6. Criosfera (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura ciències de la biosfera
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 03/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Criosfera.
Shackleton era un explorador que va voler anar al Pol Sud. Van anar a parar a la Illa Elefant, i després van agafar un vaixell més dur per arribar un altre cop a Georgia del Sud. Al arribar van haver d’anar al front i molts van morir a les trinxeres de França.
Components de la criosfera – escala temporal.
Quan parlem de gel el trobem a: - - Muntanyes, glaciars de muntanya.
Zones menys elevades tenim neu.
Sòls que estan glaçats (estacionalment o totalment, el totalment es el permafrost).
Després també trobem els casquets polars (n’hi ha un a l’Antàrtida i l’altre a Groenlàndia) que tenen una fondària molt gran i a les vores tenim les plataformes marines que està per sobre de l’aigua (no és gel marí).
Després tenim el gel marí que en conjunt és estacional però hi ha alguns que duren. Hi ha més gel marí a l’hemisferi nord, i més gel continental a l’hemisferi sud.
Hi ha gels que són coses de dies, o mesos com és la neu i el de rius o llacs glaçats, després el que més dura és el gel marí. El més permanent són els glaciars, els casquets polars. Si es fongués tot el gel de Groenlàndia i l’Antàrtida pujaria el nivell del mar 100m, si es fongués el gel de l’Àrtic no pujarà el nivell del mar.
Coberta de neu.
La coberta de neu no és en gran quantitat d’aigua, no passarà res en relació als oceans si aquesta es fon. Però es important perquè redueix l’albedo.
Permafrost El permafrost també participa en l’albedo però a la part interior manté la temperatura. Es troba a latituds altes, en zones glaçades.
El gel és més impermeable que l’aigua i aquesta aigua no pot anar enlloc i es formen unes basses petites, plenes de mosquits.
Temperatura a l’Antàrtida.
Hi ha zones de l’Antàrtida que es fonen, però només son zones de la costa. Després el gruix de l’Antàrtida no només depèn del que es fon sinó també el que arriba per precipitació (neu o gel).
Neva més a les costes que al centre que fa pujar el nivell de l’Antàrtida. Si augmentés més la precipitació que la fusió de gel, augmentaria el gel a l’Antàrtida.
L’Antàrtida a efectes pràctiques té dos subcontinents: Antàrtida Est (sembla que és molt estable) i Antàrtida Oest (sembla que presenta més problemes amb els que es pot avançar la fusió de gel). La part Oest està patint augment de temperatura.
L’Antàrtida com tots els glaciars no s’estan quiets, sinó que es mouen perquè estan sobre una certa topografia i aquests glaciars es mouen. El gel se’n va cap als oceans que l’envolten, entra neu per una banda i surt per l’altre. Aquest moviment és més alt a la superfície i menys en el contacte amb la roca. El moviment en aquestes grans glaceres està molt simplificat, tot es mou en una certa direcció, aquesta zona que no es mou és on treuen els testimonis, aquest lloc es on van treure el testimoni més llarg és C. El moviment és mínim i quan tu perfores treus cada vegada zones més antigues.
Glaceres.
Les glaceres es divideixen en dues zones: d’un any al següent hi ha una zona on s’ha acumulat el gel i una altra zona que es a que va perdent el gel cap al final de la glacera (riu, llac o mar). La velocitat amb la que es mou és molt variable, els valors típics són cm per dia. El que s’està estudiant com la fusió de gel accelera el moviment dels glaciars.
Groenlàndia.
Groenlàndia a l’estiu es formen rius i llacs conseqüència de la fusió del gel a l’estiu, sobretot a les zones més properes de la costa. De tant en tant, aquests gels formen unes fissures que engolleixen l’aigua. Però no se sap on va l’aigua, el que es pensa és que va avall i funciona com un lubricant. La lubricació accelera la fusió.
Gel marí.
Hi ha plataformes de gel que estan en el mar, si l’aigua del mar s’escalfa una mica s’erosionarà més. En termes de volum tampoc es tant però ve a ser com un dic de contenció, això frena la fusió accelerada del gel de l’Antàrtida. Si les plataformes desapareixen aleshores s’accelerarà la fusió del gel de l’Est i augmentarà el nivell del gel.
La plataforma del gel està suspesa en el mar, i la part inferior pot ser erosionada i crearà icebergs, si es trenca la velocitat del moviment del glaciar serà major. Les plataformes de gel estan connectades amb els continents.
Les zones més fredes de l’hemisferi nord són mar, mentre que a l’hemisferi sud és continent de gel.
Als estius àrtics gairebé no hi ha gel marí, però si a l’Antàrtida. Es creu que pot desaparèixer el gel de l’àrtic a l’estiu. Actualment queden uns 5·10 6 km2. Si hi ha un augment de 2 graus, la probabilitat de que ens quedem sense gel a l’estiu a l’àrtic és del 40%. Si no arribem als dos graus no desapareixerà gel. Si augmentem a 3 graus si que desapareixerà el gel. Amb les mesures polítiques no asseguren que sobrevisqui.
Sistemes de retroalimentació.
Si disminueix el gel hi ha uns sistemes de retroalimentació que afecten al clima de la Terra, si augmenta la T, hi haurà menys neu i gel i disminuirà el albedo i per tant augmentarà la temperatura. Això no passa a l’hivern, perquè no hi ha radiació.
Hi ha un altre sistema de retroalimentació, més T, menys gel, més flux de calor de l’oceà cap a l’atmosfera perquè l’oceà està més calent. Si disminueix el gel de l’Àrtic, l’augment de temperatura és important.
Si desapareix el gel de l’àrtic hi haurà més extracció de petroli i gas. També augmenta el metà, hi ha un augment de l’emissió de metà (bactèries i bosses d’aire).
Hi ha efectes que no depenen de la temperatura com el CO2, si augmenta el CO2 a l’atmosfera es forma un àcid al oceà i és més àcid i els esquelets calcaris perillen.
Un argument més per no cremar el carbó és que potser necessiten el carbó per evitar una glaciació (cremant carbó), pujarà la temperatura.
...

Comprar Previsualizar