Tema 3: Haptòfits (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Protistologia
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Protistologia TEMA 3 Ariadna López Coll Tema 3: Hàptòfits (heteroconts) Els hàptofits es troben dins dels heteroconts, però al presentar moltes diferencies filogenèticament parlant, es troben situats dins del grup dels HACROBIA. Els hàptofits están dins dels hacrobia, juntament amb els criptòfits i altres.
Els definim com algues unicel·lulars, uninucleades i flagelades (móbils). Tenen 2 flagels heteroconts (diferents, però difereix perquè el flagel no presenta mastigonemes). Comencen a diferenciar-se, ja que són flagels diferents però no pel fet de portar o no portar mastigonemes.
Nomès presenten restes de mastigonemes i la mida és diferent.
El que li dóna nom a HAPTÒFITS és el ''com'' un tercer flagel anomenat haptonema entre els dos flagels llisos (aquest es troba reduït o inclús absent en gèneres com Diacronema, Dicrateria i Isochrysis).
Els hàptofits són molt importants a nivell del plàncton marí, i en principi són molt importants en el nanoplàncton. Es troben en tots els mars en un percentatge elevat. Són productors primaris molt importants, però no són els principals productors primaris marins (ja que són les diatomees i els dinoflagelats). Representen el 45% del total de les cèl·lules fitoplanctòniques en latituds mitjanes de l'Atlàntic sud.
Característiques principals dels hàptofits  Cèl·lules generalment cobertes per escates, molts cops calcificades (coccòlits)  Presenten clorofila a i c com a pigments fotosintètics. Tambè trobem βcarotens, diadinoxantina i diatoxantina.
 Substància de reserva: crisolaminarina  Llarg aparell de golgi amb vacúols contràctils.
 La gran majoria són organismes marins, però alguns són d'aigüa dolça  Presenten haptonema: apéndix filamentós aixecat al costat dels flagels però més prim i amb propietats i estructures diferents. Aquest no és un flagel 9+2 típic, presenta 3 membranes concèntriques que l'envolten i està format per 7 microtúbuls. Generalment es troba cobert per petites escates corporals. No veiem el flagel, veiem el rastre que fa al separar l'aire (amb el microscòpic óptic, es difícilment veure un flagel en directe).
 Els 7 microtúbuls del haptonema estan relacionats amb un centre proteïc per generar moviment, com a resposta sensorial a obstacles o per la captura del menjar, ja que a part de la fotosíntesi, tambè s'alimenten a partir de fagocitosis. Com podem veure, la partícula presa s'adhereix a l'haptonema i és transportada avall de l'haptonema.
 Tenim dos cloroplasts allargats i discoïdals envolcallats per 4 membranes (endosimbiosis secundària) → no hi ha hagut reducció d'embocall del cloroplast.
 Presenten en el centre del cloroplast o a vegades a un costat → pirenoide (provè del carboxisoma, el cual acumulaba rubisco). El tenen algunes algues i fan la mateixa Protistologia TEMA 3 Ariadna López Coll funció. Són orgànuls centres de la fixació del diòxid de carboni, per a la fotosíntesi, zones especialitzades de plasts que contenen alts nivells Rubisco.
 Tenen aquesta capacitat de fagocitar i amb poca selecció de lo que fagociten, per tant, alguns haptòfits són fagocítics, ja que presenten vesícules alimentàries que realitzen aquesta funció.
Evolutivament han sorgit dos grups: un amb escates orgàniques i un altre amb escates calcificades. En determinats grups la coberta cel·lular és composta per escates el·lípticques calcificades incrustades en una substància mucilaginosa (coccòlits). La gran diversificació es va produir al devonià/carbonífer.
Coccolitoforals Tenen les escates calcificades (coccòlits), que presenten diverses formes. Aquests presenten calcita (carbonat de calci, CaCO3), la qual es troba dipositada en una superfície amb un patró característic en cada espècie. Són formades a partir de l'aparell de Golgi, mitjançant vesícules que es van depositant en el cos reticular, on es forma l'escata. Els coccòlits quasi mai són simples, ja que consten d'una zona que anomenen escut, on la part superior i la part inferior es troben units per una estructura anomenata tub. A més, veiem que hi ha uns radis que representen moltes vegades subunitats (tant el superior com en l'inferior) → taxonòmicament molt important. La producció d'escates té un ritme diün.
Presenten morfologies molt variables. La reacció de la calcificació és 2 HCO-3 + Ca2+ → CaCO3 + CO2 + H2O. En principi diem que aquest grup allibera CO2 a la reacció de calcificació, que enllaça amb la fotosíntesi. Es a dir, és un avantatge ja que al augmentar la quantitat de CO , hi ha més disponible per fotosíntesi dins de la cèl·lula.
2 Presenten un cicple haplodiplont; generació haploide + generació diploide. Els diploides (no mòbils amb coccòlits) fan gàmetes (n) que tenen vida lliure i poden actuar vegetativament (presenta escates pero no coccòlits) però que en algun moment es fusionen i donen un diploide.
Un problema dels hàptofits és que alliberen toxines, com la primnesina → potent toxina secretada per espècies com Prymnesium parvum, o bé en aïgues dolces o amb certa salinitat, la qual actua incrementant la permeabilitat de la membrana cel·lular i descompensant el balanç iònic, causant la mort de peixos. Es creu que l'objectiu inmmediat és un òrgan exposat, com les brànquies.
Dins dels hàptofits, existeixen una sèrie de gèneres causants de floracions tòxiques:  Prymnesium: primnesina  Phaeocystis (espuma blanca): trobem cèl·lules nadadores i cèl·lules colonials. Quan formen una còlonia, les cèl·lules del mig perden el flagel i nomès ho presenten les cèl·lules dels voltants. A part, al formar una colònia, es torben totes les cèl·lules embegudes en una matriu de polisacàrids.
Protistologia TEMA 3 Ariadna López Coll  Emiliana huxleyi: forma blooms de > 100.000 km2, els quals freqüenment representen entre un 80-90% del nombre total del fitoplàncton. Aquest fenòmen indueix un canvi en l'aparença de l'aigua, que presentarà un color turquesa característic. Romanen durant un temps, especialment als fiords de Noruega, pertorbant l'ambient per a altres organismes i afectant les condicions del bany.
 Chrysochromulina ASPECTE A TENIR EN COMPTE Els hàptofits són organismes marins que ens proporcionen indicadors del clima del passat, els quals són utilitzats gràcies a la llarga preservació en els sediments marins i a la seva dispersió generalitzada pel mar. Aquests indicadors són les alquenones, les quals són cadenes llarges de C37- C39 de metil i etil cetones insaturades. Aquestes són resistens a la degradació i es troben ben preservades als sediments. Els estudis més fiables es realitzen en mar obert en taxes de sedimentació de baixes a moderades. Índex molt simple: [37:2]/ {[37:2]+[37:3] ...