Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008-2014 I (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/01/2015
Descargas 66
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008/2014 I ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 8: Sector públic i crisi fiscal 2008/2014 En aquesta lliçó procedim a entendre el comportament del sector públic i la seva composició. Per fer-ho seguim els següents apartats. Però abans és important tenir en ment el següent esquema:   SECTOR LLARS SECTOR EMPRESES - Financeres - No financeres  SECTOR PÚBLIC SUMA DELS SALDOS DE CADA SECTOR = SALDO EXTERIOR + SALDO RESTA DEL MÓN = 0* *0: És un zero perquè la capacitat del país equival a la necessitat d’altres països de l’exterior i la necessitat del país equival a la capacitat d’altres països de la resta del món.
I per tant tot compensa i la suma és zero.
1. Com es mesura la dimensió del sector públic? Per mesurar el sector públic s’utilitza diferents càlculs i conceptes, alguns són: -Ràtio: Despesa pública/PIB x 100 -Ràtio: Ingrés públic/PIB x 100 -Càlcul: > Despesa – Ingrés = Superàvit (+) o Dèficit (-) > ∑ Soi*= Capacitat o necessitat del país.
*Soi: vol dir el saldo de cada sector del país. (S sub zero) En general tots aquest càlculs mai són favorables, sempre estan per sota de la mitjana de la UE en 10 punts percentuals. És a dir que el país aproximadament sempre té necessitat de finançament i els seus comptes s’han d’ajustar amb finançament extern.
Aquesta situació és deguda al retràs històric del país més l’oposició social contra l’augment dels impostos i a l’aplicació de mesures fiscals.
El problema de Espanya en aquesta crisi no és tant de despesa, sinó que de ingrés per l’oposició social explicada abans.
OBS: un país pot tenir dèficit per ingressar poc encara que no gasti molt.
2. Què s’entén per sector públic? (Què integra el sector públic) El sector públic està compost per dos institucions de l’estructura pública: en primer lloc i les més importants són les administracions públiques (AAPP), i després tenim les empreses públiques.
Empreses públiques: Són empreses que produeixen béns i serveis destinats al mercat, a la venda. Aquesta característica estableix un vincle i una similitud directe de les empreses públiques amb les empreses privades, i d’aquesta manera estan més properes al mercat privat que no al sector públic. Per aquest fet no s’integren molt en l’explicació del sector públic explícitament. Les empreses públiques s’integren en el sector empreses, encara que reben subvencions i transferències directes per saldar els seus balanços. No formen part directament del sector públic. Són per exemple: - Renfe Ferrocarrils Metro BCN Banc d’Espanya Ports de l’Estat AEMA ...
Administracions Públiques (AAPP): Aquestes són institucions públiques que s’integren directament al sector públic. Es classifiquen segons les funcions que realitzen cada una de elles: 1. Producció de béns i serveis no destinats al mercat/a la venda. Aquesta és una gran diferència amb el sector empresarial tant el públic com el privat. Per aquests béns o serveis es pot cobrar una taxa però no amb la intenció de cobrir el cost del servei. Aquests poden ser: educació, sanitat, policia, sistema judicial,...
2. Realització d’operacions de redistribució de la renda a través del sistema fiscal i tenint en compte el nivell d’ingressos de cada individu.
3. Controlar les falles del mercat sobretot en àmbits con qualsevol problema pot afectar a gran part de la societat. Intenta controlar aquells mercats que de manera natural tendeixen al monopoli i es requereix una intervenció del sector públic per no desafavorir el benestar social. Algunes de les mesures que es prenen per la regulació d’aquests mercats són els acords entre empreses. És el cas de sectors com el dels medicaments, l’energia, les telecomunicacions, els valors,...
4. Funció d’empresari; hi ha algunes institucions estatals que és obvi que siguin públiques. Per desenvolupar aquesta funció es pot diferenciar entre; -Empreses públiques financeres: Banc d’Espanya, Institut Crèdit oficial, Institut Català,...
-Empreses públiques no financeres (per motius diversos): > Són empreses de serveis essencials pel país; empreses de caràcter privat que deixen de ser rendibles pels usuaris privat i passen a ser propietat de les AAPP.
>Socialització de pèrdues, quan el sector públic es queda empreses que creen pèrdues o no són rendibles per raons socials i no crear un impacte negatiu important en la població si es tanquen.
>Serveis públics nous.
5. Assegurar estabilitat social col·lectiva; el sector públic genera una xarxa de seguretat mínima per la població en cas de risc: atur (risc atur), jubilació (risc vellesa), malaltia, accidents (risc en lloc treball)... Aquesta última funció de les AAPP entra en competència amb el sector privat. Les AAPP pretenen la construcció d’un Estat del Benestar per la població.
3. Quins són els ingressos del sector públic? Les administracions públiques el que volen és presentar uns serveis i cobrar només una part (molt poca) que no arriba a la totalitat de l’import del cost del bé o servei públic ofert. Per fer aquest sistema de l’Estat del Benestar possible el ciutadà té un paper important; complir la seva obligació de manera indiscutible. Aquestes obligacions són: I.- Impostos: són ingressos de l’estat no finalistes, no tenen un objectiu clar al qual es destinen, sinó que són diners que es poden destinar a qualsevol despesa. Hi ha tres tipus de impostos: -Impost sobre la renda/ingrés; ·IRPF: les famílies acaben pagant allò que els pertoca depenent de l’escala en la què es troben, i les deduccions i bonificacions de les que poden disposar.
·IS: impost de les empreses, 30% per SA i 20/25% PIMES -Impost sobre la producció i el consum; IVA, impost -Impost sobre la riquesa; ·Propietat/patrimoni ·Transmissió patrimoni ·Impost especial (tabac, alcohol) II.- Cotitzacions socials: aquest ingrés depèn críticament de l’ocupació. Fins a un 35% del salari que acabarà destinant-se a les pensions, atur o a subsidis en cas accidents.
III.-Taxes: són les quantitats que paguen els ciutadans en concepte de preu dels serveis públics. És la participació del ciutadà en el cost dels serveis públics.
...