento registral i orden de la autoridad judicial en la que se acredite legalmente el fallecimiento.
2. Si hubiera indicios de muerte violenta o deben incoarse diligencias judiciales, la inscripción de la defunción no supondrá por sí misma la concesión de licencia de enterramiento o incineración.
Commoriència i premoriència Art. 211-2CCC Commoriència i mort consecutiva derivada d’un mateix fet 1. La crida a una successió o la transmissió de drets a favor d’una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra, només tenen lloc si es prova aquesta supervivència. En cas contrari es considera que han mort a la vegada i no existeix successió o transmissió de drets entre aquestes persones.
2. Sens perjudici de l’establert a l’apartat 1, es considera que han mort a la vegada quan existeix unitat de causa o de circumstància que motiven les defuncions i entre una i altra mort han transcorregut menys de 72 hores.
Art. 33 CC: “si se duda, entre dos o más personas llamadas a sucederse, quién de ellas ha muerto primero, el que sostenga la muerte anterior de una o de otra, debe probarla; a falta de pruebas se presumen muertas al mismo tiempo y no tiene lugar la transmisión de derechos de uno a otro.” ...